Ballet – Boleras del siglo XVIII – pertany a (Suite de danzas españolas)

Posted on by Posted in balls, Dades històriques .

BOLERAS DEL SIGLO XVIII – Divertiment espanyol en homenatge a la escola bolera. Per a vuit ballarins.
– Música: Giménez
– Coreografia: J. Magrinyà

Una de les disciplines “estrella/marca de la casa” on lluïa esplendorosament el Ballet Titular del Gran Teatre del Liceu era l’escola bolera (amb orígens al segle XVIII i molt arrelada i apreciada al coliseu de la Rambla), que ben bé es podria dir que és fruit d’aplicar la tècnica del ballet clàssic a la dansa espanyola -respectant però en tot moment la personalitat de la dansa espanyola- afegint-hi l’ús dels “palillos” (castanyoles), la sabatilla de punta o mitja punta i donant certa picardia als moviments. Tot això fa que l’escola bolera sigui alegre, elegant i coqueta -sobretot si és un número ballat per una parella mixta- i, al mateix temps, virtuosa, difícil i de gran exigència en el domini de la tècnica clàssica. El Mestre Magriñà rememorava que alguns membres dels mítics Ballets Russos consideraven l’escola bolera de més dificultat que el clàssic per haver d’afegir l’ús de la castanyola i pel fet que la gran frase lírica que el clàssic té sempre a l’escola bolera “brilla por su ausencia”. Una de les coreografies heretades per Magriñà i adscrites a aquest estil més reeixides fou “Panaderos”, per a dos ballarins i amb música de Juan Alfonso. Número inclòs en ballets espanyols (com “Suite de danzas españolas del siglo XVIII”, “Fandango de candil”,…), per la seva bona acollida sovint anava solt en els programes de les gales de la companyia, proposant-hi diversos intèrprets gloriosos, duos com: Carme Cavaller&Alfons Rovira, Cristina Guinjoan&Alfons Rovira, Asunción Aguadé&Fernando Lizundia i Elena Bonet&Guillermina Coll. – Jordi Pujal –

Naturalment, el propi Magriñà predicava amb l’exemple en ser ell un intèrpret validíssim en totes tres disciplines: argument insuperable a l’hora d’esperonar els seus alumnes a l’hora de guiar-los per aquest camí. Si hom es focalitza en la dansa espanyola, a més a més, cal fer especial incidència en el fet que una òptima formació en dansa clàssica pel ballarí és un valor afegit d’importància cabdal (escola bolera al marge: impossible interpretar-la sense una excel·lent base clàssica). En aquest sentit, i a tall d’exemple testimonial, la ballarina Mercè Roca sempre recorda que el que definitivament va determinar la seva incorporació al Ballet Los Goyescos (companyia dedicada al repertori espanyol) fou precisament la seva formació en dansa clàssica. Feliçment el Ballet Titular del Liceu tenia en repertori brillants obres de dansa espanyola (lírica al marge) que corroboraven tot això: “Tapices de Goya”, “El amor brujo”, “El sombrero de tres picos”, “Pavana real”, “Romance del despecho”, “La moza y el estudiante”, “Fandango de candil”,… – Jordi Pujal –

És un fet ben evident la completíssima formació tècnica rebuda per tots els deixebles de Joan Magriñà que en el decurs de llurs carreres els ha permès ballar molt bé -i simultàniament- tant la dansa clàssica, com l’escola bolera com la dansa espanyola.
Naturalment, el propi Magriñà predicava amb l’exemple en ser ell un intèrpret validíssim en totes tres disciplines: argument insuperable a l’hora d’esperonar els seus alumnes a l’hora de guiar-los per aquest camí. Si hom es focalitza en la dansa espanyola, a més a més, cal fer especial incidència en el fet que una òptima formació en dansa clàssica pel ballarí és un valor afegit d’importància cabdal (escola bolera al marge: impossible interpretar-la sense una excel·lent base clàssica). En aquest sentit, i a tall d’exemple testimonial, la ballarina Mercè Roca sempre recorda que el que definitivament va determinar la seva incorporació al Ballet Los Goyescos (companyia dedicada al repertori espanyol) fou precisament la seva formació en dansa clàssica. Feliçment el Ballet Titular del Liceu tenia en repertori brillants obres de dansa espanyola (lírica al marge) que corroboraven tot això: “Tapices de Goya”, “El amor brujo”, “El sombrero de tres picos”, “Pavana real”, “Romance del despecho”, “La moza y el estudiante”, “Fandango de candil”,… Les bellíssimes imatges il·lustratives -datades en la dècada de 1960, amb les ballarines Beatriz Gadea, Cristina Guinjoan i Asunción Aguadé- proven de testimoniar el que s’ha exposat: simetria perfecta entre totes tres, línia de braços elegant i harmònica, posició ideal de cossos amb un deliciós i subtilíssim cambré en la segona foto, peu dret gràcilment avançat,…, en definitiva aspectes que hom exigiria en qualsevol ballet clàssic i perfectament aplicats a la dansa espanyola. L’ADN del Ballet del Liceu! – Jordi Pujal –

