Associació LiceXballet
  • Inici
  • Qui som
    • Naixement de l’Associació LiceXballet
    • Objectius
    • Junta directiva
    • Col·laboradors
  • Dades històriques
    • Història del Ballet del Gran Teatre del Liceu (1847-1988)
    • Els Ballets de Barcelona i la seva incorporació al Ballet del Teatre del Liceu (1951-1953)
    • Premis i Honors
    • Programes i premsa – classificats per anys – Programes de les Temporades
    • Representacions (ballets, òperes, operetes, sarsueles, films, espectacles)
    • Vestuari i figurins
    • Coreògrafs i Mestres
    • Biografies dels ballarins
    • Fotos del Ballet del Liceu (1958-88)
    • Bibliografia
    • Vídeos
    • Anècdotes i records
  • Llibre Licexballet
  • *Notícies
    • Notícies actuals
    • Premsa actual
    • Notícies anys enrere
    • Premsa anys enrere
  • Enllaços
  • Actes i propostes
  • Contacte
    • Ventajas de hacerse socio
    • Vull informació
    • Vull donar-me d’alta
    • Vull donar-me de baixa
    • Informació important

Òpera – Carmen

Posted on 2018-11-04 by webmaster Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

CARMEN – Drama líric en Quatre actes
– Música: Georges Bizet
– llibret: Meilhac y Halevy (inspirat en l’obra de Próspero Merimée)
– Coreografia:
– Lloc d’acció: Sevilla i camp andalús al voltant de l’any 1820
– Lloc d’estrena: Teatre Nacional de la Opéra-Comique (París) al 3 març de 1875 – Teatre Líric de Barcelona el 2 de agost de 1881.

Títol emblemàtic per al Ballet Titular del Liceu en ser un dels seus ‘cavalls de batalla’ havent-lo interpretat sovint tant al propi Liceu com en coliseus operístics d’arreu d’Espanya (Elda, Bilbao, Oviedo, Maó,…) -i fins i tot l’any 1985 ser muntada a l’Opéra de Marseille per Asunción Aguadé una coreografia per a una producció de “Carmen” en què s’usà una escenografia propietat del Liceu-
La temporada 1974-75, i commemorant el centenari de l’estrena de “Carmen”, el Liceu presentà quatre funcions de l’obra amb quatre diferents repartiments, a quin més luxós! Un dels tenors intèrprets de Don José fou un espectacularment pletòric Plácido Domingo de 33 anys (amb barba). L’ocasió va permetre deixar per a la posteritat aquesta imatge impagable feta en aquell escenari liceista (sí, el d’abans de l’incendi de 1994) d’aroma tan especial i venerables records pel Ballet liceista, on un doll de joventut entusiasta i plena de frescor i amor per la dansa celebrava joiosament amb el divo tenor (que, cal dir-ho, era un gran amic del Ballet liceista) l’èxit clamorós de la vetllada.
“Carmen” amb música de Georges Bizet i llibret basat en la novel·la homònima de Pròsper Mérimée. Estrenada a l’Opéra Comique de París el 3 de març de 1875, Bizet no va incloure-hi cap suite de ballet però la pròpia dramatúrgia de l’obra exigeix gairebé de manera imperiosa la presència de la dansa en els actes segon (a la taverna de Lillas Pastia als afores de Sevilla, amb el seu descriptiu preludi i la subsegüent ‘Chanson bohémienne’) i quart (a l’entrada de la plaça de toros de la Maestranza i el seu vibrant preludi). En les produccions liceistes de “Carmen” coreografiades per Magrinyà, i a més d’aquests dos moments, s’afegia tanmateix una petita suite de ballet obra del Mestre on emprà fragments de la música incidental que el propi Bizet va escriure per a l’obra d’Alphonse Daudet “L’Arlésienne” en què les ballarines anaven abillades amb ventalls. El desembre de 1966 el Liceu proposava “Carmen” en el que fou el debut triomfal a la casa de la temperamental mezzosoprano Grace Bumbry, al costat del tenor Pedro Lavirgen -esplèndid-, Carmen Bustamante i un llarg repartiment que incloïa un bon amic de LiceXballet, el baríton Enric Serra, que debutava al Liceu… i el Ballet Titular del Liceu, naturalment, en un moment àlgid de llur trajectòria i que signà una gran prestació. Dues anècdotes d’aquella “Carmen”: per primer cop al Liceu es cantava en l’original en francès (…els solistes, no pas el cor, que ho feia en italià, com sempre havia estat fins llavors); la nit de l’estrena, i durant l’havanera, la clamorosa entrada a destemps d’un corista provocà una mirada fulminant de la Bumbry. – Jordi Pujal – Instagram:-art.1–art.2–art.3

fotos - òpera Carmen – vestuari

1983

– Programa del Liceu – 6,8,10,13 novembre – 1983 – CARMEN – Directora de ball i coreògrafa: Asunción Aguadé – Primers ballarins: Asunción Aguadé, Fernando Lizundia – Cos de ball

Critica – 7 novembre 1983 – La Vanguardia Liceu – CARMEN –

Critica – 8 novembre 1983 – La Vanguardia – Liceu – CARMEN –

1981

Programa del Liceu – 4 gener 1981 – CARMEN – Coreografia: Asun. Aguadé – ballarins: Asun. Aguadé, F. Lizundia, Marta Guerrero, M. Núñez

Crítica – 6 gener 1981 – La Vanguardia – CARMEN – Espectacles – La apasionada CARMEN de Fiorenza Cossotto – per prime cop en el nostre Gran Teatre, la famosa òpera de Bizet es canta íntegrament en francès –

1978

_ Programa del Liceu – 26 gener 1978- CARMEN – Coreografía: J. Magriñá, Asun. Aguadé – Primers ballarins: Asun. Aguadé, F. Lizundia – M. Guerrero, M. Núñez, J. Soteras

1977

_ Programa Teatre Principal de Mahon – 2 i 4 d’abril 1977 – CARMEN – Ballarins: Asunción Aguadé, Fernando Lizundia

1974

– Programa del Liceu 25 desembre 1974 – CARMEN – Coreògraf i mestre: Juan Magriñà – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – Primers Ballarins: Ángeles Aguadé, Fernando Lizundia – Solistes: Carmen Cavaller, Mercé Nùñez, José Antonio Flores

1969

– Programa del Liceu – 13 novembre 1969 – CARMEN – Coreògraf i Mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira, Primers ballarins: Angeles Aguadé, Cristina Guinjoan, Fernando Lizundia; Solistes: Elena Bonet, Guillermina Coll, Dolores Escriche, Rosalina Ripoll – Col·laboració especial del Ballet Antología: María del Sol, Angel García, Mario la Vega

1966

– Programa del Liceu – 2 desembre 1966 – CARMEN – Coreògraf i mestra de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Asunción Aguadé, Elizabeth Bonet, Cristina guinjoan – Solistes: Angeles Aguadé, Dolores Escriche, Regina Carreras, Margarita Sales, José Mº. Escudero, Fernando Lizundia, Mª Teresa Muntalt Alfonso Rovira, Albert Tort – Col·laboració especial de Ana Mercedes y Antonio Español

1964

– Programa del Liceu – 7 novembre 1964 – CARMEN – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primera ballarina: Aurora Pons – col·laboració especial de Nana Lorca y Martín Vargas

1960

– Programa del Liceu – 23 desembre 1960 – CARMEN – Coreògraf i mestra de ball: Juan Magriñá – Ballarina estrella: Aurora Pons – Primers ballarins: Antoñita Barrera, Araceli Torrens, Miguel Navarro – Solistes: Cristina Guinjoan, Romana Uttini – Balladora: Asunción Aguadé.

1952

– Programa del Liceu – 25 desembre 1952 – CARMEN – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Col·laboració de Ballets de Barcelona – Preimers ballarins: Rosita Segovia, Juan Magriñá – Solistes: Beatriz Aguilera, Olga Casado, Alejandra Dimini, Consuelo Sánchez

Critica-27 desembre 1952 – La vanguardia – opera CARMEN-Teatre del Liceu – … el cor va complir bé, i el mateix es pot dir del cos de ball, amb Rosita Segovia i Juan Magriñá al capdavant. A les danses de l’acte final no els hauria estat malament, però, una mica més de caràcter netament espanyol….

1950

– Programa del Liceu – 7 desembre 1950 – CARMEN – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Maruja Blanco, Juan Magriñá – Solistes: Lolita Baldó, Alejandra Diminia, Consuelo Sánchez, Carmen Vicente.

