Associació LiceXballet
  • Inici
  • Qui som
    • Naixement de l’Associació LiceXballet
    • Objectius
    • Junta directiva
    • Col·laboradors
  • Dades històriques
    • Història del Ballet del Gran Teatre del Liceu (1847-1988)
    • Els Ballets de Barcelona i la seva incorporació al Ballet del Teatre del Liceu (1951-1953)
    • Premis i Honors
    • Programes i premsa – classificats per anys – Programes de les Temporades
    • Representacions (ballets, òperes, operetes, sarsueles, films, espectacles)
    • Vestuari i figurins
    • Coreògrafs i Mestres
    • Biografies dels ballarins
    • Fotos del Ballet del Liceu (1958-88)
    • Bibliografia
    • Vídeos
    • Anècdotes i records
  • Llibre Licexballet
  • *Notícies
    • Notícies actuals
    • Premsa actual
    • Notícies anys enrere
    • Premsa anys enrere
  • Enllaços
  • Actes i propostes
  • Contacte
    • Ventajas de hacerse socio
    • Vull informació
    • Vull donar-me d’alta
    • Vull donar-me de baixa
    • Informació important

– 1956

Posted on 2015-04-12 by webmaster Posted in Dades històriques, premsa, Programes .

PROGRAMES

1954-1959 – Temporades del Gran Teatre del Liceu – coreografies – primers ballarins – Turnes i direcció

– Programa del Liceu – 14 gener 1956 – DIDO Y ENEAS – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball

– Programa del Liceu – 21 gener 1956 – TIEFLAND(Terra baixa) – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball

– Programa del Liceu – 3 febrer 1956 – SANSON Y DALILA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Aurora Pons, Juan Magriñá – Cos de ball

_ Programa – 29 octubre 1956 – Teatre Municipal(Girona) – Gran gala – Feries i festes de Sant Narcís – LAS SILFIDES – PEER GYNT – EL LAGO DE LOS CISNES – FANDANGO DE CANDIL(SUITE DE BAILES ESPAÑOLES)–

– Programa del Liceu – 10 novembre 1956 – MANON – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Aurora Pons, Juan Magriñá – Cos de ball

– Programa del Liceu – 11 novembre 1956 – LA FAVORITA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Aurora Pons, Juan Magriñá – Cos de ball

– Programa del Liceu – 7 desembre 1956 – LA TRAVIATA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Juan Magriñá, Aurora Pons – Cos de ball

CARTELLS

Cartell – 1956 – Homenatge a Roseta Mauri

CRITIQUES

Crítica – 1956 – Diario español de Tarragona – Del Homenatge a Rosa Mauri – …amb la presentació al teatre Fortuny del “Ballet de Juan Magriñá”, en festival organitzat per l’associació de Concerts de Reus “.
El “ballet de Juan Magriñá” que fa tres anys va visitar la ciutat de Reus amb el nom de “Ballets de Barcelona“, no és el mateix de llavors sinó que amb la natural satisfacció vam veure unes primeríssimes figures que tot i sent les mateixes s’havien superat enormement. Juan Magriñá i Aurora Pons, l’elegant la gentil, la alada Aurora, …

Crítica – 04 juliol 1956 – La Vanguardia – Teatre Poliorama – SUITE ESPAÑOLA – …. Per descomptat que, “Suite española” compte, per animar i donar relleu als seus diversos quadres, amb excel·lents figures de la dansa popular ……. Compta amb Maruja Blanco, dotada per mantenir en alt el seu pavelló d’artistes de les millors qualitats coreogràfiques …… l’espectacle com hem dit, va impressionar molt gratament i va arrencar constants aplaudiments ……

Critica 26 juliol 1956 – La Vanguardia – Teatre Calderón – Homenatge a La Argentina – ….. van ser interpretats: la “Danza del fuego”, de Falla, per Maruja Blanco; l’estampa argentina “En la querencia”, per Roberto Iglesias, Flora Albaicín i Maria Mèrida; un “Bolero”, per Juan Magriñá, que se sumava a l’homenatge; “Fandangos de Huelva”, per tota la companyia, i unes “Sevillanes”, per les parelles Roberto Iglesias i Flora Albaicín i Maruja Blanco i Juan Magriñá.
Acte, en fi digne de la gran artista recordada, i que va merèixer els càlids aplaudiments ….

