Ballet – El Sombrero de tres picos – Associació LiceXballet

EL SOMBRERO DE TRES PICOS – Com és sabut, es tracta d’una de les més populars obres musicals espanyoles. El ballet es va estrenar a Londres i va constituir un històric esdeveniment, amb la companyia de ballets Russos de Diaghilev, coreografia de Massine i decorat i vestuari de Picasso. Resumidament l’argument, basat en la novel·la de Alarcón, tracta dels setges del ridícul Corregidor la bella Molinera, a causa dels quals fins i tot perd la llibertat el Molinero. Finalment queden al descobert les estratagemes del regidor i triomfa la virtut i l’honradesa de la jove parella. Joan Magriñá ha aconseguit, en aquesta obra, una de les seves més feliços creacions, basant-se en la magistral partitura de Manuel de Falla.
– Música: Manuel de Falla
– Coreografia: J. Magrinyà
– Esbossos: Sigfredo Burman
– Figurins : Ramon de Aulina de Mata

“El sombrero de tres picos” (llibret de Gregorio Martínez Sierra a partir de la novel·la de Pedro Antonio de Alarcón, música de Manuel de Falla i coreografia de Joan Magriñà), que en el decurs de la temporada 1973-74, s’havia presentat al Liceu amb gran èxit. Tant a Barcelona com a Trieste dirigí l’orquestra el Mestre Pérez Busquier (a Itàlia, però, actuava la pròpia orquestra del teatre). Les decoracions i vestuari eren, naturalment, els emprats ja al Liceu. En aquells anys la sortida a l’estranger d’un dels cossos estables del coliseu de la Rambla (les gires de cor, ballet i orquestra eren habitualment de caire nacional), tota una fita, va ser un repte superat amb nota que va donar molt prestigi i fama internacional a la institució.
La nit del 16 de febrer de 1973, i coincidint amb l’estrena absoluta d’ “El sombrero de tres picos” (amb llibret de Gregorio Martínez Sierra a partir de la novel·la de Pedro Antonio de Alarcón i música de Manuel de Falla) Joan Magrinyà i Sanromà rebia de mans de l’empresari Joan Antoni Pàmias la seva Medalla d’Or liceista en un emotiu acte celebrat a l’escenari durant la pausa de l’espectacle. El llegendari Antonio Ruiz Soler “El bailarín”, que anys enrera havia signat la seva pròpia coreografia d’aquest ballet, va voler conèixer la feina del Mestre i acompanyar-lo en l’homenatge. – Jordi Pujal – Instagram:-art.1–art.2–art.3–art.4

fotos - EL SOMBRERO DE TRES PICOS

1975

– Programa del Liceu – 18 gener 1975 – ballet EL SOMBRERO DE TRES PICOS –

_ Programa – 28 gener 1975 – del Teatre Comunale ‘Giuseppe Verdi’ (Trieste – Itàlia) – EL SOMBRERO DE TRES PICOS

1974

– Programa del Liceu – 1 al 6 octubre 1974 – Festival Internacional de Ballet – Primer programa(dies 1,2,3): DANZA DE LAS HORAS(de la Gioconda) – FESTIVAL DE LAS FLORES EN GENZANO(Paso a dos) – BAILES ESPAÑOLES DEL SIGLO XVIII(Tirana, Panaderos, Bolero del “Marabú”, Seguidillas) – INTERLUDIO de VIVES(de la sarsuela “Bohemios”) – EL SOMBRERO DE TRES PICOS – Segon programa(dies 4,5,6): A TIEMPO ROMANTICO – CLARO DE LUNA – ENSAYO – ROSSIO – LA MOZA Y EL ESTUDIANTE(paràfrasis de la ópera “La Dolores”) – Director artístic: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Asun. Aguadé, A. Rovira – Primers ballarins: Ang. Aguadé, F. Lizundia – 1e ballarí de caràcter: F. Areta – Solistes: C. Cavaller, J. A. Flores – Dir. escena: D. Monjo – Mestra pianista: Conchita Pujol – Tècnic de so: D. Monjo jr. – Cos de ball: G. Gella, Maite Casellas, Gloria López, M. Gloria Garay, Nont. Freixas, M. Esther Cañizares, Mercedes Casas, M. Carmen Ventura, Mercè Núñez, Marisa Salellas, Marta Guerrero, M. Dolores Ramírez, M. Angeles Sautiño, Carmen Kusina, Silvia Roig, Isabel Rincón, Ana Parcerisas, M. Ageles Barenys, M. Angeles Lacalle, M. Elvira Gili, M. Nieves Merlo, José Béjar, Agostino Romeo Jaime Soteras, Andrés Rico, Jorge Carreño, Pedro López, Xavier Bagá

Critica – 5 octubre 1974 – Diario de Barcelona – Entusiasta actuació del ballet del Liceu – Festival Internacional de Dansa – Dins de l’actual Festival Internacional de Dansa va tenir lloc el actual Ballet del Gran Teatre del Liceu en la seva seu habitual. Novament van quedar demostrades les moltes possibilitats i l’extraordinari mèrit i entusiasme d’aquesta formació coreogràfica, realment de característiques úniques al nostre país…… El programe va finalitza amb EL SOMBRERO DE TRES PICOS amb la ricament imaginativa coreografia de Magriñá que culmina amb aquest desplegament magnífic de la Jota, en la qual l’il·lustre coreògraf aconsegueix un prodigi de varietat i riquesa úniques. Asunción Aguadé va ser una Molinera que va combinar hàbilment mímica i dansa, donant particular vida i emoció a la seva actuació. Alfonso Rovira va ser un magnífic Moliner ple de lliurament i vibració obtenint un gran èxit personal en la seva interpretació de la Farruca. Com a Corregidor Fernando Areta va compondre encertadament el personatge posant a prova novament el seu ofici i experiència. En més breus intervencions van actuar Angeles Aguadé, Emilio Gutierrez, Fernando Lizundia, Carmen Cavaller, Mercè Núñez, i José Antonio Flores. El cos de ball novament va prestar la seva col·laboració en tota l’obra i va contribuir poderosament a atorgar particular brillantor a un dels moments més ovacionats de la vetllada, la Jota final…… -P. N.-