Critica – 9 desembra 1950 – La Vanguardia – opera CARMEN – …Maruja Blanco i Juan Magriñá van donar, amb el cos de ball, vivacitat i empenta a les danses dels actes segon i quart…- U. F. Zanni

1948

– Programa del Liceu – 1 gener 1948 – CARMEN – Mestre de ball i director coreogràfic: Juan Magriñá – Primera parella de ball: María de Ávila i Juan Magriñá

1942

– Programa del Liceu – 30 desembre 1942 – CARMEN – Primeríssima parella: María de Avila i Juan Magriñá

1940

– Programa del Liceu – 19 desembre 1940 – CARMEN – mestra de ball: Amalia Monroc – Cos de ball

1938

– Programa del Liceu – 7 juliol 1938 – CARMEN – Actuació coreogràfica de Rosita Segovia – Mestre de ball: Juan Magriñá

Critica – 8 juliol 1938 – La Vanguardia – opera CARMEN – …Finalment, Rosita Segòvia, la gran artista, va ballar d’una manera meravellosa, els ballables, molt bé, disposats, per cert, per Joan
Magrinyà…- Herce –

1935

– Programa del Liceu – 17 desembre 1935 – CARMEN – Mestra de ball: P. Pamias – Cos de ball

Critica – 18 desembre 1935 – opera CARMEN – La Vanguardia – U. F. Zanni

1934

– Programa del Liceu – 30 desembre 1934 – CARMEN –

1933

– Programa del Liceu – 17 gener 1933 CARMEN – Mestra de ball: P. Pamias – Cos de ball

1932

– Programa del Liceu – 2 febrer 1932 – CARMEN – Mestra de ball: P. Pamias – Cos de ball

Critica – 4 febrer 1932 – opera CARMEN – La Vanguardia –

1930

– Programa del Liceu – 15 novembre 1930 – CARMEN – Mestra de ball: P. Pamias – Cos de ball

1929

– Programa del Liceu – 22 gener 1929 – CARMEN – Mestra de ball: P. Pamias – Cos de ball

1927

– Programa del Liceu – 7 desembre 1927 – CARMEN – Cos de ball

1926

– Programa del Liceu – 17 novembre 1926 – CARMEN – Cos de ball

1925

– Programa del Liceu – 5 novembre 1925 – CARMEN – Cos de ball

1924

– Programa de Liceu – 15 desembre 1924 – Extraordinària funció organitzada per l’Empresa d’aquest Gran Teatre, d’acord amb la il·lustre Junta de Govern de la Societat del Gran Teatre del Liceu, i els ingressos íntegres es destinaran a l’Aguinaldo en la pròxima Nadal als soldats de la guarnició de Catalunya, que lluiten a l’Àfrica. – TZAR SALTAN (acte 4º quadre 2º)- LA AFRICANA (4º acte) – HERODIADE (acte 2º) – CARMEN (acte 4º) – Cos de ball rus i espanyol

– 1974 – G. BIZET. “CARMEN” ARIA DI ESCAMILLO. FRANCO BORDONI.GRAN TEATRO DEL LICEO (BARCELLONA)

Mireia Bombardó

Posted on 2018-11-04 by webmaster Posted in Biografies dels ballarins, Dades històriques .

Mireia Bombardó

Barcelona, 27 agost 1960

1987-Les Silphides (Fokine)-Mireia Bombardó
1994-Forgotten Land(J. Kylian)-Mireia Bombardó,
1994-Forgotten Land (J. Kylian)-Mireia Bombardó,

1992-Jardí Tancat (Nacho Duato)-Mireia Bombardó,
1992-Jardí Tancat (N. Duato)-Mireia Bombardó,
1992-Jardí Tancat (N. Duato)-Mireia Bombardó

1991-Arenal (N. Duato)-Mireia Bpmbardó,
1991-Synaphai(N. Duato)-Mireia Bombardó,
1991-Arenal(N. Duato)-Mireia Bombardó,

1991-Arenal (N. Duato)-Mireia Bombardó
1989-Tema i variacions(G.Balanchine)-Mireia Bombardó,
1989-Tema i variacions(Balanchine)-Mireia Bombardó,

1989-CND -Directora Maya Plissetskaya-Mireia Bombardó,
1987-Poema divino (Ray Barra)-Mireia Bombardó,
1987-Les Silphides (M. Fokine)-Mireia Bombardó,

1987-Temperaments(G.Balanchine)-Mireia Bombardó,
1987-Temperaments(Balanchine)-Mireia Bpmbardó
1986-Trencanous(Ray Barra)-Mireia Bombardó,

1986-Llac del cignes (Petipa) Mérida-Mireia Bombardó,
1982-Traversé-O. Perriguey-Mireia Bombardó,
1982-Sinfonia Pastoral(M. Sparemblek)-Mireia Bombardó,

1982-S. Pastoral(Milko Sparemblek)-Mireia Bombardó,
1982-Contrastes-Maguy Marin-Mireia Bombardó,
1981-Rapsodia Sinfónica-V. Ullate-Mireia Bombardó,

1980-L´ocell de Foc- M. Béjart-Mireia Bombardó
1980-Berio-M.Van Hoecke-Mireia Bombardó,
1977-Ballet Teatre de Bcn-Mireia Bombardó,

1977- 4 cignes. BTB- Mireia Bombardó,
1975-Classe G. Collins-Mireia Bombradó,
1969-Mireia Bombardó als 8 anys

1969-Fi de curs Gran Teatre del Liceu- Mireia Bombardó
1969-01-00-Fi de curs al Liceu- Mireia Bombardó
1977-07-Ballet Teatre de Barcelona-Mireia Bombardó

1989- De gira al Liceu-Mireia Bombardó

ESTUDIS ACADEMICS OBLIGATORIS

1965-1977. Cursa els estudis primaris, secundaris i de batxillerat superior, a les Escoles Laietania de Barcelona, on a part dels estudis reglats es fomenten les matèries artístiques de MÚSICA, DANSA y TEATRE.

ESTUDIS DE DANSA I MÚSICA ELEMENTALS

– Parallel·ament als estudis obligatoris, cursa estudis de dansa i música al Conservatori Superior de Música del Liceu i Conservatori Superior de Música de Barcelona.

1967-1971. Cursos preliminar, ler, 2on i 3er de ballet amb el mestre Joan Magriñà al Conservatori Superior de Música del Liceu.

1970-1972. Cursos fins a 2on de solfeig i teoria i ler de guitarra al Conservatori Superior de Música de Barcelona.

ESTUDIS DE DANSA PROFESSIONALS

1971-1972. Escola de Dansa Joan Magriñà amb els professors Alfons Rovira i Assumpta Aguadé.

1972-1978. Sis cursos de dansa a L’Institut del Teatre de Barcelona amb els professors: P. Martos, G.C. Bellini, R. Contreras, M. Rusca, G. Collins, C. Lainez, B. Sliwinski, K. Kmito, B. Kasprowich i E. Brunat.

STAGES INTERNACIONALS DE DANSA

Participa activament durant els anys que es dedica a formar-se professionalment, en els següents stages i cursos internacionals de dansa:

  • Poyo-Pontevedra (Prof.Eva Borg, Irma Alonso, etc.)
  • Esplugues de LI. (Prof.Miguel Navarro, etc.)
  • Sant Cugat del V. (Prof.Janusz Smolinski, etc.)
  • Paris (Prof.Ives Cassati)
  • Barcelona (Prof.Alfons Rovira)
  • Arenys de Mar (Prof.Kristyna Poplawska)
  • BrusselTes (Prof.Emili Altes)

EXPERIÈNCIA PROFESIONAL

Dedicada professional i plenament a la dansa, te contracte amb les següents companyies de ballet:

1976-1977. Ballet Teatre de Barcelona (Dir. Bogumil Sliwinski)

1977-1979. Companyia del Gran Teatre del Liceu (Ballets i operes)

1979-1980. Companyia del Ballet de Wallonie, al Palais de Beaux Arts, Charleroi.
Brussel·les. Classes amb Menia Martinez, Alice Elliot, etc.
Imparteix tallers amb la primera ballarina del Ballet de Flandes, Guillermina Coll i el music internacional Antoni Besses.

1980-1996. Compañía Nacional de Danza (Dir. Victor Ullate, María de Ávila, Maya Plissetskaya i Nacho Duato).

ACTUACIONS i EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL A L’ESTRANGER

Durant la seva experiència professional amb les diverses companyies ha actuat en els següents països:
França, Alemanya, Àustria, Suïssa, Regne Unit, Israel, Japó, Unió Soviètica, Itàlia, Bèlgica, Cuba, Puerto Rico, Argentina, Mèxic, Veneçuela, Canadà i Estats Units, entre d’altres.
A la Compañía Nacional de Danza, amb la categoria de cos de ball, té l’oportunitat de ballar rols de solista en diverses coreografies. Entre les més significatives:
Pájaro de Fuego-M.Bejart, Sinfonia Pastoral-M.Sparemblek, Rococó-U.Scholz, Serenade-G.Balanchine, Sinfonia India-N.Duato, 4 Temperaments-G.Balanchine, Arenal-N.Duato, Jardi Tancat-N.Duato, Coming Together-N.Duato, Na Floresta– N.Duato, Forgotten Land-J.Kylian, Ressamblement-N.Duato.

