ARMIDE – Opera francesa estructurada en cinc actes, basat en escenes de Jerusalem alliberada de Torquato Tasso. La història va inspirar a diversos compositors:

– “Armide” 1686, Jean-Baptiste Lully.
– “Armida” 1771, Antonio Salieri.
– “Armide” 1777, Christoph Willibald Gluck.
– “Armida” 1784, Joseph Haydn.
– “Armida” 1817, Rossini.
– “Armida” 1904, Antonín Dvořák.

– Llibret: Philippe Quinault
– Coreografia: José Granero
– Lloc d’acció: Damasco (basat en Jerusalem alliberada.
– Lloc d’estrena: Académie Royal de Paris 23 setembre 1777

El compositor Christoph Willibald Gluck (considerat el pare de la reforma operística posterior al període de l’òpera barroca) estrenà la seva òpera francesa en cinc actes “Armide” a l’Académie Royale de París l’any 1777. Com en bona part de la seva producció operística l’acció teatral d’aquest títol és força estàtica, de caire oratorial, per la qual cosa Gluck atorga a la dansa el contrapunt engrescador que pertoca. Així tots cinc actes inclouen moments balletístics: acte 1 escena 3, acte 2 escena 4 (durant un encanteri que viu el personatge de Renaud), acte 3 escena 4, acte 4 escena 2 i acte 5 escena 2 (amb dues brillants danses cortesanes, una ‘Chacona’ i una ‘Siciliana’). Pel desembre de 1986 el Liceu muntà quatre funcions d'”Armide” al voltant de la figura de Montserrat Caballé. Foren unes funcions molt ben acollides, amb una bellíssima producció procedent del Teatro de la Zarzuela de Madrid (llavors nomenat Teatro Lírico Nacional La Zarzuela i on es representaven les òperes atès que el Teatro Real funcionava com a sala de concerts) estrenada allí el 1985 i conduïda escènica-ment pel gran director teatral José Luis Alonso. La coreografia, dissenyada ja per a Madrid i importada al Liceu, era del reputat José Granero. Déu n’hi do de la feina que tingué aquí el Ballet del Liceu, que va tenir una actuació força destacada: llàstima no hagués ballat també a Madrid! A títol anecdòtic esmentar que estava prevista funció pel dia 11 de desembre però, per indisposició sobtadíssima de la Caballé -gairebé a punt d’obrir portes- la funció es va haver d’ajornar al 20 d’aquell mes.
Christoph Willibald Gluck, amb motiu de la seva estrena liceista pel desembre de 1986 (no s’hi ha tornat a representar). Òpera francesa estructurada en cinc actes la seva acció teatral és estàtica i oratorial, per la qual cosa Gluck usa el ballet per a atorgar-hi vivacitat de manera que tots cinc actes contenen dansa: acte 1 escena 3, acte 2 escena 4 (durant un encanteri viscut pel personatge de Renaud), acte 3 escena 4, acte 4 escena 2 i acte 5 escena 2 (amb dues brillants danses cortesanes, una ‘Chacona’ i una ‘Siciliana’). L’esmentada estrena liceista de desembre de 1986 suposà un triomf sonat per a una superba Montserrat Caballé, al voltant de qui girava tota la producció, ben preciosa, procedent del Teatro de la Zarzuela de Madrid (on llavors es representaven les òperes) i dirigida escènica-ment pel gran director teatral José Luis Alonso. De la part coreogràfica se n’encarregà un gran artista com José Granero (com ja havia fet a Madrid l’any anterior en l’estrena de la producció), coreògraf de l’estil clàssic més pur, per la qual cosa fou un treball molt exigent per als ballarins i de dificultat extrema: una coreografia en línia amb el classicisme inherent a la partitura amb brillants números de conjunt, delicats passos a dos (brodats pels Primers Ballarins Asunción Aguadé i Fernando Lizundia) o fins i tot un vibrant pas a tres (que els Ballarins Solistes Mercè Núñez, Narcís Forrellad i Jordi Roig -actualment escenògraf molt reputat- “clavaven”). Tot un repte per al Ballet Titular del Liceu superat amb nota en un període en què les coses no eren pas fàcils, que es lliurà amb cos i ànima al dur treball amb Granero, obtenint una recompensa més que merescuda. I un detall curiós que diu molt del nivell dels ballarins liceistes que Mercè Núñez, sempre observadora, ha copsat: en l’edició de Madrid de 1985 en alguns dels números les ballarines calçaven sabatilles de mitja punta; al Liceu, en canvi, les aguerrides intèrprets anaven amb puntes. – Jordi Pujal – Instagram:-art.1–art.2

