– 1930

Posted on by Posted in Dades històriques, premsa, Programes .

– Temporada 1929-30 –

PROGRAMES

_ Programa -Palau Nacional de Barcelona -13 juny 1930 – LA MODA I LA DANSA – Professors de ball: P. Pàmies i Aureli Capmany – Primers ballarins: Carme Salazar i Joan Magrinya

– Programa del Liceu – 8 novembre 1930 – THAIS – 1ª ballarina: Carmen Salazar – Danzarinas

– Programa del Liceu – 15 novembre 1930 – CARMEN – Mestra de ball: P. Pàmies – Cos de ball

– Programa del Liceu – 22 novembre 1930 – FAUST – 1º ballarins: Carmen Salazar, Juan Magriñá – Cos de ball

ANUNCIS

– Anunci – 20 abril 1930 – La Vanguardia – Teatre Líric Pràctic Nacional Sala Capsir – Sarsuela: GIGANTES Y CABEZUDOS – Paquita Garcia, Maria Samaniego, Juan Magriña, Carmen Salazar.

– Anunci – 01 juny 1930 – La Vanguardia – Laberint – Jardins de l’Excel. Marques d’Alfarràs – Festa romàntica – BAILES DEL S. XVIII – Carmen Salazar, Juan Magriña

Anunci – 21 juny 1930 – L Vanguardia – Carmen Salazar, Juan Magriñá – Exposició de Barcelona 1930 – festa clausura setmana hotelera

NOTICIES

Noticia – 5 juny 1930 – Festa del romanticisme – Jardins del Laberint d’Horta – Carmen Salazar i Juan Magriñá

CRITIQUES

CURIOSITATS

Curiositat – 19 gener 1930 – La Vanguardia – Música i Teatres – Gran Teatre del Liceu – Els balls de Ana Pavlova

Curiositat – 3 octubre 1930 – La Vanguardia – Gran Teatro del Liceo -pròxima temporada – llista de la companyia – Mestra de ball: P. Pàmies, primers ballarins Carmen Salazar, Juan Magriñá

– 1932

Posted on by Posted in Dades històriques, premsa, Programes .

PROGRAMES

– Temporada 1932-33 – BORIS GODUNOV(Mestre director de ball: T. Wassilief) – LA CIUTAT INVISIBLE DE KITEG(Mestre director de ball: T. Wassilief) – AIDA(Mestressa de ball P. Pamias – Cos de ball Nacional i Rus – Primera ballarina: A. Calado) – CARMEN(Mestressa de ball P. Pàmies) – GALA PLACIDIA – NERÓ – SIGFRID – TRISTAN I ISOLDA – MANON(Mestressa de ball P. Pàmies) – SAMSO I DALILA (Mestressa de ball P. Pàmies) – DOÑA FRANCISQUITA –

– Programa del Liceu – 1 gener 1932 – Programa extraordinari – 2º acte de la òpera RIGOLETTO – primera presentació de la òpera MARINA – Cos de ball

– Programa del Liceu – 6 gener 1932 – FAUST – 1ª ballarina: Alicia Calado – cos de ball

– Vilanova i La Geltrú – 10 gener 1932 – Joan Magriñà, realitzá una sèrie de recitals en un format inèdit per la època, que era afrontar aquelles actuacions ell sol amb l’acompanyament musical d’un piano, anant alternant les peces de piano amb les seves intervencions com a ballarí. El primer el fa a Vilanova i La Geltrú, la seva ciutat. – art.1 – Jordi Pujal –

– Programa del Liceu – 28 gener 1932 – MARINA – Cos de ball

– Programa del Liceu – 16 febrer 1932 – LA FAVORITA – Alicia Calado – Cos de ball

– Programa del Liceu – 13 març 1932 – LUCIA DI LAMMERMOOR – Cos de ball

_ Programa i Cartell – 31 maig 1932 – Urquinaona – Sessió de dansa – 1er recital de dansa de Juan Magriñá