CURSOS FORMACIÓ PERMANENT

Amb la ferma voluntat de reciclar-se, un cop acabada, per raons d’edat, la seva carrera professional com a ballarina, realitza i sol·licita cursos de formació permanent que li permeten formar-se en les tasques de gestió i coordinació del sector musical i de la dansa.

PROGRAMA DE RECICLATGE PROFESSIONAL INAEM – MINISTERIO DE CULTURA Y DEPORTE –

Actualment esta acollida al programa de reciclatge professional a L’INAEM (Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música).

1996-2008. Subdirección Gral. de Música y Danza.

2008-2013. Compañía Nacional de Danza (Departament de Personal).

2013-Actual. Portal de la Danza (Editora).

IDIOMES

Gràcies a les oportunitats de viatjar a l’estranger i també a la seva facilitat per les llengües estrangeres, el seu nivell en idiomes es el següent:

  • català: parlat, llegit i escrit correctament (llengua materna).
  • castellà: parlat, llegit i escrit correctament.
  • anglès: parlat, llegit i escrit (nivell mitja)
  • francès: parlat, llegit i escrit (nivell mitja-alt)
  • italià: parlat, escrit i llegit (nivell mitja)

Òpera – Faust

Posted on 2018-10-28 by webmaster Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

FAUST – Òpera en quatre actes i set quadres. Tan antiga com el món, és la atraient utopia que ofereix la base d’aquesta òpera: assolir l’eterna joventut …
– Música: Cherles Gounod.
– Llibret: (segons Goethe) Jules Barbier i Michel Carré
– Coreografia: Juan Magriñá; Asunción Aguadé
– Lloc d’acció: en un localitat alemanya al segle XV.
– Lloc d’estrena: Théâtre Lyrique de París el 19 de març de 1859 –

“Faust”, amb música de Charles Gounod, és títol operístic molt popular i estimat per tots els públics, que durant anys formà part del repertori de les grans companyies d’arreu (fins al punt que serví per a la solemne inauguració del Metropolitan Opera House de Nova York l’any 1883). El Liceu no fou pas aliè a aquesta predilecció pel gran èxit de Gounod, tenint cura sempre de proveir-lo com toca dels molts requisits que exigeix, la qual cosa inclou una ‘dosi generosa’ de bon ballet.
La temporada 1966-67 el Liceu proposà quatre funcions d’aquesta òpera llavors molt habitual amb doble curiositat: que malgrat ser una òpera francesa fou cantada en italià per tota la companyia -pràctica molt habitual en el Liceu d’aquells anys: “Carmen” de Bizet també es cantava en italià!- llevat del baix Ivan Petrov, intèrpret de Méphistophélès, que ho feia… en rus!!!. En els actes segon i quart el Ballet del Liceu intervenia tanmateix en altres moments coreogràfics (pensem en el famós “vals de la kermesse” al segon acte) però, com s’ha comentat, el seu gran moment es produïa en el cinquè acte.
La temporada 1969-70, s’estrenaren uns magnífics decorats de Claude Perrier del Théâtre du Capitole de Toulouse llogats per l’ocasió per l’empresari Pamias: les cariàtides encarregades de rebre Mefistofele (Justino Díaz) i Fausto (el català Juan Oncina) no podien tenir millor intèrprets que el Ballet Titular del Gran Teatre del Liceu, tot un luxe.
La temporada 1970-71 quatre funcions dirigides musicalment per Ottavio Ziino i en l’escena per Diego Monjo, amb Michele Molese, Roger Soyer, el debut liceista de Mirella Freni (futur gran ídol de la casa i que va haver de ser substituïda després de l’estrena per malaltia), Josep Carreras, amb 24 anyets, fent el rol menor de Siebel (assignat a una mezzosoprano però que aquí s’adjudicà a un tenor) i l’amic de LiceXballet Enric Serra. Els ingredients indispensables per a un gran èxit, com realment fou, essent-ne copartícep el Ballet del Liceu, esplèndid en totes les seves intervencions: en aquella època la companyia estava nodridíssima de components, tots ells molt joves, vitalíssims, enèrgics, il·lusionats, creatius i compromesos i això, clar, “passava la bateria”.
Pel desembre de 1973 el Liceu proposava quatre funcions d’aquest títol amb el reclam del protagonisme en el rol titular d’un gran divo de la casa molt estimat i probablement una de les més belles veus de tenor regalades pel segle XX: Jaume Aragall i Garriga. Màxima expectació, doncs, a la que calia correspondre: el Ballet del Liceu, al servei d’una magnífica coreografia de Magriñà -especialment brillant, com era d’esperar, en ‘La nit de Walpurgis’- va estar a l’alçada. I els seus dos Primers Ballarins Estrella, Asunción Aguadé i Alfons Rovira, van deixar un cop més, per si no hagués estat palès abans ja en infinitat d’ocasions, que “la classe non è acqua”.
La temporada 1978-79 el coliseu de la Rambla acollia tres representacions a cavall entre Cap d’Any i Reis que sincerament, i en opinió de la crítica, no foren massa reeixides. I és que els imponderables foren constants: anunciada una gran parella protagonista per als rols de Marguerite i Faust (la soprano Jeanette Pilou i el tenor Jaume Aragall), primer ella va cancel·lar la seva participació i, a darreríssim moment, el mateix pel que fa al tenor català qui, malgrat intentar incorporar-se a alguna de les funcions previstes, finalment va haver de renunciar-hi. Finalment cantaren André Esposito i Franco Bonanome. Això ja va enrarir un xic l’atmosfera d’aquelles tres funcions, dirigides musicalment pel Mestre Eugenio Mario Marco, fidel còmplice del Ballet del Liceu, i amb el concurs del bon amic de LiceXballet Enric Serra en el rol de Valentin, el germà de Marguerite. Jubilat ja el Mestre Magriñà, la coreografia la signava Asunción Aguadé, qui al mateix temps amb Fernando Lizundia actuaven a la producció en qualitat de Primers Ballarins del Ballet del Liceu d’aquell moment. Malgrat la grisor suggerida per Montsalvatge en la seva crítica publicada a ‘La Vanguardia’ (qui sap si la decepció trista generada per la doble cancel·lació fou traslladada a la part coreogràfica inconscientment i de forma injusta) hom no dubta que el Ballet del Liceu va ser capaç de trobar la seva lluminositat.
El gener de 1984, “Faust” protagonitzada per Mirella Freni i Alfredo Kraus, fou una de les reposicions històriques més sonades del títol, encara avui recordada per liceistes veterans. Meravellosa aquesta imatge obra d’Antoni Bofill, curulla de sensualitat poètica, on el Faust aristocràtic referencial de Kraus, tot elegància (virtuts aplicables tant al seu cant com a la seva prestació escènica), és subjugat per una màgica Asunción Aguadé, tota harmonia, en la famosa suite de ballet “La nit de Walpurgis” del cinquè acte de l’òpera, moment servit de manera òptima pel Ballet Titular del Liceu en una coreografia de la pròpia Aguadé. Kraus era un vell amic del Ballet del Liceu atès que, en el coliseu de la Rambla, havien treballat plegats ja en “Les pêcheurs de perles” (temporada 1964-65). Col·laborarien també en “La traviata” (temporada 1985-86), a més d’aquest “Faust” (temporada 1983-84). Coincidirien també en els festivals operístics de Las Palmas de Gran Canaria (ciutat nadiua de Kraus). Afortunadament el catàleg de companys d’escenari del Ballet del Liceu és farcidíssim de noms il·lustres!
L’òpera “Faust”, amb sengles moments de dansa (l’escena de la “kermesse” en l’acte segon i la famosa suite de ballet “La nit de Walpurgis” del cinquè acte -peça cabdal de repertori sovint inclosa solta en els programes de les gales-) ha estat una esplèndida constant pel Ballet Titular del Liceu. Si bé “Faust” era títol de presència liceista habitual (com també la “Nit de Walpurgis” solta) amb l’eclosió del Ballet Titular del Liceu el 1966 casualment la programació d’aquest títol adquiriria un ritme vertiginós, amb set edicions diferents entre 1966 i 1988 (pensar que, a dia d’avui 2020, la darrera edició representada de l’òpera és aquesta de 1988,fa 32 anys); no és gens estrany, doncs,que en la ‘presentació en societat’ del Ballet Titular el 26-4-1966 es ballés la “Nit de Walpurgis”.

