Després que Joan Magrinyà deixa la seva activitat com a ballarí, però que continua com a coreògraf i mestre de ball, la temporada 1957-58, el cos de ball està encapçalat per Aurora Pons com a ballarina estrella amb Antoñita Barrera i Araceli Torrents com a primeres ballarines. En aquella temporada a part de les col·laboracions habituals amb les òperes, es balla El amor brujo de Falla.

Cal fer menció de la pianista Conxita Pujol

que des dels anys 30 col·labora incansablement amb el mestre Magrinyà fins a la seva jubilació, ja sigui a l’escola de dansa particular, a l’Institut del Teatre on Joan Magrinyà era catedràtic de dansa o amb el cos de ball del Liceu. Excel·lent pianista especialitzada tant en acompanyar les classes de dansa com també en actuacions i recitals de dansa. Va enregistrar el disc LP “Escuela de Ballet” amb la música per poder fer els exercicis que formen part d’una classe. En realitat però, la Sra. Conxita Pujol era molt més que una pianista. Va ser durant anys la mà dreta del mestre Magrinyà, no solament per la seves aportacions en matèria musical, sinó també en qüestions administratives i d’organització, entre d’altres.

L’any 1959 Joan Antoni Pàmias és ja l’únic empresari del Liceu, trajectòria que havia iniciat l’any 1947 associat amb Josep Fugarolas. La figura de Joan Antoni Pàmias és imprescindible per entendre els anys de gran esplendor del Gran Teatre del Liceu fins a la seva mort l’any 1980. Durant la seva gestió fou un gran impulsor del cos de ball fins que el 1966 el convertí en una de les tres masses estables del teatre, juntament amb el cor i l’orquestra. Va procurar que dins de cada temporada d’òpera, el cos de ball estrenés un ballet preferentment amb música de compositors catalans o espanyols.

A la tardor de 1960 es balla al Liceu, Festa Major d’Enric Morera, ballet que ja havien estrenat anteriorment els Ballets de Barcelona. Aquest ballet es torna a representar amb motiu de l’homenatge al mestre Morera a la primavera de 1966.

A la temporada 1961-62 ja hi trobem a Assumpció Aguadé com a solista, que ja havia començat al cos de ball el 1956. El 1969 seria nomenada ballarina estrella. És doncs un dels noms més importants del ballet del Liceu fins a la seva dissolució definitiva el 1988. En la seva extensa i brillant carrera artística també va exercir de mestra i coreògrafa.

La temporada 1962-63 és important pel ballet del Liceu, amb les estrenes de dos ballets. La Rapsodia Sincopada amb música de Rodríguez de Llauder i Soirée Vienesa amb els valsos del Cavaller de la Rosa de Richard Strauss, ballet que es tornaria a reposar la temporada 1970-71. La coreografia dels dos ballets eren del mestre Magrinyà, com quasi tots els ballets que es van estrenar en aquells anys.

En el cos de ball de la temporada 1962-63 ja hi trobem diversos noms que en els anys vinents tindrien un protagonisme singular. Entre molts d’altres tenim aElisabet Bonet, Cristina Guinjoan, Asunción Petit, Emilio Gutierrez, Fernando Lizundia o Albert Tort.

La temporada 1963-64 ingressa al cos de ball del Ballet del Liceu un joveníssim ballarí de només 14 anys que mostra unes qualitats excel·lents per la dansa.

És Alfons Rovira, que en els pròxims anys es convertirà en un gran ballarí, un ballarí irrepetible, i que juntament amb Assumpció Aguadé protagonitzaran la majoria dels mès importants rols dels pròxims anys. Aquell 1963 s’estrena el ballet Suite de Danzas “sobre temas de Couperin” amb música de Richard Strauss i coreografia de Joan Magrinyà, en el que l’Alfons Rovira ja hi figura com a solista. Posteriorment Alfons Rovira seria Primer Ballarí i la temporada 1968-69 Primer Ballarí Estrella del Ballet del Gran Teatre del Liceu.

