Associació LiceXballet
  • Inici
  • Qui som
    • Naixement de l’Associació LiceXballet
    • Objectius
    • Junta directiva
    • Col·laboradors
  • Dades històriques
    • Història del Ballet del Gran Teatre del Liceu (1847-1988)
    • Els Ballets de Barcelona i la seva incorporació al Ballet del Teatre del Liceu (1951-1953)
    • Premis i Honors
    • Programes i premsa – classificats per anys – Programes de les Temporades
    • Representacions (ballets, òperes, operetes, sarsueles, films, espectacles)
    • Vestuari i figurins
    • Coreògrafs i Mestres
    • Biografies dels ballarins
    • Fotos del Ballet del Liceu (1958-88)
    • Bibliografia
    • Vídeos
    • Anècdotes i records
  • Llibre Licexballet
  • *Notícies
    • Notícies actuals
    • Premsa actual
    • Notícies anys enrere
    • Premsa anys enrere
  • Enllaços
  • Actes i propostes
  • Contacte
    • Ventajas de hacerse socio
    • Vull informació
    • Vull donar-me d’alta
    • Vull donar-me de baixa
    • Informació important

Ballet – Laberinto

Posted on 2020-05-22 by webmaster Posted in Ballets, Dades històriques, Representacions .

LABERINTO
– Pel camí que condueix enlloc. En la trobada de Teseu i Ariadna. Per l’exaltació del Minotaure.
– Música: X. Montsalvatge
– Coreografía: Juan Magrinyà.
– Escenografia i figurins: Ramon Ivars

La peça simfònica “Laberinto”, composta el 1970 per Xavier Montsalvatge per encàrrec del ‘Festival Internacional de Música y Danza de Granada’, on l’Orquestra Simfònica de RTVE l’estrenà el 23 de juny de 1971, és la base musical sobre la qual Joan Magriñà va bastir el seu ballet també anomenat “Laberinto”. Aquesta coreografia s’estrenà mundialment al Liceu el 28 d’ octubre de 1975 pel Ballet Titular del Teatre, amb escenografia i figurins del gran Ramon Ivars, dins el ‘II Festival Internacional de Danza’ celebrat al coliseu de la Rambla. Ballet estructurat en tres números diferenciats perfectament i molt rítmic, la seva base argumental rau en les tribulacions de Teseu per tal d’alliberar la seva estimada Ariadna, en mans de Minotaure i amb el rerefons del Laberint de Creta. Magriñà va fer una coreografia molt equilibrada i, al mateix temps, audaç per l’època, la qual cosa serví per a renovar i modernitzar increïblement la imatge que hom llavors tenia del venerable Mestre. I així ho corroborava Solius en la seva crítica publicada a ‘La Vanguardia’. A manera d’anècdota esmentar que, excepcionalment, i atès que la inclusió d’ aquest ballet en el programa va decidir-se en el darrer moment, en aquesta estrena la música no fou interpretada en directe: va sonar un enregistrament en cinta magnetofònica de qualitat minsa. Tanmateix, cal afegir que els Primers Ballarins Estrelles que actuaven eren Asunción Aguadé i Janusz Smolinsky, artista polonès que s’havia incorporat a la companyia en substitució del mai oblidat Alfons Rovira: i és que just aquells dies, Rovira juntament amb la seva esposa Carme Cavaller endegaven la seva brillant aventura balletística a l'”ensemble” del Musiktheater im Revier de Gelsenkirchen. El tàndem Magriñà&Montsalvatge, doncs, va saber enriquir de manera sobirana el patrimoni del Ballet del Liceu.

Amb motiu de la seva estrena absoluta, a càrrec del Ballet Titular del Liceu, que tingué lloc el 27 d’octubre de 1975 al coliseu de la Rambla, amb escenografia i vestuari ben impactants -la crítica feia ressò del profund efecte visual damunt l’escenari tant dels vestits com de la combinació de línies vermelles i negres en els elements escenogràfics- de Ramon Ivars. Peça molt rítmica i organitzada en tres moviments ben diferents, la trama gira entorn Teseu intentant deslliurar la seva estimada Ariadna, en poder del Minotaure que està pres al Laberint de Creta. El Mestre va fer quelcom molt equilibrat i fins i tot agosarat per l’època, un treball plàsticament bell i molt expressiu, amb un delicat pas a dos per l’escena de la trobada entre Ariadna i Teseu molt suggerent. Renovació fresca i total de la imatge que llavors es tenia del venerable Mestre: fou una vertadera alenada d’aire fresc. En un període àlgid de llur trajectòria, la prestació del Ballet liceista fou superba, amb el brillant protagonisme dels Ballarins Estrelles Asunción Aguadé (Ariadna) i Janusz Smolinsky (Teseu) -que actuà aquella temporada en substituir Alfons Rovira quan aquest marxà a Gelsenkirchen- i el Primer Ballarí Fernando Lizundia (el Minotaure). Malauradament les imatges il·lustratives, i malgrat el tremp admirable que transmeten, probablement no permeten fer-se una idea completa de la força de l’obra: aquí s’enyora potser algun primer pla i, sobretot, la fotografia en color. De tota manera, les fotos parlen per sí mateixes: és ben evident que es tractava d’un ballet amb tots els ets i uts al que se’n va saber treure partit, servint-lo immillorablement. – Jordi Pujal – Instagram:-art.1–art.2