– Jordi Pujal – art. 1 – art. 2 – art. 3 – art. 4 – art. 5 – art. 6 – art. 7 – art. 8

fotos - Faust

1984

_ programa del Liceu – 19,22,25,28 gener 1984 – FAUST – Directora de ball i coreògrafa: Asunción Aguadé –

Critica – 21 gener 1984 – La Vanguardia – Liceu – FAUST – …Magnífica actuació del cor -compte, tenors, que l’afany de lluir agut, perquè es té, poden arribar a desequilibrar el empaste- i correcció en el ballet. … – Joan Arnau –

1979

_ Programa del Liceu – 3 i 7 gener 1979 – FAUST – Coreografia: Asun. Aguadé – Primers ballarins: Asun. Aguadé, F. Lizundia – M. Guerrero, M. Núñez – Cos de ball

Critica 3 gener 1979 – La Vanguardia – Liceu – FAUST

1978

_ Programa del Liceu – 30 desembre 1978 – FAUST – Coreografia i 1ª ballarina: Asunción Aguadé – 1º ballarí: F. Lizundia – Solistes: M. Guerrero, M. Núñez – Cos de ball

1973

– Programa del Liceu – 14 desembre 1973 – FAUST – Coreògraf i mestre de ball: juan Magriñá – Ballarines estrella: Asunción Aguadé i Alfonso Rovira; 1º bailarinas: Angeles Aguadé, Guillermina Coll, Emilio Gutierrez, Fernando Lizundia; Solistas: Carmen Cavaller. Concepción Junyent, José A. Flores – Cos de ball

1971

– Programa del Liceu – 20 gener 1971 – FAUST – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñà – ballarins estrelles: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – 1ª ballarina: Angeles Aguade – solistes: Elena Bonet, Carmen Cavaller, G. Coll, Mª Dolores Escriche, Cos de ball

CRITICA – 21 gener 1971 – La Vanguardia – FAUST – Teatre del Liceu

1966

– Programa del Liceu – 24 novembre 1966 – FAUST – Coreògraf i mestre de ball: juan Magriñá – Ballarina estrella: Janine Monin; 1º ballarines: Asunción Aguadé, Elizabeth Bonet, Cristina guinjoan; Solistes: Fernando Lizundia, Dolores Escriche, Margarita Sales, Asunción Petit, Jose Mª Escudero, Angele Aguadé, Mª Teresa Muntalt, Alfonso Rovira, Alberto Tort, Cos de ball

1961

– Programa del Liceu – 31 desembre 1961 – FAUST – Coreògraf i mestre de ball: juan Magriñá – Ballarina estrella: Aurora Pons; 1º ballarines: Antoñita Barrera, Miguel Navarro, Araceli Torrens; Solistes: Cristina Guinjoan, Asunción Aguadé – Cos de ball

1957

– Programa del Liceu – 30 desembre 1957 – FAUST – El Noticiario del G. T. del Liceo – Tiene importantísimas partes coreográficas, que se han confiado a las estrellas, solistas y cuerpo de baile de este Gran Teatro, bajo la dirección del maestro coreógrafo Juan Magriñá…

1953

– Programa del Liceu – 17 desembre 1953 – FAUST – coreògraf i mestre de ball: juan Magriñá – 1º ballarins: Aurora Pons, Juan Magriñá; Solistes: Antoñita Barrera, Alejandra Dimina, Presentación Garín, Lila Ors, Araceli Torrens – Cos de ball

1948

– Programa del Liceu – 25 desembre 1948 – FAUST – Cos d’aquest G. Teatre dirigit per: Juan Magriñá – 1º ballarins: Maruja Blanco, Juan Magriñá – amb la cooperació de ballarins estrella de Teatre Nacional de l’Òpera de París

1945

– Programa del Liceu – 25 desembre 1945 – FAUST – primeríssim ballarí i director de ball: Juan Magriñá; primera ballarina absoluta: María de Avila; Solistes: Alejandra Diminia, María Pomar, Pepita Pelegrín – Cos de ball

1943

– Programa del Liceu – 6 gener 1943 – FAUST – Maestra directora de ball: Amalia Monroc – 1ª parella de ball: María de Avila i Juan Magriñá – Cos de ball

1932

– Programa del Liceu – 6 gener 1932 – FAUST – 1ª ballarina: Alicia Calado – cos de ball

1931

– Programa del Liceu – 6 gener 1931 – FAUST – 1ª bailarina: Alicia Calado – Cos de ball

1930

– Programa del Liceu – 22 novembre 1930 – FAUST – 1º bailarines:Juan Magriñá, Carmen Salazar – Cos de ball

1925

– Programa del Liceu – 30 desembre 1925 – FAUST – mestra de ball Pauleta Pamias – Cos de ball

1923

– Programa del Liceu – 5 gener 1923 – FAUST – Cos de ball


Òpera – Aida

Posted on 2018-10-28 by webmaster Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

AIDA – Melodrama en quatre actes i set quadres. És el títol més representat al Liceu en el decurs de la seva història, amb més de 400 representacions: durant un llarg període es reposava gairebé cada temporada -o temporada sí temporada no-, atesa l’enorme acceptació per part del públic.
– Música: Giuseppe Verdi
– Llibret: Antonio Ghislanzoni
– Coreografia: T. Wassilief (1924/34), Juan Magriñá(1944/73), Asunción Aguadé(1977/80)
– Lloc d’acció: l’antic Egipte (Memfis i Tebes)
– Lloc d’estrena: El Cairo el 24 desembre de 1871 – al Liceu el 25 febrer de 1877.

Tres importants moments balístics, essent-ne el culminant el darrer, la gran suite de ballet de l’escena triomfal, ubicat al segon quadre del segon acte) títol habitual al Liceu i, per tant, una de les gemmes del Ballet liceista (Titular del Liceu a partir de 1966), que sempre en feu una creació.
Acte segon quadre primer, a les estances de la princesa Amneris qui, envoltada de les seves donzelles esclaves, per a distreure’s gaudeix d’una dansa ballada per uns personatges entranyables; i és que en la partitura verdiana el fragment és identificat com “Danza dei piccoli schiavi mori”, havent estat concebut per a ser interpretat per un ballet infantil. I així ho feia el Ballet liceista en les seves moltes “Aides” (en un to col·loquial curull d’afecte, estimació i respecte, al Liceu es parlava sempre ‘dels “Negrets” o els “Negritos” de l'”Aida”‘), sempre ballat per vuit nenes. Què volia dir això? Doncs que un gran nombre de ballarines liceistes ja de ben menudes trepitjaven el venerable escenari en la pell d’aquells “Negritos” tan estimables, abillades amb un delitós vestuari ‘retro’ molt típic de l’època que exigia la complicitat imaginativa del públic, sempre complaent. I, al mateix temps, compartien escenari amb grans divos del moment (probablement sense ésser conscients de la transcendència artística d’aquelles figures que tenien a tocar).

Pel maig de 1977, formant part del cartell del XIV Festival de la Òpera de Madrid, el Teatre de la Zarzuela programava tres funcions d’una fabulosa versió d’Aida amb totes les de la llei, protagonitzades pels mítics cantants Éva Marton i Plácido Domingo (en les dues darreres funcions: l’estrena anà a càrrec de Francisco Ortiz), juntament amb Maria Luisa Nave i Pere Farrés i les direccions musical i escènica, respectivament, d’Armando Gatto i Renzo Frusca.
Al contrari del Liceu, que malgrat ser un teatre privat disposava d’infraestructura pròpia amb les pertinents masses estables, l’ens organitzatiu de les temporades operístiques madrilenyes de l’època no comptava amb aquesta mena d’elements i, per tant, acudia a grans organitzacions externes. Així aquesta Aida fou molt ben servida pel Cor i l’Orquestra de RTVE. I pel que fa a l’apartat de la dansa la brillant fórmula que s’adoptà fou que, tot aprofitant que la temporada liceista acabava pels voltants de febrer/març -i per tant lliures els membres del Ballet Titular del Liceu de les seves obligacions de la temporada 1976-77-, es contractà alguns dels esmentats membres, que actuarien aixoplugats per la denominació “Ballet Titular del Teatro de la Zarzuela” (tal com s’anuncià en els programes), amb Asunción Aguadé en el triplet de Coreògrafa, Primera Ballarina i Directora.

Elda(Alicante) – II Festival de òpera – setembre 1973
Un dels espectacles oferts en l’edició del Festival de setembre de 1973 fou una representació d’Aida amb els seus tres grans moments dansístics -actes primer i segon-,va permetre triomfar amb tots els ets i uts el Ballet Titular del Liceu en oferir una prestació portentosa. Aquesta Aida, molt reeixida, fou protagonitzada per la soprano Ella Lee, la mezzo Stella Silva i el tenor Pedro Lavirgen -gran amic del ballet liceista- i, naturalment, l’esmentat Mestre Pérez Busquier a la batuta, esplèndid.
Guillermina Coll i Asunción Aguadé, implicadíssimes i imbuïdes de la música de Verdi -la Coll interpretava una part que antigament solia fer Cristina Guinjoan-, amb ‘porteurs’ de luxe – Fernando Lizundia, Emilio Gutiérrez i Alfons Rovira.

