IRIS – Òpera verista Melodrama en tres actes.
– Llibret : Luigi Illica
– Música : Pietro Mascagni
– Coreografia: Juan Magriñà
– Figurins i decorats: Ramon Ivars
– Lloc d’acció: Japó en temps llegendari
– Lloc d’estrena: Teatro Costanzi de Roma, 1898 –

El compositor Pietro Mascagni, popular sobretot per “Cavalleria rusticana”, va estrenar la seva òpera “Iris” el 1898 al Teatro Costanzi de Roma dirigint musicalment ell mateix l’orquestra. Melodrama ambientat al Japó, amb inspirades melodies i audaços mitjans expressius -sobretot tenint present l’època de composició-, l’autor prioritzà el simbolisme de l’acció enfront el propi desenvolupament dramatúrgic de la història. En el seu acte primer inclou un breu (però intens) ballet- pantomima amb tres rols protagonistes assignats a ballarines, fragment d’importància cabdal en el desenvolupament de l’acció.
Pel novembre de 1973 el Liceu reposava “Iris”, absent d’aquell escenari des de feia més de setanta anys, dirigida musicalment per Ino Savini, en l’escena per Walter Cataldi-Tassoni (amb unes decoracions precioses molt lloades per la crítica) i protagonitzada per la soprano Atsuko Azuma (i dos amics de LiceXballet, la soprano Carme Hernández i el tenor Josep Ruiz, formant part de l’admirable elenc). L’esmentat ballet-pantomima va ser el vehicle perfecte per al lluït treball del Ballet del Liceu: les tres absolutes protagonistes del moment (cadascuna citada i amb el nom del rol interpretat en el ‘dramatis personae’ inclòs en el programa de mà) foren tres Primeres Ballarines de la companyia, Asunción Aguadé, Àngels Aguadé i Guillermina Coll, abillades espectacularment segons figurins deliciosos dissenyats per Ramon Ivars. L’hemeroteca explica que aquestes funcions foren rebudes amb un entusiasme moderat, sense protestes però tampoc amb grans ovacions, reconeixent -això sí- la tasca admirable de la soprano Azuma. Ben normal, hom no podia sempre assolir només èxits incontestables i incontestats. Bona tasca del Ballet del Liceu, una coreografia del Mestre més en l’ampli catàleg de LiceXballet. L’exotisme d’Extrem Orient també era ben rebut en aquells anys d’or!
Un ballet-pantomima amb tres ballarines en els rols protagonistes de tres ‘geishes’ dansarines que simbolitzen, en una atmosfera onírica, “La bellesa”, “La mort” i “El vampir” (i així acreditades en el ‘dramatis personae’ de l’obra, “La bellezza”, “La morte”, ” Il vampire”). El 1973 (i amb la col·laboració luxosa de tot el Ballet del Liceu) foren interpretades, respectivament, per Asunción Aguadé, Àngels Aguadé i Guillermina Coll, tres grans Primeres Ballarines de la companyia.
El vestuari, impactant i espectacular, servint la dramatúrgia de l’obra, fou dissenyat per Ramon Ivars. – Jordi Pujal – Instagram:-art.1–art.2–art.3

fotos - Iris – Figurins de Ramon Ivars

1973

– Programa del Liceu – 22 novembre 1973 – IRIS – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball

CARMEN – Drama líric en Quatre actes
– Música: Georges Bizet
– llibret: Meilhac y Halevy (inspirat en l’obra de Próspero Merimée)
– Coreografia:
– Lloc d’acció: Sevilla i camp andalús al voltant de l’any 1820
– Lloc d’estrena: Teatre Nacional de la Opéra-Comique (París) al 3 març de 1875 – Teatre Líric de Barcelona el 2 de agost de 1881.

