Associació LiceXballet
  • Inici
  • Qui som
    • Naixement de l’Associació LiceXballet
    • Objectius
    • Junta directiva
    • Col·laboradors
  • Dades històriques
    • Història del Ballet del Gran Teatre del Liceu (1847-1988)
    • Els Ballets de Barcelona i la seva incorporació al Ballet del Teatre del Liceu (1951-1953)
    • Premis i Honors
    • Programes i premsa – classificats per anys – Programes de les Temporades
    • Representacions (ballets, òperes, operetes, sarsueles, films, espectacles)
    • Vestuari i figurins
    • Coreògrafs i Mestres
    • Biografies dels ballarins
    • Fotos del Ballet del Liceu (1958-88)
    • Bibliografia
    • Vídeos
    • Anècdotes i records
  • Llibre Licexballet
  • *Notícies
    • Notícies actuals
    • Premsa actual
    • Notícies anys enrere
    • Premsa anys enrere
  • Enllaços
  • Actes i propostes
  • Contacte
    • Ventajas de hacerse socio
    • Vull informació
    • Vull donar-me d’alta
    • Vull donar-me de baixa
    • Informació important

Ballet – Interludio

Posted on 2018-11-25 by webmaster Posted in Ballets, Dades històriques, Representacions .

INTERLUDIO: Una bella pintura del conegut artista francès Degas, prestigiós per les seves assolides interpretacions d’escenes de la vida de les ballarines clàssiques, ha servit de lleu idea argumental per escenificar coreogràficament la inspirada pàgina musical que representa el “Interludi” de la coneguda sarsuela “Bohemios” , d’Amadeu Vives

– Música: Amadeo Vives.
– Coreografia: Juan Magriñà

La Temporada coreogràfica liceista de Primavera 1973 va veure les estrenes absolutes pel Ballet Titular del Liceu de tres importants peces: “Fandango de candil”, “Obsesión” i ” Interludio“, coreografia del Mestre Magriñà, qui s’inspirà en una pintura d’Edgar Degas -de Degas són cèlebres els seus quadres de ballarines-, es va emprar la música que Amadeu Vives va concebre per a l’intermedi orquestral de la seva sarsuela “Bohemios” (número 5 de la partitura, moment de transició entre el segon i tercer quadres de l’acte únic en què aquesta sarsuela s’estructura), estrenada el 1904. Aquest ballet assolí un gran èxit, per la qual cosa fou incorporat immediatament al repertori de la companyia i es reposà sovint (i canviant-ne els solistes, la qual cosa representava un valor afegit per als fervents seguidors de la companyia). Així, per exemple, l’agost d’aquell mateix 1973 s’incloïa en el programa de les gales ofertes per la companyia al Teatre Grec de Montjuïc; i al coliseu de la Rambla es presentava novament l’octubre de 1974, repetint-se l’octubre de 1975. Ballet clàssic en la seva accepció més pura, una altra gemma del patrimoni de la companyia. – Jordi Pujal –

fotos - Interludio

1975

– dies 8 i 9 d’octubre 1975 es va representar al Liceu – A TIEMPO ROMANTICO – INTERLUDIO – EL CISNE NEGRO – LA SARDANA DE LES MONGES – EL AMOR BRUJO està anunciat encara que no hem trobat cap programa.

ANUNCI – 8 octubre 1975 – La Vanguardia – A TIEMPO ROMANTICO – INTERLUDIO – EL CISNE NEGRO – LA SARDANA DE LES MONGES – EL AMOR BRUJO – Teatre del Liceu

CRITICA – 12 octubre 1975 – La Vanguardia – A TIEMPO ROMANTICO – INTERLUDIO – EL CISNE NEGRO – LA SARDANA DE LES MONGES – EL AMOR BRUJO – Teatre del Liceu – No cal dir que havia certa expectació pel que fa al que de nou oferiria el ballet que dirigeix Joan Magriñá, després de tants dimes i diretes sobre subvenció que la diputació Provincial li havia atorgat. De tot això el que ha traslluït a l’escenari són algunes cares noves, un nou ballarí estrella i un programa molt semblant en característiques a què van oferir l’any passat per aquestes dates …… A la segona part, que es va iniciar amb el ja conegut “Interludi” de Bohemios, vam poder admirar de nou l’exquisida gracilitat de la ballarina solista Mercè Núñez, sempre molt ben portada per l’experiència i el bon fer de Fernando Lizundia ……

