LA
FORZA DEL DESTINO – Òpera en quatre actes dividits en set quadres.
– Música: Giuseppe Verdi
– Llibret: Francesco Maria Piave
– Coreografia:
– Lloc d’acció: Entre Espanya i Itàlia a mitjans del segle XVIII
– Lloc d’estrena: Teatro Bolshói Kámenny (Teatro Mariinski) de San Petersburg, 10 novembre 1862 –
Un dels personatges de l’òpera “La forza del destino”, composta per Giuseppe Verdi, és la gitana Preziosilla -rol ingrat per la seva àrdua vocalitat i la música que Verdi li escrigué, d’importància relativa, assignat a una mezzosoprano-. Intervé en dos quadres de l’obra: el segon quadre del primer acte (ubicat en una taverna del poble d’Hornachuelos -Còrdova-) i el tercer quadre del tercer acte (en un campament militar a Velletri -Roma-). Són dos quadres de caire popular, amb tot el cor en escena i vitalitat a dojo. I aquests dos quadres inclouen moments musicals que, malgrat inicialment no foren pensats per ser dansats, són perfectament assumibles: l’espurnejant Preziosilla, en definitiva, és una mena de ‘deus ex machina’ del fet balletístic. I així va succeir en l’edició liceista de la temporada 1971-72: tres representacions exitoses pel novembre de 1971 (malgrat que l’inicialment previst tenor Pedro Lavirgen s’indisposés havent tingut un substitut de luxe en la figura del gran Carlo Bergonzi; Lavirgen es recuperaria per la darrera funció) amb el debut triomfal de la gran soprano Raina Kabaivanska. Preziosilla era Joyce Blackham, llavors esposa del baríton Peter Glossop -el Ballet del Liceu el recordava per haver estat el Macbeth de 1968-.
Es van estrenar unes decoracions espectaculars d’Emilio Burgos (que es tornarien a emprar en la reposició de la temporada 1978-79, on naturalment el Ballet del Liceu també hi participaria). I, esclar, el Ballet Titular del Liceu va dir la seva, brillant esplendorosament, en especial en l’escena del campament militar -que és la que musicalment permet un desplegament coreogràfic més generós, com efectivament va dissenyar Magriñà, d’aire marcial en justa correspondència a l’acció i sempre amb la gran classe segell Magriñà-. Era l’època gloriosa de la companyia i la seva intervenció aquí, luxosa. – Jordi Pujal – art.
1 – art. 2 – art. 3
1979
_ Programa del Liceu – 25, 28 i 30 gener 1979 – LA FORZA DEL DESTINO – Coreografía: Milos Ristic – Primers ballarins: Asun. Aguadé, F. Lizundia – Solistes: M. Guerrero, M. Núñez
Critica – 27 gener 1979 – La Vanguardia – Liceu – LA FORZA DEL DESTINO –
1975
_ Programes del Teatre Principal de Mahon – del 23 febrer al 2 de març 1975 – L’ELISIR D’AMORE – LA FORZA DEL DESTINO – Ballarins: Alfonso Rovira, Carmen Cavaller
1971
1964
– Programa del Liceu – 5 novembre 1964 – LA FORZA DEL DESTINO – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Aurora Pons, Ramón Solé – Primeres ballarines: Asunción Aguadé, Elizabeth Bonet, Cristina Guinjoan – Solistes: Asunción Petit, Angeles Tozzi – Cos de ball
_ Programa del Liceu – 8 novembre 1964 – LA FORZA DEL DESTINO – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarins estrella: A.Pons, Ramón Solé – Primers ballarins: Asun.Aguadé, Eliza.Bonet, Crist.Guinjoan – Solistes: Asun.Petit, Angeles Tozzi – Cos de ball
1954
– Programa del Liceo – 4 novembre 1954 – LA FORZA DEL DESTINO – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – cos de ball del Liceu amb la col·laboració dels Ballets de Barcelona – Primers ballarins: Aurora Pons, Juan Magriñá.
1947
– Programa del Liceu – 15 novembre 1947 – LA FUERZA DEL DESTINO – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá
1935
– Programa del Liceu – 23 novembre 1935 – LA FORZA DEL DESTINO – mestra de ball: P. Pamias – Cos de ball