Critica – 15 desembre 1956 – La Vanguardia – Liceu – AIDA – por Renata Tebaldi – … Bé el cor i el cos de ball, sent d’aquest particularment festejats Aurora Pons, Joan Magriñà i altres primeres figures. .. – U. F. Zanni –

Critica – 21 desembre 1956 – La Vanguardia – Teatre del Liceu – comiat de Renata Tebaldi – AIDA – ……el cos de ball, tenint al seu davant Aurora Pons i Juan Magriñá, i l’orquestra sàviament dirigida pel mestre Questa, van coadjuvar a la immillorable impressió deixada per aquesta “Aida”.

INFORMACIO ADDICIONAL

(en la imatge, Roseta Mauri segons la visió del pintor Edgar Degas, en un quadre datat aproximadament el 1878, i exposat al Musée d’Orsay parisenc)

Amb motiu del centenari del naixement de la llegendària ballarina Roseta Mauri, la ciutat de Reus va commemorar l’efemèride pel febrer de 1956 amb tres diferents actes, el darrer dels quals (organitzat per l”Asociación de Conciertos’) era l’autèntica cirereta del pastís i la manera ideal de cloure l’homenatge, com no podia ser d’altra manera: una gran gala de dansa al Teatre Fortuny. L’orquestra simfònica que acompanyà els intèrprets fou dirigida per l’estimat Mestre Adrià Sardó. I qui foren aquests intèrprets? Doncs, torna el dubte: la publicitat de l’època anuncia el “Ballet de Juan Magriñà” i a la ressenya de l’event del ‘Diario de Tarragona’ s’esmenta que la mateixa companyia havia visitat Reus tres anys enrere amb el nom de ‘Ballets de Barcelona’; el nom ‘Ballet del Liceu’ no apareix enlloc! Però els Primers Ballarins Estrelles foren Aurora Pons i el propi Joan Magriñà, per la qual cosa l’ànima de l’espectacle era eminentment liceista perquè, a manera de regla matemàtica, és evident que Mestre Magriñà = Liceu. S’interpretaren obres que formaven part del repertori habitual de la companyia: grans clàssics del ballet (“Les sylphides”, “Faust”, “El llac dels cignes”, etc.), sense oblidar l’especialitat de la casa, l’escola bolera. Estructurat en tres parts, la segona -dedicada íntegrament al repertori de la Mauri- va començar amb una breu conferència del propi Magriñà sobre l’homenatjada. Tot un “tour de force” plaent per al Mestre i un altre actiu meravellós per a LiceXballet! – Jordi Pujal –

CURIOSITATS

Curiositat – 13 abril 1956 – La Vanguardia – Teatre del Liceu – inauguració de la temporada de “ballets”

Critica 20 abril 1956 – La Vanguardia – Teatre del Liceu – ESPECTRO DE LA ROSA – LA SONAMBULA – EL PRINCIPE DEL DESIERTO – LAS SILFIDES – coreografia de G.Balanchine

Critica – 10 maig 1956 – La Vanguardia – Teatre del Liceu – presentació i estrena – companyia Marques de Cuevas – Rosella Hightower

Curiositat – 19 octubre 1956 – La Vanguardia – el Ballet i la Opera en als festivals de Berlín – X. Montsalvatge

Pel·lícula "Percheles" – amb Llolita Sevilla – coreografia de una Malagueña per Joan Magrinyà i ballarins: Aurora Pons, Miguel Navarro, Fernando Areta, Huguet, entre d’altres …

La crisi i la seva dissolució (1978-1988)

Posted on 2015-03-24 by webmaster Posted in Dades històriques, Història del Ballet del Gran Teatre del Liceu .

Després de la jubilació del mestre Magrinyà, continua la tasca com a mestra de ball i coreògrafa, la que ja havia estat durant molts anys la seva principal col·laboradora, l’Assumpció Aguadé. Ella juntament amb Fernando Lizundia, Mercè Núñez i Marta Guerrero encapçalen el cos de ball, amb ballarines de solvència que hi seran fins a la desaparició del Ballet Titulat l’any 1988. Els últims anys el cos de ball només participarà en les òperes i anirà reduint el nombre d’efectius fins a una desena, ampliant-se esporàdicament quan és necessari.

 
 

FAUST

L’any 1980 mort el Sr. Pamias el gran defensor del Ballet del Liceu i es crea el Consorci del Gran Teatre del Liceu, el qual va potenciar el cor, l’orquestra i el retorn de les grans figures de la lírica, però alguns dels directors artístics i gerents d’aquells anys van considerar el cos de ball del Liceu un element prescindible.