CARTELLS

Cartell – 31 maig 1932 – Urquinaona – Sessió de dansa – Juan Magriñá

NOTICIES

Noticia – 12 juny 1932 – La Vanguardia – Juan Magrinyá El dia 28 del corren s’oferirà una sessió constituïda per una serie de danses per don Juan Magrinyá, i un recital de guitarra a carreg de don Alfredo Opisso… Juan Magriñá lluirà vestits d’acord amb el figurins dibuixats per Grau Sala i E. Mora…

CRITIQUES

Critica – 01 juny 1932 – La Vanguardia – POLKA DEL EQUILIBRISTA – Cine Urquinaona – …Juan Magriñá que és, de fet, l’artista que venim referint-nos, va demostrar ahir a la nit que, no va ser en va, el llarg contacte amb els ballarins russos, i va demostrar igualment, com de gran és la seva intuïció rítmica i el seu talent…

CURIOSITATS

Curiositat – 24 gener 1932 – La Vanguardia – “El sombrero de copa”, original dansa interpretada per las ballarines María Solveg, Kata Stern del Matraay ballet Berlin –

Curiositat – 27 febrer 1932 – La Vanguardia – Música i teatres – … – Amb motiu de celebrar-se el dia 23 del corrent en el teatre Romea el benefici del simpàtic i popular taquiller Ramon Jornet, es va efectuar la presentació de la novel ballarina nena Emma Maleras, deixebla predilecta de la popularíssima Pauleta Pàmies.
En justícia hem de consignar a la nena Maleras excel·lents qualitats d’un temperament, sensibilitat i emoció que sols reuneix el veritable artista.
Ho va celebrar el públic selecte que omplia el teatre que va aplaudir amb entusiasme a la nena Maleras, la qual va rebre moltes flors al finalitzar les seves interpretacions “Un moment musical”, de Shubert; la gavota de “Lysistrata” i la dansa “El mercat persa”. …

Curiositat – 16 abril 1932 – La Vanguardia – Olympia – EL PRINCIPE IGOR – … i el cos de ball, instruït pel mestre Theodore Wassilieff, superb de ritme i plàstica …

Curiositat – 24 abril 1932 – La Vanguardia – …Avui tindran lloc a Olympia les últimes funcions … BORIS GODOUNOW, … el tercer acte, ballet de ‘Polonesa’, pel ballet rus sota la direcció del mestre de ballet Theodore Wassilieff.

Curiositat – 14 juny 1932 – La Vanguardia – Una festa al Palau de Pedralbes … La segona part de la festa … i del mestre de danses don Juan Magriñá.

Òpera – Macbeth

Posted on by Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

MACBETH – òpera en quatre actes i deu quadres, basat en la tragèdia homònima de William Shakespeare
– Mùsica: Giuseppe Verdi
– Llibret: Francesco M. Piave
– Coreografia:
– Lloc d’acció: Escòcia en temps llegendaris del segle XI
– Lloc d’estrena: Teatre della Pergola, Florència, 14 març 1847 –

