– Hemeroteca la Vanguardia – 1960 24 abril 1960 – -PALACIO DE LA MUSICA-festival de baile español

MÚSICA
PALAU DE LA MÚSICA – Festival de ball espanyol

Amb la col·laboració d’altres artistes per ell formats i guiats pel camí de triomf, Joan Magriñà, el prodigiós ballarí i coreògraf, a qui el temps no resta energies ni iniciatives, va oferir al Palau de la Música un festival de ball espanyol, la segona part estava dedicada a retre homenatge a la memòria d’Isaac Albéniz, el gran músic de Camprodon, amb motiu de el centenari del seu naixement.
Solistes i conjunts fidels a les brillants coreografies ideades per Magriñá, van donar singular vida, identificant-se amb l’esperit musical, fortament racial, a uns suggestius ‘Tapissos de Goya’ ja ‘Rumors de la Caleta’, ‘Còrdova’, ‘Granada’, ‘ Catalunya ‘,’ Sevilla ‘i’ Triana ‘sent llargament ovacionats el propi Joan Magriñà i en les seves lluïdíssimes actuacions particulars, Aurora Pons, Antoñita Barrera i Araceli Torrents, ballarines que gaudeixen d’un ben guanyat renom.
A la primera part de l’espectacle, consagrada principalment a el ball espanyol al segle XIX, la tasca individual i de les agrupacions es va apreciar i va aplaudir moltíssim en els ‘Forners’ de Joan Alonso; el ‘Tripili’ de Obradors; una “Malaguenya ‘de Paul vidal; ‘El contrabandista’, de Gide-Alonso, gran èxit interpretatiu de Miguel Navarro; ‘Pistes de bitlles’ de Jiménez i ‘La reixa’ d’arrel popular. Després hi va haver unes ‘Soleares’ estupendament ballades per Magriñá, amb acompanyament de guitarra; els ‘Fandangos de Huelva’ també amb suport guitarrístic i, finalment, dues de les danses d’ ‘El barret de tres pics’ de Falla on Aurora Pons i Magriñá van desplegar un art model de sensibilitats i refinament.
El públic que omplia completament el Palau de la Música, va sortir satisfet d’aquest festival, en el qual van agradar de l’èxit no només ballarines o ballarins, sinó també l’orquestra, eficaçment dirigida pel mestre Adrià Sardó i, sobretot, Miguel Borrull, aquest mag de la guitarra, a la qual va fer veritablement cantar en els seus acompanyaments i en les seves eloqüents sols de concert. – U. F. ZANNI

– Temporada 1937-38 –

PROGRAMES

NO S’HA TROBAT CAP PROGRAMA DE LA TEMPORADA D’ÒPERA 1937/38

CURIOSITATS

El 31 de març de 1937, va morir una de les ‘grans’ de la dansa catalana, la ballarina de dansa clàssica i espanyola, mestra de ball i coreògrafa Pauleta Pàmies i Serra. Va néixer a Barcelona el 10 d’abril de 1851 i va començar a estudiar dansa de ben petita amb el mestre Ricard Moragas, un altre dels noms importants de la dansa del segle XIX. El 1864 amb 13 anys la Pàmies debuta ja amb el Cos de Ball del Gran Teatre del Liceu i el 1880 n’és nomenada Primera Ballarina, (abans però, entre 1871 al 1873, ja ocupà aquesta posició preeminent al Teatre Principal). Al mateix temps va començar la seva activitat docent a la seva acadèmia del carrer Sant Pau 59 de Barcelona i també al Liceu, on acabaria esdevenint-ne Mestra Vitalícia.
La seva acadèmia era l’única escola de dansa que hi havia aleshores a Barcelona. Allà es formaven les ballarines del Liceu juntament amb altres alumnes, la majoria generalment pertanyents a famílies benestants malgrat haver-n’hi també algunes provinents de les classes menys afavorides i que buscaven una sortida en el món de l’espectacle. A aquella escola s’hi van formar noms tan importants com Carmen Salazar, Rosita Segovia, Teresita Boronat, Maria de Ávila, Charito Delhor, Trini Borrull o Amalia Monroc, entre moltes d’altres. Pauleta Pàmies va fer pel Ballet del Liceu diverses coreografies importants, com “El corregidor i la molinera” amb música de Falla (1917), “Le nozze di Figaro (Les noces de Figaro )” i la famosa ‘Dansa de les hores’ de “La Gioconda”, segurament una de les obres més reeixides de la Pàmies.
El 1914 se celebrà el cinquantenari del debut al Liceu de Pauleta Pàmies amb una funció homenatge, en la qual encara va ballar el ‘Bolero clásico’: tenia 63 anys! Va morir el 31 de març de 1937 i el seu enterrament a Barcelona va suposar una gran manifestació ciutadana de dol.
Agraïment sincer i reconeixement immens a Tomàs Manyosa i Ribatallada -membre de LiceXballet i també ballarí- per aquesta magnífica publicació.