Lakmé

 
 
 
 
 
 
 

Aquells anys, en algunes òperes contractaven companyies externes de dansa i per tant, el ballet titular no ballava. En altres ocasions es buscava un coreògraf que a vegades incorporava ballarins externs, amb els que compartien escenari els ballarins i ballarines de la companyia titular. A poc a poc el cos de ball va ser cada vegada més residual. L’última actuació és l’òpera Mefistofele d’Arrigo Boito a finals de 1987. Uns mesos després arriba la seva dissolució. És l’any 1988 després d’un acte de conciliació a la Magistratura del Treball, en què es va signar la liquidació als components que quedaven.
El cos de ball del Gran Teatre del Liceu no es mereixia desaparèixer.
Després de la desaparició del ballet titular, en ocasions es contracten ballarins i coreògrafs externs. En d’altres s’omple aquella part que correspondria al ballet i als ballarins amb els components del cor o de la comparseria, i en altres ocasions, simplement s’anul·la la part de ballet.

LA FAVORITA

LA GIOCONDA

Des del 1847 hi havia hagut sempre companyia de ballet i en algunes ocasions dues o tres companyies. En el transcurs de tots aquests 141 anys hi va haver èpoques de tot. De només fer la part de dansa de les òperes, a estrenar ballets, molts d’ells estrenes mundials.

Des d’aquella primera intervenció amb el ballet La Rondeña el dia de la inauguració del Liceu fins a les últimes funcions de Mefistofele a finals de 1987, els cossos de ball de cada moment van interpretar innombrables coreografies, bàsicament executades amb quatre tècniques de ball: dansa clàssica, escola bolera, ball espanyol i els darrers anys algunes coreografies amb una incipient dansa contemporània. Amb això es demostra la versatilitat i qualitat de tots els ballarins i ballarines que van passar durant tots aquests anys pel cos de ball del Liceu, així com la vàlua de mestres o coreògrafs molts d’ells catalans, com Joan Camprubí, Ricard Moragas, Pauleta Pamies o Joan Magrinyà entre d’altres.

Si la desaparició del ballet titular del Liceu l’any 1988 va ser un fet molt negatiu per la dansa i la cultura del nostre país, més ho ha estat que des de l’any 1988 fins a l’actualitat no s’hagi recuperat d’alguna manera aquell cos de ball.

Com pot ser que en ple segle XXI el millor teatre d’òpera d’Espanya i un dels millors d’Europa, de la mateixa manera que te orquestra i cor, no tingui també un cos de ball titular?

Una pregunta que segur que té resposta però que ningú per ara s’atreveix a contestar.

Tomàs Manyosa i Ribatallada

Juliol 2018

L’Esplendor del Ballet Titular del Gran Teatre del Liceu (1958-1977)

Posted on 2015-03-24 by webmaster Posted in Dades històriques, Història del Ballet del Gran Teatre del Liceu .

Després que Joan Magrinyà deixa la seva activitat com a ballarí, però que continua com a coreògraf i mestre de ball, la temporada 1957-58, el cos de ball està encapçalat per Aurora Pons com a ballarina estrella amb Antoñita Barrera i Araceli Torrents com a primeres ballarines. En aquella temporada a part de les col·laboracions habituals amb les òperes, es balla El amor brujo de Falla.

Cal fer menció de la pianista Conxita Pujol

que des dels anys 30 col·labora incansablement amb el mestre Magrinyà fins a la seva jubilació, ja sigui a l’escola de dansa particular, a l’Institut del Teatre on Joan Magrinyà era catedràtic de dansa o amb el cos de ball del Liceu. Excel·lent pianista especialitzada tant en acompanyar les classes de dansa com també en actuacions i recitals de dansa. Va enregistrar el disc LP “Escuela de Ballet” amb la música per poder fer els exercicis que formen part d’una classe. En realitat però, la Sra. Conxita Pujol era molt més que una pianista. Va ser durant anys la mà dreta del mestre Magrinyà, no solament per la seves aportacions en matèria musical, sinó també en qüestions administratives i d’organització, entre d’altres.