1974

_ Programa – 21 juliol 1974 – Teatre Brisamar-Comarruga – A TIEMPO ROMANTICO (A. Aguadé, F. Lizundia, Ang. Aguadé, J. A. Floers, C. Cavaller, M. Núñez, A. Romeo, J. Soteras, cos de ball)– PANADEROS(C. Cavaller, F. Lizundia) – BOLERO DEL MARABU(Ang. Aguadé) – SEGUIDILLAS(C. Cavaller, M. Núñez) – INTERLUDIO(As. Aguadé, F. Lizundia, cos de ball) – EL SOMBRERO DE TRES PICOS(J. Sánchez, As. Aguadé, F. Lizundia, F. Areta, M. A. Sautiño, A. Rico, P. López, cos de ball) – Coreografía: J. Magriñá

– Programa del Liceu – 1 al 6 octubre 1974 – Festival Internacional de Ballet – Primer programa(dies 1,2,3): DANZA DE LAS HORAS(de la Gioconda) – FESTIVAL DE LAS FLORES EN GENZANO(Paso a dos) – BAILES ESPAÑOLES DEL SIGLO XVIII(Tirana, Panaderos, Bolero del “Marabú”, Seguidillas) – INTERLUDIO de VIVES(de la sarsuela “Bohemios”) – EL SOMBRERO DE TRES PICOS – Segon programa(dies 4,5,6): A TIEMPO ROMANTICO – CLARO DE LUNA – ENSAYO – ROSSIO – LA MOZA Y EL ESTUDIANTE(paràfrasis de la ópera “La Dolores”) – Director artístic: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Asun. Aguadé, A. Rovira – Primers ballarins: Ang. Aguadé, F. Lizundia – 1e ballarí de caràcter: F. Areta – Solistes: C. Cavaller, J. A. Flores – Dir. escena: D. Monjo – Mestra pianista: Conchita Pujol – Tècnic de so: D. Monjo jr. – Cos de ball: G. Gella, Maite Casellas, Gloria López, M. Gloria Garay, Nont. Freixas, M. Esther Cañizares, Mercedes Casas, M. Carmen Ventura, Mercè Núñez, Marisa Salellas, Marta Guerrero, M. Dolores Ramírez, M. Angeles Sautiño, Carmen Kusina, Silvia Roig, Isabel Rincón, Ana Parcerisas, M. Ageles Barenys, M. Angeles Lacalle, M. Elvira Gili, M. Nieves Merlo, José Béjar, Agostino Romeo Jaime Soteras, Andrés Rico, Jorge Carreño, Pedro López, Xavier Bagá


Critica – 5 octubre 1974 – Diario de Barcelona – Entusiasta actuació del ballet del Liceu – Festival Internacional de Dansa – Dins de l’actual Festival Internacional de Dansa va tenir lloc el actual Ballet del Gran Teatre del Liceu en la seva seu habitual. Novament van quedar demostrades les moltes possibilitats i l’extraordinari mèrit i entusiasme d’aquesta formació coreogràfica, realment de característiques úniques al nostre país…… Com final de la segona part encertada coreografia de Magriñá, la de INTERLUDIO de VIVES amb belles composicions de caràcter eminentment plàstic que va ser interpretada per Guillermina Coll, Fernando Lizundia i el cos de ball femeni. …..i el cos de ball femení va actuar amb encert total en una obstinació gens fàcil, en el qual la coreografia de tan vistós efecte exigia conjunció, ritme i lliurament absolut……. La representació seguida atentament per un nombrós públic va finalitzar amb merescudes ovacions, així com per a Juan Magriñá…. -P. N.-

1973

– Programa del Liceu – 20 maig 1973 – ballets: PIERROT – EL DUELO – INTERLUDIO(estreno) – EL SOMBRERO DE TRES PICOS – Coreògraf i Mestre de ball: Juan Magriñá – estrelles: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – primers ballarins: Angeles Aguadé, Guillermina Coll, Emilio Gutierrez, Fernando Lizundia – primer ballarí de caràcter: Fernando Areta – solistes: Elena Bonet, Carmen Cavaller, Concepción Junyent, José A. Flores, José Mª Massó

