Associació LiceXballet
  • Inici
  • Qui som
    • Naixement de l’Associació LiceXballet
    • Objectius
    • Junta directiva
    • Col·laboradors
  • Dades històriques
    • Història del Ballet del Gran Teatre del Liceu (1847-1988)
    • Els Ballets de Barcelona i la seva incorporació al Ballet del Teatre del Liceu (1951-1953)
    • Premis i Honors
    • Programes i premsa – classificats per anys – Programes de les Temporades
    • Representacions (ballets, òperes, operetes, sarsueles, films, espectacles)
    • Vestuari i figurins
    • Coreògrafs i Mestres
    • Biografies dels ballarins
    • Fotos del Ballet del Liceu (1958-88)
    • Bibliografia
    • Vídeos
    • Anècdotes i records
  • Llibre Licexballet
  • *Notícies
    • Notícies actuals
    • Premsa actual
    • Notícies anys enrere
    • Premsa anys enrere
  • Enllaços
  • Actes i propostes
  • Contacte
    • Ventajas de hacerse socio
    • Vull informació
    • Vull donar-me d’alta
    • Vull donar-me de baixa
    • Informació important

Òpera – La Traviata

Posted on 2019-03-06 by webmaster Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

LA TRAVIATA – Òpera en tres actes, basada en la vida d’una cortesana parisenca, Alphonsine Plessis
– Música: Giuseppe Verdi
– Llibret: Francesco Maria Piave
– Coreògraf :
– Lloc d’acció: Paris, Segle XIX
– Lloc d’estrena: teatre La Fenice de Venècia 6 març 1853 –

La popularíssima òpera “La traviata”, llibret de Francesco Maria Piave i música de Giuseppe Verdi, estrenada al Teatre La Fenice de Venècia el 1853, conté dos números musicals consecutius a càrrec del cor i solistes perfectament susceptibles de ser coreografiats. I és que l’acció del segon quadre del segon acte transcorre en un saló de la mansió parisenca de la cortesana Flora Bervoix -amiga confident de la protagonista Violetta Valéry-, en el decurs d’una festa en la qual diversos convidats, disfressats de gitanes i toreros, animen la celebració.
“La traviata” és títol habitual en els ‘cartellone’ dels coliseus operístics i al Liceu, per tant, mai ha faltat: i durant molts anys atenent luxosament aquesta possibilitat coreogràfica abans esmentada, en disposar del seu fantàstic Ballet Titular.
La temporada 1975-76, protagonitzada per Elena Mauti-Nunziata i Jaume Aragall i amb una escenografia espectacular del mític Nicola Benois, va lluir un desplegament coreogràfic de categoria, a l’alçada d’un decorat tan esplendorós, amb les dues germanes Aguadé (Asunción i Àngels) de Primeres Ballarines. Èxit gran per a la companyia.
Per la seva popularitat, i sobretot en una època en què els coliseus donaven a la funció inaugural de la temporada operística un aire de gran solemnitat, era un títol triat sovint amb aquesta finalitat per les direccions dels teatres. I el Liceu, durant l’etapa de l’empresari Pamias, no fou pas aliè a aquesta moda de manera que el teló liceista en la temporada 1967-68 s’alçà per primera vegada presentant “La traviata” amb tots els ets i uts, per a la qual cosa es van esmerçar grans esforços i mitjans. Tot va rutllar perfectament: escenografia (de Peter Hall!), vestuari, orquestra, cor, solistes,… El trio protagonista fou interpretat pel tenor Jaume Aragall, el baríton Manuel Ausensi -ambdós divos de la casa, ídols liceistes i en el moment òptim de llurs carreres per a aquests papers, assolint tots dos un èxit espectacular-, i una exòtica soprano indonèsia discretíssima, Rukmini Sukmawati (filla del president Sukarno d’Indonèsia, fet que llavors no es va fer saber públicament), que no va cobrir els mínims exigibles en una ocasió així. En una obra on la protagonista és l’eix vital, naturalment, tot l’espectacle se’n va ressentir. Però malgrat això la intervenció del Ballet Titular del Liceu va ser brillantíssima, de luxe: ell sí que va estar a l’alçada de les circumstàncies!
Tots els Primers Ballarins acreditats al programa de mà de l’espectacle apareixen plegats tot envoltant el Mestre Magriñà i la seva fidel pianista, la senyora Conxita, elegantment abillats com pertocava: Fernando Lizundia, Asunción Aguadé, Alfons Rovira, Joan Magriñà, Conxita Pujol, Elisabet Bonet i Cristina Guinjoan. Testimoni d’un període gloriós i impagable!

l’empresari Pamias va programar tres funcions pel desembre de 1969 al voltant de la gran figura de Montserrat Caballé -llavors en el zenit de la seva carrera i adoradíssima pel liceisme-, molt ben secundada pel tenor André Turp -un altre ídol liceista i gran amic de Fina Martí, la imbatible i llegendària secretària de Pamias que tant suport dóna a LiceXballet- i el baríton Robert Massard, amb direcció musical de Carlo Felice Cillario, estrenant-se tanmateix decoracions. I, naturalment, amb el concurs de luxe del Ballet Titular del Liceu. Tots els ingredients, doncs, per a un triomf sonat que endolcís una mica el mal regust que l’anterior “Traviata” liceista havia deixat.
Però ves per on que la Caballé està engripada i no pot cantar la primera funció: va ser substituïda per una notable Clarice Carson, que se’n va sortir molt bé. Feliçment, a la segona, ja va poder actuar, magistral com tenia per costum. El Ballet del Liceu es mostrà pletòric i el torero biscaí ‘Piquillo’ que protagonitza el relat que fa l’abans esmentat cor de toreros tenia en Alfons Rovira un exuberant intèrpret. Consignar també a manera anecdòtica, que el vestuari que lluïa el Ballet era el mateix de l’edició de 1967: pertanyia als propis ballarins, llavors les coses anaven de manera diferent a ara. – Jordi Pujal – art. 1 – art. 2 – art. 3

fotos - La Traviata – vestuario

1982

– Programa del Liceu – 14 maig 1982 – LA TRAVIATA – Ballet: Asunción Aguadé, Fernando Lizundia, Mercè Núñez, Marta Guerrero – Cos de ball

Critica – 16 maig 1982 – La Vanguardia – Teatre del Liceu – una luxosa TRAVIATA – … Així podríem qualificar de normal tendint a repetides superacions, l’actuació del cor que el mestre Bottino manté en bona forma, i del ballet que s’ambienta satisfactòriament l’acte que transcorre a la sala de Flora Bervoix. Assenyalem la gràcia del vals espanyolitzat que ballen amb propietat Assumpta Aguadé i Fernando Lizundia. De tota manera la plantilla coreogràfica del liceu podria millorar-se, donar-li un renovat impuls com ha fet amb el cor i l’orquestra. … – X. Montsalvatge –

1981

– Programa Teatre del Liceu – 11, 15, 17 i 20 gener 1981 – LA TRAVIATA – Coreografia: Asun. Aguadé – Ballarina estrella: Asun. Aguadé – Prime ballarí: F. Lizundia – Solistes: Mara Guerrero, Mercè Núñez – Cos de ball

Crítica – 13 gener 1981 – La Vanguardia – LA TRAVIATA – Liceu – El realisme de LA TRAVIATA

1978

_ Programa del Liceu – 16, 20 i 24 desembre 1978 – LA TRAVIATA – Coreografia: Milos Ristic – Primers ballarins: Asun. Aguadé, F. Lizundia – M. Guerrero, M. Núñez – Cos de ball

1976

– LA TRAVIATA – Es va representa al Liceu – 29 gener 1976 – però no s’ha trobat cap programa – Anunci 29 gener 1976 – La Vanguardia

Critica – 31 gener 1976 – La Vanguardia – Liceu – la TRAVIATA – … El mestre Bottino té ben preparat el cor que intervé oportunament, igual que el ballet en una de les escenes coreografiades per Magriñà en les que llueixen com a solistes les germanes Aguadé i Fernando Lizundia. … – X. M. –

1973

– Programa del Liceu – 6 decembre 1973 – LA TRAVIATA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – Primers ballarins: Angeles Aguadé, Guillermina Coll, Emilio Gutierrez, Fernando Lizundia – Solistes: Carmen Cavaller, Concepción Junyent, José A. Flores

_Programa – 7 agost 1973 – Nueva Andalucia – LA TRAVIATA

noticia – 2 al 12 agost 1973 – Marbella – quatre representacions de opera i tres ballets

Critica – agost 1973 – I festival Internacional de Opera y Ballet – La expectación del público estaba centrada…

1969

– Programa del Liceu – 13 desembre 1969 – LA TRAVIATA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – Primers ballarins: Angeles Aguadé, Guillermina Coll, Emilio Gutierrez, Fernando Lizundia – Solistes: Elena Bonet, Guillermina Coll, Dolores Escriche, Rosalia Ripoll – Cos de ball

Critica – 14 desembre 1969 – Liceu – LA TRAVIATA –

1967

– Programa del Liceu – 7 novembre 1967 – LA TRAVIATA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Asunción Aguadé, Cristina Guinjoan, Elizabeth Bonet, Alfonso Rovira, – Ballarí de caràcter: Fernando Lizundia – Cos de ball

1963

– Programa del Liceu – 16 novembre 1963 – LA TRAVIATA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarina estrella: Aurora Pons – Primers ballarins: Asunción Aguadé, Elisabeth Bonet, Cristina Guinjoan, Juan Sánchez – Solistes: Asunción Petit, M. Angeles Tozzi – Cos de ball

Crítica – 16 novembre 1963 – Teatre Liceu – LA TRAVIATA – J. Bayon i Serrat

1961

– Programa del Liceu – 3 novembre 1961 – LA TRAVIATA – Mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarina estrella: Aurora Pons – Primers ballarins: Antoñita barrera, Miguel Navarro, Araceli Torrents – Solistes: Asunción Aguadé, Cristina Guinjoan – Cos de ball

1956

– Programa del Liceu – 7 desembre 1956 – LA TRAVIATA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Aurora Pons i Juan Magriñá – Cos de ball

1953

– Programa del Liceu – 4 novembre 1953 – LA TRAVIATA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Aurora Pons i Juan Magriñá – Cos de ball

1951

– Programa del Liceu – 29 desembre 1951 – LA TRAVIATA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Rosita Segovia i Juan Magriñà – Cos de ball

1946

– Programa del Liceu – 5 desembre 1946 – LA TRAVIATA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball

1944

– Programa del Liceu – 2 gener 1944 – LA TRAVIATA – Mestra de ball: A. Monroc – Cos de ball

1943

– Programa del Liceu – 16 desembre 1943 – LA TRAVIATA – Mestra de ball: A. Monroc – Cos de ball

1941

– Programa del Liceu – 9 desembre 1941 – LA TRAVIATA – Mestra de ball: A. Monroc – Cos de ball

1940

– Programa del Liceu – 21 desembre 1940 – LA TRAVIATA – Mestra de ball: A. Monroc – Cos de ball

1939

– Programa del Liceu – 21 desembre 1939 – LA TRAVIATA – Mestra de ball: A. Monroc – Cos de ball

1935

– Programa del Liceu – 14 desembre 1935 – LA TRAVIATA – Mestra de ball: Paula Pamias – Cos de ball

Ballet – Pierrot

Posted on 2019-03-06 by webmaster Posted in Ballets, Dades històriques, Representacions .

PIERROT – Descripció del ballet per el Institut del Teatre de Barcelona
– Música: Albert Prats Trian
– Coreografia: Joan Magrinyà
– Esbossos de decorats i figurins: Ramon Trabal Altés / Ramon Aulina de Mata; Realització: Germans Salvador (escenografia),Asunción Subías i  Maria Almagro (vestuari).

El 20 de gener de 1973, i en programa doble conjuntament amb l’òpera “Salome” de Richard Strauss protagonitzada per la gran soprano Anja Silja, el Liceu oferia l’estrena mundial d’una obra de creació totalment autòctona que suposà per al Ballet Titular del Liceu uns dels èxits més sonats, el ballet pantomima en un acte “Pierrot”. Els pares de la criatura, dos artistes catalans: Albert Prats Trian (argument -al voltant dels personatges de la ‘Commedia dell’ Arte’ Pierrot i Colombina- i música) i Joan Magriñà (coreografia). La confluència de moltíssims factors -afegits a la qualitat intrínseca de la tasca de Trian (partitura romàntica i eminentment melòdica ideal per a ser dansada), de Magriñà i dels ballarins (amb menció especial per la magistral prestació d’Alfons Rovira en l’extenuant rol protagonista)- va permetre que l’espectacle assolís un nivell estratosfèric rebut amb entusiasme per públic i crítica. Quins factors? Doncs la feina de Gerardo Pérez Busquier dirigint l’orquestra liceista, els dissenys d’Aulina de Mata, l’escenografia realitzada pels Germans Salvador -tota una institució en el món teatral barceloní-, el vestuari deliciós confeccionat amb mans d’or per Asunción Subías i Maria Almagro, entranyablement vinculades amb la companyia-sobretot amb les primeres figures- (especial menció pels vestits i casquets dels personatges dels ocells),… Fins al punt que “Pierrot” immediatament s’incorporà al repertori del Ballet del Liceu, essent interpretat en gairebé totes les gales programades aquell 1973 (i tot reposant-se en el propi Liceu). Recordar la sastressa senyora Reme, figura indispensable en aquelles vetllades tan intenses.

S’interpreta en gairebé totes les gales en què participà aquell any la companyia (com les del Teatre Grec, Elda i Marbella) i reposant-se fins i tot al Liceu. Si en l’estrena absoluta l’extenuant rol protagonista titular de l’obra va ser magistralment protagonitzat per Alfons Rovira -en una de les seves màximes creacions de referència i encara recordada- en aquell reguitzell d’actuacions posteriors la part tanmateix va tenir un altre intèrpret de luxe, l’enyorat Primer Ballarí Fernando Lizundia i una única Colombina per ambdós Pierrots, Asunción Aguadé. Els trets personals de Lizundia, ideal ballarí de caràcter (tremp, ‘grinta’, talent actoral), esqueien força bé al personatge, sortint-ne una concepció molt diferent a la de Rovira i igualment vàlida i exitosa. Quin luxe tan enriquidor en aquells anys per al públic fidel de la companyia poder alternar dues visions tan talentoses i, alhora, contrastades d’un vertader ‘capolavoro’.Aquesta mena de privilegis expliquen el per què el Ballet del Liceu era qui era…

“Pierrot” en paraules d’Asunción Aguadé “aquest treball inoblidable del Mestre conté tot els elements que un ballarí pugui desitjar: sensibilitat, tècnica i expressivitat teatral”
Efectivament, el 8 de setembre de 1973 el Ballet Titular del Liceu, acompanyat per l’orquestra liceista dirigida per l’admirat Gerardo Pérez Busquier, protagonitzava una Gala de Dansa “Pierrot” era la segona obra en programa, amb el protagonisme magistral dels intèrprets de l’estrena absoluta, Alfons Rovira i Asunción Aguadé, i el Ballet Titular liceista en estat de gràcia.

L’octubre de 1975 “Pierrot” es proposava novament al Liceu amb nou protagonista (cal esmentar que el rol de Pierrot és extenuant, d’una intensitat emocional esgotadora, al marge dels durs requeriments tècnics que exigeix). Si els intèrprets de l’estrena, sublims i en estat de gràcia, foren els Ballarins Estrelles Alfons Rovira (Pierrot) i Asunción Aguadé (Colombina) ara el 1975 Aguadé reprenia la seva Colombina -tan meravellosa com dos anys abans- però de Pierrot se n’encarregava Fernando Lizundia, que com a fabulós Primer Ballarí de caràcter que era signà una prestació de manual. Afortunadament es disposa de molt bon material fotogràfic d’ambdós Pierrots que permet intuir les diferents visions d’aquests dos grans artistes; validíssimes ambdues, complementàries entre sí, ajustades a la personalitat de cadascú i tots dos gaudint d’una complicitat absoluta amb Aguadé que arribava al públic; Rovira com levitant vers un món tràgic i eteri, Lizundia arrelat a la terra, passional i vers un món dramàtic. –Jordi Pujal– Instagram:-art.1–art.2–art.3–art.4

fotos - del ballet PIERROT

1975

Cartell – 27 i 28 octubre 1975 – II Festival Internacional de Ballet – PIERROT – CLARO DE LUNA – TRES DANZAS ESPAÑOLAS (de escuela bolera) – DANZA PROFANA LA SARDANA DE LAS MONGES – LABERINTO