fotos i música - Laberinto

1975

– 28 octubre 1975 – II Festival Internacional de Ballet – Ballet del Gran Teatre del Liceu – PIERROT – CLARO DE LUNA – TRES DANZAS ESPAÑOLAS DEL SIGLO XVIII – DANZA PROFANA (paso a dos) – estrena absoluta de LABERINTO – No tenim cap programa però està anunciat – Anunci – 28 d’octubre 1975 – La Vanguardia

Cartell – 27 i 28 octubre 1975 – II Festival Internacional de Ballet – PIERROT – CLARO DE LUNA – TRES DANZAS ESPAÑOLAS (de l’escola bolera) – DANZA PROFANA LA SARDANA DE LAS MONGES – LABERINTO

Critica – 29 octubre 1975 – La Vanguardia –

El ballet del Gran Teatre del Liceu clausura brillantment l’II Festival – ……… El més atraient de la vetllada ho va constituir l’estrena mundial del ballet “Laberint”, de Xavier Montsalvatge, encara que aquesta partitura s’ha presentat anteriorment com merament simfònica. L’obra resulta extremadament suggeridora per a un coreògraf disposat a treballar a consciència. La seva estructura en tres moviments perfectament diferenciats i la seva organització eminentment rítmica fan que aquesta obra resulti molt interessant per al teatre; posseeix, a més, un atractiu fons argumental que, basant-se en les tribulacions de Teseu per a alliberar la seva estimada Ariadna de les mans de Minotaure, tot això amb el kafkià fons de l’intricat laberint de Creta, va donar a Juan Magriñá l’ocasió de realitzar un agradabilíssim treball, perfectament equilibrat i d’una audàcia formal que dóna una imatge totalment renovada del veterà mestre. Magriñá ha pogut més que l’anquilosament que suposaria per a uns altres l’estar gairebé exclusivament dedicat a il·lustrar els gairebé sempre insignificants ballets de les òperes i, a més, ha sortit triomfant davant d’un cos de ball amb més il·lusions que realitats, salvant les notables excepcions abans citades. L’única objecció que cal fer és que la instal·lació metafòrica amb què es va oferir l’obra de Motsalvatge no és ni molt menys de la dignitat que el públic i l’obra mereixen; el no poder-se donar amb orquestra, que hagués estat ideal, i que per imperatius de temps no va poder ser així, almenys s’hagués pogut disposar d’un bon enregistrament i d’un bon equip reproductor. Amb tot l’èxit va ser rotund i molt merescut ……… – Solius –

Critica – 29 octubre 1975 –

El ‘Laberinto’ s’estrena amb gran èxit al Liceu… Els tres moviments que el compositor assigna a la seva obra es signifiquen en el treball de Juan Magriñà amb diferenciació admirable dels temes motivadors, aconseguint en el primer l’exacta imatge del “Laberint” en què es troba el perdut Teseu. Música i coreografia s’uneixen perfectament en la trobada de Teseu i Ariadna, on Juan Magriñà ha extremat la seva inventiva per a una realització extraordinàriament bella. Les tensions musicals de l’últim moviment s’expressen en el ballet amb intensitat profundament dramàtica. Es tracta doncs, d’una coreografia rica en idees per a una partitura important, a les quals s’uneix el incisiu efecte del decorat -laberíntiques línies vermelles sobre negre- i el molt adequat, original disseny dels figurins, en una magnífica creació de Ramon Ivars .
A l’èxit que va aconseguir el nou ballet van contribuir decisivament Assumpció Aguadé, Angeles Aguadé, Janus Smolinski i Fernando Lizundia, que van oferir una intervenció viva i poderosament expressiva. Amb ells i el cos de ball, van saludar des de l’escenari Xavier Montsalvatge, Juan Magriñà y Ramón Ivars. …. – Juan Arnau –

Ballet – A tiempo romántico

Posted on 2020-05-21 by webmaster Posted in Ballets, Dades històriques, Representacions .