La següent temporada, la 1964-65, s’estrenen dos ballets: Evocación amb música de Jean Sibelius, i Gavines amb música de Joan Altisent amb Aurora Pons i Ramon Solé com a protagonistes. La temporada 1965-66 el Ballet del Gran Teatre del Liceu només participa en la part de dansa de les òperes i no interpreta cap ballet. En realitat, fer la part de ballet de les òperes és en el que es dedica principalment aquell cos de ball, a part d’interpretar un o diversos ballets cada temporada.

El 28 de gener de 1967 s’estrena el ballet A tiempo romántico amb música d’Enric Granados, sense cap mena de dubte una de les millors coreografies del mestre Joan Magrinyà. El cos de ball està encapçalat per Assumpció Aguadé, Elisabet Bonet i Cristina Guijoan com a primeres ballarines. En aquella temporada comença a ballar en el cos de ball Guillermina Coll, una jove ballarina que després seria solista i primera ballarina del Ballet del Gran Teatre del Liceu i que posteriorment s’ha convertit en un dels noms importants de la dansa catalana i espanyola per la seva carrera plena d’èxits com a ballarina, coreògrafa i docent.

A la temporada 1967-68, s’estrena El Duelo de Raffaello de Banfield amb Alfons Rovira i Assumpció Aguadé en els papers principals i també aquella temporada la leyenda de José de Richard Strauss, amb coreografia de Zlata Stepan que també va actuar en el paper principal femení.

La següent temporada hi ha una estrena mundial realment important, tant des de un punt de vista musical com coreogràfic.

El 1 de febrer de 1969 és el dia de l’estrena mundial de la Suite Simfònica Los cinco continentes amb música de Joan Guijoan que també va dirigir l’orquestra i coreografia de Joan Magrinyà. En el programa de ma hi havia el següent comentari: “Un tanto complejo ha sido dar carácter coreográfico a la partitura, ya que surgen en la misma pasajes de una cierta dificultad a la hora de intentar coreografiarlos. Sin embargo, y teniendo en cuenta que según los cánones de la estética actual todo puede ser expresado por medio de actitudes, gestos y pasos, en el momento de colaborar compositor y coreógrafo se dió la más estrecha compenetración de la que se espera un feliz resultado.“ I efectivament, el resultat va ser molt bo. Segurament va ser el primer gran ballet creat amb elements d’una dansa contemporània incipient en aquells moments a Catalunya, i pràcticament cent per cent català, ja que tant l’autor de la música (Joan Guinjoan), com el de la coreografia (Joan Magrinyà), així com la gran majoria dels ballarins i ballarines participants eren catalans.

La temporada 1969-70 s’estrena el ballet Nochebuena del Diablo d’Oscar Esplà amb coreografia de Joan Magrinyà, i a la temporada següent es fa la reposició de Soireè Vienesa amb el valsos del Caballero de la Rosa de Richard Strauss.

Aquells anys entre finals dels seixanta i primers dels setanta, el cos de ball continua encapçalat per Asumpció Aguadé i Alfons Rovira. Destaquen també noms com els de Àngels Aguadé, Cristina Guinjoan, Guillermina Coll, Fernando Lizundia, Carme Cavaller, Elena Bonet o Maria Dolors Escriche, entre molts altres. El Ballet del Liceu és dons una de les tres masses estables del Gran Teatre juntament amb el cor i l’orquestra.

Els anys entre el 1973 al 1975 son segurament els millors i de mes activitat del Ballet del Gran Teatre del Liceu. El 20 de gener de 1973 s’estrena Pierrot amb música d’Albert Prats Trian dins de la temporada d’òperes. Però aquell 1973 també participa el Ballet a la temporada coreogràfica de primavera, juntament amb el London Festival Ballet i el Ballet du XX siècle de Maurice Bèjart. A part de diverses reposicions estrenen, Fandango del Candil amb la música de diversos autors, Interludio amb música d’Amadeu Vives i Obsesión, la primera coreografia d’Alfons Rovira amb música de Diego Monjo jr.