– Programa G. T. Liceu – 23 maig 1973 – INTERLUDIO – Ballarines: Guillermina Coll, Emilio Gutiérrez, Gloria Gella, Mª Teresa Casellas, Ana Mª Sala, Mª Gloria Garay, Montserrat Freixas, Mª Esther Cañizares, Mercedes Casas, Mª Carmen Ventura, Marisa Salellas, Marta Guerrero, Mª Dolores Ramírez, Mª Angeles Sautiño, Margarita Ponce, Silvia Roig

_ Programa Teatre Grec – 24, 25 i 29 agost 1973 –


———- 8 setembre 1973 – Elda(Alicante) ———–

_ Programa – 18 octubre 1973 – Sabadell – EL LAGO DE LOS CISNES (Act. I – G. Coll, F. Lizundia, cos de ball) – PIERROT (A. Rovira, A. Aguadé, G. Coll, solistes)- INTERLUDIO DE VIVES (G. Coll, E. Gutiérrez, cos de ball)- LA MOZA Y EL ESTUDIANTE (A. Aguadé, F. Lizundia, E. Gutiérrez, F. Areta, J. Béjar, J.A. Flores, cos de ball) – Coreografies: J. Magriñá

1966

– Programa per a l’assaig-presentació de la companyia, Gran Teatre del Liceu- 26 abril 1966 – Ballets: LA NOCHE DE WALPURGIS ; DON QUIJOTE(paso a dos) ; POLICROMIA DEL SIGLO XVIII(TAPICES DE GOYA) ; MAZURCA ; ZAPATEADO ; GRAN JOTA ; INTERLUDIO – Mestre de ball i coreògraf: Juan Magriñá – Ballarins estrelles: Aurora Pons, Georges Govilov i Paco de Alba – Primers ballarins: Asunción Aguadé, Elizabeth Bonet, Cristina Guinjoan, Emilio Gutiérrez – Primer ballarí de caràcter: Fernando Areta – Solistes: Angeles Aguadé, Asunción Petit, Fernando Lizundia, Alfonso Rovira, Benjamín Londoño, Alberto Tort – Cos de ball: Rita Bascompte, Elena Bonet, Carmen Cavaller, Nuria Coloma, Dolores Escriche, José Mª Escudero, Renato Escudero, Mercè Falcó, José A. Flores, Anibal Gascón, Francisco Hornos, Concepción Junyent, Armando Laredo, Luis Medrano, Cristina Miñana, Julio Pena, Miguel Pérez, Rosalina Ripoll, Pablo Rivera, Mercè Roca, Josefina Rute, Margarita Sales, Rosa Sicart, Vicente Taroncher

Ballet – La sardana de les monges

Posted on 2018-11-25 by webmaster Posted in Ballets, Dades històriques, Representacions .

LA SARDANA DE LES MONGES
– Música: Enric Morera (preparat i instrumentat per Narcís Paulí)
– Lletra: Angel Guimerá
– Coreográfia: Juan Magriñá

El setembre i octubre de 1975 el Gran Teatre del Liceu oferia el ‘II Festival Internacional de Ballet’ on participaren diverses companyies de renom i, naturalment, el Ballet Titular del Liceu, que va presentar programes diferents en el decurs dels diversos dies d’actuació. Cada programa, molt heterogeni -tant repertori del més pur classicisme com del contemporani transgressor de l’època-, incloïa peces habituals de la companyia i estrenes absolutes. Una d’aquestes estrenes, que assolí un èxit esclatant, fou una coreografia de Joan Magriñà a partir d’una popular sardana musicada per Enric Morera, “La sardana de les monges” (de 1919 i text d’Àngel Guimerà), amb escenografia i figurins de Ramon Ivars, suggestius, de gran evocació, preciosos. El Mestre Magriñà va fer una tasca superba en atorgar cos i ànima als versos guimeranians.– Jordi Pujal –

fotos - La sardana de les monges

1978

_ Programa – 21 febrer 1978 – Teatre Conservatori de Manresa – Festes de la Llum – AIDA – GRAN PASO ESPAÑOL(Sevillanas Boleras; Seguidillas; Panaderos S. XIX) – CARMEN(Los abanicos; Preludio; Farandola;Danza húngara) – EL GIRAVOLT DE MAIG – SUITE ROMANTICA(Preludio;vals;Nocturno;Paso a dos) – FESTIVAL DE LAS FLORES EN GENZANO – LA SARDANA DE LES MONGES(Mare abadessa: M. Casellas; G. Gella, M. Freixas, C. Ventura, G. Rigola, N. Merlos, M. Cruz Alvarez, M. D. Ramírez, M. Casas, I. Rivas, A. Pérez Cabrero, A. Pujadas, A. M. Rodríguez, G. Lerín, Marg. Cabero, Mireia Bombardó, M. A. Lacalle)