A TIEMPO ROMÁNTICO – Les belles composicions per a piano de Granados, hàbilment adaptades per Rafael Ferrer, serveixen de base per a aquesta deliciosa estampa romàntica, que amb coreografia de Magriñá es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 1967 amb motiu del centenari del naixement del il·lustre compositor lleidatà. La molt lleu trama argumental es troba magistralment combinada amb coreografia i música, aconseguint un evocador i delicat ambient.
– Música: Enrique Granados. Mestre Ferrer va fer els arranjaments pertinents per al desenvolupament coreogràfic escollint: els “Valsos poètics”, fragments de les “Escenes Romàntiques” i “Danses Espanyoles” núm 3 i 11 d’Enric Granados.
– Creador coreogràfic: Joan Magrinyà.
– Esbossos i figurins: Ramon Trabal Altés.
– Estrena: al G. T. del Liceu de Barcelona el 28 de gener de 1967
– Lloc en què es desenvolupa l’escena: als jardins d’una gran mansió de Barcelona en un ambient barceloní vuitcentista.

L’any 1966 En ocasió de commemorar-se el centenari del naixement d’Enrique Granados, es va pensar a mostrar una altra faceta d’aquest gran compositor i en acord amb els seus familiars, l’associació de ‘Amics de Granados’ i l’empresa del G. Teatre del Liceu es va estimar presentar un nou ballet amb música totalment de Granados.
L’associació ‘Amics de Granados’ va encarregar els arranjaments pertinents al Mestre Ferrer i aquest inspirant-se en els fluids romàntics de les melodies de Granados, escollint els “Valsos poéticos”, fragments de les “Escenes Romàntiques” i “Danses Espanyoles” núm 3 i 11, va crear la composició musical.
El Mestre Magriñá encertat traductor coreogràfic de temes hispans va crear la coreografia del ballet.
Tots van contribuir amb gran encert a l’èxit d’aquest gran ballet.

– Estrenat el 28 de gener de 1967 en el decurs d’una vetllada on també s’interpretà l’òpera “María del Carmen” d’Enric Granados, el ballet en un acte “A tiempo romántico”, coreografia de Magriñà amb arranjaments musicals de Rafael Ferrer sobre músiques de Granados, va esdevenir un ‘hit parade’ del Ballet del Liceu. Ballet clàssic amb totes les connotacions del terme, va ser reposat al Liceu en la temporada 1973-74 i inclòs en les moltes gires i actuacions que la companyia va fer en aquella època: a les Arenes a Barcelona, al Teatre Grec de Montjuïc, a Marbella, a Elda,… Una de les fites del Ballet del Liceu, sense dubte!– Jordi Pujal

fotos i música - ballet A TIEMPO ROMANTICO

1975

– dies 8 i 9 d’octubre 1975 es va representar al Liceu – A TIEMPO ROMANTICO – INTERLUDIO – EL CISNE NEGRO – LA SARDANA DE LES MONGES – EL AMOR BRUJO està anunciat encara que no hem trobat cap programa.

Anunci – 8 octubre 1975 – La Vanguardia – A TIEMPO ROMANTICO – INTERLUDIO – EL CISNE NEGRO – LA SARDANA DE LES MONGES – EL AMOR BRUJO – Teatre del Liceu

Critica – 12 octubre 1975 – Teatre del Liceu – La Vanguardia … Es va iniciar la funció amb la ja coneguda Suite de Granados “A temps romàntic” que Rafael Ferrer va preparar amb molta cura per a aquesta companyia i que sempre ha estat un dels seus millors èxits; l’obra va servir per a prémer el grau de maduresa en el més pur estil de ballet, que posseeix tota la companyia des de les estrelles fins a les recentment incorporades senyoretes del cos de ball. … – Solius – ; … – S. Gasch –