fotos - Boleras

1975

– 28 octubre 1975 – II Festival Internacional de Ballet – Ballet del Gran Teatre del Liceu – PIERROT – CLARO DE LUNA – TRES DANZAS ESPAÑOLAS DEL SIGLO XVIII – DANZA PROFANA (paso a dos) – estrena absoluta de LABERINTO – No tenim cap programa però està anunciat – Anunci – 28 d’octubre 1975 – La Vanguardia

1968

– Programa del Liceu – 11 setembre 1968 – actuació del Ballet del Gran Teatre del Liceu i Esbart Dansaire de Rubi – Orgia(orquestra) – TAPICES DE GOYA(Policromia del siglo XVIII) – Farandola provenzal – BOLERAS DEL SIGLO XVIII – BOLERO DE TORRENT – ROMANCE DEL DESPECHO – SUITE MEDITERRANEA(sardana L Festa de San Llorenç) – La vida breve(orquestra) – EL AMOR BRUJO – primeras ballarines: Asunción Aguadé, Cristina Guinjoan, Elizabeth Bonet – primer ballarí: Alfonso Rovira – primer ballarí de caràcter: Fernando Lizundia – solistes: Angeles Aguadé, Mª Dolores Escriche – cos de ball: Berta Albareda, Angeles Barenys, Elena Bonet, Ana Carlota Brennston, Mª Teresa Casellas, Carmen Cavaller, Guillermina Coll, Mª Teresa Comorera, Herminia Espejo, Mercedes Falco, Concepción Junyent, Karina Olderock, Rosalina Ripoll, Mercedes Roca, Ana Maria Sala Ana Mª Sarramagna, Marta Baldrich, Antoñita Casals, Lidia Delgado, Mª Victoria Figueras, Antoñita Martinez, Mª Luisa Miñana, Mercedes Nuñez, Mª Luisa Pinilla, José Mª Escudero, José Antonio Flores, Josechu Gómez, Antonio Rodriguez, Ricardo Grabin, Leonardo Vidales – mestre del ballet: Conchita Pujol – mestre director de orquestra: Adrian Sardo

– Link danzaballet.com – escola bolera





Ballet – Fandango de Candil (Gran divertimento español)

Posted on by Posted in balls, Dades històriques, Representacions .

FANDANGO DE CANDIL – Gran divertimento español – , inspirat en “Goyescas” de Granados –
– Música: BOLERAS (Jerónimo Giménez) – TIRANA DE TRIPILI (Fernando Obradors) – PANADERO (Juan Alfonso) – VARIACIÓN CLÁSICA ESPAÑOLA (Amadeo Vives) – SEGUIDILLAS (Ventura Galván) – ANDALUZA (Granados) – BOLERO DEL MARABU (Amadeo Vives) – FANDANGO (Amadeo vives)
– Coreografia: Juan Magrinyà.

El 19 de maig de 1973, i dins la Temporada Coreogràfica de primavera del coliseu de les Rambles, el Ballet Titular del Liceu reposava diverses coreografies del seu brillant repertori i en presentava una de nova, naturalment de Joan Magriñà (amb música de diversos grans compositors espanyols): “Fandango de candil”, ‘Gran divertimento español inspirado en “Goyescas” de Granados’, segons definició del propi Mestre, que amb aquesta obra, que constava de diferents números, volia retre homenatge a l’escola bolera, de tanta tradició liceista. A títol anecdòtic esmentar que el vestit que Asunción Aguadé lluïa en la ‘Andaluza’ havia pertangut a Antonia Mercé ‘La Argentina’ i en aquell moment, 1973, formava part de la col·lecció del Mestre Magriñà.– Jordi Pujal –

Repertori de: FANDANGO DE CANDIL

fotos - Fandango de candil

1973

– Programa del Liceu – 19 maig 1973 – ballet FANDANGO DE CANDIL – Director coreográfico: Juan Magriñá – Estrellas: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira; 1º bailarines: Angeles Aguadé, Guillermina Coll, Emilio Gutierrez, Fernando Lizundia; 1º bailarín de caracter: Fernando Areta; Solistas: Elena Bonet, Carmen Cavaller, Concepción Junyent, José Flores, José Mª Massó, Corifeas: Berta Albareda, Mercedes Nuñez.