Títol emblemàtic per al Ballet Titular del Liceu en ser un dels seus ‘cavalls de batalla’ havent-lo interpretat sovint tant al propi Liceu com en coliseus operístics d’arreu d’Espanya (Elda, Bilbao, Oviedo, Maó,…) -i fins i tot l’any 1985 ser muntada a l’Opéra de Marseille per Asunción Aguadé una coreografia per a una producció de “Carmen” en què s’usà una escenografia propietat del Liceu-
La temporada 1974-75, i commemorant el centenari de l’estrena de “Carmen”, el Liceu presentà quatre funcions de l’obra amb quatre diferents repartiments, a quin més luxós! Un dels tenors intèrprets de Don José fou un espectacularment pletòric Plácido Domingo de 33 anys (amb barba). L’ocasió va permetre deixar per a la posteritat aquesta imatge impagable feta en aquell escenari liceista (sí, el d’abans de l’incendi de 1994) d’aroma tan especial i venerables records pel Ballet liceista, on un doll de joventut entusiasta i plena de frescor i amor per la dansa celebrava joiosament amb el divo tenor (que, cal dir-ho, era un gran amic del Ballet liceista) l’èxit clamorós de la vetllada.
“Carmen” amb música de Georges Bizet i llibret basat en la novel·la homònima de Pròsper Mérimée. Estrenada a l’Opéra Comique de París el 3 de març de 1875, Bizet no va incloure-hi cap suite de ballet però la pròpia dramatúrgia de l’obra exigeix gairebé de manera imperiosa la presència de la dansa en els actes segon (a la taverna de Lillas Pastia als afores de Sevilla, amb el seu descriptiu preludi i la subsegüent ‘Chanson bohémienne’) i quart (a l’entrada de la plaça de toros de la Maestranza i el seu vibrant preludi). En les produccions liceistes de “Carmen” coreografiades per Magrinyà, i a més d’aquests dos moments, s’afegia tanmateix una petita suite de ballet obra del Mestre on emprà fragments de la música incidental que el propi Bizet va escriure per a l’obra d’Alphonse Daudet “L’Arlésienne” en què les ballarines anaven abillades amb ventalls. El desembre de 1966 el Liceu proposava “Carmen” en el que fou el debut triomfal a la casa de la temperamental mezzosoprano Grace Bumbry, al costat del tenor Pedro Lavirgen -esplèndid-, Carmen Bustamante i un llarg repartiment que incloïa un bon amic de LiceXballet, el baríton Enric Serra, que debutava al Liceu… i el Ballet Titular del Liceu, naturalment, en un moment àlgid de llur trajectòria i que signà una gran prestació. Dues anècdotes d’aquella “Carmen”: per primer cop al Liceu es cantava en l’original en francès (…els solistes, no pas el cor, que ho feia en italià, com sempre havia estat fins llavors); la nit de l’estrena, i durant l’havanera, la clamorosa entrada a destemps d’un corista provocà una mirada fulminant de la Bumbry. – Jordi Pujal – Instagram:-art.1–art.2–art.3

fotos - òpera Carmen – vestuari

1983

– Programa del Liceu – 6,8,10,13 novembre – 1983 – CARMEN – Directora de ball i coreògrafa: Asunción Aguadé – Primers ballarins: Asunción Aguadé, Fernando Lizundia – Cos de ball

Critica – 7 novembre 1983 – La Vanguardia Liceu – CARMEN –

Critica – 8 novembre 1983 – La Vanguardia – Liceu – CARMEN –

1981

Programa del Liceu – 4 gener 1981 – CARMEN – Coreografia: Asun. Aguadé – ballarins: Asun. Aguadé, F. Lizundia, Marta Guerrero, M. Núñez

Crítica – 6 gener 1981 – La Vanguardia – CARMEN – Espectacles – La apasionada CARMEN de Fiorenza Cossotto – per prime cop en el nostre Gran Teatre, la famosa òpera de Bizet es canta íntegrament en francès –

1978

_ Programa del Liceu – 26 gener 1978- CARMEN – Coreografía: J. Magriñá, Asun. Aguadé – Primers ballarins: Asun. Aguadé, F. Lizundia – M. Guerrero, M. Núñez, J. Soteras

1977

_ Programa Teatre Principal de Mahon – 2 i 4 d’abril 1977 – CARMEN – Ballarins: Asunción Aguadé, Fernando Lizundia

1974

– Programa del Liceu 25 desembre 1974 – CARMEN – Coreògraf i mestre: Juan Magriñà – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – Primers Ballarins: Ángeles Aguadé, Fernando Lizundia – Solistes: Carmen Cavaller, Mercé Nùñez, José Antonio Flores

1969

– Programa del Liceu – 13 novembre 1969 – CARMEN – Coreògraf i Mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira, Primers ballarins: Angeles Aguadé, Cristina Guinjoan, Fernando Lizundia; Solistes: Elena Bonet, Guillermina Coll, Dolores Escriche, Rosalina Ripoll – Col·laboració especial del Ballet Antología: María del Sol, Angel García, Mario la Vega

