EL GIRAVOLT DE MAIG – Òpera còmica en un acte
– Música : Eduard Toldrà
– Llibret : José Carner
– coreografía:
– Lloc d’acció : en una posada muntanyenca catalana.
– Lloc d’estrena: Palau de la Música Catalana de Barcelona, el 27 de octubre de 1928

fotos - El giravolt de maig

1977/78

– Es troba en el programe de la temporada 1977/78

1962

– Programa del Liceu – 11 desembre 1962 – EL GIRAVOLT DE MAIG – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñà – Cos de ball

1948

– Programa del Liceu – 10 gener 1948 – EL GIRAVOLT DE MAIG – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñà – Cos de ball

1938

– Programa del G. T. Liceu – 1938 – EL GIRAVOLT DE MAIG – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñà – Cos de ball

– link TV3 – A la carta – el Giravolt de Maig

ROMEO Y JULIETA – òpera en cinc actes, dividits en 7 quadres, basat en el famós drama homònim de Shakespeare
– Música – Charles Gounod
– Llibret: J. Barbier i M. Carre
– Coreografia:
– Lloc d’acció: Verona, segle XIV
– Lloc d’estrena: Théâtre Lyrique París 27 abril 1867 – Gran Teatre del Liceu 28 maig 1884

– Informació addicional –(Traducció): Gairebé un segle després de la seva estrena a París, Barcelona es va inclinar davant aquesta coreografia del mestre Magriñà a l’òpera de Romeu i Julieta de Gounod. Durant la seva trajectòria professional, que abasta més de 40 anys, el ballarí i coreògraf Joan Magriñà ha creat les coreografies de més de cent òperes i dues-centes altres peces independents, incloses ballets i obres curtes. La majoria van ser produïts per a l’escenari del Gran Teatre del Liceu, on va dirigir el cos de ballet del 1966 al 1977.
“Romeo i Julieta”, que estava al programa de la temporada de la famosa òpera barcelonina, es troba entre els majors èxits de l’artista.

Òpera, bastant fidel a la tragèdia shakesperiana i estrenada al Théâtre-Lyrique de París el 1867. El 1888, i per a l’estrena a l’Òpera de Paris (en aquell moment la seu operística més important de la capital gala) Gounod retocà la partitura; un dels canvis més transcendentals fou la inclusió, en el quadre segon del quart acte -corresponent a l’escena del seguici nupcial de Juliette- d’una gran suite de ballet. Aquesta versió de 1888 és la que normalment es representa, malgrat que no sempre s’interpreta l’esmentat ballet.
El dia de Nadal de 1963 el Liceu reposava aquesta òpera després de 50 anys d’absència, per la qual cosa l’empresari Pamias va disposar d’uns mitjans que, a priori, garantien un èxit sonat, amb tres divos francòfons, Mady Mesplé (gran estrella a l’Opéra de París), André Turp (ídol liceista que, malauradament, no podria cantar les tres funcions programades, essent substituït per Albert Lance) i Joseph Rouleau (i la feliç circumstància d’una joveníssima Mirna Lacambra -gràcies a la qual avui l’òpera viatja per tota Catalunya- en el rol de Stephano). Però, segons la crítica signada per Manuel Rodríguez de Llauder, les funcions foren grises i el vertader gran èxit de la vetllada fou el del Ballet Titular del Liceu en l’esmentada suite de ballet, feliçment respectada, amb la Ballarina Estrella Aurora Pons al capdavant i una magnífica coreografia de Magriñà. Gran èxit ben merescut, òptima actuació, ras i curt.
Gener de 1977, el Ballet Titular del Liceu va intervenir primordialment només en el primer acte, en l’escena de la festa on es coneixen els dissortats protagonistes. En la seva crítica publicada a ‘La Vanguardia’ Montsalvatge parla en conjunt d’una funció grisa i, pel que fa al Ballet, no ho fa amb massa entusiasme; l’òpera francesa en general, però, aquells anys no era potser la nina dels ulls de bona part del públic liceista i aquest títol era poc conegut aquí. En qualsevol cas era un luxe disposar de tota una companyia de ballet per a una prestació així, ballant una interessant coreografia de tall clàsic. Deliciós esmentar que els intèrprets de Mercutio, Tybalt i Stéphano eren tres grans amics de LiceXballet. – Jordi Pujal – Instagram:-art.1–art.2

fotos - Romeo y Julieta (ópera)