L’any 1959 Joan Antoni Pàmias és ja l’únic empresari del Liceu, trajectòria que havia iniciat l’any 1947 associat amb Josep Fugarolas. La figura de Joan Antoni Pàmias és imprescindible per entendre els anys de gran esplendor del Gran Teatre del Liceu fins a la seva mort l’any 1980. Durant la seva gestió fou un gran impulsor del cos de ball fins que el 1966 el convertí en una de les tres masses estables del teatre, juntament amb el cor i l’orquestra. Va procurar que dins de cada temporada d’òpera, el cos de ball estrenés un ballet preferentment amb música de compositors catalans o espanyols.

1973-02-16-Joan Magrinya-Entrega de medalla d’or a juan Magriñá

A la tardor de 1960 es balla al Liceu, Festa Major d’Enric Morera, ballet que ja havien estrenat anteriorment els Ballets de Barcelona. Aquest ballet es torna a representar amb motiu de l’homenatge al mestre Morera a la primavera de 1966.

A la temporada 1961-62 ja hi trobem a Assumpció Aguadé com a solista, que ja havia començat al cos de ball el 1956. El 1969 seria nomenada ballarina estrella. És doncs un dels noms més importants del ballet del Liceu fins a la seva dissolució definitiva el 1988. En la seva extensa i brillant carrera artística també va exercir de mestra i coreògrafa.

La temporada 1962-63 és important pel ballet del Liceu, amb les estrenes de dos ballets. La Rapsodia Sincopada amb música de Rodríguez de Llauder i Soirée Vienesa amb els valsos del Cavaller de la Rosa de Richard Strauss, ballet que es tornaria a reposar la temporada 1970-71. La coreografia dels dos ballets eren del mestre Magrinyà, com quasi tots els ballets que es van estrenar en aquells anys.

1962-11-28-RAPSODIA SINCOPADA
1962-11-28-RAPSODIA SINCOPADA
1962-11-24-RAPSODIA SINCOPADA-

En el cos de ball de la temporada 1962-63 ja hi trobem diversos noms que en els anys vinents tindrien un protagonisme singular. Entre molts d’altres tenim aElisabet Bonet, Cristina Guinjoan, Asunción Petit, Emilio Gutierrez, Fernando Lizundia o Albert Tort.

La temporada 1963-64 ingressa al cos de ball del Ballet del Liceu un joveníssim ballarí de només 14 anys que mostra unes qualitats excel·lents per la dansa.

1966-11-26-MAZURCA de los paraguas-sala Lubov Tchernicheva(estudi Magriñá)-Asun. Aguadé, Alfons Rovira
1963-12-29-SUITE DE DANZAS DE COUPERIN-A. Tort, J. Sánchez, F. Lizundia, A. Rovira, J. Magriñá, E. Gutiérrez

És Alfons Rovira, que en els pròxims anys es convertirà en un gran ballarí, un ballarí irrepetible, i que juntament amb Assumpció Aguadé protagonitzaran la majoria dels mès importants rols dels pròxims anys. Aquell 1963 s’estrena el ballet Suite de Danzas “sobre temas de Couperin” amb música de Richard Strauss i coreografia de Joan Magrinyà, en el que l’Alfons Rovira ja hi figura com a solista. Posteriorment Alfons Rovira seria Primer Ballarí i la temporada 1968-69 Primer Ballarí Estrella del Ballet del Gran Teatre del Liceu.

1968-01-06-AIDA-A.Rovira
1968-08-07-EL DUELO-Asun. Aguadé, A. Rovira-FESTIVALES DE ESPAÑA-Plaza de toros LAS ARENAS(7)

La següent temporada, la 1964-65, s’estrenen dos ballets: Evocación amb música de Jean Sibelius, i Gavines amb música de Joan Altisent amb Aurora Pons i Ramon Solé com a protagonistes. La temporada 1965-66 el Ballet del Gran Teatre del Liceu només participa en la part de dansa de les òperes i no interpreta cap ballet. En realitat, fer la part de ballet de les òperes és en el que es dedica principalment aquell cos de ball, a part d’interpretar un o diversos ballets cada temporada.