Novembre de 1970, solemne inauguració de la temporada 1970-71
Al marge del seu gran valor estrictament musical (èxit esclatant i debut al Liceu de tot un ídol de la casa com la soprano de Ribadavia Ángeles Gulín, un vertader fenomen vocal), precisament per l’esmentada solemnitat inherent al fet inaugural, va gaudir d’un reguitzell d’adorables valors afegits: l’aparició en la citada escena triomfal d’un lleó cadell, l’espectacular desplegament coreogràfic que implicava la mobilització d’absolutament tot l’alumnat actiu en aquell moment de Magrinyà (formessin part o no del Ballet liceista), el disseny del vestuari del Ballet a càrrec del Ballarí Estrella Alfons Rovira i la confecció del mateix pel tàndem imbatible Asunción Subías&Maria Almagro
Una versió única i especial on el Ballet Titular del Liceu va fer un triomf sonat i merescut.
En finalitzar l’acte segon i que permet rememorar els noms d’Alfons Rovira (Ballarí Estrella), Àngels Aguadé (Primera Ballarina), Asunción Aguadé (Ballarina Estrella), el baix Álvaro Malta (Rei d’Egipte), el tenor Pedro Lavirgen, gran amic del Ballet liceista, (Radamès) i la mezzo Ruza Baldani (Amneris): la dansa colze a colze i de tu a tu amb el cant. Anys daurats, com el vestuari dissenyat per Rovira.

10 de novembre de 1970, protagonitzada per Ángeles Gulín i Pedro Lavirgen. El segon quadre del segon acte esdevenia sempre, naturalment, el gran moment pel Ballet del Liceu. Joan Magriñà, com de costum, n’era el coreògraf; curiosament, i com que Aida era un títol que es reposava sovint, el Mestre feia petites modificacions en les noves edicions que es feien d’aquesta òpera, enriquint així el patrimoni del Ballet.

l’agost de 1968 en els ‘Festivales de España’
copsen perfectament l’espectacularitat de la coreografia de Magriñà per a l’escena del triomf del segon quadre del segon acte (de força dificultat).

Gener de 1968 s’empraren unes decoracions d’Enzo Dehó en comptes de les de Mestres Cabanes usades habitualment. Visionant aquest material, hom pot fer-se una visió aproximada ‘a priori’ de com resultaria -com a mínim plàsticament- l’experiència sevillana. Tant de bo algun dia es poguessin recuperar aquestes coreografies (de la mateixa manera que s’ha fet amb els decorats de Mestres Cabanes).

En la temporada liceista 1967-68 se’n van fer quatre representacions dirigides musicalment per Anton Guadagno (i alternança de cantants en alguns rols).
La coreografia, naturalment, del Mestre Magriñà. En l’escena del triomf el Ballet del Liceu en el seu esplendor absolut, irradiant llum a dojo. I un apunt deliciós: dos esclaus que han arribat amb Radames (interpretats per dos Primers Ballarins de la companyia, Asunción Aguadé i Fernando Lizundia) són observats amb solemne pompositat per la princesa Amneris (la mezzo Nell Rankin) i el seu pare el Rei d’Egipte.
l’intèrpret aquell gener de 1968 era el baix Mario Solomonoff.
Consignar tanmateix que, entre la primera i segona funcions d’aquestes Aides, el Ballet del Liceu va participar -en el mateix Liceu- conjuntament amb el Cor i l’Orquestra de la casa i rellevants solistes vocals en una gala realitzada el 10 de gener de 1968 amb motiu del 30è aniversari de la fundació de Radio Nacional de España.

novembre de 1965. Versió molt reeixida, dirigida musicalment per Ottavio Ziino i amb un imponent quartet de solistes vocals, aquest cop sí s’empraren els històrics decorats de Mestres Cabanes (i que el Liceu del segle XXI, a manera d’homenatge, ha recuperat en nombroses ocasions). La coreografia, naturalment, venia signada per Joan Magriñà. Aquesta edició fou la darrera ballada per la Ballarina Estrella Aurora Pons ja que, poc temps després d’aquestes funcions, deixaria el Liceu. Alfons Rovira, que encara no havia estat ascendit a Primer Ballarí, intervingué com a Ballarí Solista. l’espectacularitat de l’obra de Magriñà: escenari molt nodrit de ballarins -en un context ja de per sí ple atès el gran nombre d’efectius corals requerits per les necessitats musicals del fragment-, amb sabatilles de punta, línia del gran ballet clàssic adaptada perfectament a l’exotisme de l’acció dramàtica de l’obra i ‘teca’ dura per a tot els ballarins. No ha de semblar estrany que aquest gran ballet, solt, des de temps gairebé immemorials fos inclòs en els programes de les gales que protagonitzava la companyia en gires. I és que els ballables d’Aida esdevenien un clàssic del Ballet Titular del Liceu, que sempre en va fer una creació de referència. Sense dubte, un dels patrimonis d’or de LiceXballet recordat amb més tendresa.
Pel novembre de 1958 es proposà de nou al Liceu Aida. En concebre Verdi i el llibretista Antonio Ghislanzoni aquesta obra mestra van destinar brillantíssims moments a la dansa en el primer i segon actes. El Mestre Magriñà se n’encarregà de coreografiar-los sempre, al Liceu, interpretant-los el Ballet Titular de la casa.

Els grans Primers Ballarins Aurora Pons i Miguel Navarro amb la mezzosoprano triestina Fedora Barbieri, intèrpret del personatge de la princesa Amneris en aquella ocasiónovembre de 1953 el Liceu proposava una nova edició de la popular Aida amb un repartiment farcit de grans divos (Caterina Mancini, Ebe Stignani, Aldo Protti i Mario del Monaco -molt famós però que en aquestes funcions no assolí l’èxit que s’esperava d’un artista amb el seu renom-) i estrenant-se una escenografia molt espectacular. La part coreogràfica, tant exigent, va ser servida excel·lentment per Magriñà i el seu infal·lible equip, amb Aurora Pons de Primera Ballarina, juntament amb Antoñita Barrera i Araceli Torrents (llavors encara Ballarines Solistes) Alejandra Dimina.
– Jordi Pujal – Instagram:-art.1–art.2–art.3–art.4–art.5–art.6–art.7–art.8–art.9–art.10–art.11

fotos i música - òpera AIDA – Vestuari

1980

_ Programa del Liceu – 21, 29 i 31 gener i 2 febrer 1980 – AIDA – Coreografia i 1ª ballarina : Asunción Aguadé – Solistes: M. Guerrero, M. Nuñez- Cos de ball

Critica – 29 gener 1980 – La Vanguardia – Liceu – AIDA – … El ballet te una participació adient … – X. Montsalvatge –

1977

– Es va ballar al Teatre de La Zarzuela -(Madrid)
Critica – 4 Maig 1977 – Teatre de la Zarzuela – Madrid


_ Programa del Liceu – 22 novembre 1977 – AIDA – Coreografia: J. Magriñá, Asun. Aguadé – Primers ballarins: Asun. Aguadé, F. Lizundia – Solistes: M. Guerrero, M. Núñez

1974

Critica – 12 gener 1974 – ABC – Una extraordinària AIDA al Liceu de Barcelona

1973

– Programa del Liceu – 29 desembre 1973 – Coreògraf i Mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Assumpció Aguadé, Alfonso Rovira; Primers ballarins: Angeles Aguadé, Guillermina Coll, Emilio Gutierrez, Fernando Lizundia; Solistes: Carmen Cavaller, Concepció Junyent, José A. Flores.


– setembre de 1973 – Es va balla a Elda (Alicante) II Festival de òpera
Critica – 16 setembre 1973 – La Vanguardia – Festival de opera de ELDA – el Liceu de Barcelona viatge i triomfa – … Vull en canvi dedicar un especialíssim comentari a l'”ballet” del Gran Teatre, perquè el contemplava en missions de responsabilitat gran, com són les de cobrir tot un programa i em va produir impressió la bona qualitat, l’ordre, la digníssima realització de les coreografies i la bellesa d’aquestes. Pel que fa a el concepte, el màxim elogi per a Juan Magriñà, que mostra bé la seva classe i coneixement en l’especialitat. Pel que fa als solistes estrelles, sense oblidar la bona feina d’Asunción i Angeles Aguadé, Guillermina Coll, Fernando Lizundia i Emilio Gutiérrez, el palmell s’ha de concedir a Alfons Rovira …. – Antonio Fernández-Cid –

1970

– Programa del Liceu – 10 de novembre 1970 – Coreògraf i Mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Assumpció Aguadé, Alfonso Rovira; 1ª ballarina: Angeles Aguadé; Solistes: Elena Bonet, Carmen Cavaller, Guillermina Coll, Mª Dolores Escriche – Vestuari: dissenyat per Alfonso Rovira – confeccionat per María Almagro (mare de G. Coll)

Critica 11 novembre 1970 – La Vanguardia – Liceu – AIDA – nova escenificació – … El cor continua ben preparat per Riccardo Bottino i té intervencions notablement ajustades, el mateix que el ballet que actua amb una nova coreografia menys “egípcia” i més clàssica de Magriñà i l’orquestra respon a la batuta de Antón Guadagno… – Xavier Montsalvatge –

1969

_ Programa – 15 desembre 1969 – Teatre del Liceu – AIDA – Coreògraf i mestre de ball: J. Magriñá – Ballarina estrella: A. Pons – Primers ballarins: A. Barrera, A. Torrents, M. Navarro – Solistes: C. Guinjoan, R. Uttini

1968

– Programa del Liceu – 6 gener 1968 – AIDA – Coreògraf i Mestre de ball: Juan Magriñá – Primers Ballarins: Assumpció Aguadé, Elisabeth Bonet, Cristina Guinjoan, Alfonso Rovira; Ballarí de caràcter: Fernando Lizundia; Solistes: Angeles Aguadé, Dolors Escriche, Mª Teresa Muntalt, Assumpció Petit.