1974

_ Programa – 21 juliol 1974 – Teatre Brisamar-Comarruga – A TIEMPO ROMANTICO (A. Aguadé, F. Lizundia, Ang. Aguadé, J. A. Floers, C. Cavaller, M. Núñez, A. Romeo, J. Soteras, cos de ball)– PANADEROS(C. Cavaller, F. Lizundia) – BOLERO DEL MARABU(Ang. Aguadé) – SEGUIDILLAS(C. Cavaller, M. Núñez) – INTERLUDIO(As. Aguadé, F. Lizundia, cos de ball) – EL SOMBRERO DE TRES PICOS(J. Sánchez, As. Aguadé, F. Lizundia, F. Areta, M. A. Sautiño, A. Rico, P. López, cos de ball) – Coreografía: J. Magriñá

– Programa del Liceu – 1 al 6 octubre 1974 – Festival Internacional de Ballet – Primer programa(dies 1,2,3): DANZA DE LAS HORAS(de la Gioconda) – FESTIVAL DE LAS FLORES EN GENZANO(Paso a dos) – BAILES ESPAÑOLES DEL SIGLO XVIII(Tirana, Panaderos, Bolero del “Marabú”, Seguidillas) – INTERLUDIO de VIVES(de la sarsuela “Bohemios”) – EL SOMBRERO DE TRES PICOS – Segon programa(dies 4,5,6): A TIEMPO ROMANTICO – CLARO DE LUNA – ENSAYO – ROSSIO – LA MOZA Y EL ESTUDIANTE(paràfrasis de la ópera “La Dolores”) – Director artístic: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Asun. Aguadé, A. Rovira – Primers ballarins: Ang. Aguadé, F. Lizundia – 1e ballarí de caràcter: F. Areta – Solistes: C. Cavaller, J. A. Flores – Dir. escena: D. Monjo – Mestra pianista: Conchita Pujol – Tècnic de so: D. Monjo jr. – Cos de ball: G. Gella, Maite Casellas, Gloria López, M. Gloria Garay, Nont. Freixas, M. Esther Cañizares, Mercedes Casas, M. Carmen Ventura, Mercè Núñez, Marisa Salellas, Marta Guerrero, M. Dolores Ramírez, M. Angeles Sautiño, Carmen Kusina, Silvia Roig, Isabel Rincón, Ana Parcerisas, M. Ageles Barenys, M. Angeles Lacalle, M. Elvira Gili, M. Nieves Merlo, José Béjar, Agostino Romeo Jaime Soteras, Andrés Rico, Jorge Carreño, Pedro López, Xavier Bagá

Noticia – 3 octubre 1974 – La Vanguardia – El ballet titular del liceu participa en l’actual temporada coreogràfica de tardor – … El ballet del Liceu – El ballet titular del Liceu compta en primer lloc amb la intel·ligent i expertíssima direcció artística de Juan Magriñá -a qui es deuen gairebé totes les coreografies- i amb una excel·lent primera fila de solistes …… Demà canvia el programa que resultarà sens dubte variat i atractiu, perquè a més de dos ballets coneguts com A TIEMPO ROMANTICO… LA MOZA Y EL ESTUDIANTE… LA DOLORES… , haurà l’estrena de ENSAYO i ROSSIO deguts al compositor Diego Mojo jr., i CLARO DE LUNA(pas a dos) ….. -Montsalvatge-


– Programa de mà del Liceu – 4, 5 i 6 d’octubre 1974 – Festival Internacional de Ballet – Ballet del G. T. del Liceu – A TIEMPO ROMANTICO – CLARO DE LUNA – ENSAYO – ROSSIO – LA MOZA Y EL ESTUDIANTE(paràfrasis de la ópera “La Dolores”) – Director artístic: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Asun. Aguadé, A. Rovira – Primers ballarins: Ang. Aguadé, F. Lizundia – 1e ballarí de caràcter: F. Areta – Solistes: C. Cavaller, J. A. Flores – Dir. escena: D. Monjo – Mestra pianista: Conchita Pujol – Tècnic de so: D. Monjo jr. – Cos de ball: G. Gella, Maite Casellas, Gloria López, M. Gloria Garay, Nont. Freixas, M. Esther Cañizares, Mercedes Casas, M. Carmen Ventura, Mercè Núñez, Marisa Salellas, Marta Guerrero, M. Dolores Ramírez, M. Angeles Sautiño, Carmen Kusina, Silvia Roig, Isabel Rincón, Ana Parcerisas, M. Ageles Barenys, M. Angeles Lacalle, M. Elvira Gili, M. Nieves Merlo, José Béjar, Agostino Romeo Jaime Soteras, Andrés Rico, Jorge Carreño, Pedro López, Xavier Bagá

