GUILLERMO TELL – Opera en 4 actes, dividits en 5 cuadres – És la òpera que es representava al Liceu de Barcelona la nit de l’atemptat anarquista (7 de novembre de 1893).
– Música: Gioachino Rossini
– Llibret: Stefano Etienne De Jouy i Hippolyte Bis
– Coreografia: Juan Magriñá
– Lloc d’acció: Suïssa
– Lloc d’estrena: T. Académie Royale de Musique(París) 3/agost/1829
La darrera aportació operística del compositor Gioachino Rossini fou la ‘grand opéra’ francesa “Guillaume Tell” -un vertader ‘capolavoro’- escrita per a París, on fou estrenada el 1829. Pel fet de tractar-se d’una ‘grand opéra’, Rossini va haver d’incloure-hi una gran suite de ballet. Posteriorment se’n va fer una versió italiana, “Guglielmo Tell”, que és la que durant anys s’acostumava a representar als teatres malgrat no fer-se massa sovint, sobretot per la dificultat en trobar tenors capacitats per a enfrontar-se amb les terribles dificultats del rol d’Arnold/Arnoldo, de tessitura vocal massacrant. En poder disposar d’un tenor d’aquesta naturalesa -tot un ídol de la casa-, Mario Filippeschi, i d’altres figures del moment (GiuseppeTaddei, Ivo Vinco i la inoblidable soprano catalana Lina Richarte) l’aguerrit empresari liceista Pamias va presentar l’òpera al coliseu de la Rambla pel desembre de 1959 en la versió italiana (malgrat que, per tractar-se d’aquella època, s’anunciava en castellà, com a “Guillermo Tell”). Interpretant la brillant coreografia concebuda per Joan Magriñà el Ballet del Liceu va tenir una intervenció molt lluïda.
Feliçment per a la història testimoni gràfic d’aquelles glorioses funcions amb la imatge de les figures de la companyia d’aquella temporada 1959-60 i acreditades totes com pertocava al programa de mà de l’òpera amb la curiosa denominació atorgada a la Ballarina Estrella Aurora Pons i al (llavors) Ballarí Solista Miguel Navarro: ‘Pareja principal’. També apareixen Araceli Torrens i Antoñita Barrera (Primeres Ballarines) i Romana Uttini i Cristina Guinjoan (Ballarines Solistes). Poc temps després Guinjoan i Navarro esdevindrien Primers Ballarins de la companyia.
‘Guglielmo Tell’, aquesta de 1974 fou una versió amb irregularitats pel que fa al rendiment vocal (lluïren molt la soprano Leona Mitchell i el baríton Anselmo Colzani, però la part del tenor, element cabdal per a reeixir satisfactòriament l’escomesa, va anar ‘d’aquella manera’). Com a bona ‘grand opéra’ composta per encàrrec de l’Òpera de París el seu tercer acte inclou una gran suite de ballet articulada en diversos números musicals molt brillants (suite que a vegades ha estat inclosa com a peça orquestral en concerts simfònics), oportunitat d’or pel lluïment d’una companyia de dansa. L’honor aquell 1974, naturalment, va correspondre al Ballet Titular del Liceu en un moment dolç i esplendorós de la seva trajectòria: en la seva crítica publicada a ‘La Vanguardia’ Montsalvatge lloava la gran tasca de la companyia en aquelles funcions. Malauradament no es té detalls concrets de l’ajustada coreografia del Mestre, que tant casava amb l’esperit de l’obra. – Jordi Pujal – art. 1 – art. 2
1974
– No s’ha trobat cap programa de mà sobre aquesta representació però consta en el de la temporada 1974-75
1959
– Programa del Liceu – 17 desembre 1959 – GUILLERMO TELL – Ballarins: Aurora Pons, Miguel Navarro, Antoñita Barrera, Araceli Torrens, Cristina Guinjoan, Romana Uttini – Mestre coreògraf: Juan Magriñá.
– Programa del Liceu – 17 desembre 1959(altre) – GUILLERMO TELL – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarina estrella: Aurora Pons – Primeres ballarines: Antoñita Barrera, Araceli Torrens – Solistes: Cristina Guinjoan, Miguel Navarro.
1925
– Programa del Liceu – 19 desembre 1925 – GUILLERMO TELL – Mestra de ball: Pauleta Pamias – Primera ballarina: Manolita del Río – Cos de ball