1966

– Programa del Liceu – 2 desembre 1966 – CARMEN – Coreògraf i mestra de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Asunción Aguadé, Elizabeth Bonet, Cristina guinjoan – Solistes: Angeles Aguadé, Dolores Escriche, Regina Carreras, Margarita Sales, José Mº. Escudero, Fernando Lizundia, Mª Teresa Muntalt Alfonso Rovira, Albert Tort – Col·laboració especial de Ana Mercedes y Antonio Español

1964

– Programa del Liceu – 7 novembre 1964 – CARMEN – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primera ballarina: Aurora Pons – col·laboració especial de Nana Lorca y Martín Vargas

1960

– Programa del Liceu – 23 desembre 1960 – CARMEN – Coreògraf i mestra de ball: Juan Magriñá – Ballarina estrella: Aurora Pons – Primers ballarins: Antoñita Barrera, Araceli Torrens, Miguel Navarro – Solistes: Cristina Guinjoan, Romana Uttini – Balladora: Asunción Aguadé.

1952

– Programa del Liceu – 25 desembre 1952 – CARMEN – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Col·laboració de Ballets de Barcelona – Preimers ballarins: Rosita Segovia, Juan Magriñá – Solistes: Beatriz Aguilera, Olga Casado, Alejandra Dimini, Consuelo Sánchez

Critica-27 desembre 1952 – La vanguardia – opera CARMEN-Teatre del Liceu – … el cor va complir bé, i el mateix es pot dir del cos de ball, amb Rosita Segovia i Juan Magriñá al capdavant. A les danses de l’acte final no els hauria estat malament, però, una mica més de caràcter netament espanyol….

1950

– Programa del Liceu – 7 desembre 1950 – CARMEN – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Maruja Blanco, Juan Magriñá – Solistes: Lolita Baldó, Alejandra Diminia, Consuelo Sánchez, Carmen Vicente.

Critica – 9 desembra 1950 – La Vanguardia – opera CARMEN – …Maruja Blanco i Juan Magriñá van donar, amb el cos de ball, vivacitat i empenta a les danses dels actes segon i quart…- U. F. Zanni

1948

– Programa del Liceu – 1 gener 1948 – CARMEN – Mestre de ball i director coreogràfic: Juan Magriñá – Primera parella de ball: María de Ávila i Juan Magriñá

1942

– Programa del Liceu – 30 desembre 1942 – CARMEN – Primeríssima parella: María de Avila i Juan Magriñá

1940

– Programa del Liceu – 19 desembre 1940 – CARMEN – mestra de ball: Amalia Monroc – Cos de ball

1938

– Programa del Liceu – 7 juliol 1938 – CARMEN – Actuació coreogràfica de Rosita Segovia – Mestre de ball: Juan Magriñá

Critica – 8 juliol 1938 – La Vanguardia – opera CARMEN – …Finalment, Rosita Segòvia, la gran artista, va ballar d’una manera meravellosa, els ballables, molt bé, disposats, per cert, per Joan
Magrinyà…- Herce –

1935

– Programa del Liceu – 17 desembre 1935 – CARMEN – Mestra de ball: P. Pamias – Cos de ball

Critica – 18 desembre 1935 – opera CARMEN – La Vanguardia – U. F. Zanni

1934

– Programa del Liceu – 30 desembre 1934 – CARMEN –

1933

– Programa del Liceu – 17 gener 1933 CARMEN – Mestra de ball: P. Pamias – Cos de ball

1932

– Programa del Liceu – 2 febrer 1932 – CARMEN – Mestra de ball: P. Pamias – Cos de ball

Critica – 4 febrer 1932 – opera CARMEN – La Vanguardia –

1930

– Programa del Liceu – 15 novembre 1930 – CARMEN – Mestra de ball: P. Pamias – Cos de ball

1929

– Programa del Liceu – 22 gener 1929 – CARMEN – Mestra de ball: P. Pamias – Cos de ball

