L’ELISIR D’AMORE – Òpera en tres actes, dividits en 4 quadres. Lloc d’acció un llogaret italià a principis del segle XIX.
– Música: Gaetano Donizetti.
– Llibret: Felice Romani.
– Coreografia: Juan Magriñà; Asunción Aguadé
– Lloc d’acció:
– Lloc d’estrena: Teatro della Canobbiana de Milán, 12 maig 1832 –

Els dies 12, 15 i 17 de novembre de 1970 el Liceu programà la deliciosa òpera “L’elisir d’amore”, amb llibret de Felice Romani i música de Gaetano Donizetti, estrenada al Teatro della Canobbiana de Milà el 1832.
Amb aquestes funcions es presentava al Liceu el tenor mataroní Eduard Giménez, que ja havia triomfat a l’estranger però no encara a casa. Les direccions musical i escènica, a càrrec respectivament de Gianfranco Masini i Enrico Frigerio. Els decorats emprats eren reproduccions de les mítiques escenografies dissenyades pel gran artista decimonònic Alessandro Sanquirico (1777-1849). Els ingredients ideals, doncs, per a assolir un gran èxit, com efectivament va ser.
Malgrat que aquesta òpera no conté cap moment específic destinat a la dansa l’empresari Pamias, sempre firme defensor de l’art de Terpsícore, va decidir incorporar-hi uns breus apunts coreogràfics (com havia fet en altres òperes en idèntiques circumstàncies, com en “I puritani”, “Il trovatore”, “La cenerentola” o ” Lucia di Lammermoor”, per exemple) de manera que a l’escena inicial de l’òpera i a la del banquet de noces amb què comença l’acte segon de la partitura (el 1970 al Liceu es representà en quatre actes, com era norma de rigor en l’època en totes les òperes que s’hi oferien) el Ballet Titular del Gran Teatre del Liceu va fer la seva col·laboració puntual, coreografiada per Magriñà i gairebé anecdòtica -com esmenta Montsalvatge en la seva crítica-.
En moltes edicions liceistes de l’obra de meitats del segle XX hom emprava alguns dels seus números musicals per a incloure uns breus apunts coreogràfics: el cor amb què s’inicia el quadre segon de l’acte segon, durant la cerimònia de casament de la protagonista amb Lord Arturo Bucklaw, i el cor inicial del primer quadre del tercer acte, en el castell de Lammermoor on els cortesans celebren ballant el matrimoni suara citat.
Si la primera intervenció que s’esmenta dansísticament era poc transcendent i més aviat testimonial, la del tercer acte era una vertadera coreografia, amb delicioses evolucions molt rítmiques que remetien perfectament a històriques danses cortesanes.

Pel desembre de 1967 el Liceu proposà tres representacions de “Lucia di Lammermoor” dirigides musicalment per Nino Verchi amb Margherita Rinaldi. El baríton protagonista, Enrico Ashton -germà de Lucia i “el malo de la película”- l’interpretava Vicenç Sardinero, molt vinculat al Ballet del Liceu. El Ballet Titular s’encarregà de servir amb solvència luxosa tots els requisits coreogràfics esmentats. Aquells dies, però, la companyia anava de corcoll perquè, intercalades amb aquestes funcions de “Lucia”, hi havien representacions del ballet “The duel”, autèntica pedra de toc. Amb “Lucia” van quedar com senyors. – Jordi Pujal – art. 1

fotos - L'elisir d'amore

1980

_ Programa del Liceu – 6, 9 i 14 desembre 1980 – L’ELISIR D’AMORE – Coreografia: Asunción Aguadé – Cos de ball

Critica – 9 desembre 1980 – La Vanguardia – Liceu – L’ELISIR D’AMORE – …

1976

– L’ELISIR DAMORE – Es va representa al Liceu – 17 de desembre de 1976 – Anunci – 17 desembre 1976 – La Vanguardia

Critica – 21 desembre 1976 – La Vanguardia – Liceu – L’ELISIR D’AMORE –

1975

_ Programes del Teatre Principal de Mahon – del 23 febrer al 2 de març 1975 – L’ELISIR D’AMORE – LA FORZA DEL DESTINO – Ballarins: Alfonso Rovira, Carmen Cavaller

1970

– Programa del Liceu – 12 novembre 1970 – L’ELISIR D’AMORE – Coreografia: Juan Magriñà – Cos de ball

1962

– Programa del Liceu – 17 novembre 1962 – L’ELISIR D’AMORE – Coreografia: Juan Magriñà – Cos de ball

1955

– Programa del Liceu – 12 novembre 1955 – L’ELISIR D’AMORE – Coreografia: Juan Magriñà – Cos de ball

IL TROVATORE – Òpera romàntica en quatre actes. Basada en l’obra de teatre d’Antonio García Gutierrez (El Trobador).
– Música: Giuseppe Verdi
– Llibret: Salvatore Cammarano
– Coreografia:
– Lloc d’acció: Espanya al segle XV
– Lloc d’estrena: Teatre Apollo de Roma, 19 gener 1853 –