1973

11 maig 1973 – Commemoració del XXI Centenari fundacional de la ciutat de Badalona – Sopar de Gala – actuació del ballet del Liceu – A TIEMPO ROMANTICO –

Noticia – 12 maig 1973 – La Vanguardia – Commemoració del XXI Centenari Fundacional de la Ciutat Badalona-Sopa de gala – actuació del ballet del Liceu


– Programa del Liceu – 19 maig 1973 – temporada coreogràfica de primavera – A TIEMPO ROMÁNTICO – Director artístic i coreògraf: Juan Magrinyà – Estrelles: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira; 1º ballarines: Angeles Aguadé, Guillermina Coll, Emilio Gutierrez, Fernando Lizundia; 1º ballarí de caràcter: Fernando Areta; Solistes: Elena Bonet, Carmen Cavaller, Concepción Junyent, José A. Flores, José María Massó; Corifeus: Berta Abareda, Mercedes Núñez; cos de ball: A. Arandiga, J. Béjar, Mª Ester Cañizares, Mª Teresa Casellas, F. Fernández, Montserrat Freixas, Mª Gloria Garay, Gloria Gella, Marta Guerrero, Encarna Hospital, Juan Lara, Pedro López, Emilio Orihuela, Margarita Ponce, Mª Dolores Ramírez, Andrés Rico, Silvia Roig, Agostino Romero, Ana Mª Sala, Marisa Salellas, Mª Angeles Sautiño, ª Carmen Ventura.

Critica – 20 maig 1973 – La Vanguardia – assenyalat èxit del BALLET TITULAR -… El programa va començar amb dos ballets que tot i ser reposicions, els hem vist amb gust per la seva encertada concepció … El poder evocador de la música – intel·ligentment orquestrada per Ferrer- ajuda a valorar l’ambientació d’aquests ritmes cadenciosos, suaus per ballar amb pulcritud estilística que admirem en tots els intèrprets, solistes i cos de ball, que van intervenir en aquest quadre preliminar a què també va proporcionar la deguda atmosfera el decorat i figurins de Trabal Altés. … – X. Montsalvatge –

Crítica – 22 maig 1973 – Diario de Barcelona – Dos merescuts èxits del ballet titular del Liceu – tres critiques de: Guinjoan, , Menendez Aleyxandre

Critica – 23 maig 1973 – Temporada de ballet del Liceu – tres critiques de: José Martí Gómez, Juan Arnau i Augusto Valera


– Programa del Liceu – 23 maig 1973 – temporada coreogràfica de primavera – A TIEMPO ROMÁNTICO – Director artístic i coreògraf: Juan Magrinyà – Estrelles: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira; 1º ballarines: Angeles Aguadé, Guillermina Coll, Emilio Gutierrez, Fernando Lizundia; 1º ballarí de caràcter: Fernando Areta; Solistes: Elena Bonet, Carmen Cavaller, Concepción Junyent, José A. Flores, José María Massó; Corifeus: Berta Abareda, Mercedes Núñez; cos de ball: A. Arandiga, J. Béjar, Mª Ester Cañizares, Mª Teresa Casellas, F. Fernández, Montserrat Freixas, Mª Gloria Garay, Gloria Gella, Marta Guerrero, Encarna Hospital, Juan Lara, Pedro López, Emilio Orihuela, Margarita Ponce, Mª Dolores Ramírez, Andrés Rico, Silvia Roig, Agostino Romero, Ana Mª Sala, Marisa Salellas, Mª Angeles Sautiño, ª Carmen Ventura.

_ Programa – 24 i 25 agost 1973 – Teatre Grec -(24): A TIEMPO ROMANTICO – FANDANGO DE CANDIL – EL SOMBRERO DE TRES PICOS – (25): INTERLUDIO Y DANZAS DE “LA VIDA BREVE” – PIERROT – LA MOZA Y EL ESTUDIANTE – EL LAGO DE LOS CISNES acte I – INTERLUDIO – JOTA DE LA DOLORES – EL SOMBRERO DE TRES PICOS – Director i coreògraf: Juan Magriñá – Estrelles: Asun. Aguadé, Alfonso Rovira – Preimers ballarins: Ang. Aguadé, G. Coll, E. Gutierrez, F. Lizundia – 1ºballari de caracter: F. Areta – Solistes: Elena Bonet, C. Cavaller, C. Junyent, J.A. Flores, J.M. Masó – Corifeas: Berta Albareda, M. Núñez – Pianista: C. Pujol – director d’escena: Diego Monjo

Critica – 27 juliol 1973 – La Vanguardia – Teatre Grec – Tres sessions del Ballet del Liceu – … Dimarts a la nit es va programar també “A tiempo romántico” … En realitat els braus i aplaudiments han estat la tònica general d’aquestes jornades de ballet de Teatre Grec. … – A. M. M. –


– Programa LICEU – 12 setembre 1973 – Funció en honor dels senyors assistents al X CONGRES INTERNACIONAL DE NEUROLOGIA – ballet A TIEMPO ROMANTICO – Asunción Aguadé, Alfonso Rovira, Angeles Aguade, Guillermina Coll, Carmen Cavaller, Concepción Junyent, Fernando Lizundia, Emilio Gutierez, Fernando Areta, Berta Albareda, M. Núñez, José A. Flores, Jose M. Masó, M. Teresa Casellas, Ana M. Sala, M. Gloria Garay, M. Esther Cañizares, Marisa Salellas, Marta Guerrero, M. Dolores Ramirez, M. Angeles Sautiño, José Bejar, Agostino Romeo – concert de castanyoles per Lucero Tena – EL SOMBRERO DE TRES PICOS –

Noticia – 13 setembre 1973 – La Vanguardia – X Congrés internacional de neurologia – Funció de gala en el Liceu

1969

1969 – Pati dels Trongers – es creu que va ser per el Dia de Sant Jordi

1968

– Programa del Liceu – 10 gener 1968 – XXX Aniversari de Radio Nacional de Espanya – A TIEMPO ROMÁNTICO – Asunción Aguadé, Cristina guinjoan, Elizabhet Bonet, Alfonso Rovira, Fernando Lizundia, Mª Angeles Aguadé, Mª Dolores Escriche, Asunción Petit, Mª Teresa Muntalt.

Crítica – 11 gener 1968 – Teatre del Liceu – XXX Aniversari de RADIO NACIONAL DE ESPAÑA – … Brillant tancament .. L’espectacle va ser veritablement complet i de gran brillantor… El cos de ball del Liceu, tan eficaç i il·lusionadament dirigit per el nostre gran Joan Magriñà…– Jua Arnau –
… L’espectacle va ser veritablement complet i de gran brillantor … – A. Valera –
… … Dos nous quadres coreogràfics van servir perquè el ballet acredités la seva preparació acurada sempre per Juan Magriñá i el seu domini de la dansa espanyola … – X. Montsalvatge –


_ Programa – 5 agost 1968 – Plaza de Toros las Arenas – A TIEMPO ROMANTICO(Asun. Aguadé, C. Guinjoan, Eliz. Bonet, A. Rovira, F. Lizundia) – CLARO DE LUNA(Ang. Aguadé, F. Lizundia – GRANADA(C. Ginjoan) – EL DUELO(Asun. Aguadé, Ang. Aguadé, M. Falcó, R. Ripoll, C. Cavaller, A. Rovira, F. Lizundia, J. Flores, Josechu Gómez) –

Crítica – 7 agost 1968 – Festivales de España-Plaza de toros Las Arenas – Brillant actuació del ballet del gran teatre del liceu – S.Gasch –

Critica – 8 agost 1968 – Festivales de España VI – Plz. de Toros Las Arenas – – … El públic va aplaudir sempre als admirables ballarins i es va mostrar complagut per aquest espectacle … – A. Menéndez Aleyxandre –
… és un bell ballet amb música de Granados, primorosament orquestrada pel mestre Rafael Ferrer, de què els dansaires ja citats, C. Guinjoan, Eliz. Bonet i F. Lizundia, amb els solistes i el Cos de Ball fan una veritable creació amb lluïment de les seves respectives tècniques i sensibilitat, origen d’aplaudiments molt insistents. … – Juan Arnau –


_ Programa 18 agost 1968 – Nit de gala – Festival de ballet romàntic – Jardins del Museu Romàntic “Can Papiol” – LAS SILFIDES(coreografia de Fokine-Preludio:C. Guinjoan; Mazurca:A. Rovira; vals:Ang. Aguadé; Pas a dos:A. Aguadé, A. Rovira) – VARIACION CLASICA (Música Tchaikowsky, coreografia Petipa: C. Guinjoan) – CLARO DE LUNA(Ang. Aguadé, F. Licundia) – GISELLE(coreografia de Coralli-G. Coll, A. Rovira) – EL LAGO DE LOS CISNES(coreografia de Petipa-Eliz. Bonet, F. Lizundia, G. Coll, Ele. Bonet, A.M. Sala, A.C. Brenstonn – A TIEMPO ROMANTICO(Asun. Aguadé, A. Rovira, C. Guinjoan, Eliz.Bonet, F. Lizundia, G. Coll, Ele. Bonet, A.M. Sala, A.C. Brenstonn)

Critica – 25 agost 1968 – La Vanguardia – FESTIVAL DE BALLET ROMANTIC – Jardins del Museu Romantic “Casa Papiol” de VILANOVA I LA GELTRU – … van actuar els estels, primers ballarins i solistes del Gran Teatre del Liceu, Assumpció Aguadé, Alfonso Rovira, Cristina Guinjoan, Elisabeth Bonet, Fernando Lizundia, Angeles Aguadé, M. Dolors Escriche, Guillermina Coll, Elena Bonet, Ana M. Sala i Ana Carlota Brenstonn … En resum una gran gala de ballet que va merèixer els més encesos elogis del nombrós públic … – Miguel Anson –


– 16 desembre 1968 – Actuació al Pati dels Tarongers

1967

– Programa del Liceu – 28 gener 1967 – MARÍA DEL CARMEN – A TIEMPO ROMANTICO – mestre de ball i coreògraf: Juan Magriñá – Asunción Aguadé, Alfonso Rovira,Cristina Guinjoan, Alberto Tort, José Mª Escudero, Elizabeth Bonet, Fernando Lizundia, Angeles Aguadé, Margarita Sales, Mª Dolores Escriche, Rosalina Ripoll, Mª Teresa Muntalt, Rita Bascompte, Elena Bonet, Guillermina Coll, Fernando Areta, Carmen Cavaller, Mercedes Roca, Concepción Junyent, Mercedes Falcó

– Programa del Liceu – 30 gener 1967 – En honor i homenatge al Ballet Titular del Liceu i al seu Director el Mestre Magriñá – MARÍA DEL CARMEN – A TIEMPO ROMANTICO – mestre de ball i coreògraf: Juan Magriñá – Asunción Aguadé, Alfonso Rovira,Cristina Guinjoan, Alberto Tort, José Mª Escudero, Elizabeth Bonet, Fernando Lizundia, Angeles Aguadé, Margarita Sales, Mª Dolores Escriche, Rosalina Ripoll, Mª Teresa Muntalt, Rita Bascompte, Elena Bonet, Guillermina Coll, Fernando Areta, Carmen Cavaller, Mercedes Roca, Concepción Junyent, Mercedes Falcó

Crítica – 29 gener 1967 – Teatre del Liceu – Medalla plata Magriñá – Centenari d’Enrique Granados – MARIA DEL CARMEN – A TIEMPO ROMANTICO – …es beneficia d’una coreografia clàssic-romàntica de primera qualitat obra del nostre admirat Joan Magriñà … – X. Montsalvatge –
… Pot qualificar-se, millor dit, ha de qualificar-se de gran i rotund èxit … – Augusto Valera –
… Juan Magriñà ha ideat una elegant coreografia, molt apropiada a l’ambient, amb varietat de figures i grups que es van encarregar de realitzar plàsticament el cos de ball del Liceu amb Assumpció Aguadé, Cristina Guinjoan, Elizabeth Bonet, José María Escudero i Fernando Lizundia en qualitat de solistes. …. – Juan Arnau –

Critica – 4 febrer 1967 – Destino – Estrena del Ballet A TIEMPO ROMANTICO – … a lo largo de su gloriosa carrera Juan Magriñà ha montado una cantidad incalculabe de ballets, pero no resulta aventurado el decir que “A tiempo romántico” es uno de los mejores… – S. Gash –

Òpera – Turandot

Posted on 2020-05-21 by webmaster Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

TURANDOT – Opera en tres actos y cinco cuadros. Lugar de acción en Pekin en una época imaginaria.
– Música: Giacomo Puccini.
– Llibret: Giusseppe Adami i Renato Simoni
– Coreografia:
– Lloc d’acció:
– Lloc d’estrena: Teatre de La Scala de Milà 25 abril 1926 –

