Associació LiceXballet
  • Inici
  • Qui som
    • Naixement de l’Associació LiceXballet
    • Objectius
    • Junta directiva
    • Col·laboradors
  • Dades històriques
    • Història del Ballet del Gran Teatre del Liceu (1847-1988)
    • Els Ballets de Barcelona i la seva incorporació al Ballet del Teatre del Liceu (1951-1953)
    • Premis i Honors
    • Programes i premsa – classificats per anys – Programes de les Temporades
    • Representacions (ballets, òperes, operetes, sarsueles, films, espectacles)
    • Vestuari i figurins
    • Coreògrafs i Mestres
    • Biografies dels ballarins
    • Fotos del Ballet del Liceu (1958-88)
    • Bibliografia
    • Vídeos
    • Anècdotes i records
  • Llibre Licexballet
  • *Notícies
    • Notícies actuals
    • Premsa actual
    • Notícies anys enrere
    • Premsa anys enrere
  • Enllaços
  • Actes i propostes
  • Contacte
    • Ventajas de hacerse socio
    • Vull informació
    • Vull donar-me d’alta
    • Vull donar-me de baixa
    • Informació important

Òpera – Guillermo Tell

Posted on 2018-11-16 by webmaster Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

GUILLERMO TELL – Opera en 4 actes, dividits en 5 cuadres – És la òpera que es representava al Liceu de Barcelona la nit de l’atemptat anarquista (7 de novembre de 1893).

– Música: Gioachino Rossini
– Llibret: Stefano Etienne De Jouy i Hippolyte Bis
– Coreografia: Juan Magriñá
– Lloc d’acció: Suïssa
– Lloc d’estrena: T. Académie Royale de Musique(París) 3/agost/1829

La darrera aportació operística del compositor Gioachino Rossini fou la ‘grand opéra’ francesa “Guillaume Tell” -un vertader ‘capolavoro’- escrita per a París, on fou estrenada el 1829. Pel fet de tractar-se d’una ‘grand opéra’, Rossini va haver d’incloure-hi una gran suite de ballet. Posteriorment se’n va fer una versió italiana, “Guglielmo Tell”, que és la que durant anys s’acostumava a representar als teatres malgrat no fer-se massa sovint, sobretot per la dificultat en trobar tenors capacitats per a enfrontar-se amb les terribles dificultats del rol d’Arnold/Arnoldo, de tessitura vocal massacrant. En poder disposar d’un tenor d’aquesta naturalesa -tot un ídol de la casa-, Mario Filippeschi, i d’altres figures del moment (GiuseppeTaddei, Ivo Vinco i la inoblidable soprano catalana Lina Richarte) l’aguerrit empresari liceista Pamias va presentar l’òpera al coliseu de la Rambla pel desembre de 1959 en la versió italiana (malgrat que, per tractar-se d’aquella època, s’anunciava en castellà, com a “Guillermo Tell”). Interpretant la brillant coreografia concebuda per Joan Magriñà el Ballet del Liceu va tenir una intervenció molt lluïda.
Feliçment per a la història testimoni gràfic d’aquelles glorioses funcions amb la imatge de les figures de la companyia d’aquella temporada 1959-60 i acreditades totes com pertocava al programa de mà de l’òpera amb la curiosa denominació atorgada a la Ballarina Estrella Aurora Pons i al (llavors) Ballarí Solista Miguel Navarro: ‘Pareja principal’. També apareixen Araceli Torrens i Antoñita Barrera (Primeres Ballarines) i Romana Uttini i Cristina Guinjoan (Ballarines Solistes). Poc temps després Guinjoan i Navarro esdevindrien Primers Ballarins de la companyia.
‘Guglielmo Tell’, aquesta de 1974 fou una versió amb irregularitats pel que fa al rendiment vocal (lluïren molt la soprano Leona Mitchell i el baríton Anselmo Colzani, però la part del tenor, element cabdal per a reeixir satisfactòriament l’escomesa, va anar ‘d’aquella manera’). Com a bona ‘grand opéra’ composta per encàrrec de l’Òpera de París el seu tercer acte inclou una gran suite de ballet articulada en diversos números musicals molt brillants (suite que a vegades ha estat inclosa com a peça orquestral en concerts simfònics), oportunitat d’or pel lluïment d’una companyia de dansa. L’honor aquell 1974, naturalment, va correspondre al Ballet Titular del Liceu en un moment dolç i esplendorós de la seva trajectòria: en la seva crítica publicada a ‘La Vanguardia’ Montsalvatge lloava la gran tasca de la companyia en aquelles funcions. Malauradament no es té detalls concrets de l’ajustada coreografia del Mestre, que tant casava amb l’esperit de l’obra. – Jordi Pujal – art. 1 – art. 2

fotos - Guillermo Tell

1974

– No s’ha trobat cap programa de mà sobre aquesta representació però consta en el de la temporada 1974-75

1959

– Programa del Liceu – 17 desembre 1959 – GUILLERMO TELL – Ballarins: Aurora Pons, Miguel Navarro, Antoñita Barrera, Araceli Torrens, Cristina Guinjoan, Romana Uttini – Mestre coreògraf: Juan Magriñá.