Critica 7 gener 1968 – La Vanguardia – Liceu – AIDA – … així com el cor, el ballet i l’orquestra, sota la direcció del mestre Anton Guadagno, han aconseguit una “Aida” que no és estrany hagi creat al Liceu un clima de favorables aplaudiments i manifestacions d’aprovació prodigades pel públic que, repetim , va esgotar les localitats de teatre . – X. Montsalvatge –

Crítica – 8 gener 1968 – AIDA – Augusto Valera – …Va ser igualment molt aplaudida la intervenció del ballet del mestre Magriñà, en el segon quadre del segon acte, realitzant brillants intervencions Asunción Aguadé i Fernando Lizundia…. – A. Valera –

Critica – 9 gener 1968 – La Vanguardia – Teatre de Barcelona-la 388 representació de AIDA – … El Ballet a “Aida” sempre es distingeix perquè Magriñà té cura d’adaptar la coreografia a les possibilitats del cos de ball que va renovant amb el pas dels anys. En aquesta última representació el conjunt i sobretot els solistes -Rovira, Lizundia, Aguadé, Escriche, Muntalt i Petit- van donar molta espectacularitat als quadres del temple de Memfis i de la tornada de Radamés que va ser el més aplaudit de la nit. … – X. Montsalvatge –

– Programa del Liceu – 10 gener 1968 – AIDA – Coreògraf i Mestre de ball: Juan Magriñá

– Programa del Liceu – 11 gener 1968 – AIDA – Coreògraf i Mestre de ball: Juan Magriñá – Primers Ballarins: Assumpció Aguadé, Elisabeth Bonet, Cristina Guinjoan, Alfonso Rovira; Ballarí de caràcter: Fernando Lizundia; Solistes: Angeles Aguadé, Dolors Escriche, Mª Teresa Muntalt, Assumpció Petit.

_ Programa del Liceu – 16 gener 1968 – AIDA – Coreògraf i mestre de ball: J. Magrinyà – 1º ballarins: Asun. Aguadé, Elisabeth Bonet, C. Guinjoan, A. Rovira, F. Lizundia – Solistes: An. Aguadé, D. Escriche, M.T. Muntalt, Asun. petit

Critica – 17 gener 1968 – La Prensa – AIDA – … Les danses, exquisidament coreografiades per Juan Magriñá, van ser interpretades amb suprema elegància i refinat estil per Asunción Aguadé, Elisabeth Bonet, Cristina Guinjoan, Alfonso Rovira, Fernando Lizundia, ballarines solistes i cos de ball i van merèixer prolongats i calorosos aplaudiments…. – M. Aleyxandre –

_ Programa – 5 al 11 agost 1968 – Plaça toros Las Arenas(La Monumental)-AIDA-MARINA


– Gravació de rtve de AIDA – Plaça toros Las Arenas


– 30 agost 1968 – Es va balla als Festivales de España (Sevilla)
Critica – 30 agosto 1968 – Festivales de España – Sevilla – AIDA –

1965

– Programa del Liceu – 11 novembre 1965 – AIDA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarina estrella: Aurora Pons – Primers ballarines: Cristina Guinjoan, Asunción Aguadé, Elisabeth Bonet – Solistes: Angeles Aguadé, Rwgina Carreras, Assumpció Petit, Emilio Gutierrez, Alfonso Rovira, Vicente Taroncher, Alberto Tort.

Crítica – 12 novembre 1965 – AIDA – X. Montsalvatge – R. Bayod y Serrat – Juan Arnau – M. A. leyxandre – R. Vivo – R. Llauder – … Elogis també per al cos de ball, amb Aurora Pons excel·lent en el sol de l’acte més espectacular de l’obra, molt aplaudida, igualment el ballet, que a més d’evolucionar bé, es va veure amb pulcritud i bon gust. .. – X. Montsalvatge –
… Els cors, preparats per Bottino, van desenvolupar bé la seva tasca, de la mateixa manera que el cos de ball, encapçalat per l’estrella Aurora Pons i les primeres Assumpció Aguadé, Elisabeth Bonet i Cristina Guinjoan realitzadors excel·lents, tots ells de la coreografia del mestre Joan Magriñà … – R. Bayod y Serrat –
… Exquisida la intervenció del cos de ball, amb Aurora Pons de figura estrella i Cristina Guinjoan deliciosament atractiva, tots al servei de la coreografia de Joan Magriñà. ¿Cal més? … – Juan Arnau –
… La versió a la qual acabem d’assistir, ha estat una de les més esplèndidament aconseguides de les gairebé innombrables a què hem assistit. (…)
Les danses, segons coreografia de Magriñá, molt bella, suggestiva i en caràcter, han resultat de gran plasticitat i dinamisme i en elles ha brillat la gracilitat i el art exquisit de la ballarina estrella Aurora Pons, admirablement secundada per Assumpció Aguadé, Elisabeth Bonet, Cristina Guinjoan, pels ballarins solistes i el cos de ball. Han estat llargament aplaudides. … – M. A. Leyxandre –
… En els brillants ballets del segon acte va destacar una vegada més la magnífica tasca d’Aurora Pons, amb el seu depurat treball sobre les puntes i les seues alades evolucions, dins del estil clàssic que ella domina a la perfecció. Va ser secundada admirablement per Asunción Aguadé, Elisabeth Bonet, Cristina Guinjoan i tota la resta de ballarins . … – R. Vivo –
… Paràgraf a part mereix la brillantíssima actuació del cos de ball, presidit per la nostra eximia Aurora Pons, qui va posar un cop més de relleu la seva agilitat i perfecció en la seva tasca, del més depurat estil clàssic, en unió d’aquestes admirables primeres ballarines que són Assumpció Aguadé –
graciosa i exquisida en la seva intervenció solista -, Elisabeth Bonet i Cristina Guinjoan, així com Àngels Aguadé, Regina Carreras, Assumpció Petit, Emilio Gutierrez, Alfonso Rovira, Vicente Taroncher i Alberto Tort. Tot això, amb la intel·ligència i el bon gust artístic caracteritzen la direcció de Juan
Magriñá …. – M. R. Llauder –


_ Programa del Liceu – 16 desembre 1965 – AIDA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarina estrella: Aurora Pons – Primeres ballarines: Asun.Aguadé, Elisabeth Bonet, Cristina Guinjoan – Solistes: Ang.Aguadé, Regina Careras, Asun. Petit, Emilio Gutierrez, Alfonso Rovira, Vicente Taroncher, Alberto Tort – Cos de ball

1962

– Programa del Liceu – 5 desembre 1962 – AIDA – I Festival de Festivales de Opera – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarina estrella: Aurora Pons – Primers ballarines: Antonieta Barrera, Araceli Torrens – Solistes: Cristina Guinjoan, Asunción Aguadé, Juan Sánchez.

Critica – 6 desembre 1962 – AIDA – Primer festival de festivals d’òpera – X. Montsalvatge – M. R. de Llauder – A. Catala… Les escenes de ball, Joan Magriñà les havia renovat i treballat molt, i van resultar extraordinàriament vistoses i de magnífica exhibició especialment per als solistes Aurora Pons, Antoñita Barrera, Araceli Torrens i el bilarín Juan Sánchez Arolas. … – Xavier Montsalvatge –
… Paràgraf a part mereix la magnífica actuació del cos de ball del Liceu en totes les seves intervencions i d’acord amb l’esperit de renovació que ha presidit la tasca coreogràfica de Joan Magriñà qui ha mostrat un cop més el seu talent i bon gust. Meravellosa Aurora Pons en tots els seus moviments: exquisides Antoñita Barrera i Araceli Torrens; àgil i molt segur Juan Sánchez Arolas -veritable revelació d’aquesta temporada- i excel·lents Cristina Guinjoan, Assumpció Aguadé i la resta dels ballarins participants. … – Manuel R. de Llauder –
… El Cos de ball del Gran Teatre del Liceu va presentar una fastuosa visió coreogràfica en la segona escena de l’acte segon, ideada pel mestre Joan Magriñà, en la qual van lluir els seus “virtuosismes” plàstics la ballarina estrella Aurora Pons, i els primers ballarins, Antoñita barrera, Araceli Torrens, Cristina Guinjoan, Assumpció Aguadé i Juan Sánchez Arolas. El vestuari que van ostentar els dansaires va ser confeccionat segons dissenys d’Arturo Carbonell … – A. Catala –

– Programa del Liceu – 6 desembre 1962 – AIDA – I Festival de Festivales de Opera – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarina estrella: Aurora Pons; Primers ballarins: Antonieta Barrera, Araceli Torrens; Solistes: Cristina Guinjoan, Asunción Aguadé, Juan Sánchez.