1974

_ Programa – 3 maig 1974 – Fires i Festes de la Santa Creu – Figueres – Sala Juncaria – LA NOCHE DE WALPURGIS – PIERROT – LA MOZA Y EL ESTUDIANTE – Director i coreògraf: J. Magriñá – Ballarins: Asun. Aguadé, A. Rovira, Ang. Aguadé, G. Coll, E. Gutiérrez, F. Lizundia, Ele. Bonet, C. Cavaller, C. Junyent, J.A. Flores, J.M. Massó, B. Albareda, M. Núñez. A. Arandiga, J. Béjar, M.E. Cañizares, M.T. Casellas, F. Fernádez, M. Freixas, M.G. Garay, G. Gella, M. Guerrero, E. Hospital, J. Lara, P. López, E. Orihuela, M. Ponce, M.D. Ramírez, A. Rico, A. Romeo. A.M. Sala M. Salellas, M.A. Sautiño, M.C. Ventura

1973 – ESTRENA ABSOLUTA

– Programa del Liceu – 20 gener 1973 – PIERROT – Coreògraf i mestre de ball: Joan Magrinyà – Ballarins: Alfons Rovira, Asunción Aguadé, Guillermina Coll, Carme Cavaller, Imma Junyent, Berta Albareda, Mercè Núñez, Maria Teresa Casellas, Maria Glòria Garay, Marta Guerrero, Marisa Salellas, Emilio Gutiérrez, Fernando Lizundia, José A. Flores, Josep Maria Massó.
Critica – 22 gener 1973 – El Noticiero Universal – Augusto Valera – PIERROT –

– Programa del Liceu – 20 maig 1973 – PIERROT – Coreògraf i mestre de ball: J. Magrinyà – Ballarins: Alfons Rovira, Asunción Aguadé, Guillermina Coll, Carme Cavaller, Imma Junyent, Berta Albareda, Mercè Núñez, Maria Teresa Casellas, Maria Glòria Garay, Marta Guerrero, Marisa Salellas, Emilio Gutiérrez, Fernando Lizundia, José A. Flores, Josep Maria Massó.

– Programa del Liceu – 22 maig 1973 – PIERROT – Coreògraf i mestre de ball: Joan Magrinyà- Ballarins: Alfons Rovira, Asunción Aguadé, Guillermina Coll, Carme Cavaller, Imma Junyent, Berta Albareda, Mercè Núñez, Maria Teresa Casellas, Maria Glòria Garay, Marta Guerrero, Marisa Salellas, Emilio Gutiérrez, Fernando Lizundia, José A. Flores, Josep Maria Massó.

_ Programa – 18 octubre 1973 – Sabadell – EL LAGO DE LOS CISNES (Act. I – G. Coll, F. Lizundia, cos de ball) – PIERROT (A. Rovira, A. Aguadé, G. Coll, solistes)- INTERLUDIO DE VIVES (G. Coll, E. Gutiérrez, cos de ball)- LA MOZA Y EL ESTUDIANTE (A. Aguadé, F. Lizundia, E. Gutiérrez, F. Areta, J. Béjar, J.A. Flores, cos de ball) – Coreografies: J. Magriñá

Revista – octubre 1973 – Nº 4 de La danza – Estrena mundial de PIERROT – A. Puig


– El 08 de setembre es va fer una representació a Elda (Alacant)


Ballet – Policromía del S. XVIII (Tapices de Goya)

Posted on 2019-02-17 by webmaster Posted in Ballets, Dades històriques, Representacions .

POLICROMÍA DEL S.XXVIII (TAPICES DE GOYA) – Descripció del ballet per el Institut del Teatre de Barcelona –

– Ballet inspirat en alguns  dels cèlebres tapissos de Francisco de Goya, reprodueix escenes de la vida madrilenya entre ‘majas’, ‘chisperos’ i l’aristocràcia de la cort, fet que demostra que a aquesta última li agradava la cosa popular, tot barrejant-se en les seves expansions més típiques. Les danses de l’època són, per tant, conseqüència d’aquesta barreja, que adquireix un ambient suggestiu.

– Ballet en un acte i set quadres: Baile en San Antonio de la Florida (Seguidillas); La Vendimia (Bolero); El Pelele (Baile español); Los Majos (zapateado); La Acerolera (Zambra); La Maja y los embozados (Baile español); Fantasía en la Pradera de San Isidro (Sevillanas, boleras y fandangos)
Mùsica: Albéniz, Granados i Alfonso
Coreografia: Juan Magriñá
Decorats: Batlle Vilajoana
Figurins: Hugo de Miguel (copia exacta del original)
Confecció: Boris i Llorens

“Policromía del siglo XVIII (Tapices de Goya)”, ballet estructurat en set quadres, amb coreografia de Joan Magrinyà, trama argumental de M.S.Tàrraga i músiques d’Enric Granados, Isaac Albéniz i Juan Alfonso, fou un dels ‘clàssics’ de les hostes de Magrinyà, present durant tota la seva trajectòria liceista (períodes dels Ballets de Barcelona&Cuerpo de Baile&Ballet Titular del Liceu), d’èxit segur i sempre rebut amb fervor. Magrinyà va plasmar magistralment damunt l’escenari set dels famosos ‘Cartones para tapices’ pintats per Francisco de Goya (que mostraven estampes de la vida madrilenya de l’època, amb ‘majas’, ‘chisperos’ i aristòcrates de la cort). Amb l’ajut dels decorats emprats, el vestuari lluït pels ballarins (inspirat en el que apareix en els tapissos -i que posteriorment bona part seria reutilitzat a “El sombrero de tres picos”-) i la luminotècnia,el Mestre va saber coreografiar estilitzada-ment set danses de caire popular espanyol (per aquest ordre Seguidillas, Bolero, Zambra, Zapateado, Baile Español, Sevillanas-boleras i Fandango) tenint l’encert excepcional d’aconseguir que la imatge que quedava en la retina de l’espectador en sonar l’últim acord de cada número un cop acabat, amb els ballarins quiets en llurs posicions formant harmoniosos quadres plàstics, correspongués fil per randa a la imatge del tapís goyesc. El 7 de novembre de 1960,en una funció única i extraordinària en homenatge als Reis de Tailàndia, de visita a Barcelona, protagonitzada pel Ballet liceista (encara sense la seva titularitat, que arribaria 6 anys després) aquests “Tapices de Goya” -com popularment se’ls coneixia- foren inclosos en el programa presentat; interpretats fantàsticament, assoliren un bon èxit. Les il·lustracions (Ras Rigau) feliçment permeten apreciar l’efecte visual perseguit per Magrinyà i, d’altra banda, retrobar Asunción Aguadé, Cristina Guinjoan i Joan Sánchez Arolas, Jordi Ventura, Araceli Torrens, Romana Uttini i Pedro Tomás, entre d’altres. L’alegria de la joventut liceista al servei de Goya, felicitats: patrimoni tan valuós com els propis tapissos.
l’11 de setembre de 1968 fou una funció de gala amb motiu de la celebració del “V Congreso Internacional de la Detergencia”; la interpretació anava a càrrec del ja Ballet Titular del Liceu, “Tapices de Goya” un embruix que perdurava en el decurs dels anys (més de 20 anys estaria en repertori) Tot un clàssic liceista. – Jordi Pujal – Instagram:-art.1–art.2

fotos - Tapices de Goya – vestuario

1973

Programa del Gran Teatre del Liceu – 9 maig 1973 -; S’anuncià la seva interpretació però a darrera hora fou suprimit i no va arribar a ser representat en aquelles funcions (font: artícle d’A.Martínez Alexandre, del 22 maig 1973 a Dieccinueve)

1968

1968

_ Programa del Liceu – 11 setembre 1968 – Orgia(orquestra) – TAPICES DE GOYA(Policromía del S. XVIII) – farandola provenzal – BOLERAS DEL SIGLO XVIII – BOLERO DE TORRENT – ROMANCE DEL DESPECHO – SUITE MEDITERRANEA – La vida breve(orquestra) – EL AMOR BRUJO – Mestre Coreògraf: J. Magriñá – Primers ballarins: Asun. Aguadé, Cristina Guinjoan, Elisabeth Bonet, Alfonso Rovira, Fernando Lizundia – Solistes: Angeles Aguadé – Cos de ball: Berta Albareda, Elena Bonet, Ma Teresa (Maite) Casellas, Guillermina Coll, Concepción Junyent, Herminia Espejo, Rosalina Ripoll, Ana María Sala, Marta Baldrich, Lidia Delgado, Antoñita Martínez, Mercè Núñez, José Ma Escudero, Josechu Gómez, Ricardo Garbín, Angeles Barenys, Ana Carlota Brennston, Carmen Cavaller, Ma Teresa Comorera, Mercè Falcó, Karin Olderock, Mercè Roca, Ana Ma Sarramagna, Antoñita Casals, Ma Victoria Figueras Ma Luisa Miñana, Ma Luisa Pinilla, José Antonio Flores, Antonio Rodríguez, Leonardo Vidales – Esbart Dansaire de Rubi per (Farandola Provenzal’, ‘Bolero de Torrent’ i part de ‘Suite Mediterránea’

1966

_ Programa – 4 juny 1966 – Teatre Palacio Valdés de Avilés – la noche de walpurgis (Coreografia: J. Magriñá – Cristina Guinjoan, Asunción Aguadé, Elizabeth Bonet, Geroge Govilov, Emilio Gutiérrez) – POLICROMIA DEL SIGLO XVIII o TAPICES DE GOYA (‘Baile en san Antonio de la Florida’: Asunción Aguadé, Elizabeth Bonet, Dolores Escriche, Emilio Gutiérrez, Alberto Tort, Benjamín Londoño, Renato Escudero i Miguel Pérez) (‘La Vendimia’: Cristina Guinjoan, Mercè Falcó, Rosalina Ripoll, Alfonso Rovira, Vicente Taroncher i José Ma Escudero) (‘El pelele’: Asunción Petit, Angeles Aguadé, Margarita Sales, Dolores Escriche i Alberto Tort) (‘Los Majos’: Paco de Alba, Emilio Gutiérrez, Alfonso Rovira, Benjamín Londoño, Renato Escudero i Francisco Hornos) (‘La acerola’: Asunción Aguadé, Emilio Gutierrez, José Ma Escudero i Vicente Taroncher) (‘La Maja y los embozados’: Aurora Pons, Concepción Junyent, Paco Alba, Fernando Lizundia, Renato Escudero i Francisco Hornos) (‘Fantasia en la Pradera de San Isidro’: sevillanas, boleros i fandangos) – DON QUIJOTE (paso a dos): (Aurora Pons, Georges Govilov i Elizabeth Bonet, Fernando Lizundia) – MAZURKA(paso a dos): Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – ZAPATEADO: Paco de Alba – LA MOZA Y EL ESTUDIANTE (Coreografía: J. Magriñá – Aurora Pons i Cristina Guinjoan (Dolores), Fernando Lizundia (Melchor), Benjamín Londoño(sargento Rojas), Fernando Areta(Celemín), José Ma Escudero(Patricio); Asunción Petit, Angeles Aguadé, Dolores Escriche, Margarita Sales, Cristina Miñana, Elena Bonet, Carmen Cavaller, Rosa Sicart, Rosalina Ripoll, i Rita Bascompte, Alfonso Rovira, Alberto Tort, Miguel Pérez, Renato Escudero, Francisco Hornos, Vicente Taronger i José Antonio Flores (mossos i mosses de poble) (‘Rondalla’: Fernando Areta, Alfonso Rovira, Alberto Tort, Renato Escudero, Francisco Hornos, Vicente Taroncher i José Antonio Flores

_ Programa – 1966 – Teatre Principal de Zaragoza – LA NOCHE DE WALPURGUIS – TAPICES DE GOYA – LA MOZA Y EL ESTUDIANTE

_ Programa – 11 maig 1966 – Teatre Principal ( Valencia) – LA NOCHE DE WALPURGUIS – TAPICES DE GOYA – LA MOZA Y EL ESTUDIANTE

_ Programa per assaig i programació temporada – 26 novembre 1966 –


Critica – 4 juliol – 1966 – El Noticiero Universal – M. R. de Llauder –Teatre Grec – Presentaciò oficial del ballet del Liceu –

Crítica – 27 maig 1966 – tres retalls de diari – La Noche de walpurgis-Tapices de goya-don quijote-la moza y el estudiante-

Crítica – 1966 – Teatro Carrión – La Noche de walpurgis-Tapices de Goya-Don Quijote-La moza y el estudiante

Critica – 4 juliol 1966 – El Noticiero Universal – Teatre Grec – M. R. de Llauder – Presentació oficial del ballet del Liceu

Critica – 6 juliol 1966 – La Vanguardia – Teatre Grec – Presentació oficial del Ballet del Gran Teatre del Liceu

1962

– Programa del Liceu – 8 maig 1962 – TAPICES DE GOYA (Policromía del S. XVIII) – Funció de Gala – Coreografia: J. Magriñá – Aurora Pons, Antoñita Barrera, Araceli Torrens, Cristina Guinjoan, Asun. Aguadé, Mercedes Pastor, Ana Ortiz, Nuria Llovet, Miguel Navarro, Pedro Tomás, Alberto Tort, Enrique Márquez, Juan Sánchez, Juan Palet, Emilio Gutierrez, Juan Carlos Pavón, Jorge Ventura

1960

– Programa del Liceu – 7 novembre 1960 – TAPICES DE GOYA (Policromía del S. XVIII) – Funció de Gran Gala en honor de S.S.M.M. els Reis Bhumipol Aduyadej i Sirikit de Thailandia – Cos de Ball del Gran Teatre del Liceu, amb direcció coreogràfica de J. Magriñá – Ballets de Catalunya, amb direcció de Juan Comas Vicens

1957

– Programa del Liceu – 29 gener 1957 – TAPICES DE GOYA (Policromía del S. XVIII) – Coreografia: Juan Magriñá – Aurora Pons, Juan Magriñá, Araceli Torrens, Alicia Tomás, Marien Torrents, Enrique Marquez, Pedro Valbeny, Manolita Ors, Cristina Guinjoan, Paquita Mansilla, Pedro Fernández, José Huguet, Españoleto, Paquito Medina, Miguel Angel Paz, Romana Uttini,Lydia Rodon,Pedro Tomás, Juan Tapia, Pedro Valveny,

– Programa – 29 octubre 1957 – Teatre Municipal (Girona) – Fira i festes de Sant Narcis – Gran Gala – TAPICES DE GOYA – LA VIDA BREVE(Nocturnos i Danzas) –


Critica – 7 febrer 1957 – La Vanguardia-Miguel Serra Balaguer – Teatre Principal(Lerida)

1952

– Programa del Liceu – 12 gener 1952 – TAPICES DE GOYA (Policromía del S. XVIII) – Coreografia: Juan Magriñá – Olga Casado, Beatriz Aguilera, Angelita Ruiz, Emilio Altés, Antonio Monllor, Santiago Alba, Federico Arnaiz, Antonio Alonso, Lolita Baldó, Cinta Roig, Carolina Llauger, Fernando Areta, Francisco Ajenjo, Rosita Segovia, Francisca Nin, Ginés García – Ballets de Barcelona


Critica – 18 gener 1952 – Teatre Romea – Homenatge – premi nacional de teatre Amadeo vives

1951

_ Programa Ballets de Barcelona – 1951 – Teatre Español(Madrid) – LAS SILFIDES – EL AMOR BRUJO – EL LAGO DE LOS CISNESTAPICES DE GOYA – CARNAVAL – FIESTA MAYOR – AURORA – EL DIABLO COJUELO – LA REVOLTOSA – LA MOZA Y EL ESTUDIANTE – ROMANCE DE LA FRAGUA – Ballarins estrella: Rosita Segovia, Juan Magriñá, Alberto Portillo

_ Programa Ballets de Barcelona – 28 gener 1951 – Teatre Calderón – LAS SILFIDES – TAPICES DE GOYA(Juan Magriñá, Maruja Blanco – Olga Casado, Presentación Garín, Angelita Ruíz, Jesús Garín, Antonio Monllor, Santiago Alba, Antonio Alonso, Antonio Cruz, Amparo Inés, Ginés García, Diego Ruíz, Consuelo Sánchez, Beatríz Aguilera, Lolita Baldó, Carmen Mechó, Pepita Díaz) – FIESTA MAYOR

_ Programa Ballets de Barcelona – 19 març 1951 – Teatre Calderón – EL LAGO DE LOS CISNES – TAPICES DE GOYA – FIESTA MAYOR – Primers ballarins: Maruja Blanco, Rosita Segovia, Juan Magriñá

_ Programa Ballets de Barcelona – 21 maig 1951 – Teatre Arraiga(Bilbao) – CARNAVAL – LA REVOLTOSA – TAPICES DE GOYA – Ballarins estrella: Rosita Segovia, María De Avila, Juan Magriñá

_ Programa – Ballets de Barcelona – 28 maig 1951 – Teatre Príncipe (Donostia) – CARNAVAL – LA REVOLTOSA – TAPICES DE GOYA

_ Programa Ballets de Barcelona – 6/7 juny 1951 – Teatre Pereda (Santander) – LAS SILFIDES – TAPICES DE GOYA – EL AMOR BRUJO – (el dia 7:EL LAGO DE LOS CISNES, LA REVOLTOSA-EL DIABLO COJUELO)

_ Programa Ballets de Barcelona – 8 juny 1951 – Teatre Pereda (Santander) – CARNAVAL – FIESTA MAYOR – TAPICES DE GOYA

_ Programa Ballets de Barcelona – 14 juny 1951 – Teatre Jovellanos(Gijón) – CARNAVAL – LA REVOLTOSA – TAPICES DE GOYA – Ballarins estrella: Rosita Segovia, Juan Magriñá

_ Programa Ballets de Barcelona – 19 juny 1951 – Teatre Ramos Carrión(Zamora) – LAS SILFIDES – TAPICES DE GOYA – EL AMOR BRUJO – Ballarins estrella: Juan Magriñá, Rosita Segovia

_ Programa Ballets de Barcelona – 21 juny 1951 – Teatre Coliseum – LAS SIlFIDES – TAPICES DE GOYA – EL AMOR BRUJO – Juan Magriñá, Rosita Segovia,

_ Programa Ballets de Barcelona – 24 juny 1951 – Teatre Lope de Vega(Madrid) – LAS SILFIDES-TAPICES DE GOYA – EL AMOR BRUJO

_ Programa Ballets de Barcelona – 5 juliol 1951 – Gran Teatro – despedida – TAPICES DE GOYA-LA REVOLTOSA – EL DIABLO COJUELO –

_ Programa Ballets de Barcelona – 6 juliol 1951 – Teatre Campoamor (Oviedo) – LAS SILFIDES-TAPICES DE GOYA – EL AMOR BRUJO –

_ Programa Ballets de Barcelona – 7 juliol 1951 – Teatre Olimpia (Oviedo) – FIESTA MAYOR-TAPICES DE GOYA – EL AMOR BRUJO-

_ Programa Ballets de Barcelona – 8 juliol 1951 – Teatre Olimpia(Huesca) – TAPICES DE GOYA – LA REVOLTOSA – EL DIABLO COJUELO – Juan Magriñá, Rosita Segovia

_ Programa Ballets de Barcelona – 3 octubre 1951 – Teatre Principal – LAS SILFIDES – TAPICES DE GOYA – EL A MOR BRUJO – Ballarins figura: Rosita Segovia, Juan Magriñá, Alberto Portillo – Carmen Vicente, Lolita Baldó

_ Programa Ballets de Barcelona – 8 novembre 1951 – Teatre Victoria – LAS SILFIDES – TAPICES DE GOYA – EL AMOR BRUJO –

_ Programa Ballets de Barcelona – 14 novembre 1951 – Teatre Circo(Alcoy) – LAS SILFIDES(nocturno: Carmen Vicente, Beatríz Aguilera, Consuelo Sánchez, Lolita Baldó, Aurora Pons, Esther Desmassion, Olga Casado, Angelita Ruiz, Montserrat Olbiols, Francina Nin, Mercedes José, Cinta Roig, Carolina Llauger, Rita Sastre, Rosita Villalba, Juan Magriñá; vals: Beatríz Aguilera; Mazurca 1: Esther Desmaisons; Mazurca 2: Juan Magriñá; preludio: Consuelo Sánchez; vals: Esther Desmaisons, Juan Magriñá; vals: los mismos que el ‘nocturno’) – TAPICES DE GOYA(Seguidillas: Olga Casado, Beatríz Aguilera, Angelita Ruíz, Alberto Portillo, Antonio Monllor, Santiago Alba, Federico Anaíz, Antonio Alonso – Bolero: Lolita Baldó, Cinta Roig, Carolina Llauger, Juan Magriñá, Fernando Areta, Francisco Ajenjo – Zambra: Rosita Segovia, Francina Nin, Emilio Altés, Antonio Alonso – Zapateado: Alberto Portillo, Emilio Altés, Fernando Areta, Federico Arnáiz, Santiago Alba, Juanete De Vargas – Baile español: Consuelo Sánchez, Beatríz Aguilera, Lolita Baldó, Carmen Vicente, Antonio Monllor – Sevillanas;Boleros;Fandangos: Juan Alonso i tots els personatges) – EL AMOR BRUJO(Coreografia: Juan Magriñá – Candela: Rosita Segovia; Carmelo: Juan Magriñá; Luces: Lolita Baldó; el espectre: Alberto Portillo; Gitanes i gitanos: Consuelo Sánchez, Beatríz Aguilera, Olga Casado, Aurora Pons, Angelita Ruíz, Cinta Roig, Francina Nin, Carolina Llauger, Rita Sastre, Mercedes José, Santiago Alba, Federico Arnáiz, Fernando Areta, Emilio Altés

_ Programa Ballets de Barcelona – 16 novembre 1951 – Teatre Principal (Alacant) – LAS SILFIDES – TAPICES DE GOYA – EL AMOR BRUJO

