SAMSON ET DALILA – òpera en tres actes, es basa en el relat bíblic de Samsó i Dalila que es troba en el capítol 16 de el Llibre dels Jutges en l’Antic Testament
– Mùsica: Camille Saint-Saëns
– Llibret: Ferdinand Lemaire
– Coreografia: Juan Magriñá
– Lloc d’acció: Palestina, any 1150 (a.d.c.)
– Lloc d’estrena: Weimar (Alemanya) 2 desembre 1877 –

Per a la seva òpera “Samson et Dalila” (basada en el relat bíblic d’aquests personatges i estrenada el 1877) el compositor Camille Saint-Saëns i el llibretista Ferdinand Lemaire van concebre un excepcional moment balletístic, plenament integrat en l’acció de l’obra.
Efectivament, és la famosa ‘Bacchanale’ (Bacanal), situada a l’inici de l’acte tercer, que en la dramatúrgia de l’òpera serveix per a preparar la cerimònia pagana a celebrar posteriorment alhora que permet mostrar tota la baixesa moral dels infidels. Un bombó de primera qualitat i pedra de toc per a les companyies de ballet i que, en ocasions, s’ha presentat solt tant en gales de ballet com en concerts simfònics atesa la seva qualitat musical, d’una brillantor i sensualitat aclaparadores.
Pel gener de 1970 el Liceu va oferir tres representacions d’aquest títol dirigides musicalment pel Mestre Anton Guadagno i amb el protagonisme del tenor nord-americà James McCracken (llavors un divo molt popular i que assolí un èxit liceista espatarrant) i la seva dona la mezzosoprano Sandra Warfield. Entre els intèrprets d’altres rols, cal menta dos grans amics de LiceXballet: els barítons Enric Serra i Joan Baptista Rocher. I, naturalment, la gran tasca del Ballet Titular del Gran Teatre del Liceu (en una època especialment esplendorosa) amb una intervenció molt lluïda de la Ballarina Estrella Asunción Aguadé, i la coreografia del Mestre Magriñà. Èxit gran i merescut.
Els dies 3 i 5 de febrer de 1956, i per a cloure la temporada operística, el Liceu reposava aquesta òpera que serví per a presentar un divo molt popular de l’època, el tenor xilè Ramón Vinay, eminent actor que havia començat la carrera cantant de baríton i l’acabaria tornant a cantar en aquest registre. Per a Dalila els empresaris Arquer i Pamias van apostar per una simpatiquíssima mezzosoprano de Badalona de només 23 anys que, fins aquell moment, solament havia cantat petites parts: Rosario Gómez, que va saber aprofitar l’oportunitat.
Triomf espectacular per a les dues parelles. I és que els dos esmentats artistassos van tenir justa correspondència en la part coreogràfica (signada per Magriñà), amb una parella de Primers Ballarins de molt respecte: Aurora Pons i Joan Magriñà (fou l’única ocasió en què ballarien plegats aquesta òpera al Liceu), amb una prestació de molt nivell. Com a curiositat paral·lela esmentar que en la mateixa pàgina de “La Vanguardia” del 4 de febrer de 1956 on es publicava la crítica d’Urbano F. Zanni d’aquest espectacle s’anunciava una audició balletística al Casal del Metge a càrrec de l’estudi d’Alicia Calado, amb qui s’havien format -abans d’estudiar amb Magriñà- membres de LiceXballet, com Carme Cavaller i Asunción Petit: el nom de Magriñà a tocar al de Calado, el Ballet del Liceu, ‘vasos comunicantes’…
la ‘Danse des Prêtesses de Dagon (Dansa de les Sacerdotesses de Dagon)’ de l’acte primer, d’exquisida sensualitat i que correspon al moment de la primera entrada a escena de Dalila, i la famosíssima ‘Bacchanale (Bacanal)’ del principi del tercer acte, moment brillant i d’indiscutible lluïment per a les companyies de dansa (i que fou un dels ‘hit parades’ del Ballet Titular del Liceu). Pel febrer de 1979 el Liceu la reposava amb el protagonisme del tenor Gilbert Py i, com a esplendorosa Dalila, la mezzosoprano Fiorenza Cossotto (tot un ídol de la casa, de gran personalitat -Asunción Aguadé i Mercè Núñez recorden, divertides, les indicacions de la pròpia artista sobre com volia estar situada a escena en el moment en què les sacerdotesses ballaven llur dansa- i que sis anys més tard seria també la propera Dalila liceista). L’intèrpret de la part d’Abimélech, malgrat estar anunciat el llavors jove Joan Pons, fou finalment l’entranyable Josep Simorra, baríton i sastre. Tot i estar ja jubilat el Mestre Magriñà s’interpretaren les seves coreografies, que foren força ben servides pel Ballet liceista. En aquella època les dues Primeres Ballarines eren Marta Guerrero i Mercè Núñez. Era el darrer període de la companyia que, però, encara oferiria molt bones prestacions com aquesta.
El compositor Camille Saint-Saëns, amb la seva òpera “Samson et Dalila”, va ser exquisidament sensible i generós amb la dansa en regalar-li dos moments estel·lars, escenes cabdals de gran lluïment per a una companyia de ballet: la sensual ‘Danse des Prêtesses de Dagon (Dansa de les Sacerdotesses de Dagon)’ al primer acte -quan Dalila fa la seva aparició espectacular en escena- i la celebèrrima ‘Bacchanale (Bacanal)’ situada a l’inici de l’acte tercer i prova de foc absoluta per a tota companyia (i que el Ballet liceista sempre va servir amb interpretacions d’altíssim nivell, tot i no ser un títol excessivament representat al Liceu ja que entre 1949 i 1979 només se n’oferiren sis edicions malgrat els molts atractius que té pel públic: grans moments corals i dansístics, brillant orquestració i dos rols protagonistes frapants d’aquells que ‘xuclen’ l’espectador només sortir a escena). La temporada 1969-70 l’òpera va ser reposada amb el protagonisme del divo nord-americà James McCracken -molt ben rebut pel públic liceista- i la seva esposa la mezzo Sandra Warfield -no tant-. L’impacte produït per McCracken, tant com a artista com a persona, va ser enorme; membres de LiceXballet en donen fe. El Ballet Titular del Liceu va tenir una intervenció eminent, interpretant sengles coreografies del Mestre Magriñà idealment integrades en el context dramatúrgic i de força dificultat, acollides triomfalment pel públic.