– Programa del Liceu 23 desembre 1978 – Homenatge Ciutadà a les Rambles – LA SARDANA DE LAS MONGES – Intervenen les primeres figures | el Cos de Ball | Cor | Orquestra Simfónica, titulars d’aquest Gran Teatre.

Curiositat – 15 desembre 1978 – La Vanguardia – Homenatge de la ciutat a les Rambles – en els Salons del Cercle del Liceu

Curiositat – 22 desembre 1978 – La Vanguardia – Homenatge de la ciutat a les Rambles – en els Salons del Cercle del Liceu – La funció al Liceu: … com se sap l’empresa, el artistes, la orquestra, el ballet del Liceu, participaran amb entusiasme en el homenatge …

1975

– Els dies 8 i 9 d’octubre 1975 es va representar al Liceu – A TIEMPO ROMANTICO – INTERLUDIO – EL CISNE NEGRO – LA SARDANA DE LES MONGES – EL AMOR BRUJO està anunciat encara que no hem trobat cap programa. – Anunci – 8 octubre 1975 -La Vanguardia

Critica – 12 octubre 1975 – La Vanguardia – A TIEMPO ROMANTICO – INTERLUDIO – EL CISNE NEGRO – LA SARDANA DE LES MONGES – EL AMOR BRUJO – Teatre del Liceu – No cal dir que havia certa expectació pel que fa al que de nou oferiria el ballet que dirigeix Joan Magriñá, després de tants dimes i diretes sobre subvenció que la diputació Provincial li havia atorgat. De tot això el que ha traslluït a l’escenari són algunes cares noves, un nou ballarí estrella i un programa molt semblant en característiques a què van oferir l’any passat per aquestes dates …… L’èxit de la nit, va ser l’estrena mundial del ballet “La sardana de les monges” que sobre la coneguda música del mestre Enric Morera, ha preparat i instrumentat el conegut compositor Narcís Paulís, qui a més ha afegit un preludi i unes petites danses de la seva pròpia collita que no desmereixen en res a la meravellosa música del gran mestre català, Joan Magriñá va preparar una coreografia basant-se en l’argument que desgranen els versos d’Àngel Guimerà. Amb un vestuari i uns decorats que havia preparat Ramon Ivars, les mongetes de l’Ermita de Sant Rafael evolucionaven austerament i es deixaven arrossegar per la impecable sardana que podia més que les seves pròpies conviccions. No cal dir que el públic va respondre a aquests incitacions amb eixordadors aplaudiments que van obligar repetir part “dels Llargs”. … – Solius –

_ Cartell del Liceu – 27 octubre 1975 – LA SARDANA DE LES MONGES –
critica – 27 octubre 1975 – LA SARDANA DE LES MONGES

Mireia Bombardó i Oriol

Posted on 2018-11-20 by webmaster Posted in Biografies dels ballarins, Dades històriques .

Mireia Bombardó i Oriol

Barcelona 27 d’agost de 1960

fotos – Mireia Bombardó

Segona d´una família de cinc germans, cursa l’educació infantil, primària i secundària a les Escoles Laietània al barri del Guinardó de Barcelona, escola on s’integren de forma curricular juntament amb els estudis obligatoris, les matèries artístiques de dansa, música i teatre de la mà d’artistes professionals en actiu. Amb només tres anys, la seva mare ja percep “aptituds per a la dansa i dots de comedianta… No hi ha res del que fa a l´escola, que li agradi tant com la dansa…” (escriu als avis en una carta).

Carta de la mare als avis. 1964

Dibuix Mireia 3 anys. La dansa a l´escola

A l´edat de vuit anys inicia els seus estudis de dansa amb el Mestre Joan Magriñà al Conservatori del Liceu que compagina amb els de llenguatge musical i guitarra al Conservatori Municipal de Música de Barcelona.