fotos - Armide

1985

_ Programa – 16/19/22/25/28 – abril – 1985 – Teatre de la Zarzuela (Madrid) – ARMIDE – Coreografia: J. Granero – Primers ballarins: Asun. Aguadé, F. Licundia – Solistes: M. Núñez, Ana Novas, Narciso Forrellad, Jordi Roig – Cos de ball

Critica – 18 abril 1985 – La Vanguardia – La Zarzuela de Madrid – ARMIDE-

_ Toda la musica.es – homenaje a Montserrat Caballe – 1985 – abril – 16, 19, 22 , 25, 28 – Teatro de la Zarzuela – ARMIDE

ANDREA CHENIER – Ópera en 4 actes. Es un drama d’ambient històric.
– Música: Umberto Giordano
– llibret: Luigi Illiga
– coreografia: Gabriele Bresciani(1898), Asun. Aguadé(1978/1985), Joan Magriñá(1953/72)
– Lloc d’acció: París a finals del segle XVIII.
– Lloc d’estrena: Teatre de la Scala de Milà el 28 març de 1896 – al Liceu el 12 novembre 1898

L’òpera “Andrea Chénier”, llibret de Luigi Illica i música d’Umberto Giordano, fou estrenada el 1896. Estructurada en quatre actes està basada lliurement en la vida del poeta francès André Chenier, executat durant la Revolució Francesa. Han esdevingut molt populars les àries dels tres protagonistes: “Un dì all’azzurro spazio” (conegut també con ‘Improvviso’) del tenor a l’acte primer i, a l’acte tercer, “Nemico della patria” per al baríton i “La mamma morta” de la soprano.
L’acció de l’acte primer té lloc a un elegantíssim saló aristòcrata de la Comtessa de Coigny (la després famosa “Mamma morta”) on la dama celebra una festa, en el decurs de la qual hi ha un moment destinat al ballet: és una pastoral cantada pel cor, de durada breu però que permet un consistent apunt coreogràfic; també hi ha una petita gavota com a cloenda de l’acte. Malauradament és l’únic moment de tota l’òpera adreçat a la dansa. Evidentment no n’encaixarien més en la resta dels actes per la pròpia acció argumental.
En la reposició liceista de la temporada 1977-78 la coreografia ja venia signada per Asunción Aguadé atès que el Mestre Magriñà s’havia jubilat l’any anterior. Consignar, tanmateix, que l’any següent, 1979, aquesta òpera fou representada al Teatre Principal de València (en les temporades organitzades per l’extinta AVAO-Asociación Valenciana de Amigos de la Ópera): també aquí Asunción Aguadé coreografià aquest fragment. Esmentar tres gran suports de LiceXballet ‘embarcats en aquestes aventures’: Joan Baptista Rocher (al Liceu), Josep Ruiz (al Liceu i València) i l’enyorat Mestre Gerardo Pérez Busquier (a València). I la temporada 1979-80 tornava l’òpera al Liceu, edició gloriosa amb Montserrat Caballé, Josep Carreras i Joan Pons, sempre amb la coreografia d’Aguadé . – Jordi Pujal –

fotos - Andrea Chénier

1985

– Programa de ma del Liceu – 22/24/27/29 novembre 1985 – ANDREA CHENIER – Coreografia: Asunción Aguadé

Critica – 24- novembre 1985 – La Vanguardia – Liceu – ANDREA CHENIER

1980

_ Programa del Liceu – 1 gener 1980 – ANDREA CHENIER – Coreografia: Asunción Aguadé – Solistes: M. Guerrero, M. Núñez

1979

_ Programa del Liceu – 25 , 27 desembre 1979 – ANDREA CHENIER – Coreografia: Asunción Aguadé – Solistes: M. Guerrero, M. Núñez

Critica – 27 desembre 1979 – La Vanguardia – Liceu – ANDREA CHANIER –

_ Programa del IX festival òpera i ballet de València – abril, maig i juny 1979 – ANDREA CHENIER – Elenc artístic del cicle d’òpera – Ballets: Opera de Kiev, Opera de Bucarest, Asunción Aguadé

