EUGENE ONIEGUIN – Escenes líriques en 3 actes(7 escenes). Basat en la novel·la homònima en vers d’Aleksandr Puixkin, publicada en 1831
– Música: Piotr Ilich Tchaikovsky
– llibret: P. I. Txaikovsky – Konstantín Shilovski
– Coreografia:
– Lloc d’acció:
– Lloc d’estrena: Teatre Maly de Moscou el 29 de març de 1879 – Gran Teatre del Liceu el 4 de gener de 1955

El gran compositor Piotr Illitx Txaikovski, a qui tant deu el món del ballet en haver-hi contribuït amb obres cabdals com “Trencanous” i “El llac dels cignes”, també en moltes de les seves òperes mostrà una gran afinitat i estima per la dansa en incloure-la-hi. A la deliciosa “Ievgueni Onieguin”, sobre la que John Cranko concebria el seu ballet “Onegin”, quatre són els números coreogràfics -i talment identificats a la partitura com tot seguit es detalla-, perfectament inserits en l’acció dramàtica: una dansa de camperols cantada pel cor a l’acte primer, un vals (bastant popular) i una masurca a l’acte segon i, a l’acte tercer, al palau del Príncep Gremin, dues danses de tall més solemne en justa correspondència al lloc de l’acció, la cèlebre polonesa inicial, majestuosa (molt famosa, sovint interpretada com a peça de concert, i que durant anys Radio Nacional de España emprà com a sintonia en començar les retransmissions operístiques en directe des del Liceu), i una escocesa (que malauradament és suprimida en la majoria de produccions d’aquesta òpera: una autèntica llàstima, doncs és un fragment vigorós, una delícia digna del millor Txaikovski). El Liceu programà tres representacions d’aquesta òpera pel gener de 1976 a càrrec de la companyia de l’Òpera de Brno però amb les pròpies masses estables del teatre.
Curiositats: els solistes cantaven en el rus original de l’òpera, el cor ho feia en italià (habitual al Liceu en l’època); al Ballet del Liceu s’hi afegiren quatre ballarins solistes de l’equip de Brno. Segons es desprèn dels comentaris de Montsalvatge a “La Vanguardia” foren unes funcions grises però la tasca del Ballet Titular del Liceu, reeixidíssima (“muy lucida”). I és que l’estilització que la companyia aportava a aquestes danses de saló, de gran nivell, les sublimava. – Jordi Pujal – art. 1 – art. 2

fotos - Eugene Onieguin

1976

– Es va representa el 22, 24 i 25 gener de 1976 però no s’ha trobat cap programa – Anunci 22 gener 1976 – La Vanvuardia

Critica – 27 gener 1976 – La Vanguardia – Liceu – EUGENE ONIEGUIN – … el ballet molt lluït, augmentat amb quatre solistes del teatre de Brno. … – X. M. –

1970

– Programa liceu – 25 desembre 1970 – EUGENE ONIEGUIN – Mestre coreògraf: J. Magriñá – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – Primera ballarina: Angeles Aguadé – Solistes: Elena Bonet, Carmen Cavaller, Guillermina Coll, M. Dolores Escriche – Cos de ball

1963

– Programa liceu – 1 gener 1963 – EUGENE ONIEGUIN – coreògrafs: J. Magriñá, Anika Radosevic – Primeres ballarines: Antoñita Barrera, Araceli Torrens – Solistes: Cristina Guinjoan, Asunción Aguadé, Juan Sánchez Arolas – Cos de ball

Crítica – 2 gener 1963 – La Vanguardia – Teatre del Liceu – DON QUIJOTE – EUGENE ONIEGHIN – … Va donar vistositat a l’espectacle, el “ballet” que en la masurca de l’acte segon i la polonesa de l’acte tercer va tenir brillants intervencions … – X. Montsalvatge –

Crítica – 2 gener 1963 – Teatre del Liceu – EUGENE ONIEGUIN – Vladimir Rundjak, Breda Kalef – … El vals i la masurca de l’esmentada festa i la gran polonesa de l’últim acte -un dels fragments més populars de l’òpera- van ser ballats amb els majors encerts per Antoñita Barrera, Araceli Torrents, Cristina Guinjoan, Assumpció Aguadé i Juan Sánchez Arolas, secundats pel cos de ball del Liceu i segons la depurada direcció coreogràfica de Anika Radosevic i Juan Magriñá … – M. R de Lauder –

_ Programa Liceu – 3 gener 1963 – EUGENE ONIEGUIN – coreògrafs: Anika Radosevic i Juan Magriñá – Primers ballarins: A. Barrera, A. Torrens – Solistes: C.Guinjoan, Asun.Aguadé, Juan Sánchez – Cos de ball

_ Programa del Liceu – 8 gener 1963 – EUGENE ONIEGUIN – Coreògrafs: Anika Radosevic, J. Magriñà – Primers ballarins: A. Barrera, A. Torrens – Solistes: C. Guinjoan, Asun. Aguadé, J. Sánchez – Cos de ball

1955

– Programa liceu – 4 gener 1955 – EUGENE ONIEGUIN – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – cos de ball del Liceu amb la col·laboració de Ballets de Barcelona – Primers ballarins: Aurora Pons, Juan Magriñá – Cos de ball

LA VESTALE –
– Música:Gaspare Spontini
– Llibret: Etienne de Jouy
– Coreografia:

el desembre de 1982 el Liceu reexhumava amb totes les de la llei una raresa que feia setanta anys que no es representava a la casa (i que, després d’aquesta reposició, no s’ha tornat a fer): l’òpera en tres actes “La vestale”, amb música de Gaspare Spontini, concebuda i estrenada a París el 1807 en llengua francesa però representada al Liceu en la traducció italiana de Giovanni Schmidt, que és la versió que en aquell llunyà 1982 hom podia veure escadusserament en alguns teatres.
Òpera plenament inserida en el neoclassicisme per la notable influència del compositor Christoph Willibald Gluck en Spontini, els actes primer i tercer de l’obra es clouen amb sengles episodis coreogràfics. Aquesta edició de 1982, en el moment espectacular d’arrancada del període liceista ‘del Consorci’ -de tants bons records- i que dirigí musicalment Carlo Felice Cillario, comptà amb una preciosa producció del Théâtre du Capitole de Toulouse i fou concebuda a l’entorn de la figura de tot un símbol liceista, la gran Montserrat Caballé. Acompanyada de Nunzio Todisco i Vicenç Sardinero (un altre “beniamino” liceista i vell amic del Ballet del Liceu) fou un èxit apoteòsic per a tothom, inclosa la companyia de ball, amb Asunción Aguadé al capdavant en la triple faceta de coreògrafa, directora i Primera Ballarina i Fernando Lizundia com a Primer Ballarí.
En la seva crítica a la revista Monsalvat (núm.102, febrer 1983), Marcel Cervelló, en parlar de la lloable tasca coreogràfica, deia: “Observemos con satisfacción el aumento de los efectivos del cuerpo de baile, con hasta ocho elementos masculinos. ¿No está allí, acaso, la base de ese cuerpo estable que el Liceo tanto necesita?”. Reflexions de 1983… – Jordi Pujal – Instagram:-art.1–art.2

fotos - La vestale

1982

– Es va representa però no hem trobat cap programa –