– Programa del Liceu – 22 maig 1973 – ballet FANDANGO DE CANDIL – Director coreográfico: Juan Magriñá – Estrellas: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira; 1º bailarines: Angeles Aguadé, Guillermina Coll, Emilio Gutierrez, Fernando Lizundia; 1º bailarín de caracter: Fernando Areta; Solistas: Elena Bonet, Carmen Cavaller, Concepción Junyent, José Flores, José Mª Massó, Corifeas: Berta Albareda, Mercedes Nuñez.

– Programa del Liceu – 23 maig 1973 – ballet FANDANGO DE CANDIL – Director coreográfico: Juan Magriñá – Estrellas: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira; 1º bailarines: Angeles Aguadé, Guillermina Coll, Emilio Gutierrez, Fernando Lizundia; 1º bailarín de caracter: Fernando Areta; Solistas: Elena Bonet, Carmen Cavaller, Concepción Junyent, José Flores, José Mª Massó, Corifeas: Berta Albareda, Mercedes Nuñez.

– Anunci – 29 agost 1973 – Teatre Grec – EL SOMBRERO DE TRES PICOS-FANDANGO DE CANDIL-PIERROT-EL LAGO DE LOS CISNES(ballet blanco)-TAPICES DE GOYA-OBSESION-SUITE de bizet-LA MOZA Y EL ESTUDIANTE

Òpera – La novia vendida

Posted on by Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

LA NOVIA VENDIDA – Amb un ambient rural, ‘La novia vendida’ es una òpera molt popular en la República Checa, país d’origen del compositor, i la única de Smetana que ha aconseguit mantenir-se en el repertori dels grans teatres de la lírica.
– Lloc d’accio: Bohemia, en la època mateixa: Últim terce del segle XIX
– Música: Bedrich Smetana
– Llibret: Karel Sabina
– Coreografia:
– Lloc D’acció:
– Lloc d’estrena:
– Argument: va d’un matrimoni de conveniència en el qual l’astúcia del granger protagonista serà clau per a desfer un fals engany…

L’òpera còmica txeca “Prodaná nevěsta” (La núvia venuda), en tres actes, llibret de Karel Sabina, música de Bedrich Smetana i estrenada el 1866, conté tres significatius moments balletístics, basats en les formes de la dansa bohèmia tradicional: una polca per a concloure el primer acte, un vertiginós “furiant” a meitat de l’acte segon i, en el tercer acte, la dansa amb què fan la seva presentació un estol de comediants que oferiran el seu espectacle en aquell indret.
El Liceu va oferir tres representacions d’aquesta òpera els dies 15, 17 i 20 de febrer de 1974 per la Companyia de l’Òpera de Brno, tot i que cor, orquestra i ballet eren els del Gran Teatre del Liceu. En el programa, tanmateix, s’esmentava la col·laboració del Ballet de l’Òpera de Brno, malgrat que hom avui no pot saber exactament en què consistia aquesta col·laboració puntual. En qualsevol cas, el pes del treball coreogràfic va recaure en el Ballet Titular del Liceu, que va saber atendre de forma excelsa les exigències d’uns fragments de caire folklòric curulls, però, de dificultat. – Jordi Pujal –

fotos - La novia vendida

1974

– Programa del Liceu – 15 febrer 1974 – LA NOVIA VENDIDA – Coreògraf :Rudolf Karhanek – Mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball

1963

– Programa Liceu – 29 gener 1963 – LA NOVIA VENDIDA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarina estrella: Aurora Pons – Primers ballarins: Antoñita Barrera, Araceli Torrents – Solistes: Cristina Guinjoan, Juan Sanchez Arolas, Asunción Aguadé – Cos de ball