– Programa del Liceu – 17 desembre 1959(altre) – GUILLERMO TELL – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarina estrella: Aurora Pons – Primeres ballarines: Antoñita Barrera, Araceli Torrens – Solistes: Cristina Guinjoan, Miguel Navarro.

1925

– Programa del Liceu – 19 desembre 1925 – GUILLERMO TELL – Mestra de ball: Pauleta Pamias – Primera ballarina: Manolita del Río – Cos de ball

Opera – El Mozo que casó con mujer brava

Posted on 2018-11-16 by webmaster Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

EL MOZO QUE CASÓ CON MUJER BRAVA – Faula musical en un acte, tres interludis i tres quadres
– Música : Carles Suriñach Wrokona
– Llibret : Néstor Lujan.
– coreografía: Juan Magriñá
– Lloc d’acción: ciutat mora…
– Lloc d’estrena: Gran Teatre del Liceu 10 gener 1948

1948

– Programa del Liceu – 10 gener 1948 – EL MOZO QUE CASÓ CON MUJER BRAVA – Coreografia de: Juan Magriñá – Primera parella de ball: Maria de Avila i Juan Magriñá – Figurins i esbossos: Manuel Muntañola

Òpera – El Caballero de la Rosa

Posted on 2018-11-15 by webmaster Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

EL CABALLERO DE LA ROSA – Òpera en tres actes.
– Música: Richard Strauss.
– llibret: Hugo Von Hofmannsthal.
– Coreografia:
– Lloc d’acció: Viena en els primers anys del regnat de Maria Teresa (segle XVIII).
– Lloc d’estrena: Königliches Opernhaus Alemanya 25 gener 1911 – al Gran Teatre del Liceu 2 de abril de 1921

1966

– Programa del Liceu – 11 desembre 1966 – EL CABALLERO DE LA ROSA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball

1964

– Programa del Liceu – 10 gener 1964 – EL CABALLERO DE LA ROSA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball

1958

– Programa del Liceu – 7 gener 1958 – EL CABALLERO DE LA ROSA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball

1954

– Programa del Liceu – 13 gener 1954 – EL CABALLERO DE LA ROSA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball

– Programa del Liceu – 20 gener 1944 – EL CABALLERO DE LA ROSA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball

1934

Cartell – 24 novembre 1934 – Teatre del Liceu –

1923

– Programa del Liceu – 1923 – Castellà i Català – EL CABALLERO DE LA ROSA

Opereta – El Barón Gitano

Posted on 2018-11-15 by webmaster Posted in Dades històriques, operetes, Representacions .

EL BARON GITANO – Opereta còmica en tres actes.
– Música: Johan Strauss.
– llibret: Ignacio Schnitzer so bre la novel·la “Saffi” de Maurus Jokai.
– Coreografia: Klagenfurt adaptades per a la reposició liceista.
– Lloc d’acció: se suposa ocorre en una regió d’Hongria i a Viena (Àustria) a mitjans del segle XVIII.

La temporada de primavera de 1976 es va dedicar exclusivament a l’opereta presentant-ne quatre títols: “Die Fledermaus (El rat-penat)”, “Der Zigeunerbaron (El baró gitano)”, “Le chanteur de Mexico (El cantor de Mèxic)” i “Gipsy”. I, naturalment, el Ballet del Liceu va dir la seva als quatre títols de la millor manera que sabia: posant a disposició d’un gènere gairebé desconegut per a ell el seu talent immens, la seva energia, les ganes de gaudir i fer gaudir; en definitiva, el seu mestratge.
“Der Zigeunerbaron (El baró gitano)” de Johann Strauss fill, interpretat per la Companyia de l’Òpera de Klagenfurt amb el concurs, però, de les masses estables liceistes. Les coreografies eren les de la producció original de Klagenfurt adaptades per a la reposició liceista.
Gran prestació del Ballet, amb els Primers Ballarins Asunción Aguadé i Fernando Lizundia al capdavant, lloada per Solius en la seva ressenya a ‘La Vanguardia’. I el ballarí Antonio Monllor s’incorporà a l’elenc per aquesta producció en una de les seves col·laboracions extraordinàries habituals.
Una cloenda de temporada ‘marxosa’, d’una companyia de dansa tot terreny que superava amb nota tots els reptes i que sabia ser molt divertida… – Jordi Pujal – art. 1 – art. 2

fotos - El barón gitano

1976

– Es va representa al Liceu – 30 d’abril, 1, 2 de maig de 1976 – pero no s’ha trobat cap programe – Anunci – 30 abril 1976 – La Vanguardia

Critica – 4 maig 1976-05 – La Vanguardia – EL BARON GITANO –

1969

– Programa del Liceu – 25 gener 1969 – EL BARON GITANO – Companyia de la Òpera de Essen (Alemania)

« Pàgina anterior
Pàgina següent »

Anuncis

Per adquirir el llibre fes clic a la imatge

Agenda Ballet de Barcelona

CyberChimps WordPress Themes

© Associació LiceXballet / I F: G65955338