– Jordi Pujal – art. 1 – art. 2 – art. 3 – art. 4

fotos - Samson et Dalila – vestuari

1985

– Temporada – 17,20,23 gener 1985 – SAMSON ET DALILA – Directora de ball: Assumpta Aguadé – Coreògraf: Alberto Lorca – Primer ballar´: José Manuel Rodríguez

Critica – 19 gener 1985 – La Vanguardia – Liceu – SAMSON Y DALILA –

1979

_ Programa del Liceu – 23, 25 i 28 febrer 1979 – SANSON Y DALILA – Coreògrafs J. Magriñá – Primers ballarins: Asun. Aguadé, F. Lizundia – Solistes: M. Guerrero, M. Núñez

Critica – 25 febrer 1979 – La Vanguardia – Liceu – SANSON Y DALILA

1974

– Programa del liceo – 8 de gener 1974 – SAMSON ET DALILA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – Primers ballarins: Angeles Aguadé, Guillermina Coll, Emilio Gutierrez, Fernando Lizundia – Solistes: Carmen Cavaller, Concepción Junyent, José Flores

1970

– Programa del liceu – 4 gener 1970 – SAMSON ET DALILA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – Primers ballarins: Angeles Aguadé, Cristina Guinjoan, Fernando Lizundia – Solistes: Elena Bonet, Guillermina Coll, Dolores Escriche, Rosalina Ripoll, Emilio Gutiérrez

Crítica – 6 gener 1970 – La Vanguardia– SAMSON ET DALIDA – X. Montsalvatge

1965

– Programa del liceu – 23 gener 1965 – SAMSON ET DALILA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarina estrella: Aurora Pons – Primers ballarins, Solistes y cos de ball

