Dansa – Danza XI

Posted on by Posted in balls, Dades històriques, Representacions .

DANZA XI –
– Música: Enrique Granados
– Coreografia: Juan Magriñà

1971

_ Programa – 8 octubre 1971 – Gala I.F.C.T.I. – Boleras(Jiménez) – Danza castellana(Alfonso) – Sevillanas(popular) – Danza XI de Granados – Romance del despechoJiménez) – Mazurca de los paraguas – Malagueñas(Solano) – Danza del fuego(Falla) – Garrotín(popular) – La reja(popular) – Bolero de Caspe(Bretón)

1961

_ Programa – 12 octubre 1961 – Palau de la Música – Gales coreogràfiques amb motiu de la concessió, a Aurora Pons, de la Medalla d’Or del Cercle Artístic de Belles Arts de Madrid amb participació del Cos de Ball del Liceu i la col·laboració d’Ana Mercedes i Antonio Español – ORFEO(lento;variación;allegreto) VARIACION(Tchaikowsky) – GRANADA(Albéniz) – VARIACION ROMANTICA(Schubert) – … – PASO A CUATRO(Tchaikowsky) – MALAGUEÑAS(Solano) – DANZA XI(Granados) – EL TRIPILI(F. Obradors) – LA VIDA BREVE(Falla) – DANZA DE LA GITANA(Albéniz) – RUMORES DE LA CALETA(Albéniz) – Coreografía: Juan Magriñá – Ballarins: Laura Ferré, Regina Carrera, María Novellas, Asunción Petit, Asunción Aguadé, Cristina Guinjoan, Araceli Torrents, Antoñita Barrera, Elisabeth Bonet, Angeles Tozi, Aurora Pons

Ball – La Danza de las Horas

Posted on by Posted in balls, Dades històriques, Representacions .

LA DANZA DE LAS HORAS – Pertany al tercer acte de la òpera ‘La Gioconda’, en el transcurs de la mateixa es celebra una recepció al Palau dels Dux, a Venècia, complimentant el seu representant Alvise Badoero als convidats amb la popular “Dansa de les hores” que, aïllada de la resta de l’acció, forma part del repertori de diverses companyies coreogràfiques com un ballet de vistositat i brillantor.
– Música: Amilcare Ponchielli
– Coreografia: Juan Magrinyà

fotos La Gioconda

1974

– Programa del Liceu – 1 al 6 octubre 1974 – Festival Internacional de Ballet – Primer programa(dies 1,2,3): DANZA DE LAS HORAS(de la Gioconda) – FESTIVAL DE LAS FLORES EN GENZANO(Paso a dos) – BAILES ESPAÑOLES DEL SIGLO XVIII(Tirana, Panaderos, Bolero del “Marabú”, Seguidillas) – INTERLUDIO de VIVES(de la sarsuela “Bohemios”) – EL SOMBRERO DE TRES PICOS – Segon programa(dies 4,5,6): A TIEMPO ROMANTICO – CLARO DE LUNA – ENSAYO – ROSSIO – LA MOZA Y EL ESTUDIANTE(paràfrasis de la ópera “La Dolores”) – Director artístic: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Asun. Aguadé, A. Rovira – Primers ballarins: Ang. Aguadé, F. Lizundia – 1e ballarí de caràcter: F. Areta – Solistes: C. Cavaller, J. A. Flores – Dir. escena: D. Monjo – Mestra pianista: Conchita Pujol – Tècnic de so: D. Monjo jr. – Cos de ball: G. Gella, Maite Casellas, Gloria López, M. Gloria Garay, Nont. Freixas, M. Esther Cañizares, Mercedes Casas, M. Carmen Ventura, Mercè Núñez, Marisa Salellas, Marta Guerrero, M. Dolores Ramírez, M. Angeles Sautiño, Carmen Kusina, Silvia Roig, Isabel Rincón, Ana Parcerisas, M. Ageles Barenys, M. Angeles Lacalle, M. Elvira Gili, M. Nieves Merlo, José Béjar, Agostino Romeo Jaime Soteras, Andrés Rico, Jorge Carreño, Pedro López, Xavier Bagá

Critica – 5 octubre 1974 – Diario de Barcelona – Entusiasta actuació del ballet del Liceu – Festival Internacional de Dansa – Dins de l’actual Festival Internacional de Dansa va tenir lloc el actual Ballet del Gran Teatre del Liceu en la seva seu habitual. Novament van quedar demostrades les moltes possibilitats i l’extraordinari mèrit i entusiasme d’aquesta formació coreogràfica, realment de característiques úniques al nostre país…… La vetllada es va iniciar amb la DANSA DE LES HORES, de l’òpera La Gioconda, en una nova i bellíssima coreografia de Juan Magriñá, que va combinar sàviament plàstica i dinàmica, amb moments particularment feliços tant en l’estètica distribució dels grups com en la brillantor i vibració del “galop” final. Asunción Aguadé amb la seva reconeguda finor i depurada tècnica. Alfonso Rovira va tenir en aquest ballet una comesa més aviat de “porteur”…. i el cos de ball femení va actuar amb encert total en una obstinació gens fàcil, en el qual la coreografia de tan vistós efecte exigia conjunció, ritme i lliurament absolut……. La representació seguida atentament per un nombrós públic va finalitzar amb merescudes ovacions, així com per a Juan Magriñá…. -P. N.-