Crítica – 29 gener 1963 – Teatre del Liceu – LA NOVIA VENDIDA – Katja Popova, Ljubomir Boduroff – … Paràgraf a part mereix la destacada intervenció de el cos de ball del Liceu amb la primeríssima ballarina Aurora Pons, a el front i en unió d’Antoñita Barrera, Araceli Torrents, Cristina Guinjoan, Juan Sánchez Arolas i Asunción Aguadé, que van contribuir no poc al brillant èxit aconseguit per reposició de “La novia vendida”. Els seus moviments no van poder ser més àgils i graciosos, en la “polka de les cintes” i al llarg de tota l’escena circense. La direcció coreogràfica de Joan Magriñà que va saber captar hàbilment el caràcter típic de la dansa txec. ….. – M. R. de Llauder –

Crítica – 30 gener 1963 – Teatre del Liceu – LA NOVIA VENDIDA – El cos de ball del Liceu – … com amants de la dansa, volem destacar l’altíssima qualitat que ha assolit el cos de ball del nostre primer coliseu sota la direcció del seu coreògraf i mestre de ball Juan Magriñà. Gràcies a ell, el cos de ball liceista apareix sota un aspecte esplendorós, fins al punt que el regidor escènic de l’Òpera de Sofia, professor Dragan Kardjieff, ha dit i repetit que és el millor de tots els que ha vist en quants teatres d’òpera ha visitat …. – S. G. –

1955

– Programa del Liceu – 13 gener 1955 – LA NOVIA VENDIDA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Aurora Pons, Juan Magriñá – Cos de Ball – Amb la col·laboració de ‘Miss Henriette’

Crítica – 14 gener 1955 – La Vanguardia – Teatre del Liceu -LA NOVIA VENDIDA – ……….. el cos de ball, presidit per Aurora Pons i Juan Magriñá, es va exercir amb plena eficàcia, tant en les diverses danses com a escenes circenses de l’acte tercer …..

_ Programa del Liceu – 16 gener 1955 – LA NOVIA VENDIDA – Mestre de ball i coreògraf: J. Magriñá – Primers ballarins: A. Pons, J. Magriñà – Cos de ball

1936

– Programa del Liceu – 2 gener 1936 – LA NOVIA VENDIDA – Mestre de ball: J. Pirnikoff – Parella de ball: Carmen Salazar, J. Pirnikoff – Cos de ball

Òpera – El Gato con Botas

Posted on by Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

EL GATO CON BOTAS – Òpera de màgia, en un acte i cinc quadres, sobre conte homònim de Charles Perrault.
– llibret: Nestor Lujan.
– Música: Xavier Montsalvatge (1947)
– Coreografía:
– Lloc d’acció:
– Lloc d’estrena: Gran teatre del Liceu 10 gener 1948
Hi ha una altra versió amb música de Carlos Suriñach Wrokona.

– Informació addicional –(traducció): “El ballarí i coreògraf Joan Magriñà, nascut a Vilanova i la Geltrú, va passar bona part de la seva carrera professional al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. S’hi va retirar el 1957 després d’haver estat successivament ballarí, ballarí principal, coreògraf i mestre de ballet. Durant tot aquest temps passat al mític teatre barceloní, va ser l’encarregat de crear i dirigir diverses coreografies.
Un dels més famosos va ser “El gato con botas”, inspirat en l’òpera homònima del compositor català Xavier Montsalvatge, que es va estrenar al Liceo el 1948. El llibret era de l’escriptor i gastrònom Néstor Luján, i es basava en el conte popular “Le Chat botté” (1697) del francès Charles Perrault.”

1962

– Programa del Liceu – 11 desembre 1962 – EL GATO CON BOTAS – Mestre de ball: Juan Magriñá – Personatges: el lleó(J. Sánchez Arolas); el ocell(A. Pons); la rata(G. Coll); els conills(Elis. Bonet, R. Carrera, L. Farré, Asun. Petit); els bufons: (E. Marquez, A. Tort, F. Lizundia, J. Almiñana) – Cos de ball

1948

– Programa del Liceu – 10 gener 1948 – EL GATO CON BOTAS – 3º estrena en Espanya de la faula musical en un acte, tres interludis i tres quadres, música de Carloa Suriñach Wrokona – Mestre coreògraf: Juan Magriñá – 1º ballarines: María de Ávila, Juan Magriñá; Solistes: Tony Rosado, Isabel Bertrán, Angle Anglada, Vicente Riaza, Luis, Corbella, Milagros Vila, Alejandra Diminia, Consuelo Cortés, Consuelo Sanchez, Juanita Antón, Antonio Monllor, Antonio Larrosa, Federico Arnay, Jorge Ventura, José Ferrán, Jesús Fernandez, Ruperto López