1964-11-28-GAVIOTAS-Asun. Aguadé, Ramon Solé
1966-11-26-GAVIOTAS-Aurora Pons, Georges Govilov

El 28 de gener de 1967 s’estrena el ballet A tiempo romántico amb música d’Enric Granados, sense cap mena de dubte una de les millors coreografies del mestre Joan Magrinyà. El cos de ball està encapçalat per Assumpció Aguadé, Elisabet Bonet i Cristina Guijoan com a primeres ballarines. En aquella temporada comença a ballar en el cos de ball Guillermina Coll, una jove ballarina que després seria solista i primera ballarina del Ballet del Gran Teatre del Liceu i que posteriorment s’ha convertit en un dels noms importants de la dansa catalana i espanyola per la seva carrera plena d’èxits com a ballarina, coreògrafa i docent.

1967-01-30-A TIEMPO ROMANTICO-Funció homenatge al Ballet del Liceu i a Joan Magrinyá-A. Rovira
1967-01-28-A TIEMPO ROMANTICO-M. Roca, A. Rovira, C. Cavaller
1967-01-28-A TIEMPO ROMANTICO-Funció homenatge al Ballet del Liceu i a Joan Magrinyá-

A la temporada 1967-68, s’estrena El Duelo de Raffaello de Banfield amb Alfons Rovira i Assumpció Aguadé en els papers principals i també aquella temporada la leyenda de José de Richard Strauss, amb coreografia de Zlata Stepan que també va actuar en el paper principal femení.

1967-11-28-EL DUELO-Asunción Aguadé, Alfonso Rovira
1967-11-28-EL DUELO-Asunción Aguadé, Alfonso Rovira
1967-11-28-EL DUELO-Asunción Aguadé, Alfonso Rovira

La següent temporada hi ha una estrena mundial realment important, tant des de un punt de vista musical com coreogràfic.

El 1 de febrer de 1969 és el dia de l’estrena mundial de la Suite Simfònica Los cinco continentes amb música de Joan Guijoan que també va dirigir l’orquestra i coreografia de Joan Magrinyà. En el programa de ma hi havia el següent comentari: “Un tanto complejo ha sido dar carácter coreográfico a la partitura, ya que surgen en la misma pasajes de una cierta dificultad a la hora de intentar coreografiarlos. Sin embargo, y teniendo en cuenta que según los cánones de la estética actual todo puede ser expresado por medio de actitudes, gestos y pasos, en el momento de colaborar compositor y coreógrafo se dió la más estrecha compenetración de la que se espera un feliz resultado.“ I efectivament, el resultat va ser molt bo. Segurament va ser el primer gran ballet creat amb elements d’una dansa contemporània incipient en aquells moments a Catalunya, i pràcticament cent per cent català, ja que tant l’autor de la música (Joan Guinjoan), com el de la coreografia (Joan Magrinyà), així com la gran majoria dels ballarins i ballarines participants eren catalans.

1969-02-01-LOS CINCO CONTINENTES- Asun. Aguadé, Alfonso Rovira
1969-02-01-LOS CINCO CONTINENTES-
1969-02-01-LOS CINCO CONTINENTES -Asun. Aguadé, Elisa. Bonet, Antonio Rodríguez, Ele. Bonet

La temporada 1969-70 s’estrena el ballet Nochebuena del Diablo d’Oscar Esplà amb coreografia de Joan Magrinyà, i a la temporada següent es fa la reposició de Soireè Vienesa amb el valsos del Caballero de la Rosa de Richard Strauss.

Aquells anys entre finals dels seixanta i primers dels setanta, el cos de ball continua encapçalat per Asumpció Aguadé i Alfons Rovira. Destaquen també noms com els de Àngels Aguadé, Cristina Guinjoan, Guillermina Coll, Fernando Lizundia, Carme Cavaller, Elena Bonet o Maria Dolors Escriche, entre molts altres. El Ballet del Liceu és dons una de les tres masses estables del Gran Teatre juntament amb el cor i l’orquestra.

Els anys entre el 1973 al 1975 son segurament els millors i de mes activitat del Ballet del Gran Teatre del Liceu. El 20 de gener de 1973 s’estrena Pierrot amb música d’Albert Prats Trian dins de la temporada d’òperes. Però aquell 1973 també participa el Ballet a la temporada coreogràfica de primavera, juntament amb el London Festival Ballet i el Ballet du XX siècle de Maurice Bèjart. A part de diverses reposicions estrenen, Fandango del Candil amb la música de diversos autors, Interludio amb música d’Amadeu Vives i Obsesión, la primera coreografia d’Alfons Rovira amb música de Diego Monjo jr.