El gran compositor Giuseppe Verdi, i a partir de la tragèdia shakesperiana homònima, estrenà la seva òpera “Macbeth” el 14 de març de 1847 al Teatro della Pergola a Florència. El 1865 va revisar de dalt a baix tota l’obra per a presentar-la a París, substituint números musicals per nous compostos ‘ex professo’ i afegint-n’hi d’altres, com és el cas del ballet incorporat a l’acte tercer, acte on les bruixes -element cabdal en la trama de la tragèdia shakesperiana i, per extensió, en el ‘capolavoro’ verdià- retroben el protagonista després d’un frenètic aquelarre (a l’inici de l’obra, al primer acte, aquestes bruixes s’havien apara-escut a Macbeth etzibant-li tres terribles vaticinis, eixos fonamentals i re-corrents en tota l’obra). Aquest aquelarre correspon, musicalment parlant, a un cor femení de bruixes seguit del ballet citat abans (ballet que en moltes produccions d’aquest títol s’omet): cant i dansa a l’uníson en la pell de les fetilleres!
El desembre de 1968, i després de molts anys d’absència al seu escenari, el Liceu reposava amb tota solemnitat aquesta òpera amb una parella protagonista electritzant: la temperamental mezzo Grace Bumbry (amb qui el Ballet del Liceu havia treballat ja el 1966, i al mateix coliseu, a “Carmen” de Bizet) i el baríton Peter Glossop. Dirigí l’orquestra Michelangelo Veltri.
Gran èxit general i, tal i com apuntava Xavier Montsalvatge en la seva crítica, definitiva actuació, transcendental i imprescindible, del Ballet del Liceu (amb coreografia, òbviament, de Magriñà), tant pel seu evident rendiment coreogràfic com pel que representava a nivell dramatúrgic, amb una arrencada espectacular i impactant del tercer acte, fins al punt que Asunción Aguadé era relacionada en el ‘dramatis personae’ de l’òpera en el rol d’Ecate deessa de la nit. I és que Ecate tenia un protagonisme absolut en aquesta frenètica escena d’aquelarre (i així ho confirmava Xavier Montsalvatge en la seva crítica publicada a ‘La Vanguardia’). En el repartiment el baríton Enric Serra, el company Josechu Gómez, malauradament ja desaparegut, ballarí de Madrid incorporat a la companyia amb motiu de la gira de 1966 i que decidí quedar-s’hi: se’l va tractar d’allò més bé. I és que l’ambient de camaraderia que es vivia, amb el tàndem Magriñà&Pujol més uns ballarins joveníssims, plens de vitalitat, companyerisme, rialles, ganes de ballar i aprendre i talent, era únic i sanament envejable.
Pel febrer de 1983, a l’inici del període en què el Consorci del Liceu regiria els designis del Teatre -un període de brillantor excepcional operístic-ament parlant-, el Liceu presentava un ambiciós “Macbeth” que havia de cantar Joan Pons, estimat divo “de la casa”. I si en l’esmentada edició de 1968 el Ballet Titular del Liceu va tenir-hi un protagonisme primordial ara, pel 1983, el fet es repetia… sembla ser que “corregido y aumentado”. I és que, en base als comentaris que exposà el crític Marcel Cervelló en la revista ‘Monsalvat’,el director d’escena Giuseppe ‘Beppe’ de Tomasi (tot un personatge, ben entranyable) va fer pencar de valent el Ballet liceista -fins i tot amb excés, segons Cervelló- i en unes condicions gens fàcils (un escenari fosc, gairebé en penombra) amb gran exigència mímic-actoral. En aquest context difícil Asunción Aguadé (que el 1968 havia estat una superba Écate deessa de la nit, ara Directora i Coreògrafa de la companyia, va signar un treball força bo que va saber adaptar-se amb mestratge a les demandes del registra i que fou servit amb gran entusiasme i bons resultats pel seu equip.
– Jordi Pujal – Instagram:-art.1–art.2–art.3

fotos - Macbeth

1983

– Programa del Liceu – 13/14/15 febrer 1983 – MACBETH – Directora de ball i coreògrafa: Asunción Aguadé

Critica – 14 febrer 1983 – La Vanguardia – Liceu – MACBETH –

1979

_ Programa del Liceu – 6, 9 i 13 desembre 1979 – MACBETH – Coreografia i 1ª ballarina: Asunción Aguadé – Solistes: M. Guerrero, M. Núñez

Critica – 8 desembre 1979 – La Vanguardia – Liceu – MACBETH

1975

– Programa del Liceu – 6 gener 1975 – MACBETH – Coreograf i mestre de ball: Joan Magriñà – Ballarina estrella: Asunción Aguadé – Ballarines solistes: Carmen Cavaller, Mercedes Núñez – Cos de ball

