ROMEO Y JULIETA – òpera en cinc actes, dividits en 7 quadres, basat en el famós drama homònim de Shakespeare
– Música – Charles Gounod
– Llibret: J. Barbier i M. Carre
– Coreografia:
– Lloc d’acció: Verona, segle XIV
– Lloc d’estrena: Théâtre Lyrique París 27 abril 1867 – Gran Teatre del Liceu 28 maig 1884

– Informació addicional –(Traducció): Gairebé un segle després de la seva estrena a París, Barcelona es va inclinar davant aquesta coreografia del mestre Magriñà a l’òpera de Romeu i Julieta de Gounod. Durant la seva trajectòria professional, que abasta més de 40 anys, el ballarí i coreògraf Joan Magriñà ha creat les coreografies de més de cent òperes i dues-centes altres peces independents, incloses ballets i obres curtes. La majoria van ser produïts per a l’escenari del Gran Teatre del Liceu, on va dirigir el cos de ballet del 1966 al 1977.
«Romeo i Julieta», que estava al programa de la temporada de la famosa òpera barcelonina, es troba entre els majors èxits de l’artista.

---

Òpera, bastant fidel a la tragèdia shakesperiana i estrenada al Théâtre-Lyrique de París el 1867. El 1888, i per a l’estrena a l’Òpera de Paris (en aquell moment la seu operística més important de la capital gala) Gounod retocà la partitura; un dels canvis més transcendentals fou la inclusió, en el quadre segon del quart acte -corresponent a l’escena del seguici nupcial de Juliette- d’una gran suite de ballet. Aquesta versió de 1888 és la que normalment es representa, malgrat que no sempre s’interpreta l’esmentat ballet.
El dia de Nadal de 1963 el Liceu reposava aquesta òpera després de 50 anys d’absència, per la qual cosa l’empresari Pamias va disposar d’uns mitjans que, a priori, garantien un èxit sonat, amb tres divos francòfons, Mady Mesplé (gran estrella a l’Opéra de París), André Turp (ídol liceista que, malauradament, no podria cantar les tres funcions programades, essent substituït per Albert Lance) i Joseph Rouleau (i la feliç circumstància d’una joveníssima Mirna Lacambra -gràcies a la qual avui l’òpera viatja per tota Catalunya- en el rol de Stephano). Però, segons la crítica signada per Manuel Rodríguez de Llauder, les funcions foren grises i el vertader gran èxit de la vetllada fou el del Ballet Titular del Liceu en l’esmentada suite de ballet, feliçment respectada, amb la Ballarina Estrella Aurora Pons al capdavant i una magnífica coreografia de Magriñà. Gran èxit ben merescut, òptima actuació, ras i curt.
Gener de 1977, el Ballet Titular del Liceu va intervenir primordialment només en el primer acte, en l’escena de la festa on es coneixen els dissortats protagonistes. En la seva crítica publicada a ‘La Vanguardia’ Montsalvatge parla en conjunt d’una funció grisa i, pel que fa al Ballet, no ho fa amb massa entusiasme; l’òpera francesa en general, però, aquells anys no era potser la nina dels ulls de bona part del públic liceista i aquest títol era poc conegut aquí. En qualsevol cas era un luxe disposar de tota una companyia de ballet per a una prestació així, ballant una interessant coreografia de tall clàsic. Deliciós esmentar que els intèrprets de Mercutio, Tybalt i Stéphano eren tres grans amics de LiceXballet. – Jordi Pujal – Instagram:-art.1–art.2

fotos - Romeo y Julieta (ópera)

1985

– Programa del Liceu – 18,21,24,27 febrer 1985 – ROMEO Y JULIETA – Coreografia: Assumpta Aguadé

Article – 18 febrer 1985 – La Vanguardia – Liceu – ROMEO Y JULIETA –

1977

– No s’ha trobat cap programa però si la critica:
Critica – 9 gener 1977 – La Vanguardia – Reposició de ROMEO Y JULIETA al Liceu-

1963

– Programa del Liceu – 25 desembre 1963 – ROMEO Y JULIETA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – ballarina estrella: Aurora Pons – primers ballarins: Cristina Guinjoan, Asun. Aguadé, Elisabeth Bonet, Juan Sánchez – solistes: Asunción Petit, Angeles Tozzi – Cos de ball

_ Programa del Liceu – 28 febrer 1963 – ROMEO Y JULIETA- Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – ballarina estrella: Aurora Pons – primers ballarins: Cristina Guinjoan, Asun. Aguadé, Elisabeth Bonet, Juan Sánchez – solistes: Asunción Petit, Angeles Tozzi – Cos de ball