Un cop acabats els cursos de dansa elemental i atès que encara no té l´edat per a inscriure’s al grau professional de dansa de l´Institut del Teatre, segueix la seva formació durant un any a l´Escola de Dansa Joan Magriñà al carrer Petritxol, amb els mestres Alfons Rovira i Assumpta Aguadé. En aquest mateix any, 1972, té l´oportunitat d´actuar, com a petita figurant, amb el Ballet del Teatre Kirov de Leningrad en la seva representació del ballet Don Quixot al Gran Teatre del Liceu. Un Don Quixot magistralment ballat en els rols principals per un joveníssim Mijail Barishnikov i una deliciosa Gabriela Komleva que la marquen per sempre.
Aquesta experiència única, viscuda amb tanta proximitat i en una edat tant jove, li causa impacte a la retina i al cor, i li reafirma les ganes de ballar i de dedicar-s’hi professionalment.

Amb dotze anys ingressa a l´Institut del Teatre on cursa, fins el 1978, els set anys del grau professional de dansa i on rep formació de dansa clàssica, així com de dansa contemporània i espanyola amb els mestres: P. Martos, G. Bellini, R. Contreras, C. Láinez, M. Rusca, G. Collins, B. Slivinski, K. Kmitto i E. Brunat, entre d´altres.

Mentre realitza el 6è curs, durant l’any acadèmic del 1976-1977, obté la seva primera feina amb el Ballet Teatre de Barcelona, format pels alumnes dels últims cursos i dirigit pel ballarí polonès Bogumil Slivinski.

El mateix 1977 entra a formar part del Ballet del Gran Teatre del Liceu sota la direcció dels primers ballarins Assumpta Aguadé i Fernando Lizundia, mentre cursa l’últim any de grau professional.
Al Liceu balla totes les produccions operístiques que inclouen ballet, fins el 1979. El seu pas pel Gran Teatre li aporta el necessari aprenentatge i experiència escènica, ampliada, durant un curt període, amb la seva participació al grup de dansa Esbatec Neoclàssic que dirigeix amb altres companys i companyes de professió.

Amb la voluntat de seguir creixent professional i artísticament, i conscient de les poques opcions que ofereix el nostre país pel què fa a la dansa, decideix marxar a l’estranger.

A Bèlgica és contractada pel Ballet Royal de Wallonie, a Charleroi, que dirigeix la primera ballarina cubana Menia Martínez. Durant aquest any, 1980, també actua en diverses escoles belgues on imparteix tallers de dansa conjuntament amb Guillermina Coll, ballarina solista al Real Ballet de Flandes, i amb el músic internacional Antoni Besses.

Viure lluny de la família se li fa feixuc; renuncia a un nou contracte a Bèlgica, i a l´estiu de 1980 retorna per tal de seguir amb la seva professió més a prop de casa. Encoratjada per la seva companya i ballarina Marta Munsó, viatja a Madrid on sol·licita una audició privada amb el director de la Compañía Nacional de Danza, Víctor Ullate, que li ofereix un primer contracte en el cos de ball. Mesos després debuta al Teatro de la Zarzuela amb la coreografia L´Ocell de Foc de Maurice Béjart.

Portada del dominical del diari Ya. 26 d´abril de 1981

Des d’aleshores i durant els quinze anys següents, del 1980 al 1995, forma part d´aquesta companyia, sota les direccions artístiques de Víctor Ullate, de la Mestra María de Ávila, del coreògraf Ray Barra, de la prima ballerina assoluta Maya Plissetskaia i finalment, del 1990 al 1995, sota la direcció del coreògraf valencià Nacho Duato, qui li brinda l´oportunitat de realitzar interpretacions amb les quals s’identifica plenament.

Amb la Compañía Nacional de Danza interpreta rols de solista en diverses ocasions, destacant els ballets: Pastoral (M. Sparemblek), Rococó (U. Scholz), Serenade (G. Balanchine), The Four Temperaments (G. Balanchine), Synaphai (Nacho Duato), Arenal (N. Duato), Forgotten Land (J. Kylián), i Jardí Tancat (N. Duato); actua a nombroses gires internacionals a França, Alemanya, Àustria, Suïssa, Regne Unit, Israel, Japó, Unió Soviètica, Itàlia, Bèlgica, Cuba, Puerto Rico, Argentina, Mèxic, Veneçuela, Canadà i Estats Units, entre d´altres.