1968

– Programa del Liceu – 12 desembre 1968 – MACBETH – mestre de ball: Juan Magriñà – Ballarina estrella: Asunción Aguadé – Primers ballarins: Fernando Lizundia i Emilio Gutierrez – Cos de ball

Crítica – 15 desembre 1968 – La Vanguardia – Teatre del Liceu – commemoració verdiana – Macbeth

Crítica – 16 desembre 1968 – A. Valera – Teatre del Liceu – commemoració verdiana – Macbeth

Ballet – Festa Major

Posted on by Posted in Ballets, Dades històriques, Representacions .

FESTA MAJOR – Descripció del ballet per el Institut del Teatre de Barcelona
– Ballet català en un acte, basat en quatre figures: l’alcalde enamoradís, el ‘hereu’ no massa llest i el ben plantat ‘cap de colla’ que aconsegueix l’amor de la ‘pubilla’.
– Música: Enrique Morera
– Coreografia: Joan Magrinyà
– Esbossos y figurins: Boris, Llorens y Aramberi
– Estrena: al 1951 per els Ballets de Barcelona – 29 d’abril 1966 al G. T. del Liceu


“Festa Major”, amb data oficial de 1951 (i per raons òbvies anunciat llavors com “Fiesta Mayor”), argument i música d’Enric Morera a partir de motius populars, fou un dels cims de l’art del Magriñà coreògraf. Creat per als Ballets de Barcelona, que en el decurs de 1951 i 1952 l’interpretà regularment en les múltiples gires fetes per aquella companyia, fou ballat tanmateix pel Ballet Titular del Gran Teatre del Liceu. I així succeí al Liceu el 29 d’abril de 1966, en un acte d’homenatge a Morera. La Festa Major de la seva nadiua Vilanova i la Geltrú inspirà Magriñà a l’hora de crear aquesta obra cabdal. I la magnificència absoluta d’aquesta petita joia rau fonamentalment en dos fets: tractar-se d’un dels primers ballets de temàtica catalana i ser el vehicle ideal per a l’estilització de la dansa catalana, indiscutiblement assolida i amb nota. I és que Magriñà, partint de música i dansa folklòriques, adapta magistralment ambdós elements al món del ballet clàssic. Impagable, en aquest sentit.
Dues curiositats: en absolutament totes les interpretacions fetes de “Festa Major”, tant per part de Ballets de Barcelona com pel Ballet del Liceu, s’empraren l’escenografia i figurins dissenyats per Pere Pruna per a l’estrena; i el rol de l’Alcalde, en ambdues companyies, fou patrimoni exclusiu del gran ballarí de caràcter Fernando Areta. Menció especial a la dansòloga Angi Brugueras per l’assesorament. – Jordi Puja – Instagram:-art.1–art.2

fotos - Festa Major

1966

_ Programa per assaig i programació temporada – 26 novembre 1966 –

– Programa del Liceu – 29 abril 1966 – Función en homenaje a Enrique Morera – FIESTA MAYOR – Aurora pons, Fernando Areta, Alfonso Rovira, Emilio Gutierrez, Concepción Junyent, Asunción Petit, Angeles Aguadé, Cristina Miñana, Dolores Escriche, Rosa Sicart, Rita Bascompte, Renato Escudero, Francisco Hornos, Elena Bonet, Mercedes Roca, Mercedes Falcó, Carmen Cavaller, Margarita Sales, Rosalina Ripoll, Fernando Lizundia, Miguel Pérez, José Mª Escudero, Benjamín Londoño, Vicente Taroncher, José A. Flores – ‘Ball de Bastosns’ i ‘Moixarca’ Grup de Cors i danses de la Secció Femenina, de Vilanova i la Geltrú

1960

– Programa del Liceu – 7 novembre 1960 – Función de Gran Gala en honor a los Reyes Bhumipol Aduyadej y Sirikit de Thailandia … – ‘La Revoltosa’;’Policromia del S.XVIII'(Tapices de Goya);’Fiesta Mayor‘; ‘Orgía’; Gran Jota (de la ópera ‘La Dolores’)… – cos de ball del G. T. del Liceu sota la direcció de Juan Magriñà. Ballets de Catalunya sota la direcció de Comas Vicens.