1966

_ Programa – 11 al 18 maig 1966 – Teatre Principal ( Valencia) – LA NOCHE DE WALPURGUIS – TAPICES DE GOYA – LA MOZA Y EL ESTUDIANTE – LA DANZA DE LAS HORAS(Elis. Bonet, F. Lizundia, Ang. Aguadé, Asun. Petit, Rita Bascompte, Elena Bonet, C. Cavaller, D. Escriche, M. Falcó, Cr. Miñana, R. Ripoll, M. Roca, Marg. Sales, R. Sicart) – GAVIOTAS – EL AMOR BRUJO

_ Programa per assaig i programació temporada – 26 novembre 1966 –

1963

_ Programa – 6 abril 1963 – Palau de la Música – Festival de dansa – FANTASIA ROMANTICA(Shubert) – DANZA DE LAS HORAS(A. Pons, J. Sánchez, A. Barrera, C. Guinjoan, Asun. Aguadé, N. Llovet, A. Ortiz, Elis. Bonet, Asun. Petit, M. Novellas, A. Tozzi, L. Ferré, M.T. Muntalt, P. Sánchez) – PANADEROS DEL SIGLO XIX(J.Alfonso) – LA MUERTE DEL CISNE – LA SABOTIERE(Vidor) – DANZA CASTELLANA(J.Alfonso) – EL PAJARO AZUL – CAKE WALK(Debusy) – DANZA DEL FUEGO –

Dansa – Danza Castellana

Posted on by Posted in balls, Dades històriques, Representacions .

DANZA CASTELLANA – Pertany a ‘Suite de danzas españolas’
– Música: Juan Alfonso
– Coreografia: J. Magrinyà

“Danza castellana” (en comptades ocasions anunciada també com “Jota castellana”) fou un interessant treball coreogràfic de Joan Magrinyà que formà part immediatament del repertori del Ballet Titular del Liceu atesa la seva bona acceptació per part del públic. Partint del folklore de Castella (en aquest cas concret del poble de Lagartera, Toledo) i amb música de Juan Alfonso (‘Danza núm.1′), el Mestre concebí una dansa amb acompanyament de “palillos” que, tot i conservar aquest esperit popular i l’aroma folklòric, era profundament estilitzada i elegant (trets, d’altra banda, característics de l’estil Magrinyà): cal recordar que el 1951 amb el ballet “Festa major” Magrinyà ja havia fet idèntica tasca estilitz-adora. Aquesta dansa, servida amb vestuari preciós propietat de cada ballarina -i amb sabata, no pas amb sabatilla de mitja punta- fou sovint interpretada solta o inclosa en una “Suite de danzas españolas” que es presentava arreu. Així, en les gales d’agost de 1968 que el Ballet liceista va protagonitzar a la Plaça de Toros de Les Arenes de Barcelona, fou un dels números més reeixits. I com a anècdota curiosa consignar que també fou inclosa en una actuació de ‘bolo’ que tingué lloc el 8 d’octubre de 1971 a la Llotja de Mar barcelonina en el decurs d’un sopar de gala amb motiu de la celebració de l’Assemblea General de l’entitat I.F.C.A.T.I. (i per tant fora de l’àmbit estrictament liceista): es presentà aquesta “Suite de danzas españolas” amb la ‘crème de la crème’ del Ballet del Liceu, quin goig, luxe asiàtic; deliciós, tanmateix, el luxós programa de mà en llengua anglesa que es lliurà als assistents, amb descripcions entranyables de cadascuna de les danses (i curiositats que produeixen un somriure ben adorable com esmentar l’estimada pianista Conxita Pujol com ‘Ballet mistress’, a la manera del Royal Ballet, posem per cas: però és que ho era!). Temps d’or! – Jordi Pujal –

fotos - Danza castellana

1971

_ Programa – 8 octubre 1971 – Gala I.F.C.T.I. – Boleras – Danza castellana – Sevillanas – Danza XI de Granados – Romance del despecho – Mazurca de los paraguas – Malagueñas – Danza del fuego – Garrotín – La reja – Bolero de Caspe – Jota aragonesa

1969

_ Programa – 8 febrer 1969 – Hotel Ritz – Gran festa de gala dels italians – PANADEROS(ballarins: C. Guinjoan, F. Lizundia, G. Coll, Concep. Junyent, C. Cavaller, M. Falcó, M. Roca, R. Ripoll – DANZA CASTELLANA – A. Rovira, M.D. Escriche – MAZURCA(Asun. Aguadé, A. Rovira) – GRANADA(C. Guinjoan) – LA REJA(Asun. Aguadé, A. Rovira) – SEVILLANAS(Asun. Aguadé, A. Rovira, Ang. Aguadé, F. Lizundia, M. D. Escriche, G. Coll, Conc. Junyent, M. Falcó, M. Roca, Ana M. Sala, M. T. Comorera, H. Espejo