1927

– Programa del Liceu – 7 desembre 1927 – CARMEN – Cos de ball

1926

– Programa del Liceu – 17 novembre 1926 – CARMEN – Cos de ball

1925

– Programa del Liceu – 5 novembre 1925 – CARMEN – Cos de ball

1924

– Programa de Liceu – 15 desembre 1924 – Extraordinària funció organitzada per l’Empresa d’aquest Gran Teatre, d’acord amb la il·lustre Junta de Govern de la Societat del Gran Teatre del Liceu, i els ingressos íntegres es destinaran a l’Aguinaldo en la pròxima Nadal als soldats de la guarnició de Catalunya, que lluiten a l’Àfrica. – TZAR SALTAN (acte 4º quadre 2º)- LA AFRICANA (4º acte) – HERODIADE (acte 2º) – CARMEN (acte 4º) – Cos de ball rus i espanyol

– 1974 – G. BIZET. “CARMEN” ARIA DI ESCAMILLO. FRANCO BORDONI.GRAN TEATRO DEL LICEO (BARCELLONA)

FAUST – Òpera en quatre actes i set quadres. Tan antiga com el món, és la atraient utopia que ofereix la base d’aquesta òpera: assolir l’eterna joventut …
– Música: Cherles Gounod.
– Llibret: (segons Goethe) Jules Barbier i Michel Carré
– Coreografia: Juan Magriñá; Asunción Aguadé
– Lloc d’acció: en un localitat alemanya al segle XV.
– Lloc d’estrena: Théâtre Lyrique de París el 19 de març de 1859 –