1952

_ Programa BALLETS DE BARCELONA – 17 novembre 1952 – Cine Windsor – LAS SILFIDES: (Nocturno: Aurora Pons, Beatríz Aguilera, Consuelo Sánchez, Olga Casado, Alejandra Dimina, Presentación Garín,Angelita Ruíz, Manolita Sáez, Carolina Llauger, Rosita Villalba, Laura Díaz, Luisa Arenas, Consuelo Garín, Patro Cayuela, Marien Torrents i Juan Magriñá ; Vals: Beatríz Aguilera ; Mazurca: Aurora Pons, Juan Magriñá ; Preludio: Consuelo Sánchez ; Vals: Aurora Pons i Juan Magriñá, tots els ballarins de “Nocturno” – FIESTA MAYOR: Coreografia Juan Magriñá ; Repartiment: (Alcalde: Antonio Monllor; Gracieta: Rosita Segovia; L’hereu: Juan Magriñá; Cap de colla: Santiago Alba; Alcaldessa: Patro Cayuela; Mare del hereu: Laura Díaz; Amigues de Gracieta: Consuelo Sánchez, Beatríz Aguilera, Aurora Pons, Alejandra Dimina, Olga Casado, Presentación Garín ; Alguairencs: Antonio Alonso, Agustín Soriano, Jesús Durán ; Noies del poble: Angelita Ruíz, Manolita Sáez, Carolina Llauger, Rosita Villalba, Luisa Arenas, Consuelo Garín, Marien Torrents, Ana María Llusá ; Nois del poble: Emilio Altés, Manuel Galán, Bartolomé Corredor, Albeto Baldebar ; Danzas populares Esbart Floklore de Catalunya – GRAN DIVERTIMENTO: ROMANCE DE LOS CELOS(Rosita Segovia, Juan Magriñá) ; TEMA Y VARIACIONES ; PANADEROS(Olga Casado, Manuel Galán) ; Baile flamenco: “Alegrías”(Rosita Segovia), “Soleares”(Juan Magriñá) ; DANZA N.II 8la vida breve) tota la companyia

1951

_ Programa Ballets de Barcelona – 1951 – Teatre Español(Madrid) – LAS SILFIDES – EL AMOR BRUJO – EL LAGO DE LOS CISNES – TAPICES DE GOYA – CARNAVAL – FIESTA MAYOR – AURORA – EL DIABLO COJUELO – LA REVOLTOSA – LA MOZA Y EL ESTUDIANTE – ROMANCE DE LA FRAGUA – Ballarins estrella: Rosita Segovia, Juan Magriñá, Alberto Portillo

_ Programa i critica de Ballets de Barcelona – 28 gener 1951 – Teatre Calderón – LAS SILFIDES–TAPICES DE GOYA – FIESTA MAYOR – Ballarins estrella: Maruja Blanco, Juan Magriñá

_ Programa Ballets de Barcelona – 19 març 1951 – Teatre Calderón – EL LAGO DE LOS CISNES – TAPICES DE GOYA – FIESTA MAYOR – Primers ballarins: Maruja Blanco, Rosita Segovia, Juan Magriñá

_ Programa Ballets de Barcelona – 15 maig 1951 – Teatre Principal – EL LAGO DE LOS CISNES – FIESTA MAYOR – Ballarins estrella: María De Avila, Juan Magriñá

_ Programa Ballets de Barcelona – 23 maig 1951 – Teatre Arraiga(Bilbao) – EL LAGO DE LOS CISNES – FIESTA MAYOR – EL DIABLO COJUELO – Ballarins estrella: María De Avila, Rosita Segovia, Juan Magriñá

_ Programa Ballets de Barcelona – 8 juny 1951 – Teatre Pereda(Santander) – CARNAVAL – FIESTA MAYOR – TAPICES DE GOYA – Ballarins estrella: Rosita Segovia, Juan Magriñá

_ Programa Ballets de Barcelona – 11 juny 1951 – Teatre Campoamor(Oviedo) – EL LAGO DE LOS CISNES – FIESTA MAYOR – EL DIABLO COJUELO – Ballarins estrella: Rosita Segovia, Lolita Baldó, Juan Magriñá

_ Programa Ballets de Barcelona – 15 juny 1951 – Teatre Jovellanos(Gijón) – EL LAGO DE LOS CISNES – FIESTA MAYOR – EL DIABLO COJUELO – Ballarins estrella: Rosita Segovia, Juan Magriñá – Lolita Baldó

_ Programa Ballets de Barcelona – 17 juny 1951 – Teatre Principal – FIESTA MAYOR – EL DIABLO COJUELO – LA REVOLTOSA – Rosita Segovia, Juan Magriñá

_ Programa Ballets de Barcelona – 7 juliol 1951 – Teatre Olimpia(Oviedo)– FIESTA MAYOR – TAPICES DE GOYA – EL AMOR BRUJO – Ballarins estrella: Rosita Segovia, Juan Magriñá – Lolita BaldóJesús Garín

_ Programa Ballets de Barcelona – 15 novembre 1951 – Teatre Circo(Alcoy) – FIESTA MAYOR(El alcalde: Fernando Areta; Gracieta: Rosita Segovia; L’hereu: Juan Magriñá; Cap de colla: Alberto Portillo; La alcaldessa: Francina Nin; La mare del Hereu: Mercedes José; amigues de Gracieta: Carmen Vicente, Lolita Baldó, Consuelo Sánchez, Beatríz Aguilera, Esther Desmaisons, Olga Casado; Alguaciles: Antonio Alonso, Manuel Zambra; noies i nois de poble: Angelita Ruíz, Montserrat Obiols, Aurora Pons, Cinta Roig, Carolina Llauger, Rita Sastre, Laura Díaz, Rosita Villalba, Francisco Ajenjo, Antonio Urbano, Carlos Giménez; Danses populars: Santiago Alba, Federico Arnáiz, Emilio Altés, Antonio Larrosa, Bartolomé Corredor, Juanete De Vargas, Manuel Galán, Fernando Herrero) – EL DIABLO COJUELO(El diable: Emilio Altés; el estudiant: Alberto Portillo; florista: Rosita Segovia; …: Consuelo Sánchez; …: Beatríz Aguilera; Don Gil: Antonio Monllor; Belospada: Federico Anáiz; mascares i gent del poble: Lolita Baldó, Carmen Vicente, Olga Casado, Angelita Ruíz, Montserrat Olbiols, Mercedes José, Francina Nin, Cinta Roig, Carolina Llauger, Rita Sastre, Rosita Vilalba, Laura Díaz, Santiago Alba, Emilio Altés, Fernando Areta, Antonio Larrosa, Manuel Galán, Juanete De Vargas, Antonio Alonso, Bartolomé Corredor, Carlos Giménez, Manuel Zambra, Francisco Ajenjo, Antonio Urbano; Solos del tercer cuadro: Santiago Alba, Lolita Baldó, Olga Casado, Manuel Galán, Juanete de Vargas) – LA REVOLTOSA(Coreografia: Juan Magriñá – Maripepa: Rosita Segovia; Felipe: Juan Magriñá; Gorgomia: Carmen Vicente; Soledad: Olga Casado; Encarna: Angelita Ruíz; veïna: Cinta Roig; Chupitos: Antonio Monllor; Atemedoro: Emilio Altés; Cándido: Santiago Alba; Candelas: Antonio Alonso; Tiberio: Fernando Areta)