El 14 de febrer de 1974 s’estrena un altre ballet amb coreografia d’Alfons Rovira i també música de Diego Monjo jr. És Rossio (Fantasia Vivesa).
Aquell mateix any participen a la tardor en el Festival Internacional de Ballet juntament amb altres companyies mundials de prestigi com el London Festival Ballet o el Ballet del Gran Teatro de Ginebra. En aquest Festival van estrenar Ensayo, una nova coreografia d’Alfons Rovira juntament amb altres reposicions la majoria d’elles amb coreografies del mestre Magrinyà.
A mitjans de la dècada dels setanta una nova fornada de ballarins i ballarines, ja formen part del Ballet, d’entre ells cal nomenar noms com els solistes Mercè Núñez, Marta Guerrero, Jaume Soteras i Francesc Bravo, o en el cos de ball, Ángeles Lacalle o Gloria Gella.

 

 

El 1975 s’estrena La Sardana de les Monges amb música d’Enric Morera, i el Ballet Titular del Gran Teatre del Liceu actua novament en el Festival Internacional de Ballet juntament amb companyies de renom com el Gran Ballet Classique de France o el The Scottish Ballet. Cal dir que en aquest festival, a part d’actuar quant estava programat, també va fer unes funcions de més en substituir una companyia de ballet italiana que finalment no va poder venir a Barcelona. En aquest festival es va estrenar al 27 d’octubre de 1975 el ballet Laberinto amb música de Xavier Montsalvatge, en el que ja intervé com a primer ballari estrella Janusz Smolisky.

 

A primers de gener de 1966 el cos de ball del Liceu és nomenat Ballet Oficial del Gran Teatre. Durant diversos anys actuen en les temporades d’òpera a Bilbao i Oviedo, i també fan gires per tot Espanya. El mateix 1966 ja actuen a 25 ciutats espanyoles i el 1968 i dins dels Festivales de España fan una important gira actuant en ciutats com València, Valladolid, Saragossa, Madrid, Barcelona, Sevilla o Múrcia entre d’altres, i es van incorporar a la companyia Georges Govilov com a primer ballarí clàssic i Paco de Alba com a primer ballarí de dansa espanyola.

El 1975 fan sis representacions del Sombrero de Tres Picos al Teatro Comunale Giusepe Verdi de Trieste. En totes aquestes actuacions com també en les del Liceu interpretant ballets, la direcció de l’orquestra anava habitualment a càrrec dels mestres Adrià Sardó i Gerardo Pérez Busquier.

Al cap de dues temporades, l’any 1977 el mestre Joan Magrinyà es jubila. Tenia aleshores 74 anys.

El diumenge 4 d’abril de 1847 És el dia de la inauguració del Gran Teatre del Liceu. Curiosament, però, no es va representar cap ni una òpera.
El programa va ser aquest:

• Obertura del compositor valencià Josep Melcior Gomis i Colomer.
• El drama en tres actes Don Fernando de Antequera, obra de Ventura de la Vega.
• El ballet La Rondeña amb música de Josep Jurch i Rivas i coreografia de Joan Camprubí. L’execució va anar a càrrec de dotze parelles encapçalades pels catalans Manuela García i Joan Camprubí com a ballarins principals.
• La cantata Il Regio Imene, amb música de Marià Obiols i Tramullas, i text italià de Joan Cortada i Sala.

 

Acabada la funció inaugural, es va celebrar un fi de festa en que hi varen intervenir Manuela García i Joan Camprubí.

En aquells primers anys, existien dues companyies al Liceu, la de gènere espanyol en la que destaquen noms com Joan Camprubí, Manuela García, Manuela Perea “La Nena” o Manuel Pérez i la francesa Marie Guy-Stéphan en la de ball estranger. En aquells anys es representen entre d’altres els ballets, Las Mollares de Sevilla o La linda Beatriz.

El 1852 debuta Ricard Moragas de la mà de Frederic Bartorelo, director i primer “bolero”. El 1859 Moragas ja és el primer ballarí i balla amb Manuela Perea “La Nena” per estrenar Celos y caliá i El carnaval de Venecia, coreografies del mateix Ricard Moragas, un excel·lent ballarí que domina tant el ball espanyol com la dansa clàssica i que serà un dels noms propis de la història de la dansa a Catalunya. El 1861 Ricard Moragas i Mariquita Edo estrenen Los Zuavos amb coreografia de Josep Alsina. El 1864 ja formà part del cos de ball una joveneta de tant sols 13 anys, Pauleta Pàmies.