– Programa del Liceu – 29 maig a 6 juny 1937 – Gran Teatre Nacional de Catalunya – Setmana pro Euzkadi – PEDRO MARI – novel·la d’Artur Campion – Ballarina: Charito Oliver – Director d’escena: Pere Miguel

– Programa del Liceu – 12 juliol 1937 – Teatre Nacional de Catalunya – Concert per l’Orquestra PAU CASALS – Organitzat per l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura, en Honor dels assembleistes del Segon Congrés Internacional d’escriptors – Dirigida pel mestre Pau Casals

– Programa del Liceu – 3 abril 1937 – Teatre Nacional de Catalunya – Concert per la Banda Municipal de Madrid – Dirigida pel mestre Pau Sorozàbal

– Programa del Liceu – 14 abril 1937 – Teatre Nacional de Catalunya – Concert de Commemoració del VI aniversari de la proclamació de la República a honor i profit de l’heroic Poble de Madrid – Organitzat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya – dirigit pel mestre Eduard Toldrà

Curiositats en Temps de guerra

Curiositat – 30 octubre 1937 – La Vanguardia – Espectacles en Temps de guerra
Curiositat – 30 novembre 1937 – La Vanguardia – Espectacles en Temps de guerra
Curiositat – 30 desembre 1937 – La Vanguardia – Espectacles en Temps de guerra

PROGRAMES

– Programa del Liceu – 22 maig 1947 – LA VIDA BREVE – EL AMOR BRUJO – Funció de Gala en honor de S. E. el cap de l’estat generalíssim Franco – Director coreogràfic: Juan Magriñá – Parella ball: María de Ávila, Juan Magriñá – Carmen Vicente, Anita Guirao, Lolita Baldó, Pepita Marqués, Pepita Guisado, Conchita Puig, Conchita Palomar, María Gimeno, Lolita Fernández, Lupe Serna

– Programa del Liceu – 15 novembre 1947 – LA FUERZA DEL DESTINO – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá

– Programa del Liceu – 22 novembre 1947 – MARTA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá

_ Programa del Liceu – 16 novembre 1947 – MANON LESCAUT – Centenari de la inauguració del Liceu – Repertori: …. Un peluquero (J. Magriñá)

– Programa del Liceu – 5 desembre 1947 – ORFEO – Mestre de ball: Juan Magriñá – 1º ballarins: Juan Magriñá, María de Ávila – Solistes: Alejandra Dimina, Consuelo Cortés, Consuelo Sánchez, Juanita Antón, Bruna Cardi, Sabina Ruiz, Pepita Marqués, José Ferran, Antonio Monllor

– Programa del Liceu – 12 desembre 1947 – LA WALLY – Mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball

– Programa del Liceu – 23 desembre 1947 – MIGNON – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: María de Ávila, Juan Magriñá – Cos de ball

CARTELLS

ANUNCIS

Anunci – 2 abril 1947 – La Vanguardia – Teatre del Liceu – Temporada de ballets rus -PETRUCHKA – SHERENADE – LOS PRESAGIOS – COQ D’OR – EL PAJARO DE FUEGO – PRINCIPE HIGOR

NOTICIES

CRITIQUES

Critica – 14 gener 1947 – La Vanguardia – Liceu Homenatge a la memòria de Falla – ….En EL AMOR BRUJO que també va formar abans-d’ahir part de l’homenatge a Falla … Maria de Avila i Juan Magriñá els excel·lents ballarins, els gestos i actituds els van expressar amb justesa, emoció, vida i harmoniosa gràcia, la música d’EL AMOR BRUJO, van ser festejadís-simes ….
En LA VIDA BREVE Mercedes Capsir va saber mostrar-se apassionada i coratjosa cantant … Angeles Rossini, Francisco Reverter, Àngel Anglada i Antonio Cabanes van coadjuvar a l’estimat èxit de la representació de l’òpera del plorat compositor granadí collint com Mercedes Capsir i com Maria de Avila i Joan Magriñá que van posar gràcia i estil a les danses de l’acte segon, moltes palmes.
…..

Critica – 16 novembre 1947 – La Vanguardia – Teatre del Liceu – LA FORZA DEL DESTINO – … Els ballarins dirigits per J.Magriñá, van resultar també mereixedors d’atenció….

Critica – 27 desembre 1947 – La Vanguardia – Teatre del Liceu – MIGNON – …. el Cos de ball amb María de Ávila i Juan Magriña com a principals i valuosos elements coreogràfics ..

ENTREVISTES

CURIOSITATS

– Programa del Liceu – 20 novembre 1947 – MANON LESCAUT – repartiment: …Un perruquer: Juan Magriñá

Curiositat – 17 desembre 1947 – La vanguardia – Nijinsky recuperat amb la seva muller – va actuar al Gran Teatre del Liceu al juny de 1917