1978

Cartell – Liceu – 11 febrer 1978 – ANDREA CHENIER – Coreògraf: Asunción Aguadé – Solistes: Marta Guerrero, Mercè Núñez, Jaime Soteras

Critica – 14 febrer 1978 – La Vanguardia – Liceu – ANDREA CHENIER

1972

– Programa del Liceu – 28 desembre 1972 – ANDREA CHENIER – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarines solistes: Elena Bonet, Carmen Cavaller – Cos de ball

Critica – 29 desembre 1972 – La Vanguardia – Liceu – ANDREA CHENIER – … va ser oportuna la participació del ballet al primer acte … – X. Montssalvatge –

1967

– Programa del Liceu – 9 desembre 1967 – ANDREA CHENIER – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Asunción Aguadé, Elizabeth Bonet, Cristina guinjoan, Alfonso Rovira – Ballarí de caràcter: Fernando Lizundia – Solistes: Angeles Aguadé, Guillermina Coll – Cos de ball

Critica – 10 desembre 1967 – La Vanguardia – Liceu – ANDREA CHENIER – … el ballet ornamenta amb encert el primer acte i tots van obeir a la batuta del mestre Laszlo Halasz …

1963

– Programa del Liceu – 12 novembre 1963 – ANDREA CHENIER – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball

Critica – 13 novembre 1963 – La Vanguardia – Teatre del Liceu – ANDREA CHENIER – … La presentació escènica va ser cuidada per Domenico Messina i es va aconseguir bona mobilitat del cor preparat pel mestre Bottino. Va fer un bon paper el ballet a la cura de Joan Magriñà ….. – X. Montsalvatge –

1953

– Programa del Liceu – 21 novembre 1953 –ANDREA CHENIER – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball

Critica – 22 novembre 1953 – La Vanguardia – Liceu – ANDREA CHENIER –

1934

– Programa del Liceu – 2 gener 1934 – ANDREA CHENIER – Mestra directora: Paula Pamias – Cos de ball

1931

– Programa del Liceu – 2 gener 1931 – ANDREA CHENIER –

Critica – 18 gener 1931 – La Vanguardia – Liceu – ANDREA CHENIER –

1925

– Programa del Liceu – 30 novembre 1925 – ANDREA CHENIER – Cos de ball

1924

– Programa del Liceu – Temporada 1923-24 – ANDREA CHENIER – Primers ballarins: Teresita Boronat, Lubow Egorowa, Eugenie Allan – Prime ballarí i director de ball rus: T. Wassilieff – mestra directora de la acadèmia que sosté aquesta empresa: Pauleta Pamias

1918

– Programa del Liceu – Temporada 1917-18 – ANDREA CHENIER – Mestra de ball: Pauleta Pamias – Primers ballarins: Elisa Canzi, Cia Fornaroli – 36 Ballarines de fila – Balls russos del Barón Serge Diaghilew

1899

– Programa del Liceu – Temporada d’hivern – companyia de òpera italiana – ANDREA CHENIER – coreògraf: Gabriele Bresciani – Primera ballarina: Anita Stochetti – Maestrina: Pauleta Pamies – 32 Ballarines

ADRIANA LECOUVREUR – òpera verista en 4 actes.
– Música: Francesco Cilèa.
– Llibret: Arturo Colautti (basat en l’obra teatral, Adrienne Lecouvreur, d’Eugène Scribe i Ernest Legouvé).
– Coreografia: Joan Magriñá (1952/72), Asun. Aguadé (1977/81)
– lloc d’acció: París l’any 1730.
– Lloc d’estrena: Teatre Líric de Milà el 6 de novembre de 1902 (participa Enrico Caruso) – al Liceu el 7 de maig de 1903