1985

– Programa del Liceu – 18,21,24,27 febrer 1985 – ROMEO Y JULIETA – Coreografia: Assumpta Aguadé

Article – 18 febrer 1985 – La Vanguardia – Liceu – ROMEO Y JULIETA –

1977

– No s’ha trobat cap programa però si la critica:
Critica – 9 gener 1977 – La Vanguardia – Reposició de ROMEO Y JULIETA al Liceu-

1963

– Programa del Liceu – 25 desembre 1963 – ROMEO Y JULIETA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – ballarina estrella: Aurora Pons – primers ballarins: Cristina Guinjoan, Asun. Aguadé, Elisabeth Bonet, Juan Sánchez – solistes: Asunción Petit, Angeles Tozzi – Cos de ball

_ Programa del Liceu – 28 febrer 1963 – ROMEO Y JULIETA- Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – ballarina estrella: Aurora Pons – primers ballarins: Cristina Guinjoan, Asun. Aguadé, Elisabeth Bonet, Juan Sánchez – solistes: Asunción Petit, Angeles Tozzi – Cos de ball

Critica – 25 desembre 1963 – ROMEO Y JULIETA – Medy mesple, Andre Turp – X. Montsalvatge

Critica – 27 desembre 1963 – ROMEO Y JULIETA – Medy mesple, Andre Turp – R. Bayod y Serrat

Critica – 27 desembre 1963 – ROMEO Y JULIETA – Medy mesple, Andre Turp-M. R. de Llauder

DOÑA FRANCISQUITA – Comèdia lírica en tres actes i cinc quadres. Inspirat en “La discreta enamorada” de Lope de Vega.
– Música: Amadeu Vives.
– Llibret: Federico Romero i Guillermo Fernandez Shaw
– Coreografia: Juan Magriñá
– lloc d’acció: Madrid a mitjans del segle XIX durant la setmana de Carnestoltes
– Lloc d’estrena: Teatre Apolo de Madrid el 17 de octubre de 1923 –

El gran compositor de Collbató Amadeu Vives, en la seva deliciosa obra mestra “Doña Francisquita” (sarsuela popularíssima, ambientada en el Madrid decimonònic durant l’època de Carnestoltes), va obsequiar la dansa amb una joia impagable: el famós ‘Fandango’ col·locat estratègicament en el tercer acte, gairebé al final de l’obra. Fragment vibrant i arravat-ador, sovint és interpretat solt en les sales de concert, havent esdevingut tanmateix prova de foc per a grans intèrprets de castanyoles (amb Emma Maleras -deixebla de Magriñà i tota una institució de la dansa a Barcelona- i Lucero Tena al capdavant). L’empresari Pamias va voler homenatjar el 1975 el gran tenor Plácido Domingo (ídol liceista, en l’època residint a Barcelona) i els seus pares organitzant luxosament una funció única i extraordinària de “Doña Francisquita” on Domingo dirigí l’orquestra (llavors una raresa, ja que gairebé mai ho feia) i els seus pares, Pepita Embil i Plácido Domingo pare -autèntics referents sarsuelístics-, cantaren els rols d’Aurora la Beltrana (on l’Embil demostrà magistralment què era aquest rol protagonista meravellós) i Don Matías, el pare del protagonista.
Per la part de Doña Francisca es convocà Conchita Panadès, llavors gairebé retirada, que havia estat gran col·lega del matrimoni. La parella protagonista, Ángeles Chamorro i Evelio Esteve, tenor d’Elda, ciutat d’inesborrables records per a LiceXballet. En el repartiment també dos estimats amics de LiceXballet, María Uriz (llavors María Asunción) i Josep Ruiz. Al caràcter entranyable de l’event correspongué una interpretació acuradíssima de tothom, culminant-ho tot la magistral intervenció del Ballet del Liceu: llàstima la brevetat de llur tasca! El compositor Diego Monjo jr., ‘còmplice’ del Ballet del Liceu en tantes aventures, s’afegí a la celebració. El Ballet del Liceu, per tant, té el privilegi envejable d’haver estat una de les poques (si no l’única) companyies de ballet dirigides musicalment per Plácido Domingo.– Jordi Pujal –

fotos - Doña Francisquita

1975

– Programa del Liceu – 11 gener 1975 – DOÑA FRANCISQUITA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarines estrella: Asunción Aguadé i Alfonso Rovira; 1º ballarines: Angeles Aguadé, Fernando Lizundia; Solistes: Carmen Cavaller, Mercedes Nuñez, José Flores

1972

– Programa G. T. Liceu – 29 gener 1972 – DOÑA FRANCISQUITA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarines estrella: Asunción Aguadé y Alfonso Rovira; 1º ballarines: Angeles Aguadé; Solistes: Elena Bonet, Carmen Cavaller, Guillermina Coll; Colaboració especial dels 1º ballarins: Antonio Español i Antonio Monllor.