Critica – 23 gener 1965 – SANSON Y DALILA – Telexpres – Rita Gorr, Eugenio Fernandi – J.Arnau

1956

– Programa del liceu – 3 febrer 1956 SAMSON ET DALILA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Aurora Pons, Juan Magriñá

1949

– Programa del Liceu – 29 desembre 1949 – SAMSON ET DALILA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Maruja Blanco, Juan Magriñá – Solistes: Alejandra Dimina, Consuelo Sánchez

1946

– Programa del liceu – 3 gener 1946 – SAMSON ET DALILA – Direcció gral. coreogràfica: Juan Magriñá – Primeríssima parella de ball: María de Avila, Juan Magriñá

1938

– Programa del liceu – 4 març 1938 – SAMSON ET DALILA – Mestre de ball: Juan Magriñá

1931

– Programa del liceu – 29 desembre 1931 – SAMSON ET DALILA – Primera ballarina: Alicia Calado

1917

– Programa del liceu – 19 novembre 1917 – SAMSON ET DALILA – Primera ballarina: María Zalewska

LA FAVORITA – òpera bassada en l’obra de teatre Le Comte de Comminges de François-Thomas-Casa de Baculard d’Arnaud.
– Mùsica: Gaetano Donizetti
– Llibret: Alphonse Royer, Gustave Vaëz y Eugène Scribe
– Coreografia: Juan Magriñá, Milos Risto
– Lloc d’acció: Espanya, en l’any de 1340, quan Castella i Portugal es van unir per lluitar contra els musulmans.
– Lloc d’estrena: Òpera de Paris 2 desembre 1840 –

Gaetano Donizetti va composar la seva òpera “La favorite” per encàrrec de l’Opéra de Paris, on es va estrenar el 1840, durant molts anys títol de presència liceista habitual i de gran lluïment per a una companyia de dansa en incloure una gran suite de ballet. Composta per a París i adscrita al gènere de la ‘grand opéra’.
Posteriorment, se’n va fer una versió italiana, adaptació de l’original amb petits canvis, que va ser durant molt temps la que es representava més sovint, la popular “La favorita”. Durant molts anys les “Favoritas” liceistes (títol que es reposava molt, i sempre en la versió italiana) van ser fabulosament ateses pel Ballet Titular del Liceu. (per tant, la versió original és en llengua francesa i el títol “La favorite”, malgrat que l’obra assolí la gran popularitat en la versió italiana) l’acció del segon acte té lloc als jardins de l’Alcázar de Sevilla, a la meitat del qual -i just abans del gran concertant amb què es clou aquest acte- està ubicada aquesta suite de ballet, d’uns vint minuts de durada i estructurada en diversos números tancats.
Opera de divos, amb “La favorita” el 10 de novembre de 1966 el Liceu inaugurava la temporada 1966-67 amb tota la solemnitat i prosopopeia propis de l’època en una edició sonada que per dret propi entrà triomfalment als annals de la institució per la porta gran, en haver congregat una constel·lació d’astres -tots ells ídols liceistes- en el punt àlgid de llurs carreres: sota la batuta del Mestre Ottavio Ziino actuaren Fiorenza Cossotto, Jaume Aragall, Manuel Ausensi i Ivo Vinco (llavors marit de la Cossotto), més una acurada prestació escènica, orquestral i coral. La joventut, frescor i feliç insolència vocal-actoral de la parella protagonista tingué justa simetria en el Ballet Titular del Liceu, que signà una superba interpretació a l’alçada d’aquell gairebé inabastable nivell canor i que fou molt ben rebuda pel públic.
En la seva crítica a ‘La vanguardia’, Montsalvatge lloava la tasca del ballet.
Pel novembre de 1969 “La favorita” fou reposada al Liceu amb una gran parella protagonista, la mezzo romanesa Viorica Cortez i el tenor barceloní Jaume Aragall. S’inclou una brillant suite de ballet ubicat als Jardins de l’Alcàssar de Sevilla -d’uns 20 minuts de durada- de gran lluïment i que sempre fou un vestit a mida per al Ballet liceista permetent-ne fer un gran èxit.
Aragall, un dels instruments més bells i purs del segle XX, fou un dels artistes amb qui el Ballet liceista compartí més sovint escenari. – Jordi Pujal – Instagram:-–art.1–art.2–art.3–art.4–art.5