“Adriana Lecouvreur” és una òpera en quatre actes amb llibret d’Arturo Colautti i música de Francesco Cilèa estrenada el 1902 i que podria adscriure’s al corrent musical que, amb total encert, el Mestre Jaume Tribó i Segalés (apuntador del Liceu) defineix com a ‘verisme de saló’. Basada molt lliurement en la darrera etapa de la vida de la cèlebre ‘tragédienne’ francesa Adrienne Lecouvreur, el tercer acte -ambientat en el decurs d’una festa a la mansió de la Princesa de Bouillon, rival en amors de la protagonista- es clou magistralment mitjançant el recurs del ‘teatre dins del teatre’: Adriana recita per a tots els convidats el famós monòleg de l’obra teatral “Fedra” de Jean Racine sobre un fons musical subtilíssim, acabant l’acte amb gran efecte teatral. Immediatament abans d’aquesta escena, però, i a manera de pròleg preparatori, la dansa té un gran moment d’or: un ballet deliciós amb un lleu fil argumental basat en el judici a Paris (“Giudizio di Paride”), que permet el lluïment del cos de ball i que cal ser interpretat de manera que emani una tensió que preludiï el que immediatament després esdevindrà.
Vehicle adient per a sopranos amb gran talent d’actriu, el Liceu la va programar pel desembre de 1981 amb un repartiment espectacular, ple d’ídols liceistes, assolint un èxit d’aquells de posar el teatre dempeus: Montserrat Caballé, Josep Carreras i Fiorenza Cossotto, dirigida musicalment per Eugenio Mario Marco, que havia treballat sovint amb el Ballet del Liceu. També dos grans amics de LiceXballet: María Uriz i Enric Serra. La coreografia la signà Asunción Aguadé i el Ballet del Liceu va tenir una brillant intervenció Mercè Núñez i Ángeles Lacalle, un plus de qualitat en el triomf sonat de tot l’espectacle. Era la primera intervenció del Ballet del Liceu en l’etapa del coliseu regida ja pel Consorci: inici immillorable per al llegat de Magriñà.
En la temporada 1977-78 es va programar amb una soprano no molt famosa, Antonietta Cannarile-Berdini i Jaume Aragall (substituït en una funció per malaltia per Pedro Lavirgen), dirigint l’orquestra Eugenio Mario Marco, habitual col·laborador del Ballet del Liceu. El “Giudizio di Paride” del tercer acte va ser brillantment servit pel Ballet del Liceu, amb Asunción Aguadé i Fernando Lizundia de Primers Ballarins i Mercè Núñez i Marta Guerrero de Ballarines Solistes. Jubilat ja Magriñà a finals de la temporada anterior, la coreografia era obra d’Asunción Aguadé. Impacte teatral garantit d’antuvi per a aquesta escena, se’n va saber treure molt profit. Curiós fer notar que l’estètica del vestuari del ballet d’aquesta edició de la temporada 1977-78 no dista tant (fins i tot hom podria dir que s’assembla força) a la de la temporada 1981-82 ressenyada en l’esmentada publicació del 18-01-2019, malgrat tractar-se de dues produccions diferents. Probablement pel respecte reverencial a les indicacions del llibret? Eren altres temps…
Per a la inauguració de la temporada 1972-73 l’empresari Pamias reposà amb tots els ets i uts aquest títol, llavors absent del Teatre des de feia catorze anys (quan havia estat la protagonista una inoblidable Renata Tebaldi, representacions aquelles de 1958 en què assistí com a espectadora la vídua del propi Cilèa, fan empedreïda de la Tebaldi), programant pel novembre de 1972 quatre funcions amb una producció preciosa, un repartiment de somni (Montserrat Caballé, la mezzo Bianca Berini -molt estimada al Liceu- i un joveníssim tenor -25 anyets!- a les beceroles de la seva espectacular carrera, Josep Carreras -llavors anunciat com “José María”-…i el gran amic de LiceXballet Enric Serra) i el concurs de luxe d’un pletòric Ballet Titular del Liceu. Funció gloriosa per a tothom, inclòs naturalment l’equip de Magriñà, que creà una impactant coreografia de la que la preciosa imatge il·lustrativa (feta a l’enyorada sala d’assaig del ballet al Liceu anterior a 1994 i amb cinc ‘feres’ guerreres –Maite Casellas, Elena Bonet, Àngels Aguadé, Carme Cavaller i Àngels Forés– en posicions bellíssimes en puntes, simètriques i perfectes, creant un conjunt subjugant de rara harmonia i equilibri) permet copsar-ne la força. Record adorable d’un treball que seria reprès en posteriors reposicions de l’obra -vestuari inclòs-, ja per Asunción Aguadé dirigint la companyia.
Novembre de 1972 com a inauguració de la temporada 1972-73. Una edició sonada amb tots els ets i uts, essent-ne protagonistes vocals tres ídols liceistes com Montserrat Caballé, Josep Carreras i Bianca Berini, i en la qual el Ballet Titular del Liceu va tenir una prestació excepcional al servei d’una esplèndida coreografia del Mestre premiada amb un triomf sonat.
A la sala del Liceu anterior a l’incendi de 1994 on el Ballet assajava, el nou fotògraf oficial del Liceu (la temporada 1971-72 havia estat la darrera de l’entranyable Antoni Ras) va fer un recull fotogràfic ben bonic on apareixien gairebé tots els intèrprets d’aquest ballet. – Jordi Pujal – Instagram:-– art.1–art.2–art.3–art.4–art.5–