Destaquen noms com Giovannina Piteri, Enric Dervine, Enriqueta Bose, Magdalena Puig o Amalia Ortega, entre molts d’altres. En aquells anys, Ricard Moragas entra i surt del Liceu diverses vegades, i continuen actuant dues companyies, la de ball espanyol i la de ball estranger. Però els últims anys de la dècada dels 60 són temporades fluixes, només amb algunes reposicions i el ballet en franca decadència. Els ballarins són donats de baixa i les ballarines passen a fer papers masculins.

MES INFORMACIÓ

– 1847-04-04/12-31-Corona artística del Gran Teatre del Liceu páginas-188-189

– Lliste de Ballets estrenats per 1ª vegada al Gran Teatre del Liceu 1847 a 1926

El 1873 Roseta Mauri ingressa al Liceu com a primera ballarina de la companyia de ball estranger i representa el ballet pantomímic El descendiente de Barba Azul i també el ballet Brahma, juntament amb Felip Baratti i amb coreografia de Montplaisir. Roseta Mauri és un altre dels noms importants de la dansa d’ aquells anys. Admirada per entesos i profans, el poeta Josep Coll i Britapaja li va dedicar aquests versos:

Balla com una baldufa
gira com un virolet
salta com una llagosta
i és més prima que un llonguet

Dues estrelles del ball estranger, la Noblet i la Dupont són contractades pel Liceu i aprofiten per aprendre repertori nacional, entre d’altres, el Jaleo de Jerez. Igualment passa al inrevés. També ja des de feia uns anys els ballarins nacionals s’interessen pel repertori clàssic, com el cas de Ricard Moragas, Roseta Mauri entre d’altres.
Després de la marxa de Roseta Mauri el 1877 torna a baixar l’afició per la dansa al Liceu. El 1880 Pauleta Pàmies passa a primera ballarina de ball espanyol. Mes tard, la Pàmies, seria la mestra de ball vitalícia del Gran Teatre del Liceu. (el nom de Pàmies està escrit amb els accents diferents)

Si bé el 1888 amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona estan molt de moda els balls de societat de l’època, així com l’òpera alemanya i italiana, els espectacles coreogràfics, continuen estant en decadència. El 1890 es representa Mesalina amb coreografia de Luigi Donesi que té un gran èxit. Per contra, l’any següent es presenta Rodope, que resulta un fracàs.

El 1894 s’estrena al Liceu, Coppélia, amb Adelina Sozo, un any després de la bomba que va deixar pràcticament inactiu el teatre. Segueixen però, encara varis anys amb poca afició per la dansa. El 1902, Amàlia Monroc, alumna de Pauleta Pàmies és la primera ballarina. El 1906 trenca momentàniament l’atonia envers la dansa, la primera ballarina Ginette Magliani.

El 1914 es celebra el cinquantenari del debut al Liceu de Pauleta Pàmies, amb una funció homenatge, en el qual encara va ballar el bolero clásico. L’any següent Charito Delhor, primera ballarina del cos de ball auxiliar de l’òpera del Liceu, encapçala La dansa de les hores de La Gioconda, segurament una de les coreografies més reeixides de Pauleta Pàmies.

El 1917 actuen per primera vegada al Liceu, els Ballets Russos de Serguei Diàguilev, amb totes les seves estrelles. Van causar un gran impacte a Barcelona com també a tota Europa. Va ser segurament, una de les companyies de ballet mes influents del segle XX.

El Liceu, però, continua amb el cos de ball auxiliar per les òperes de la temporada i el 1918 debuta com a primera ballarina amb 14 anys, Teresina Boronat, alumna predilecta de Pauleta Pàmies. El 1919 és contractada per actuar al Teatre Eldorado, però torna al Liceu l’any següent fins el 1923.

El desembre de 1926 es representa al Liceu El Príncep Igor de Borodin. De la mà de Teodor Wassilief, debuta en el cos de ball un jove ballarí, que serà el referent més important de la dansa a Catalunya i Espanya del segle XX: Joan Magrinyà i Sanromà.

MES INFORMACIÓ

Curiositat – 3 abril 1884 – Pauleta Pamias – Gran Teatre del Liceu – Temporada de Pasqua de Resurrecció de 1884