_ Programa del Liceu – 15 desembre 1962 – AIDA – Coreògraf i mestre de ball: J. Magrinyà – Ballarins estrella: A. Pons – 1º ballarins: A. Barrera, A. Torrens – Solistes: C. Guinjoan, Asun. Aguadé, J. Sánchez


1960

– Programa del Liceu – 10 desembre 1960 – AIDA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarina estrella: Aurora Pons – Primers ballarins: Antonieta Barrera, Araceli Torrens, Miguel Navarro – Solistes: Cristina Guinjoan, Romana Uttini.

Critica – 11 desembre 1960 – La Vanguardia – Liceu – AIDA – … Entonat el cor, preparat pel mestre Ricardo Bottino, i mereixedora de sincer elogi la coreografia ideada per Joan Magriñà i animada amb igual lluïment per la alada primera ballarina Aurora Pons, a qui van secundar Antoñita Barrera, Araceli Torrents, Miguel Navarro i en general l’aplaudit cos de ball. … – U. F. Zanni –

_ Programa – Teatre del Liceu – 15 desembre 1960 – AIDA – Coreograf i mestre de ball: J. Magriñá – Ballarina estrella: A. Pons – Primers ballarins: A. Barrera, A. Torrents, M. Navarro – Solistes: C. Guinjoan, R. Uttini

1958

– Programa del Liceu – 27 novembre 1958 – AIDA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – cos de ball de G.T.L. col·laboració de Ballets de Barcelona – Ballarina estrella: Aurora Pons – Primers ballarins: Antoñita Barrera, Araceli Torres – Solistes: Cristina Guinjoan, Manolita Ors, Romana Uttini, Jesús Durán, Miguel Navarro.

Critica – 28 novembre 1958 – La Vanguardia – Liceu – AIDA – Anita Cerquetti, Fedora Barbieri – … En els ballables, Aurora Pons, en primer terme, i el conjunt, de què van destacar Antoñita Barrera, Araceli Torrens, Jesús Durán i Miguel Navarro, es van ajustar amb tota eficàcia a la coreografia ideada per Joan Magriñà. Els decorats, de José Mestres Cabanes, senzillament fantàstics, …. – U. F. Zanni –

1956

– Programa del Liceu – 14 desembre 1956 – AIDA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Aurora Pons, Juan Magriñá – Ballarins: A. Barrera, C. Guinjoan, José Huget, Araceli Torrents, Manolita Ors, Miguel A. Paz

Critica – 15 desembre 1956 – La Vanguardia – Liceu – AIDA – por Renata Tebaldi – … Bé el cor i el cos de ball, sent d’aquest particularment festejats Aurora Pons, Joan Magriñà i altres primeres figures. .. – U. F. Zanni –

1953

– Programa del Liceu – 10 novembre 1953 – AIDA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primers Ballarins: Aurora – Solistes: A. Barrera, Alejandra Diminia, Presentación Garín, Araceli Torrents, Jesús Durán, Jesús Garín

Critica – 11 novembre 1953 – La Vanguardia – Teatre del Liceu – AIDA – … Mereixedors d’elogi Aurora Pons i Joan Magriñà i altres intèrprets de les danses, d’un discutible “faronisme”. Discutible també la propietat ambiental dels decorats de E. Sormani de Milà encara que alguns d’ells causessin excel·lent efecte. … – U. F. Zanni –

1951

– Programa del Liceu – 13 desembre 1951 – AIDA – Coreògraf i mestra de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Rosita Segovia, Juan Magriñá – Solistes: Beatriz Aguilera, Lolita Baldó, Olga Casado, Ester Desmaissons, Consuelo Sánchez, Carmen Vicente, Emilio Altés, Federico Arnaiz.

Critica – 15 desembre 1951 – La Vanguardia – Liceu – AIDA – … Correcte el cor, i ajustat i vistós el ball, en què van destacar Rosita Segovia i Juan Magriñá. … – U. F. Zanni –

– Programa del Liceu – 21 desembre 1951 – AIDA – Funció extraordinària a benefici dels damnificats per les inundacions d’Itàlia – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Rosita Segovia, Juan Magriñá – Solistes: Beatriz Aguilera, Lolita Baldó, Olga Casado, Ester Desmaissons, Consuelo Sánchez, Carmen Vicenta, Emilio Altés, Federico Arnaiz

– Programa del Liceu – 22 desembre 1951 – AIDA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Rosita Segovia, Juan Magriñá – Solistes: Beatriz Aguilera, Lolita Baldó, Olga Casado, Ester Desmaissons, Consuelo Sánchez, Carmen Vicenta, Emilio Altés, Federico Arnaiz

1949

– Programa del Liceu – 18 desembre 1949 – AIDA- Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Maruja Blanco, Juan Magriñá – Solistes: A. Dimina, Consuelo Sánchez

Critica – 20 desembre 1949 – La Vanguardia – Liceu – AIDA -… La gràcil i expressiva Maruja Blanco i Juan Magriñà, que, amb Alejandra Dimina i Consuelo Sánchez al capdavant de el cos de ball, van presentar al·licients a la part coreogràfica, i la eficáz direcció escènica d’Augusto Cardi, van coadjuvar l’èxit de la espectacular obra verdiana, presentada, segons es deia antany en els cartells. “Amb tot l’aparell que el seu argument requereix”. – U. F. Zanni –

1946

– Programa del Liceu – 14 desembre 1946 – AIDA – Director coreogràfic: Juan Magriñá – Primers ballarins: Juan Magriñá, María de Avila – Solistes: Anita guirao, Alejandre Dimina, Carmen Vicente, Lolita Baldó, Antonio Monllor, Antonio La Rosa.

Crítica 15 desembre 1946 – La Vanguardia – Liceu – AIDA – … Les danses egípcies, ajustades a una intel·ligent coreografia de Joan Magriñà, van ser excel·lentment executades per aquest, Maria de Avila i el disciplinat cos de ball. Amb els artistes va compartir els aplaudiments de la concurrència el mestre Annovazzani que, a el front de l’orquestra, va donar a la partitura empenta, color i precisió expressiva. – U. F. Zanni –

1945

– Programa del Liceu – 18 desembre 1945 – AIDA – Director coreogràfic: Juan Magriñá – Primers ballarins: Juan Magriñá, María de Avila – ballarins: Maruja Navarrete, Greta Budens, Pepita Pelegrín, María Pomar, Alberto Arroyo, José Estrada.

Critica – 19 desembre 1945 – La Vanguardia – Liceu – AIDA -…… associem a la consecució dels bons resultats als baixos Corbella i Pol ia Maria d’Avila i Juan Magriñá, els celebrats dansaires, que bé secundats pel cos de ball, van donar plasticitat i caràcter a les danses egípcies …. molts van ser els aplaudiments que van sonar després dels populars passatges de l’òpera, i nombroses les trucades a el mestre Sabater i als principals intèrprets a la conclusió l’acte. – U. T. Zanni –

1944

_ Programa 3 agost 1944 – Teatre Euterpe(Sabadell) – AIDA – Primers ballarins:Juan Magriñá, María de Avila-Cos de ball del G. Teatre del Liceu

– Programa del Liceu – 16 decembre 1944 – AIDA – Coreografia de Juan Magriñá – Ballarins: María de Avila, Juan Magriñá, Filo Feliu, Maruja Blanco, Maruja Navarrete, Carmen Vicente, José Ferrán, José Estrada.

Critica – 17 desembre 1944 – La Vanguardia – Liceu – AIDA – …… La intervenció de Maria d’Avila i Juan Magriñá, els admirables ballarins, va donar extraordinari realç coreogràfic a les danses egípcies de l’acte segon, en què també van participar brillantment Filo Feliu, Maruja Blanco, Maruja Navarrete, Carmen Vicente, José Ferrán i José Estrada … – U. T. Zanni –

1942

– Programa del Liceu – 25 desembre 1942 – AIDA – Primers ballarins: Maria d’Avila, Juan Magriñá – Ballarins: Carmen Monroc, Conxita Palomar, Isidre Fonts, José Ferrán.