1966

_ Programa – 6 febrer 1966 – Teatre del Bosque (Vilanova i Geltrú) – Gal·les de Premsa – I part: Coros y Danzas de España-Orfeón Pirelli-Coros y danzas – II part: Ballet de Joan Magriñá, primers ballarins i solistes del G. T. del Liceu: PANADEROS de J. Alfonso(C. Guinjoán, A. Rovira) – POLCA de Strauss(Eliz. Bonet) – MALAGUEÑAS de Solano(Ang. Aguadé, D. Escriche, A. Tort, A. Rovira) – CASTELLANA de J.Alfonso(Asun. Aguadé) – AMPURDANESA de L. Millet(A. Tort) – CUATRO PEQUEÑOS CISNES de Tchaikowsky(Asun. Petit, R. Carrera, Ang. Aguadé, D. Escriche) – BOLERO DE CASPE de J. Alfonso(Eliz. Bonet, A. Tort) – JOTA ARAGONESA de J.Alfonso(Asun. Aguadé, C. Guinjoán, Ang, Aguadé, D. Escriche, A. Tort, A. Rovira)

Crítica – 6 febrer 1966 – Gales de Premsa- en Vilanova i la Geltrú- Miguel Azagaya – El Ballet de Joan Magriñá va actua en Vilanova i la Geltrú – en el transcurs de l’homenatge que es va rendir al grup vilanoví de Cors i Danses… Finalment va actuar el ballet de l’insigne vilanoví J. Magriñá….. No cal dir que l’actuació d’aquest Ballet que no necessita cap elogi ja que els mèrits artístics i coreogràfics … va ser del més complet gust del públic…

1963

_ Programa – 6 abril 1963 – Palau de la Música – Festival de dansa – FANTASIA ROMANTICA(Shubert) – DANZA DE LAS HORAS – PANADEROS DEL SIGLO XIX – LA MUERTE DEL CISNE – LA SABOTIERE – DANZA CASTELLANA(Ballarina: Asunción Aguadé) – EL PAJARO AZUL – CAKE WALK(Debusy) – DANZA DEL FUEGO –

Òpera – La Clemenza di Tito

Posted on by Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

LA CLEMENZA DI TITO – òpera en dos actes – mostra la imatge d’un governant recte però clement amb el seu poble, fins i tot davant d’un intent d’assassinat contra la seva persona preparat per Vitelia i dut a terme per Sexto, el seu amic.
– Música: Wolfgang Amadeus Mozart
– Llibret: Tommaso Mazzolá
– Coreografia:
– Lloc d’acció: Hongria segle XVIII
– Lloc d’estrena: Teatre Nacional de Praga 6 setembre 1791

Pel desembre de 1975 el Gran Teatre del Liceu proposava una de les darreres òperes compostes per Wolfgang Amadeus Mozart, “La clemenza di Tito”, absent d’aquell escenari des de 1963.
Magna obra mestra, sovint s’ha parlat d’estatisme en la seva acció teatral, de manera que alguns sectors li troben cert aire oratori-al. Potser en base a això per a les tres funcions de la reposició liceista de 1975 l’empresari Pamias va jugar fort en portar la companyia de l’Òpera de Trier, dirigida musicalment per Charles Vanderzand, amb la seva pròpia producció i cantants. I és que la perla d’aquesta producció era la figura del gran Germinal Cassadó (en ocasions escrit ‘Casado’) en ser-ne l’escenògraf i director d’escena. Cassadó (1934-2016), artista famós, mític i, com Alfons Rovira, polifacètic (ballarí, actor, coreògraf, decorador, regista operístic, director teatral, dissenyador de vestuari), de carrera impressionant al costat de referents com el Marqués de Cuevas i Maurice Béjart, amb la seva visió de l’obra volia dotar aquesta “Clemenza” de l’energia i vitalitat (erradicant així l’estatisme) que alguns hi trobaven a faltar. I amb quines eines? Doncs amb dos elements: una sola escenografia, simple i impactant, i donant un gran protagonisme al ballet (no previst en la idea primigènia mozartiana), l’encarregat d’insuflar vida i energia a l’acció. Cassadó va treballar de valent i amb entusiasme amb el Ballet Titular del Liceu -ballarines que participaven encara recorden amb emoció aquells assajos eterns però tan frapants, plens de complicitat amb Germinal Cassadó-, i la companyia, esperonadíssima, va respondre al 200% Conseqüència? Solius en la seva crítica a ‘La Vanguardia’ destaca per damunt de tot la tasca del tàndem Cassadó&Ballet del Liceu: la part musical, en aquest cas, quedava en segon terme. Afortunadament hi ha testimoni gràfic de la màgica tríada Vanderzand&Cassadó&Ballet del Liceu. Un èxit sonat sense pal·liatius, una altra fita per a la companyia.– Jordi Pujal –

fotos - La clemenza di Tito

1975

– No s’ha trobat cap relació nomes el programe de la Temporada del Liceu 1975-76