1938

– Programa del Liceu – 28 abril 1938 – DOÑA FRANCISQUITA – Cos de ball dirigit per: Juan Magriñá – 1ª parella de ball: Rosita Segovia i Juan Magriñá – Cos de ball

– Programa del Liceu – 5 novembre 1938 – DOÑA FRANCISQUITA – Cos de ball dirigit per: Juan Magriñá – 1ª parella de ball: Trini Borrull i Juan Magriñá – Cos de ball

1933

– Programa del Liceu – 12 febrer 1933 – Mestressa de ball: P. Pamias – 1ª ballarina: Alicia Calado – Cos de ball

IRIS – Òpera verista Melodrama en tres actes.
– Llibret : Luigi Illica
– Música : Pietro Mascagni
– Coreografia: Juan Magriñà
– Figurins i decorats: Ramon Ivars
– Lloc d’acció: Japó en temps llegendari
– Lloc d’estrena: Teatro Costanzi de Roma, 1898 –

El compositor Pietro Mascagni, popular sobretot per “Cavalleria rusticana”, va estrenar la seva òpera “Iris” el 1898 al Teatro Costanzi de Roma dirigint musicalment ell mateix l’orquestra. Melodrama ambientat al Japó, amb inspirades melodies i audaços mitjans expressius -sobretot tenint present l’època de composició-, l’autor prioritzà el simbolisme de l’acció enfront el propi desenvolupament dramatúrgic de la història. En el seu acte primer inclou un breu (però intens) ballet- pantomima amb tres rols protagonistes assignats a ballarines, fragment d’importància cabdal en el desenvolupament de l’acció.
Pel novembre de 1973 el Liceu reposava “Iris”, absent d’aquell escenari des de feia més de setanta anys, dirigida musicalment per Ino Savini, en l’escena per Walter Cataldi-Tassoni (amb unes decoracions precioses molt lloades per la crítica) i protagonitzada per la soprano Atsuko Azuma (i dos amics de LiceXballet, la soprano Carme Hernández i el tenor Josep Ruiz, formant part de l’admirable elenc). L’esmentat ballet-pantomima va ser el vehicle perfecte per al lluït treball del Ballet del Liceu: les tres absolutes protagonistes del moment (cadascuna citada i amb el nom del rol interpretat en el ‘dramatis personae’ inclòs en el programa de mà) foren tres Primeres Ballarines de la companyia, Asunción Aguadé, Àngels Aguadé i Guillermina Coll, abillades espectacularment segons figurins deliciosos dissenyats per Ramon Ivars. L’hemeroteca explica que aquestes funcions foren rebudes amb un entusiasme moderat, sense protestes però tampoc amb grans ovacions, reconeixent -això sí- la tasca admirable de la soprano Azuma. Ben normal, hom no podia sempre assolir només èxits incontestables i incontestats. Bona tasca del Ballet del Liceu, una coreografia del Mestre més en l’ampli catàleg de LiceXballet. L’exotisme d’Extrem Orient també era ben rebut en aquells anys d’or!
Un ballet-pantomima amb tres ballarines en els rols protagonistes de tres ‘geishes’ dansarines que simbolitzen, en una atmosfera onírica, “La bellesa”, “La mort” i “El vampir” (i així acreditades en el ‘dramatis personae’ de l’obra, “La bellezza”, “La morte”, ” Il vampire”). El 1973 (i amb la col·laboració luxosa de tot el Ballet del Liceu) foren interpretades, respectivament, per Asunción Aguadé, Àngels Aguadé i Guillermina Coll, tres grans Primeres Ballarines de la companyia.
El vestuari, impactant i espectacular, servint la dramatúrgia de l’obra, fou dissenyat per Ramon Ivars. – Jordi Pujal – Instagram:-art.1–art.2–art.3

fotos - Iris – Figurins de Ramon Ivars

1973

– Programa del Liceu – 22 novembre 1973 – IRIS – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball