—
Maruja Blanco
Malauradament no disposem de dades biogràfiques precises (lloc i data de naixença, orígens, formació, …) d’aquesta excepcional ballarina de facultats portentoses -amb un gir excepcional, gairebé fora de qualsevol lògica- deixeble de Joan Magrinyà i que fou membre tanmateix dels Ballets de Barcelona i del cos de ball liceista. L’hemeroteca, beneïda aliada, ens ha permès aquestes petites pinzellades a manera d’homenatge biogràfic.
Es fa difícil fixar l’inici exacte de la seva activitat professional que, això sí, es va produir en la dècada dels quaranta del segle XX. Així, per exemple, el 15 d’abril de 1943 participa ja al Liceu en una Funció de Gala. I pel desembre de 1944 balla en unes funcions liceistes d'”Aida” (amb María de Ávila i Joan Magrinyà de Primeríssims Ballarins i al costat d’il·lustres col·legues com Filo Feliu). Durant aquells anys pren part en moltíssims recitals de dansa amb Magrinyà de ‘partenaire’ ben exitosos (molt recordada una gala triomfal al Palau de la Música Catalana pel març de 1944 on l’orquestra era dirigida pel Mestre Obradors i que es va haver de repetir uns quants dies després atès l’èxit assolit). El repertori interpretat, naturalment, era l’habitual de la companyia -i, per extensió, dels esmentats Ballets de Barcelona-, clàssic, espanyol i escola bolera; això sí , i per les esmentades grans facultats i la seva bellesa, simpatia i àngel damunt l’escenari, excel·lia especialment en el repertori clàssic (amb brillants interpretacions del repertori espanyol): “El llac dels cignes”, “El amor brujo”, “Festa major”, “Tapices de Goya”, la ‘Dansa de les hores’ de “La Gioconda”, els ballets d’òperes com “Aida”, “La favorita”, “Tannhäuser”, “Louise”, “Faust”, “Manon”, i tants altres. Fou Primera Ballarina liceista (amb el Mestre Magrinyà de parella) en les temporades 1948-49, 1949-50 i 1950-51, just després que María de Ávila deixés la companyia. Rosita Segovia substituiria la Blanco a partir del cicle 1951-52. En alguns períodes concrets la Blanco era la Primera Ballarina pel repertori clàssic i Trini Borrull ho era pel repertori espanyol.
Va compaginar la seva activitat en aquest món clàssic amb una carrera força profitosa en el gènere de les ‘varietés’, associat llavors al mític Paral·lel barcelonès (i que conreà també a Madrid), participant en espectacles exitosos del moment que estaven en cartell força temps, com “Sí, sí, Marlene” (Teatre Talía, 1950), “Bailando nace una estrella” (Teatre Español, 1951/1952), “Póker de damas” (Teatre Romea, abril 1953) o “Todos al Cómico” (Teatre Cómico, desembre 1953), en els que interpretava peces del seu repertori (la “Danza del fuego” d'”El amor brujo” era una constant en aquests espectacles).
El 1955 s’incorpora al Ballet de Juan Tena (balla en la gala de presentació d’aquesta companyia, al Teatre Calderón de la Rambla de Catalunya, pel juny de 1955, on és acollida triomfalment). També formà part del Ballet de Roberto Iglesias, eminent ballarí mexicà que al Liceu intervindria en el Festival Falla de 1957, companyia amb la qual faria diverses gires per arreu.
El 1956 participa en la pel·lícula “La vida es maravillosa” dirigida per Pedro Lazaga, ballant-hi cert ‘Bolero mallorquín’.
També fou una reputada mestra de dansa.
Lloada sempre per la crítica, admirada unànimement pel públic (qui l’havia vista actuar en recorda sempre el tremp del seu ball, el seu sentiment subtil combinat amb la seva espectacularitat), com a cloenda una anècdota deliciosa que permet fer-se una idea de la seva fenomenal trascendència en una entrevista -entranyable- de Margarita Cabero (8/4/2008, per al seu blog ‘Memòries d’un altre temps‘) als ballarins Olga Casado i Santiago Alba, col·legues esplèndids de la Blanco al Liceu i a Ballets de Catalunya. Referint-s’hi comenten ambdós gairebé a l’uníson: “Era meravellosa en tots els sentits. En una ocasió al Liceu una ballarina del Ballet de Montecarlo va fer 80 ‘fouettées’ i el públic li va tributar unes ovacions extraordinàries.. Nosaltres pensàvem, Mare de Déu, si haguéssiu vist la Maruja Blanco literalment embogiu: li havíem arribar a comptar 152 ‘fuettées’… i tenia corda per a més!
-
- 1944-11-15-Palacio de la musica-Concierto Homenaje a Magriña-M. De Avila, F. Feliu, M. Blanco
-
- 1944-11-15-Palacio de la musica-Concierto Homenaje a Magriña-M. De Avila, F. Feliu, M. Blanco
– 1950-12-09-opera CARMEN-LVG19501209-Maruja Blanco, Juan Magriña/a>
– 1945-05-20-Concierto-Palacio de la Música-Juan Magriñá, Maruja Blanco-
– 1945-10-04-PALACIO DE LA MUSICA-Nueva actuación del genial Juan Magriña, Maruja Blanco
María De Ávila
Barcelona 10/04/1920 – Zaragoza 27/02/2014
– Entrevista – Memòries d’un altre Temps per Margarita Cabero Moré
María Dolores Gómez de Ávila, Lola per a la seva família i amics més propers i María de Ávila per al conjunt del món de la dansa. Ben coneguda com a coreògrafa i sobretot com a mestra.
Aqui tenim un petit esbós dels seus inicis i de la seva carrera com a ballarina.
A 9 anys comença amb Pauleta Pamies al seu estudi privat del carrer de Sant Pau de Barcelona. A 10 anys ja va debutar al Liceu fent els ‘negritus’ de l'”Aida” o el nen de “Lohengrin”. Quatre anys més tard, amb només 14 anys, ja entra a formar part del cos de ball del Liceu. Durant la guerra civil continua estudiant dansa clàssica amb Sacha Goudine, i escola bolera a Madrid amb Julia Castelao. Acabada la guerra es convoquen audicions al Liceu a les que s’hi presenta María de Ávila i és contractada com a primera ballarina al costat de Joan Magrinyà. El seu primer paper fou a “Goyescas” el 1939. Després vindrien altres ballets importants com el “Carnaval” de Schumann, “El carilló màgic” i “El amor brujo”. Amb Magrinyà, Filo Feliu, Trini Borrull, Maruja Blanco i d’altres, fan durant la dècada dels anys quaranta moltes actuacions per tot Catalunya i Espanya amb gran èxit. En aquells programes María de Ávila feia repertori clàssic com “Les sílfides”, i també dansa espanyola amb els seus ‘boleros’ i les ‘seguidillas manchegas’ o “El amor brujo”. El 1945 es va incorporar a l’Institut del Teatre com a professora fins al 1948. Aquell any, però, deixa l’Institut i el Liceu, ja que es casa amb l’enginyer saragossà José María García Gil. Encara el 1951 col·labora amb els Ballets de Barcelona com a primeríssima ballarina juntament amb Rosita Segovia i Joan Magrinyà. Quan el matrimoni va a viure a Saragossa comença la seva brillant carrera com a mestra i pedagoga, coneguda i reconeguda per tothom. – Tomás Manyosa –
Fou directora del Ballet Nacional de España i eminent mestra de dansa (Víctor Ullate en fou deixeble), l’any 1939 fou nomenada Primera Ballarina Absoluta del Ballet del Gran Teatre del Liceu, deixant la companyia el 1948 en casar-se. En aquests nou anys formaren amb un Magriñà “multi-tasques” (ballarí+mestre de ball+coreògraf) una parella de ball de somni, perfectament compenetrada, amb complicitat per ambdues parts, excel·lint tant en el repertori clàssic com en l’espanyol i, per tant, assolint grans triomfs: ballets com “El amor brujo” de Falla, “Carnaval” amb música de Schumann o “El carrillón mágico” compost per Pick Mangiagalli en són bons exemples. Col·laborà tanmateix amb els Ballets de Barcelona.
La seva darrera aparició liceista fou pel gener de 1948 en participar en l’estrena absoluta de l’òpera de Xavier Montsalvatge “El gato con botas”, dirigida musicalment per Carles Suriñach Wrokona i en l’escena per Augusto Cardi, amb decorats de Manuel Muntañola. El Ballet Titular del Liceu hi tenia una participació important i tant Magriñà en el rol del Lleó com de Ávila en l’Ocell compartien absolut protagonisme amb els cantants solistes. Malauradament, i en parlar de fa més de setanta anys, no existeixen testimonis videogràfics d’aquells anys per a poder reviure la química entre la de Ávila i Magriñà en escena. Però sí que hi ha entrevistes que testimonien perfectament el respecte i admiració mutus que ambdós es tenien. – Jordi Pujal –art.1
– Instagram – 100 anys del naixement de la mítica ballarina barcelonina Maria de Avila per Jordi Pujal
– Catalunya/radio – Neix una nova web dedicada a la ballarina María de Ávila pel seu centenari
– Diari ABC – Cultura recorda en la web el centenari de Mariia de Avila