fotos - Adriana Lecouvreur

1981

_ Programa del Liceu – 25 i 27 desembre 1981 – ADRIANA LECOUVREUR – Directora del ballet: Asunción Aguadé –

1977

_ Programa del Liceu – 29 desembre 1977 – ADRIANA LECOUVREUR – Coreografia: Asunción Aguadé – Ballarina estrella: Asunción Aguadé – Primer ballarí: F. Lizundia – Solistes: Marta Guerrero, Mercè Núñez, Francesc Bravo, Jaume Soteras

Critica – 31 desembre 1977 – La Vanguardia – Teatre del Liceu – ADRIANA LECOUVREUR – … el ballet té una destacada participació donant el requerit clima de festa palatina a el tercer acte … – Xavier Montsalvatge –

1972

– Programa del Liceu – 7 novembre 1972 – ADRIANA LECOUVREUR – Coreògraf i Mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira; 1ª ballarines: Angeles Aguadé, Guillermina Coll; Solistes: Elena Bonet, Carmen Cavaller, José Mª Masso.

Critica – 8 novembre 1972 – La Vanguardia – CXXV aniversario del liceo – ADRIANA LECOUVREUR – … han destacat en aquest repartiment en el qual cal incloure una lluïda intervenció d’el cos de ball amb Assumpció Aguadé i Alfonso Rovira com a solistes d’una adequada coreografia realitzada pel Mestre Magriñà … – Xavier Montsalvatge –

1958

– Programa del Liceu – 9 febrer 1958 – ADRIANA LECOUVREUR – Coreògraf i Mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarines: Jorge Ventura, Antoñita Barrera, Manolita Ors, Araceli Torrens, Aurora Pons, Romana Uttini, Cristina Guinjoan, Ana Mª Llusá, Mª Antonia Reñaga, Julia Gallego, Ana Mª Gorriz.

Critica – 11 novembre 1958 – La Vanguardia – Teatre del Liceu – ADRIANA LECOUVREUR – amb Renata Tebaldi – … En el ballet mitològic de l’tercer acte, que representava o, almenys, pretenia representar “El judici de París”, Jorge Ventura i Aurora Pons, Antoñita Barrera, Manolita Ors, Araceli Torrens i altres solistes es van fer aplaudir, ajustant-se perfectament a la coreografia de Joan Magriñà … – U. F. Z. –

1952

– Programa del Liceu – 30 novembre 1952 – ADRIANA LECOUVREUR – Mestre de ball i coreògraf: Juan Magriñá – ballarins: Juan Magriñá, Antonio Monllor, Consuelo Sánchez, Beatríz Aguilera, Aurora Pons.

Critica – 19 novembre 1952 – La Vanguardia – Teatre del Liceu – ADRIANA LECOUVREUR – … En l’episodi mim-coreogràfic de l’acte tercer van destacar Juan Magriñà, Antonio Monllor, Beatríz Aguilera i Aurora Pons, que van donar caràcter al ballet mitològic executat … – U. F. Zanni –

1941

– Programa del Liceu – 25 desembre 1941 – ADRIANA LECOUVREUR – Mestra del ballet: Amalia Monroc – 1º ballarins: María de Avila, Juan Magriñá.

Critica – 26 desembre 1941 – La Vanguardia – Teatre del Liceu – ADRIANA LECOUVREUR – … La concurrència també va aplaudir els ballarins, maria d’Avila i Juan Magriñà per la seva tasca en el ballet “El judici de París” del tercer acte …

1903

– Programa del Liceu – 12 desembre 1903 – ADRIANA LECOUVREUR – Cos de ball per operes – Mestra: Pauleta Pamias – primera Ballarina: Giuseppina Ferraris – 32 ballarines