_ Programe Ballets de Barcelona – 17 novembre 1951 – Teatre Principal (Alacant) – CARNAVAL(Coreografia: Fokine – Colombina: Carmen Vicente; Estrella: Beatríz, Aguilera; Chiarina: Consuelo Sánchez; Papallona: Aurora Pons; Arlequí: Juan Magriñá; Pierrot: Emilio Altés; Eusebio: Antonio Larrosa; Pantalón: Antonio Alonso; Florestán: Federico Anáiz; Vals Nobel: Olga Casado, Aurora Pons, Angelita Ruíz, Cinta Roig, Francina Nin i Carolina Llauger) – LA REVOLTOSA(Coreografia: Juan Magriñá – Maripepa: Rosita Segovia; Felipe: Juan Magriñá; Gorgomia: Carmen Vicente; Soledad: Olga Casado; Encarna: Angelita Ruíz; veïna: Cinta Roig; Chupitos: Antonio Monllor; Atemedoro: Emilio Altés; Cándido: Santiago Alba; Candelas: Antonio Alonso; Tiberio: Fernando Areta) – TAPICES DE GOYA(Seguidillas: Olga Casado, Beatríz Aguilera, Angelita Ruíz, Alberto Portillo, Antonio Monllor, Santiago Alba, Federico Anáiz, Antonio Alonso – Bolero: Lolita Baldó, Cinta Roig, Carolina Llauger, Juan Magriñá, Fernando Areta, Francisco Ajenjo – Zambra: Rosita Segovia, Francisco Nin, Emilio Altés, Antonio Alonso – Zapateado: Alberto Portillo, Emilio Altés, Fernando Areta, Federico Arnáiz, Santiago Alba, Juanete De Vargas – Baile español: Consuelo Sánchez, Beatríz Aguilera, Lolita Baldó, Carmen Vicente, Antonio Monllor – Sevillanas;Boleros;Fandangos: Juan Alonso i tots els personatges


Critica – 7 juny 1951 – Teatre Perea(Santander) – Ballets de Barcelona – TAPICES DE GOYA-EL AMOR BRUJO-LAS SILFIDES-Juan Magriñá, Rosita Segovia

Òpera – Herodiade

Posted on 2019-02-11 by webmaster Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

HERODIADE – òpera en cuatro actos. Basat en la novel·la Herodies (1877) de Gustave Flaubert.
– Música : Jules Massenet
– llibret : Georges Hartmann, Paul Milliet
– Coreografia:
– Lloc d’acció: Europa Medieval
– Lloc d’estrena: Teatre Real de la Moneda en Brussel·les el 19 de desembre de 1881 –

La temporada 1983-84 el Liceu reposava una òpera francesa en quatre actes que en aquell escenari només s’havia vist pel desembre de 1924.
“Hérodiade” amb música de Jules Massenet i basada en la novel·la homònima de Gustave Flaubert. Òpera molt inspirada, amb abundants moments melòdics, quelcom inherent a la personalitat artística de Massenet, conté tres moments dedicats a la dansa: al quadre primer del segon acte (a les estances d’Herodes, on les seves esclaves ballen per a ell), al segon quadre de l’acte tercer (en un temple, on es desenvolupa una “marche sainte” seguida d’una dansa religiosa en què les pròpies ballarines s’acompanyen les evolucions fent dringar platerets de dits) i en el segon quadre del quart acte, en l’escena final de l’obra (en el decurs d’un banquet al palau del Procònsol, on hi ha un brevíssim ballet que consta de cinc números però que en aquesta edició liceista no fou ballat). Aquesta reposició fou un èxit sonat per l’altíssim nivell assolit en tots els aspectes, amb tres ídols de la casa encapçalant el repartiment: Montserrat Caballé, Josep Carreras i Joan Pons. De l’important apartat coreogràfic se n’encarregà, naturalment, el Ballet del Liceu amb Asunción Aguadé al capdavant, en la seva triple faceta de directora, coreògrafa i Primera Ballarina. Tots els requisits massenetians foren perfectament servits per un disciplinadíssim cos de ball: feina molt ben feta. A títol anecdòtic esmentar que la tercera de les quatre funcions programades (4 de gener de 1984) fou enregistrada per TV3 i emesa en diferit mesos després, essent la primera òpera que aquesta cadena gravava al Liceu (fins aquell moment només TVE havia gravat òperes al Liceu). – Jordi Pujal – art. 1

fotos - Herodiade

1984

_ Programa del Liceu – 1 gener 1984 – HERODIADE – Directora de ball i coreògrafa: Asunción Aguadé – Solista: M. Núñez

Critica – 2 gener 1984 – La Vanguardia – Liceu – HERODIADE – … El ballet va amenitzar diverses escenes amb apropiat estil … – X. Montsalvatge –

1924

– Programa del Liceu – 13 desembre 1924 – HERODIADE – Coreograf: Theodore Wassilieff – Cos de ball espanyol i rus – Ballarins Russos i espanyols

– Programa de Liceu – 15 desembre 1924 – Extraordinària funció organitzada per l’Empresa d’aquest Gran Teatre, d’acord amb la il·lustre Junta de Govern de la Societat del Gran Teatre del Liceu, i els ingressos íntegres es destinaran a l’Aguinaldo en la pròxima Nadal als soldats de la guarnició de Catalunya, que lluiten a l’Àfrica. – TZAR SALTAN (acte 4º quadre 2º)- LA AFRICANA (4º acte) – HERODIADE (acte 2º) – CARMEN (acte 4º) – Cos de ball rus i espanyol

« Pàgina anterior
Pàgina següent »

Anuncis

Per adquirir el llibre fes clic a la imatge

Agenda Ballet de Barcelona

CyberChimps WordPress Themes

© Associació LiceXballet / I F: G65955338