1941

– Programa del Liceu – 6 desembre 1941 – AIDA – Mestra de ball: Amalia Monroc – Primera parella ball: Maria de Avila, Juan Magriñá – Ballarins: Monroc, Palomar, José díaz, Jorge Comillas.

1940

– Programa del Liceu – 29 desembre 1940 – AIDA – Mestra de ball: Amalia Monroc – Primera parella ball: Maria de Avila, Juan Magriñá – Ballarins: Monroc, Palomar, Montesán, Fonts.

Critica – 31 decembre 1940 – La Vanguardia – Liceu – AIDA – …La coneguda obra de Verdi va tenir per principals intèrprets a Conchita Oliver, Aurora Buades, Francisco Merlí, Mario Baloja i Remo Morisani, artistes tots de veritable relleu, que van aconseguir un conjunt equilibrat i meritori. Amb ells van compartir els aplaudiments que el públic no va regatejar, els restants intèrprets, el cor i el cos de ball, en què va actuar la primera parella que formen Maria de Avila i Juan Magriñà, així com l’orquestra que sota la batuta intel·ligent el mestre Mario Cordone … –

1939

– Programa del Liceu – 23 desembre 1939 – AIDA – Mestra de ball: Amalia Monroc – Primera parella ball: Maria de Avila, Juan Magriñá – Ballarins: Carmen Monroc, Mercedes Pujol, Agustín Montesán, Isidoro Fuentes.

Critica – 24 desembre 1939 – La Vanguardia – Liceo – AIDA – … Maria de Avila i Joan Magriñà en primer terme i Carmen Monroc, Mercedes Pujol, Agustín Montesán i Isidoro Fuentes van donar relleu plàstic i rítmic a les danses de l’segon acte. Les trucades als principals intèrprets i a el mestre Sabater van ser molt nombroses després de cada acte. –

1935

– Programa del Liceu – 5 desembre 1935 – AIDA – Mestra ball: Paula Pamias – Dansa egípcia per: Carmen Salazar Ballarins: Skibine, Damiouchina, Glory Cecil, Fedaroff, Platanoff, Skibine

1934

– Programa del Liceu – 25 desembre 1934 – AIDA – Mestra ball: Pauleta Pamias; Direcció de l’mestre: T. Wassilieff – Ballarins: C. Salazar, X. Ground, V. Trouretskaya, M Fedorof, I. Youskewitch.

Critica – 26 desembre 1934 – La Vanguardia – Liceu – AIDA – …Els cors, eficacíssims, i el cos de ball va merèixer palmes en l’acte segon. Per descomptat, que els aplaudiments no van deixar de sonar amb insistència durant la vetllada, veient-obligats el mestre Padovani i els artistes a saludar reiteradament…. – Z. –

1933

– Programa del Liceu – 2 febrer 1933 – AIDA – Cos de ball rus sota la direcció: Pauleta Pamias i T. Wassilieff – Primera ballarina: Alicia Calado – Dança egipcia per: Alicia Calado, Mercè Pujol, Carme Izquierdo, Michel Federoff, Leon Platonoff, Antoni Viñas.

Critica – 3 febrer 1933 – La Vanguardia – Liceu – AIDA – …… En els ballables del acte segon va destacar Alicia Calado, la jove dansaire, tota ritme i sensibilitat ….. Ahir a la nit al Liceu va estar freqüentat, sent constants les demostracions de grat cap a l’obra i els aplaudiments als artistes i a el mestre Capdavila. – Z. –

– Programa del Liceu – 30 novembre 1933 – AIDA – Cos de ball rus sota la direcció: Pauleta Pamias i T. Wassilieff – 1ª ballarina: Alicia Calado – Dança egipcia per: Alicia Calado, Mercè Pujol, Carme Izquierdo, Michel Federoff, Leon Platonoff, Antoni Viñas.

1931

– Programa del Liceu – 10 gener 1931 – AIDA – 1ª ballarina: Carmen Salazar

Critica – 11 gener 1931 – La Vanguardia – Liceu – AIDA – … En la dansa egípcia de l’acte segon es va poder apreciar de nou la vàlua de Carmen Salazar, gràcil i justa en les actituds i moviments … – Z. –


– Programa del Liceu – 5 desembre 1931 – AIDA – primera representaciò – Cos de ball

Critica – 6 desembre 1931 – La Vanguardia – Liceu inauguracion de la temporada – AIDA – … En la dansa egípcia de l’segon acte va ser molt apreciada la tasca d’Alicia Calado, justa en les seves actituds i en el seu sentiment de el ritme … A la fi de cada un dels quadres i de les romances que “Aida” abunda, no van faltar els aplaudiments, molt efusius, ni les trucades a escena … Van assistir a la representació el president de la Generalitat, senyor Macià …. -Z. –

1929

– Programa del Liceu – 23 desembre 1929 – AIDA – Mestres de ball: P. Pamias, T. Wassiliew – 1ª parella de ball: Olga Orova, Carmen Salazar – ballarins: Y. Blotzkaya, H. Trutovskaya, Kochauovsky, Magriñá, Pelneu, Stark.

Critica – 24- desembre 1929 – La Vanguardia – Liceu – AIDA – ….Va aconseguir ahir un considerable nivell artístic ….. La dansa egípcia de el segon acte va ser excel·lentment executada per Olga Orlova i Carmen Salazar, secundades per les senyores Blotzkaya i Trutovskaya i els senyors Kochanovsky, Pelneu, Stark i Magriñà … – Z. –

1928

– Programa del Liceu – 29 desembre 1928 – AIDA – Mestra de ball: P. Pamias – 1ª ballarina: Carmen Salazar – ballarins: Elena Gazerith, Carmen Izande, Ivan Polow, Siri-Loy

1927

– Programa del Liceu – 25 desembre 1927 – AIDA – Mestres de ball: P. Pamias, T. Wassilieff – 1ª parella de ball: Manuela del Rio, Gari Pluzis

1926

– Programa del Liceu – 25 desembre 1926 – AIDA – 1ª ballarina: M. Zani – Primers ballarins: Jean Kalob, Jean Magrinya

Critica – 26 desembre 1926 – La Vanguardia – Liceu – AIDA – ….. En conjunt va sortir bé l’obra verdiana, i de sobres ho donava a entendre el píblico amb els seus freqüents i entusiastes aplaudiments … – R.P. –

1925

– Programa del Liceu – 26 novembre 1925 – AIDA – Mestre de ball: P. Pamias – Ballarins: Manolita del Rio, Zibina Tatiana, Mercedes Dalmau, Siri Loy, Cheplrem

Critica 27 novembre 1925 – La Vanguardia – Liceu – AIDA – …Les danses egípcies bé, bé estilitzades, van córrer a càrrec de Manolita de el Rio, secundada per Mercedes Dalmau, Gibinia Tatania i dues ballarines. Van merèixer nodrits aplaudiments … – Walter –

1924

– Programa del Liceu – 27 novembre 1924 – AIDA – Coreografia: T. Wassilief – Cos de ball

Critica – 29 novembre 1924 – La Vanguardia – Liceu – AIDA – … Una nota d’art coreogràfic va prestar inusitat relleu en l’escena triomfal de l’segon acte, amb la dansa egípcia dirigida per T. Wassilief i interpretada per Metchkovkaya i quatre solistes russos més, a més del cos de ball del Liceu. Va ser molt aplaudida la innovació … – W. –

1923

– Programa del Liceu – 29 desembre 1923 – AIDA – 1ª parella de ball: Valentina Caschoesba, Teresina Boronat.

1922

– Programa del Liceu – 23 novembre 1922 – AIDA – Primera parella de ball: Valentina Caschoesba, Teresita Boronat

Critica – 24 novembre 1922 – La Vanguardia – AIDA – …Cal esmentar també amb elogi a les primeres ballarines Valentina Caschoesba i Teresina Boronat pel adequada de la seva coreografia. També mereixen menció…

1921

– Programa del Liceu – 14 decembre 1921 – AIDA – Mestra de ball y directora de la academia: Pauleta Pamias – 1ª ballarina absoluta: Lydia Karpowa.

Critica – 15 desembre 1921 – La Vanguardia – Liceu – AIDA –

1920

– Programa del Liceu – 4 desembre 1920 – AIDA – Primera ballarina: Signa Galli – Cos de ball

Critica – 5 desembre 1920 – La Vanguardia – Liceu – AIDA – … la primera ballarina Signa Galli, va aconseguir fer-se aplaudir per les “graciles piruetas” …. – Walther –

« Pàgina anterior
Pàgina següent »

Anuncis

Per adquirir el llibre fes clic a la imatge

Agenda Ballet de Barcelona

CyberChimps WordPress Themes

© Associació LiceXballet / I F: G65955338