D´ençà que acaba la seva carrera professional com a ballarina, i després del naixement de la seva primera filla l´any 1995, amb la ferma voluntat de reciclar-se per seguir activa en el món de les arts escèniques, realitza cursos de formació continuada en gestió i coordinació pel sector de la dansa; treballa des d´aleshores a la Subdirección Gral. de Música y Danza, al departament de personal de la mateixa Compañía Nacional de Danza i, actualment, com editora al Portal de la Danza del Ministerio de Cultura.

Manté un especial record i agraïment als que han estat els seus mestres i professors: Joan Magriñà, Alfons Rovira, Marlene Bermejo, Pastora Martos, Giancarlo Bellini, Charo Contreras, Maria Rusca, Gerard Collins, Concha Láinez, Bogumil Slivinski, Bárbara Kasprowich, Gilberto Ruiz-Lang, Emili Brunat, Lola de Ávila, Víctor Ullate, Carmen Roche, Carmina Ocaña, Giselle Roberge, Ray Barra, Azzari Plissetski, Valentina Sabina, Eva Borg, Irena Milovan, Jeanne Solan, Menia Martínez i Karemia Moreno, entre d´altres.

 

Coreografies interpretades a la Compañía Nacional de Danza (1980-1995)

    – Dir. Víctor Ullate (1980-1982) –

      L´Ocell de Foc (Maurice Bejart)
      El Madrid de Chueca (Víctor Ullate)
      Galanteries del Rococó (Schäferspiele)(UweScholz)
      Traversée (Olivier Perriguey)
      Contrastes (Maguy Marín)
      Sinfonia sevillana (Víctor Ullate)
      Suite de Haydn (Víctor Ullate)
      Sinfonia Pastoral (Milko Sparemblek)
      La mort i la donzella (Patrick Montagnon)
      Yerma (Homenatge a Federico) (Goyo Montero)
    – Dir. María de Ávila (1982-1986) –

      Serenade (George Balanchine)
      El llac dels cignes (act II) (Lev Ivanov, Marius Petipa)
      Concierto nº 1 (Luis Fuentes)
      Agon (George Balanchine)
      Concerto barroco (George Balanchine)
    – Dir. Ray Barra (1986-1988) –

      Poema divino (Ray Barra)
      The Four Temperaments (George Balanchine)
      Caín (Ray Barra)
      Les sílfides (Mikhail Fokine)
      Trencanous (Ray Barra)
      Theme & variations (George Balanchine)
      Raymonda divertimento (Marius Petipa)
      Sinfonia india (Nacho Duato)
    – Dir. Maya Plissetskaia (1988-1990) –

      La fille mal gardée (Maya Plissetskaia)
      La nit de Walpurgis (Divertimento) (Maya Plissetkaya)
      Paquita (Marius Petipa)
    – Dir. Nacho Duato (1990-1995) –

      Arenal (Nacho Duato)
      Opus piat (Nacho Duato)
      Coming Together (Nacho Duato)
      Concierto Madrigal (Nacho Duato)
      Synaphai (Nacho Duato)
      Trece gestos de un cuerpo (Olga Roriz)
      Duende (Nacho Duato)
      Mediterrània (Nacho Duato)
      Na Floresta (Nacho Duato)
      Rassamblement (Nacho Duato)
      Tabulae (Nacho Duato)
      Jardí tancat (Nacho Duato)
      Empty (Nacho Duato)
      Cautiva (Nacho Duato)
      Forgotten Land (Jiri Kylián)

Òpera – L’elisir d’amore

Posted on 2018-11-20 by webmaster Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

L’ELISIR D’AMORE – Òpera en tres actes, dividits en 4 quadres. Lloc d’acció un llogaret italià a principis del segle XIX.
– Música: Gaetano Donizetti.
– Llibret: Felice Romani.
– Coreografia: Juan Magriñà; Asunción Aguadé
– Lloc d’acció:
– Lloc d’estrena: Teatro della Canobbiana de Milán, 12 maig 1832 –