fotos - La favorita – vestuari

1979

Programa Liceu – 20, 24 i 27 febrer 1979 – LA FAVORITA – Coreògraf: Milos Risto – Ballarina estrella: Asunción Aguadé – Primer ballarí: F. Lizundia – Solistes: M. Guerrero, M. Núñez

Critica – 22 febrer 1979 – La Vanguardia – Liceu – LA FAVORITA – … Va ser ben preparada la intervenció del cor, el ballet molt lluït per M. Núñez i M. Guerrero en primer terme), … – X. Montsalvatge –

1972

– Programa liceu – (Inicialment prevista pel dia 9, la funció fou ajornada a l’endemà 10 de novembre 1972) – LA FAVORITA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – Primers ballarins: Angeles Aguadé, G. Coll – Solistes: Elena Bonet, Carmen Cavaller – Cos de ball

1969

– Programa liceu – 15 novembre 1969 – LA FAVORITA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – Primers ballarins: Angeles Aguadé, Cristina Guinjoan, Fernando Lizundia – Solistes: Elena Bonet, Guillermina Coll, Dolores Escriche, Rosalina Ripill – Cos de ball

1966

– Programa liceu – 10 novembre 1966 – LA FAVORITA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Asunción Aguadé, Elizabeth Bonet, Cristina Guinjoan – Solistes: Angeles Aguadé, Mª Teresa Muntalt, Mª Dolores Escriche, Marlene Bermejo, Fernando Lizundia, Alfonso Rovira, Alberto Tort, José Mª Escudero – Cos de ball

_ Programa del Liceu – 13 novembre 1966 – LA FAVORITA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Asunción Aguadé, Elizabeth Bonet, Cristina Guinjoan – Solistes: Angeles Aguadé, Mª Teresa Muntalt, Mª Dolores Escriche, Marlene Bermejo, Fernando Lizundia, Alfonso Rovira, Alberto Tort, José Mª Escudero – Cos de ball

1960

– Programa liceu – 19 novembre 1960 – LA FAVORITA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarina estrella: Aurora Pons – Primers ballarins: Antoñita Barrera, Miguel Navarro, Araceli Torrens – Solistes: Cristina Guinjoan, Romana Uttini – Cos de ball

1956

– Programa del Liceu – 11 novembre 1956 – LA FAVORITA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Aurora Pons, Juan Magriñá, Antoñita Barrera, Araceli Torrens – Cos de ball

1949

– Programa del Liceu – 23 gener 1949 – LA FAVORITA – mestre de ball i Coreògraf: Juan Magriñá – 1º Ballarins: Maruja Blanco, Juan Magriñá – Solistes: Alejandra Dimina, Carmen Vicente, Irina Wassilieva, Consuelo Sánchez – Cos de ball

1941

– Programa del Liceu – 11 desembre 1941 – LA FAVORITA – Mestra director de ball: Amalia Monroc – Parella ball: María de Ávila, Juan Magriñá – Cos de ball

1932

– Programa del Liceu – 16 febrer 1932 – LA FAVORITA – Alicia Calado – Cos de ball

1929

– Programa del Liceu – 12 gener 1929 – LA FAVORITA – Mestra de ball P. Pamias – 1ª ballarina: Carmen Salazar – Cos de ball

1926

– Programa del Liceu – 4 desembre 1926 – LA FAVORITA – mestra de ball: Pauleta Pamias – 1ª ballarina: Maria Zani – 1º ballarí: Michael Tedoroff – cos de ball

1922

– Programa del Liceu – 2 desembre 1922 – LA FAVORITA – Ballarines: Boronat, Kashuba, Boldireff – Cos de ball