1973-01-20-PIERROT-A.Rovira-
1973-01-20-PIERROT-A. Rovira, Coll, Asun. Aguadé, Ang. Aguadé, M. Casellas, T. Comorera, Massó, Flores, Junyent

1973-OBSESION-A. Rovira
1973-OBSESION-G. Coll, A. Rovira
1973-OBSESION-G. Coll, A. Rovira

El 14 de febrer de 1974 s’estrena un altre ballet amb coreografia d’Alfons Rovira i també música de Diego Monjo jr. És Rossio (Fantasia Vivesa).
Aquell mateix any participen a la tardor en el Festival Internacional de Ballet juntament amb altres companyies mundials de prestigi com el London Festival Ballet o el Ballet del Gran Teatro de Ginebra. En aquest Festival van estrenar Ensayo, una nova coreografia d’Alfons Rovira juntament amb altres reposicions la majoria d’elles amb coreografies del mestre Magrinyà.
A mitjans de la dècada dels setanta una nova fornada de ballarins i ballarines, ja formen part del Ballet, d’entre ells cal nomenar noms com els solistes Mercè Núñez, Marta Guerrero, Jaume Soteras i Francesc Bravo, o en el cos de ball, Ángeles Lacalle o Gloria Gella.

1974-10-EL-ROSSIO(Fantasia Vivesa)-M. Casellas, F. Lizundia, C. Cavaller,
1974-10-EL-ROSSIO(Fantasia Vivesa)-companyia salutasió con-D.-Monjo-y-G.-Perez-Busquier

 

1974-10-04-ENSAYO-
1974-10-04-ENSAYO-

 

El 1975 s’estrena La Sardana de les Monges amb música d’Enric Morera, i el Ballet Titular del Gran Teatre del Liceu actua novament en el Festival Internacional de Ballet juntament amb companyies de renom com el Gran Ballet Classique de France o el The Scottish Ballet. Cal dir que en aquest festival, a part d’actuar quant estava programat, també va fer unes funcions de més en substituir una companyia de ballet italiana que finalment no va poder venir a Barcelona. En aquest festival es va estrenar al 27 d’octubre de 1975 el ballet Laberinto amb música de Xavier Montsalvatge, en el que ja intervé com a primer ballari estrella Janusz Smolisky.

1975-LA SARDANA DE LES MONGES
1975-LA SARDANA DE Les MONGES
1975-LA SARDANA DE LES MONGES

 

1975-10-27-LABERINTO-Asunción Aguadé (Ariadna) i Janusz Smolinsky (Teseu)
1975-10-27-LABERINTO-As. Aguade, Janusz Smolinski
1975-10-27-LABERINTO-Janusz Smolinski

A primers de gener de 1966 el cos de ball del Liceu és nomenat Ballet Oficial del Gran Teatre. Durant diversos anys actuen en les temporades d’òpera a Bilbao i Oviedo, i també fan gires per tot Espanya. El mateix 1966 ja actuen a 25 ciutats espanyoles i el 1968 i dins dels Festivales de España fan una important gira actuant en ciutats com València, Valladolid, Saragossa, Madrid, Barcelona, Sevilla o Múrcia entre d’altres, i es van incorporar a la companyia Georges Govilov com a primer ballarí clàssic i Paco de Alba com a primer ballarí de dansa espanyola.

El 1975 fan sis representacions del Sombrero de Tres Picos al Teatro Comunale Giusepe Verdi de Trieste. En totes aquestes actuacions com també en les del Liceu interpretant ballets, la direcció de l’orquestra anava habitualment a càrrec dels mestres Adrià Sardó i Gerardo Pérez Busquier.

1975-01-28-EL SOMBRERO DE TRES PICOS-Trieste-Alfonso Rovira,,,,,,,
1975-01-28-EL SOMBRERO DE TRES PICOS-Trieste-Alfonso Rovira, Asun. Aguadé, ,
1975-01-28-EL SOMBRERO DE TRES PICOS-Trieste-jota,,,,

Al cap de dues temporades, l’any 1977 el mestre Joan Magrinyà es jubila. Tenia aleshores 74 anys.

Consolidació del Cos de Ball

Posted on 2015-03-24 by webmaster Posted in Dades històriques, Història del Ballet del Gran Teatre del Liceu .

En construcció

« Pàgina anterior
Pàgina següent »

Anuncis

Per adquirir el llibre fes clic a la imatge

Agenda Ballet de Barcelona

CyberChimps WordPress Themes

© Associació LiceXballet / I F: G65955338