“Faust”, amb música de Charles Gounod, és títol operístic molt popular i estimat per tots els públics, que durant anys formà part del repertori de les grans companyies d’arreu (fins al punt que serví per a la solemne inauguració del Metropolitan Opera House de Nova York l’any 1883). El Liceu no fou pas aliè a aquesta predilecció pel gran èxit de Gounod, tenint cura sempre de proveir-lo com toca dels molts requisits que exigeix, la qual cosa inclou una ‘dosi generosa’ de bon ballet.
La temporada 1966-67 el Liceu proposà quatre funcions d’aquesta òpera llavors molt habitual amb doble curiositat: que malgrat ser una òpera francesa fou cantada en italià per tota la companyia -pràctica molt habitual en el Liceu d’aquells anys: “Carmen” de Bizet també es cantava en italià!- llevat del baix Ivan Petrov, intèrpret de Méphistophélès, que ho feia… en rus!!!. En els actes segon i quart el Ballet del Liceu intervenia tanmateix en altres moments coreogràfics (pensem en el famós “vals de la kermesse” al segon acte) però, com s’ha comentat, el seu gran moment es produïa en el cinquè acte.
La temporada 1969-70, s’estrenaren uns magnífics decorats de Claude Perrier del Théâtre du Capitole de Toulouse llogats per l’ocasió per l’empresari Pamias: les cariàtides encarregades de rebre Mefistofele (Justino Díaz) i Fausto (el català Juan Oncina) no podien tenir millor intèrprets que el Ballet Titular del Gran Teatre del Liceu, tot un luxe.
La temporada 1970-71 quatre funcions dirigides musicalment per Ottavio Ziino i en l’escena per Diego Monjo, amb Michele Molese, Roger Soyer, el debut liceista de Mirella Freni (futur gran ídol de la casa i que va haver de ser substituïda després de l’estrena per malaltia), Josep Carreras, amb 24 anyets, fent el rol menor de Siebel (assignat a una mezzosoprano però que aquí s’adjudicà a un tenor) i l’amic de LiceXballet Enric Serra. Els ingredients indispensables per a un gran èxit, com realment fou, essent-ne copartícep el Ballet del Liceu, esplèndid en totes les seves intervencions: en aquella època la companyia estava nodridíssima de components, tots ells molt joves, vitalíssims, enèrgics, il·lusionats, creatius i compromesos i això, clar, “passava la bateria”.
Pel desembre de 1973 el Liceu proposava quatre funcions d’aquest títol amb el reclam del protagonisme en el rol titular d’un gran divo de la casa molt estimat i probablement una de les més belles veus de tenor regalades pel segle XX: Jaume Aragall i Garriga. Màxima expectació, doncs, a la que calia correspondre: el Ballet del Liceu, al servei d’una magnífica coreografia de Magriñà -especialment brillant, com era d’esperar, en ‘La nit de Walpurgis’- va estar a l’alçada. I els seus dos Primers Ballarins Estrella, Asunción Aguadé i Alfons Rovira, van deixar un cop més, per si no hagués estat palès abans ja en infinitat d’ocasions, que “la classe non è acqua”.
La temporada 1978-79 el coliseu de la Rambla acollia tres representacions a cavall entre Cap d’Any i Reis que sincerament, i en opinió de la crítica, no foren massa reeixides. I és que els imponderables foren constants: anunciada una gran parella protagonista per als rols de Marguerite i Faust (la soprano Jeanette Pilou i el tenor Jaume Aragall), primer ella va cancel·lar la seva participació i, a darreríssim moment, el mateix pel que fa al tenor català qui, malgrat intentar incorporar-se a alguna de les funcions previstes, finalment va haver de renunciar-hi. Finalment cantaren André Esposito i Franco Bonanome. Això ja va enrarir un xic l’atmosfera d’aquelles tres funcions, dirigides musicalment pel Mestre Eugenio Mario Marco, fidel còmplice del Ballet del Liceu, i amb el concurs del bon amic de LiceXballet Enric Serra en el rol de Valentin, el germà de Marguerite. Jubilat ja el Mestre Magriñà, la coreografia la signava Asunción Aguadé, qui al mateix temps amb Fernando Lizundia actuaven a la producció en qualitat de Primers Ballarins del Ballet del Liceu d’aquell moment. Malgrat la grisor suggerida per Montsalvatge en la seva crítica publicada a ‘La Vanguardia’ (qui sap si la decepció trista generada per la doble cancel·lació fou traslladada a la part coreogràfica inconscientment i de forma injusta) hom no dubta que el Ballet del Liceu va ser capaç de trobar la seva lluminositat.
El gener de 1984, “Faust” protagonitzada per Mirella Freni i Alfredo Kraus, fou una de les reposicions històriques més sonades del títol, encara avui recordada per liceistes veterans. Meravellosa aquesta imatge obra d’Antoni Bofill, curulla de sensualitat poètica, on el Faust aristocràtic referencial de Kraus, tot elegància (virtuts aplicables tant al seu cant com a la seva prestació escènica), és subjugat per una màgica Asunción Aguadé, tota harmonia, en la famosa suite de ballet “La nit de Walpurgis” del cinquè acte de l’òpera, moment servit de manera òptima pel Ballet Titular del Liceu en una coreografia de la pròpia Aguadé. Kraus era un vell amic del Ballet del Liceu atès que, en el coliseu de la Rambla, havien treballat plegats ja en “Les pêcheurs de perles” (temporada 1964-65). Col·laborarien també en “La traviata” (temporada 1985-86), a més d’aquest “Faust” (temporada 1983-84). Coincidirien també en els festivals operístics de Las Palmas de Gran Canaria (ciutat nadiua de Kraus). Afortunadament el catàleg de companys d’escenari del Ballet del Liceu és farcidíssim de noms il·lustres!
L’òpera “Faust”, amb sengles moments de dansa (l’escena de la “kermesse” en l’acte segon i la famosa suite de ballet “La nit de Walpurgis” del cinquè acte -peça cabdal de repertori sovint inclosa solta en els programes de les gales-) ha estat una esplèndida constant pel Ballet Titular del Liceu. Si bé “Faust” era títol de presència liceista habitual (com també la “Nit de Walpurgis” solta) amb l’eclosió del Ballet Titular del Liceu el 1966 casualment la programació d’aquest títol adquiriria un ritme vertiginós, amb set edicions diferents entre 1966 i 1988 (pensar que, a dia d’avui 2020, la darrera edició representada de l’òpera és aquesta de 1988,fa 32 anys); no és gens estrany, doncs,que en la ‘presentació en societat’ del Ballet Titular el 26-4-1966 es ballés la “Nit de Walpurgis”.