La darrera obra del compositor Giacomo Puccini fou l’òpera “Turandot”, estrenada pòstumament al Teatro alla Scala de Milà el 1926 dirigida musicalment pel gran Arturo Toscanini i protagonitzada per la soprano Rosa Raisa i el famós tenor aragonès Miguel Fleta (allí anunciat com ‘Michele’), tot un ídol liceista del moment. Ambientada al Pequín de la Xina imperial -i per tant en la línia d’exotisme apuntada en la publicació anterior- aquesta faula no conté cap moment exclusivament balletístic; l’esmentada ambientació, però, accepta un gran desplegament escenogràfic enriquit amb subtils apunts coreogràfics, sobretot en els actes primer i segon, just en els moments en què la protagonista la princesa Turandot apareix en escena.
I així va ser en la reposició de “Turandot” que el Liceu va presentar pel novembre de 1966, dirigida musicalment per Elio Boncompagni amb la soprano Maria Alpar i el tenor Francesc Lázaro. El Ballet del Liceu va atendre sobiranament les delicades il·lustracions coreogràfiques dissenyades per Magriñà, molt adients, tot un luxe atès el gran potencial de la companyia. Montsalvatge, en la seva ressenya a ‘La Vanguardia’, lloava la tasca del Ballet. La presència magnètica, impactant i glacial de Turandot (Maria Alpar) era magnificada per les ballarines liceistes en la pell de les seves donzelles i esclaves, totes elles harmonia i elegància. Al capdamunt de l’escena, controlant-ho tot, l’Emperador Altoum (aquí Diego Monjo, tota una institució liceista i que tant sovint havia dirigit escènicament el Ballet del Liceu).

Una divertidíssima anècdota que una vital Guillermina Coll recorda amb la seva habitual simpatia xamosa: acte segon quadre segon, just en el moment en què Turandot ataca la seva tremenda ‘escena dels enigmes’ i totes les ballarines estan col·locades en dues fileres paral·leles a l’escala magnificent que presideix el centre de l’escena, al capdamunt de la qual s’ubica l’Emperador Altoum (Diego Monjo) i, uns graons per sota, Turandot (Maria Alpar). Moment d’un silenci sepulcral produït per la pròpia tensió dramatúrgic-musical del moment. De sobte, un dels tres Ministres (personatges anomenats Ping, Pang i Pong i que anaven caracteritzats amb sengles perruques amb una llarguíssima cua que esqueia d’allò més en aquell Pequín de cartró pedra), en un moviment brusc que fa a meitat de l’escenari, perd la cua de la perruca sense adonar-se’n… quedant la pobra cua palplantada allí, en meitat de l’escenari… Les ballarines, atesa la seva posició d’alçada superior envers el terra de l’escenari, veuen perfectament l'”estofat” i no poden parar de riure… L’esbroncada de l’entranyable senyora Conxita (Conxita Pujol, la mestra pianista del Ballet i mà dreta del Mestre) fou èpica. – Jordi Pujal – art 1 – art 2

fotos - Turandot

1984

– Programa del Liceu – 2, 5, i 8 febrer 1984 – TURANDOT –

Noticia 2 febrer 1984 – La Vanguardia – Liceu – TURANDOT

Critica – 3 febrer 1984 – La Vanguardia – Liceu – TURANDOT –

1980

_ Programa del Liceu – 3 i 5 de gener 1980 – TURANDOT – Montserrat Caballe, Pedro Lavirgen, Diego Monjo

Critica – 1 gener 1980 – La Vanguardia – Liceu – TURANDOT –

1979

_ Programa del Liceu – 30 desembre 1979 – TURANDOT – Montserrat Caballe, Pedro Lavirgen, Diego Monjo

1973

– Programa del Liceu – 13 gener 1973 – TURANDOT – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball

1969

– Programa del Liceu – 11 desembre 1969 – TURANDOT – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball

1966

– Programa del Liceu – 12 novembre 1966 – TURANDOT – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball

1961

– Programa del Liceu – 16 desembre 1961 – TURANDOT – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball

1952

– Programa del Liceu – 2 desembre 1952 – TURANDOT – Cos de ball

1950

– Programa del Liceu – 30 novembre 1950 – TURANDOT – 25e aniversari de la estrena – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball

Notícia – 17 febrer 1973 – ABC edición de la mañana – pag. 78 – Tanhäusser – Alfonso Rovira en la breu bacanal que tanca la …

Posted on 2020-05-20 by webmaster Posted in Dades històriques, premsa .
1973-02-17-ABC-pag. 78-Alfonso Rovira, en la breve bacanal que encierra la, edición de Oí SEMANA NUEVA MÚSICA EN UN […] de Juan Magriñá para sus huestes.

« Pàgina anterior
Pàgina següent »

Actualitat


Agenda Ballet de Barcelona
 

ABL

CyberChimps WordPress Themes

© Associació LiceXballet / I F: G65955338