---

Critica – 25 desembre 1963 – ROMEO Y JULIETA – Medy mesple, Andre Turp – X. Montsalvatge

Critica – 27 desembre 1963 – ROMEO Y JULIETA – Medy mesple, Andre Turp – R. Bayod y Serrat

Critica – 27 desembre 1963 – ROMEO Y JULIETA – Medy mesple, Andre Turp-M. R. de Llauder

DOÑA FRANCISQUITA – Comèdia lírica en tres actes i cinc quadres. Inspirat en «La discreta enamorada» de Lope de Vega.
– Música: Amadeu Vives.
– Llibret: Federico Romero i Guillermo Fernandez Shaw
– Coreografia: Juan Magriñá
– lloc d’acció: Madrid a mitjans del segle XIX durant la setmana de Carnestoltes
– Lloc d’estrena: Teatre Apolo de Madrid el 17 de octubre de 1923 –

El gran compositor de Collbató Amadeu Vives, en la seva deliciosa obra mestra «Doña Francisquita» (sarsuela popularíssima, ambientada en el Madrid decimonònic durant l’època de Carnestoltes), va obsequiar la dansa amb una joia impagable: el famós ‘Fandango’ col·locat estratègicament en el tercer acte, gairebé al final de l’obra. Fragment vibrant i arravat-ador, sovint és interpretat solt en les sales de concert, havent esdevingut tanmateix prova de foc per a grans intèrprets de castanyoles (amb Emma Maleras -deixebla de Magriñà i tota una institució de la dansa a Barcelona- i Lucero Tena al capdavant). L’empresari Pamias va voler homenatjar el 1975 el gran tenor Plácido Domingo (ídol liceista, en l’època residint a Barcelona) i els seus pares organitzant luxosament una funció única i extraordinària de «Doña Francisquita» on Domingo dirigí l’orquestra (llavors una raresa, ja que gairebé mai ho feia) i els seus pares, Pepita Embil i Plácido Domingo pare -autèntics referents sarsuelístics-, cantaren els rols d’Aurora la Beltrana (on l’Embil demostrà magistralment què era aquest rol protagonista meravellós) i Don Matías, el pare del protagonista.
Per la part de Doña Francisca es convocà Conchita Panadès, llavors gairebé retirada, que havia estat gran col·lega del matrimoni. La parella protagonista, Ángeles Chamorro i Evelio Esteve, tenor d’Elda, ciutat d’inesborrables records per a LiceXballet. En el repartiment també dos estimats amics de LiceXballet, María Uriz (llavors María Asunción) i Josep Ruiz. Al caràcter entranyable de l’event correspongué una interpretació acuradíssima de tothom, culminant-ho tot la magistral intervenció del Ballet del Liceu: llàstima la brevetat de llur tasca! El compositor Diego Monjo jr., ‘còmplice’ del Ballet del Liceu en tantes aventures, s’afegí a la celebració. El Ballet del Liceu, per tant, té el privilegi envejable d’haver estat una de les poques (si no l’única) companyies de ballet dirigides musicalment per Plácido Domingo.– Jordi Pujal –

fotos - Doña Francisquita

1975

– Programa del Liceu – 11 gener 1975 – DOÑA FRANCISQUITA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarines estrella: Asunción Aguadé i Alfonso Rovira; 1º ballarines: Angeles Aguadé, Fernando Lizundia; Solistes: Carmen Cavaller, Mercedes Nuñez, José Flores

1972

– Programa G. T. Liceu – 29 gener 1972 – DOÑA FRANCISQUITA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarines estrella: Asunción Aguadé y Alfonso Rovira; 1º ballarines: Angeles Aguadé; Solistes: Elena Bonet, Carmen Cavaller, Guillermina Coll; Colaboració especial dels 1º ballarins: Antonio Español i Antonio Monllor.

1938

– Programa del Liceu – 28 abril 1938 – DOÑA FRANCISQUITA – Cos de ball dirigit per: Juan Magriñá – 1ª parella de ball: Rosita Segovia i Juan Magriñá – Cos de ball

– Programa del Liceu – 5 novembre 1938 – DOÑA FRANCISQUITA – Cos de ball dirigit per: Juan Magriñá – 1ª parella de ball: Trini Borrull i Juan Magriñá – Cos de ball

1933

– Programa del Liceu – 12 febrer 1933 – Mestressa de ball: P. Pamias – 1ª ballarina: Alicia Calado – Cos de ball

IRIS – Òpera verista Melodrama en tres actes.
– Llibret : Luigi Illica
– Música : Pietro Mascagni
– Coreografia: Juan Magriñà
– Figurins i decorats: Ramon Ivars
– Lloc d’acció: Japó en temps llegendari
– Lloc d’estrena: Teatro Costanzi de Roma, 1898 –

El compositor Pietro Mascagni, popular sobretot per «Cavalleria rusticana», va estrenar la seva òpera «Iris» el 1898 al Teatro Costanzi de Roma dirigint musicalment ell mateix l’orquestra. Melodrama ambientat al Japó, amb inspirades melodies i audaços mitjans expressius -sobretot tenint present l’època de composició-, l’autor prioritzà el simbolisme de l’acció enfront el propi desenvolupament dramatúrgic de la història. En el seu acte primer inclou un breu (però intens) ballet- pantomima amb tres rols protagonistes assignats a ballarines, fragment d’importància cabdal en el desenvolupament de l’acció.
Pel novembre de 1973 el Liceu reposava «Iris», absent d’aquell escenari des de feia més de setanta anys, dirigida musicalment per Ino Savini, en l’escena per Walter Cataldi-Tassoni (amb unes decoracions precioses molt lloades per la crítica) i protagonitzada per la soprano Atsuko Azuma (i dos amics de LiceXballet, la soprano Carme Hernández i el tenor Josep Ruiz, formant part de l’admirable elenc). L’esmentat ballet-pantomima va ser el vehicle perfecte per al lluït treball del Ballet del Liceu: les tres absolutes protagonistes del moment (cadascuna citada i amb el nom del rol interpretat en el ‘dramatis personae’ inclòs en el programa de mà) foren tres Primeres Ballarines de la companyia, Asunción Aguadé, Àngels Aguadé i Guillermina Coll, abillades espectacularment segons figurins deliciosos dissenyats per Ramon Ivars. L’hemeroteca explica que aquestes funcions foren rebudes amb un entusiasme moderat, sense protestes però tampoc amb grans ovacions, reconeixent -això sí- la tasca admirable de la soprano Azuma. Ben normal, hom no podia sempre assolir només èxits incontestables i incontestats. Bona tasca del Ballet del Liceu, una coreografia del Mestre més en l’ampli catàleg de LiceXballet. L’exotisme d’Extrem Orient també era ben rebut en aquells anys d’or!
Un ballet-pantomima amb tres ballarines en els rols protagonistes de tres ‘geishes’ dansarines que simbolitzen, en una atmosfera onírica, «La bellesa», «La mort» i «El vampir» (i així acreditades en el ‘dramatis personae’ de l’obra, «La bellezza», «La morte», » Il vampire»). El 1973 (i amb la col·laboració luxosa de tot el Ballet del Liceu) foren interpretades, respectivament, per Asunción Aguadé, Àngels Aguadé i Guillermina Coll, tres grans Primeres Ballarines de la companyia.
El vestuari, impactant i espectacular, servint la dramatúrgia de l’obra, fou dissenyat per Ramon Ivars. – Jordi Pujal – Instagram:-art.1–art.2–art.3

fotos - Iris – Figurins de Ramon Ivars

1973

– Programa del Liceu – 22 novembre 1973 – IRIS – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball

CARMEN – Drama líric en Quatre actes
– Música: Georges Bizet
– llibret: Meilhac y Halevy (inspirat en l’obra de Próspero Merimée)
– Coreografia:
– Lloc d’acció: Sevilla i camp andalús al voltant de l’any 1820
– Lloc d’estrena: Teatre Nacional de la Opéra-Comique (París) al 3 març de 1875 – Teatre Líric de Barcelona el 2 de agost de 1881.

Títol emblemàtic per al Ballet Titular del Liceu en ser un dels seus ‘cavalls de batalla’ havent-lo interpretat sovint tant al propi Liceu com en coliseus operístics d’arreu d’Espanya (Elda, Bilbao, Oviedo, Maó,…) -i fins i tot l’any 1985 ser muntada a l’Opéra de Marseille per Asunción Aguadé una coreografia per a una producció de «Carmen» en què s’usà una escenografia propietat del Liceu-
La temporada 1974-75, i commemorant el centenari de l’estrena de «Carmen», el Liceu presentà quatre funcions de l’obra amb quatre diferents repartiments, a quin més luxós! Un dels tenors intèrprets de Don José fou un espectacularment pletòric Plácido Domingo de 33 anys (amb barba). L’ocasió va permetre deixar per a la posteritat aquesta imatge impagable feta en aquell escenari liceista (sí, el d’abans de l’incendi de 1994) d’aroma tan especial i venerables records pel Ballet liceista, on un doll de joventut entusiasta i plena de frescor i amor per la dansa celebrava joiosament amb el divo tenor (que, cal dir-ho, era un gran amic del Ballet liceista) l’èxit clamorós de la vetllada.
«Carmen» amb música de Georges Bizet i llibret basat en la novel·la homònima de Pròsper Mérimée. Estrenada a l’Opéra Comique de París el 3 de març de 1875, Bizet no va incloure-hi cap suite de ballet però la pròpia dramatúrgia de l’obra exigeix gairebé de manera imperiosa la presència de la dansa en els actes segon (a la taverna de Lillas Pastia als afores de Sevilla, amb el seu descriptiu preludi i la subsegüent ‘Chanson bohémienne’) i quart (a l’entrada de la plaça de toros de la Maestranza i el seu vibrant preludi). En les produccions liceistes de «Carmen» coreografiades per Magrinyà, i a més d’aquests dos moments, s’afegia tanmateix una petita suite de ballet obra del Mestre on emprà fragments de la música incidental que el propi Bizet va escriure per a l’obra d’Alphonse Daudet «L’Arlésienne» en què les ballarines anaven abillades amb ventalls. El desembre de 1966 el Liceu proposava «Carmen» en el que fou el debut triomfal a la casa de la temperamental mezzosoprano Grace Bumbry, al costat del tenor Pedro Lavirgen -esplèndid-, Carmen Bustamante i un llarg repartiment que incloïa un bon amic de LiceXballet, el baríton Enric Serra, que debutava al Liceu… i el Ballet Titular del Liceu, naturalment, en un moment àlgid de llur trajectòria i que signà una gran prestació. Dues anècdotes d’aquella «Carmen»: per primer cop al Liceu es cantava en l’original en francès (…els solistes, no pas el cor, que ho feia en italià, com sempre havia estat fins llavors); la nit de l’estrena, i durant l’havanera, la clamorosa entrada a destemps d’un corista provocà una mirada fulminant de la Bumbry. – Jordi Pujal – Instagram:-art.1–art.2–art.3

fotos - òpera Carmen – vestuari

1983

– Programa del Liceu – 6,8,10,13 novembre – 1983 – CARMEN – Directora de ball i coreògrafa: Asunción Aguadé – Primers ballarins: Asunción Aguadé, Fernando Lizundia – Cos de ball

Critica – 7 novembre 1983 – La Vanguardia Liceu – CARMEN –

Critica – 8 novembre 1983 – La Vanguardia – Liceu – CARMEN –

1981

Programa del Liceu – 4 gener 1981 – CARMEN – Coreografia: Asun. Aguadé – ballarins: Asun. Aguadé, F. Lizundia, Marta Guerrero, M. Núñez

Crítica – 6 gener 1981 – La Vanguardia – CARMEN – Espectacles – La apasionada CARMEN de Fiorenza Cossotto – per prime cop en el nostre Gran Teatre, la famosa òpera de Bizet es canta íntegrament en francès –

1978

_ Programa del Liceu – 26 gener 1978- CARMEN – Coreografía: J. Magriñá, Asun. Aguadé – Primers ballarins: Asun. Aguadé, F. Lizundia – M. Guerrero, M. Núñez, J. Soteras

1977

_ Programa Teatre Principal de Mahon – 2 i 4 d’abril 1977 – CARMEN – Ballarins: Asunción Aguadé, Fernando Lizundia

1974

– Programa del Liceu 25 desembre 1974 – CARMEN – Coreògraf i mestre: Juan Magriñà – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – Primers Ballarins: Ángeles Aguadé, Fernando Lizundia – Solistes: Carmen Cavaller, Mercé Nùñez, José Antonio Flores

1969

– Programa del Liceu – 13 novembre 1969 – CARMEN – Coreògraf i Mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira, Primers ballarins: Angeles Aguadé, Cristina Guinjoan, Fernando Lizundia; Solistes: Elena Bonet, Guillermina Coll, Dolores Escriche, Rosalina Ripoll – Col·laboració especial del Ballet Antología: María del Sol, Angel García, Mario la Vega

1966

– Programa del Liceu – 2 desembre 1966 – CARMEN – Coreògraf i mestra de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Asunción Aguadé, Elizabeth Bonet, Cristina guinjoan – Solistes: Angeles Aguadé, Dolores Escriche, Regina Carreras, Margarita Sales, José Mº. Escudero, Fernando Lizundia, Mª Teresa Muntalt Alfonso Rovira, Albert Tort – Col·laboració especial de Ana Mercedes y Antonio Español

1964

– Programa del Liceu – 7 novembre 1964 – CARMEN – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primera ballarina: Aurora Pons – col·laboració especial de Nana Lorca y Martín Vargas

1960

– Programa del Liceu – 23 desembre 1960 – CARMEN – Coreògraf i mestra de ball: Juan Magriñá – Ballarina estrella: Aurora Pons – Primers ballarins: Antoñita Barrera, Araceli Torrens, Miguel Navarro – Solistes: Cristina Guinjoan, Romana Uttini – Balladora: Asunción Aguadé.

1952

– Programa del Liceu – 25 desembre 1952 – CARMEN – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Col·laboració de Ballets de Barcelona – Preimers ballarins: Rosita Segovia, Juan Magriñá – Solistes: Beatriz Aguilera, Olga Casado, Alejandra Dimini, Consuelo Sánchez

Critica-27 desembre 1952 – La vanguardia – opera CARMEN-Teatre del Liceu – … el cor va complir bé, i el mateix es pot dir del cos de ball, amb Rosita Segovia i Juan Magriñá al capdavant. A les danses de l’acte final no els hauria estat malament, però, una mica més de caràcter netament espanyol….

1950

– Programa del Liceu – 7 desembre 1950 – CARMEN – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Maruja Blanco, Juan Magriñá – Solistes: Lolita Baldó, Alejandra Diminia, Consuelo Sánchez, Carmen Vicente.

Critica – 9 desembra 1950 – La Vanguardia – opera CARMEN – …Maruja Blanco i Juan Magriñá van donar, amb el cos de ball, vivacitat i empenta a les danses dels actes segon i quart…- U. F. Zanni

1948

– Programa del Liceu – 1 gener 1948 – CARMEN – Mestre de ball i director coreogràfic: Juan Magriñá – Primera parella de ball: María de Ávila i Juan Magriñá

1942

– Programa del Liceu – 30 desembre 1942 – CARMEN – Primeríssima parella: María de Avila i Juan Magriñá

1940

– Programa del Liceu – 19 desembre 1940 – CARMEN – mestra de ball: Amalia Monroc – Cos de ball

1938

– Programa del Liceu – 7 juliol 1938 – CARMEN – Actuació coreogràfica de Rosita Segovia – Mestre de ball: Juan Magriñá

Critica – 8 juliol 1938 – La Vanguardia – opera CARMEN – …Finalment, Rosita Segòvia, la gran artista, va ballar d’una manera meravellosa, els ballables, molt bé, disposats, per cert, per Joan
Magrinyà…- Herce –

1935

– Programa del Liceu – 17 desembre 1935 – CARMEN – Mestra de ball: P. Pamias – Cos de ball

Critica – 18 desembre 1935 – opera CARMEN – La Vanguardia – U. F. Zanni

1934

– Programa del Liceu – 30 desembre 1934 – CARMEN –

1933

– Programa del Liceu – 17 gener 1933 CARMEN – Mestra de ball: P. Pamias – Cos de ball

1932

– Programa del Liceu – 2 febrer 1932 – CARMEN – Mestra de ball: P. Pamias – Cos de ball

Critica – 4 febrer 1932 – opera CARMEN – La Vanguardia –

1930

– Programa del Liceu – 15 novembre 1930 – CARMEN – Mestra de ball: P. Pamias – Cos de ball

1929

– Programa del Liceu – 22 gener 1929 – CARMEN – Mestra de ball: P. Pamias – Cos de ball

1927

– Programa del Liceu – 7 desembre 1927 – CARMEN – Cos de ball

1926

– Programa del Liceu – 17 novembre 1926 – CARMEN – Cos de ball

1925

– Programa del Liceu – 5 novembre 1925 – CARMEN – Cos de ball

1924

– Programa de Liceu – 15 desembre 1924 – Extraordinària funció organitzada per l’Empresa d’aquest Gran Teatre, d’acord amb la il·lustre Junta de Govern de la Societat del Gran Teatre del Liceu, i els ingressos íntegres es destinaran a l’Aguinaldo en la pròxima Nadal als soldats de la guarnició de Catalunya, que lluiten a l’Àfrica. – TZAR SALTAN (acte 4º quadre 2º)- LA AFRICANA (4º acte) – HERODIADE (acte 2º) – CARMEN (acte 4º) – Cos de ball rus i espanyol

– 1974 – G. BIZET. «CARMEN» ARIA DI ESCAMILLO. FRANCO BORDONI.GRAN TEATRO DEL LICEO (BARCELLONA)