– Jordi Pujal – art. 1 – art. 2 – art. 3 – art. 4 – art. 5 – art. 6 – art. 7 – art. 8

fotos - Faust

1984

_ programa del Liceu – 19,22,25,28 gener 1984 – FAUST – Directora de ball i coreògrafa: Asunción Aguadé –

Critica – 21 gener 1984 – La Vanguardia – Liceu – FAUST – …Magnífica actuació del cor -compte, tenors, que l’afany de lluir agut, perquè es té, poden arribar a desequilibrar el empaste- i correcció en el ballet. … – Joan Arnau –

1979

_ Programa del Liceu – 3 i 7 gener 1979 – FAUST – Coreografia: Asun. Aguadé – Primers ballarins: Asun. Aguadé, F. Lizundia – M. Guerrero, M. Núñez – Cos de ball

Critica 3 gener 1979 – La Vanguardia – Liceu – FAUST

1978

_ Programa del Liceu – 30 desembre 1978 – FAUST – Coreografia i 1ª ballarina: Asunción Aguadé – 1º ballarí: F. Lizundia – Solistes: M. Guerrero, M. Núñez – Cos de ball

1973

– Programa del Liceu – 14 desembre 1973 – FAUST – Coreògraf i mestre de ball: juan Magriñá – Ballarines estrella: Asunción Aguadé i Alfonso Rovira; 1º bailarinas: Angeles Aguadé, Guillermina Coll, Emilio Gutierrez, Fernando Lizundia; Solistas: Carmen Cavaller. Concepción Junyent, José A. Flores – Cos de ball

1971

– Programa del Liceu – 20 gener 1971 – FAUST – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñà – ballarins estrelles: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – 1ª ballarina: Angeles Aguade – solistes: Elena Bonet, Carmen Cavaller, G. Coll, Mª Dolores Escriche, Cos de ball

CRITICA – 21 gener 1971 – La Vanguardia – FAUST – Teatre del Liceu

1966

– Programa del Liceu – 24 novembre 1966 – FAUST – Coreògraf i mestre de ball: juan Magriñá – Ballarina estrella: Janine Monin; 1º ballarines: Asunción Aguadé, Elizabeth Bonet, Cristina guinjoan; Solistes: Fernando Lizundia, Dolores Escriche, Margarita Sales, Asunción Petit, Jose Mª Escudero, Angele Aguadé, Mª Teresa Muntalt, Alfonso Rovira, Alberto Tort, Cos de ball

1961

– Programa del Liceu – 31 desembre 1961 – FAUST – Coreògraf i mestre de ball: juan Magriñá – Ballarina estrella: Aurora Pons; 1º ballarines: Antoñita Barrera, Miguel Navarro, Araceli Torrens; Solistes: Cristina Guinjoan, Asunción Aguadé – Cos de ball

1957

– Programa del Liceu – 30 desembre 1957 – FAUST – El Noticiario del G. T. del Liceo – Tiene importantísimas partes coreográficas, que se han confiado a las estrellas, solistas y cuerpo de baile de este Gran Teatro, bajo la dirección del maestro coreógrafo Juan Magriñá…

1953

– Programa del Liceu – 17 desembre 1953 – FAUST – coreògraf i mestre de ball: juan Magriñá – 1º ballarins: Aurora Pons, Juan Magriñá; Solistes: Antoñita Barrera, Alejandra Dimina, Presentación Garín, Lila Ors, Araceli Torrens – Cos de ball

1948

– Programa del Liceu – 25 desembre 1948 – FAUST – Cos d’aquest G. Teatre dirigit per: Juan Magriñá – 1º ballarins: Maruja Blanco, Juan Magriñá – amb la cooperació de ballarins estrella de Teatre Nacional de l’Òpera de París

1945

– Programa del Liceu – 25 desembre 1945 – FAUST – primeríssim ballarí i director de ball: Juan Magriñá; primera ballarina absoluta: María de Avila; Solistes: Alejandra Diminia, María Pomar, Pepita Pelegrín – Cos de ball

1943

– Programa del Liceu – 6 gener 1943 – FAUST – Maestra directora de ball: Amalia Monroc – 1ª parella de ball: María de Avila i Juan Magriñá – Cos de ball

1932

– Programa del Liceu – 6 gener 1932 – FAUST – 1ª ballarina: Alicia Calado – cos de ball

1931

– Programa del Liceu – 6 gener 1931 – FAUST – 1ª bailarina: Alicia Calado – Cos de ball

1930

– Programa del Liceu – 22 novembre 1930 – FAUST – 1º bailarines:Juan Magriñá, Carmen Salazar – Cos de ball

1925

– Programa del Liceu – 30 desembre 1925 – FAUST – mestra de ball Pauleta Pamias – Cos de ball

1923

– Programa del Liceu – 5 gener 1923 – FAUST – Cos de ball