Pel desembre de 1968 naturalment en la seva versió italiana -l’habitual en els repertoris dels teatres operístics- amb el plus d’afegir en el decurs de l’acte tercer l’esmentada suite de ballet parisenca: el Ballet del Liceu s’hi va poder lluir de valent. Aquesta edició dirigida musicalment per Anton Guadagno, estava protagonitzada per Mirna Lacambra (la gloriosa artífex dels Amics de l’Òpera de Sabadell, vertader “àngel de la guarda” operístic avui dia) i Pedro Lavirgen, recordat amb molta estima per LiceXballet per la seva bonhomia. En la tercera i darrera funció (22 de desembre de 1968) es va lliurar al tenor cordovès la Medalla d’Or del Gran Teatre del Liceu de mans del Ballet del Liceu.
L’èxit assolit fou gran, gairebé comparable al que obtingué el gran tenor Pedro Lavirgen, aclamadíssim en el rol que dóna títol a l’obra, Manrico.
La suite de ballet estava ubicada: el primer quadre de l’acte tercer, en un campament de guerra de les tropes del Conte di Luna, entre intensos cors de soldats i vibrants escenes concertants de conjunt, tot plegat genuïnament verdià. “Salvo error ú omisión”, aquesta suite de ballet, fins al moment, no ha estat inclosa en les posteriors reposicions liceistes de l’obra. – Jordi Pujal – art. 1 – art. 2 – art. 3

fotos - Il trovatore

1973

– Programa del Liceu – 21 desembre 1973 – EL TROVADOR – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – Primers ballarins: Angeles Aguadé, Guillermina Coll, Emilio Gutierrez, Fernando Lizundia – Solistes: Carmen Cavaller, Concepción Junyent, José A. Flores – Cos de ball

1968

– Programa del Liceu – 22 desembre 1968 – EL TROVADOR – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – Primers ballarins: Cristina Guinjoan, Fernando Lizundia – Solistes: Angeles Aguadé, Elena Bonet, Guillermina Coll, Dolores Escriche – Cos de ball

Crítica – 1968 – Gran T. del Liceu – Il trovatore – Pedro Lavirgen

1965

– Programa del Liceu – 13 gener 1966 – EL TROVADOR –

1957

– Programa del Liceu – 24 novembre 1957 – EL TROVADOR – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Especial col·laboració d’els Ballets de Barcelona – Ballarina estrella: Aurora Pons – Primers ballarins: Antoñita Barrera, Araceli Torrents – Solistes: Cristina Guinjoan, Manolita Opr, Romana Uttini – col·laboració de ballarins de nom internacional: Hélène Amfelt (Ballet de Londres), Mercedes Borrull (1ª ballarina espanyola).

– Música gravada en directe del tros ballat –

LA CENERENTOLA – Opera en quatre actes en seis quadres
– Música: Gioacchino Rossini
– Llibret: Jacobo Ferritti inspirado en el cuento de Perrault
– Coreografia: Juan Magriñá
– Lloc d’acció: Imaginari
– Lloc d’estrena: Teatre Valle de Roma 25 gener 1817 –

Els dies 2, 4 i 7 de febrer de 1971 el Gran Teatre del Liceu presentava l’òpera “La cenerentola” amb música de Gioachino Rossini, absent en aquell escenari des de 1961.
Òpera de gran lluïment sobretot per a la mezzosoprano protagonista en el deliciós rol d’aquesta Ventafocs tan llatina, aquesta edició va servir per a la presentació liceista (i única actuació en òpera) de la gran diva Teresa Berganza, dirigida musicalment per Franco Ferraris. Això en aquells moments despertà una expectació enorme.
Quina particularitat anecdòtica tingueren aquelles funcions? Doncs que Rossini va concebre aquesta òpera sense cap moment dansístic i, com que el Liceu tenia el seu Ballet Titular -en una etapa gloriosa-, l’empresari del Liceu de llavors, Joan Antoni Pàmias, va decidir afegir-hi un ballet. Va seleccionar alguns números de la suite de ballet composta per Rossini per a la seva òpera “Moïse et Pharaon” i els va col·locar a l’inici del darrer quadre de l’òpera, just abans de la intervenció final de Ventafocs (el famós rondó “Nacqui all’affano”, de grandíssima dificultat vocal però alhora d’enormes satisfaccions si se’l serveix amb brillantor, com va ser el cas).
Aquest afegitó, que va permetre al Ballet Titular del Liceu un dels seus habituals grans èxits, no va complaure massa la mezzosoprano. Però com que el triomf va ser merescut per a tothom, molt especialment per a ella, les tres vetllades van cloure’s en un ambient d’eufòria en què tothom tornava content a casa. I el Ballet del Liceu, feliçment, també va poder dir la seva en aquest meravellós conte rossinià.

Just deu anys abans, pel novembre de 1961, “La cenerentola” ja havia estat representada al Liceu, tres funcions amb els mateixos decorats de Nicola Benois emprats el 1971 i un gran elenc (fou el debut liceista de tot un ídol de la casa, la mezzosoprano piamontesa Fiorenza Cossotto, als seus tendres 26 anys!) i, pel que fa al ballet, idèntiques circumstàncies que el 1971: per tant, en el quadre conclusiu de l’obra i just abans del brillantíssim rondó final que la Cossotto brodava cada nit -i que el públic aclamava-, el Ballet del Liceu deia la seva, assolint-hi tanmateix un bon èxit. – Jordi Pujal –
art. 1 – art. 2

fotos - La cenerentola

1971

– Programa del Liceu – 2 febrer 1971 – LA CENERENTOLA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – Primers ballarins: Angeles Aguadé – Solistes: Elena Bonet, Carmen Cavaller, Guillermina Coll, Mª Dolores Escriche – Cos de ball

Critica – 7 febrer 1971 – Teatre del Liceu – LA CENERENTOLA –

1961

– Programa del Liceu – 5 novembre 1961 – LA CENERENTOLA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Aurora Pons – Primers ballarins: Antoñita Barrera, Miguel Navarro, Araceli Torrens – Solistes: Cristina Guinjoan, Pedro Tomás, Asunción Aguadé, Juan Sanchez, Lino Brito, Alberto Tort – Cos de ball