Els dies 12, 15 i 17 de novembre de 1970 el Liceu programà la deliciosa òpera “L’elisir d’amore”, amb llibret de Felice Romani i música de Gaetano Donizetti, estrenada al Teatro della Canobbiana de Milà el 1832.
Amb aquestes funcions es presentava al Liceu el tenor mataroní Eduard Giménez, que ja havia triomfat a l’estranger però no encara a casa. Les direccions musical i escènica, a càrrec respectivament de Gianfranco Masini i Enrico Frigerio. Els decorats emprats eren reproduccions de les mítiques escenografies dissenyades pel gran artista decimonònic Alessandro Sanquirico (1777-1849). Els ingredients ideals, doncs, per a assolir un gran èxit, com efectivament va ser.
Malgrat que aquesta òpera no conté cap moment específic destinat a la dansa l’empresari Pamias, sempre firme defensor de l’art de Terpsícore, va decidir incorporar-hi uns breus apunts coreogràfics (com havia fet en altres òperes en idèntiques circumstàncies, com en “I puritani”, “Il trovatore”, “La cenerentola” o ” Lucia di Lammermoor”, per exemple) de manera que a l’escena inicial de l’òpera i a la del banquet de noces amb què comença l’acte segon de la partitura (el 1970 al Liceu es representà en quatre actes, com era norma de rigor en l’època en totes les òperes que s’hi oferien) el Ballet Titular del Gran Teatre del Liceu va fer la seva col·laboració puntual, coreografiada per Magriñà i gairebé anecdòtica -com esmenta Montsalvatge en la seva crítica-.
En moltes edicions liceistes de l’obra de meitats del segle XX hom emprava alguns dels seus números musicals per a incloure uns breus apunts coreogràfics: el cor amb què s’inicia el quadre segon de l’acte segon, durant la cerimònia de casament de la protagonista amb Lord Arturo Bucklaw, i el cor inicial del primer quadre del tercer acte, en el castell de Lammermoor on els cortesans celebren ballant el matrimoni suara citat.
Si la primera intervenció que s’esmenta dansísticament era poc transcendent i més aviat testimonial, la del tercer acte era una vertadera coreografia, amb delicioses evolucions molt rítmiques que remetien perfectament a històriques danses cortesanes.

Pel desembre de 1967 el Liceu proposà tres representacions de “Lucia di Lammermoor” dirigides musicalment per Nino Verchi amb Margherita Rinaldi. El baríton protagonista, Enrico Ashton -germà de Lucia i “el malo de la película”- l’interpretava Vicenç Sardinero, molt vinculat al Ballet del Liceu. El Ballet Titular s’encarregà de servir amb solvència luxosa tots els requisits coreogràfics esmentats. Aquells dies, però, la companyia anava de corcoll perquè, intercalades amb aquestes funcions de “Lucia”, hi havien representacions del ballet “The duel”, autèntica pedra de toc. Amb “Lucia” van quedar com senyors. – Jordi Pujal – art. 1

fotos - L'elisir d'amore

1980

_ Programa del Liceu – 6, 9 i 14 desembre 1980 – L’ELISIR D’AMORE – Coreografia: Asunción Aguadé – Cos de ball

Critica – 9 desembre 1980 – La Vanguardia – Liceu – L’ELISIR D’AMORE – …

1976

– L’ELISIR DAMORE – Es va representa al Liceu – 17 de desembre de 1976 – Anunci – 17 desembre 1976 – La Vanguardia

Critica – 21 desembre 1976 – La Vanguardia – Liceu – L’ELISIR D’AMORE –

1975

_ Programes del Teatre Principal de Mahon – del 23 febrer al 2 de març 1975 – L’ELISIR D’AMORE – LA FORZA DEL DESTINO – Ballarins: Alfonso Rovira, Carmen Cavaller

1970

– Programa del Liceu – 12 novembre 1970 – L’ELISIR D’AMORE – Coreografia: Juan Magriñà – Cos de ball

1962

– Programa del Liceu – 17 novembre 1962 – L’ELISIR D’AMORE – Coreografia: Juan Magriñà – Cos de ball

1955

– Programa del Liceu – 12 novembre 1955 – L’ELISIR D’AMORE – Coreografia: Juan Magriñà – Cos de ball

« Pàgina anterior
Pàgina següent »

Anuncis

Per adquirir el llibre fes clic a la imatge

Agenda Ballet de Barcelona

CyberChimps WordPress Themes

© Associació LiceXballet / I F: G65955338