– De moment nomes hem pogut obtenir aquestes dades de Carmen Salazar –

1932

– Curiositat 14 juny 1932 – La Vanguardia – Festa (Palacio de Pedralbes), Mestre de danses Juan Magrinyà – De Sociedad – Fiesta benéfica de brillantes resultados(Font del Lleó) Carmen Salazar – …..La bellesa d’aquells jardins apareixia des-tacada a última hora de la tarda a suggestiu clar-obscur, pels feixos de llum que sorgien d’entre els arbres. I com a nota sortint-fora de el programa-una graciosa ballarina, a més a-dament vestida per a tal festa, Carmen Salazar, va iniciar una finíssima dansa, plena de gràcia i distinció.

1931

– Programa del Liceu – 3 gener 1931 – HAMLET – Carmen Salazar – Cos de ball

– Programa del Liceu – 10 gener 1931 – AIDA – Carmen Salazar – Cos de ball

Critica – 4 gener 1931 – La Vanguardia – Liceu – HAMLET – … El ball “La festa de la primavera”, va proporcionar particulars aplaudiments a Carmen Salazar i Juan Magriñà, així com a el cos coreogràfic del Liceu ….. – Z. –

Critica – 11 gener 1931 – La Vanguardia – Liceu – AIDA – … En la dansa egípcia de l’acte segon es va poder apreciar de nou la vàlua de Carmen Salazar, gràcil i justa en les actituds i moviments … – Z. –

1930

_ Programa -Palau Nacional de Barcelona -13 juny 1930 – LA MODA I LA DANSA – Professors de ball: Pauleta Pamias i Aureli Capmany – Primers ballarins: Carme Salazar i Joan Magrinyà

– Programa del Liceu – 8 novembre 1930 – THAIS – 1ª ballarina: Carmen Salazar – Danzarinas

– Programa del Liceu – 22 novembre 1930 – FAUST – 1º ballarins: Carmen Salazar, Joan Magrinyà – Cos de ball

– Anunci – 01 juny 1930 – La Vanguardia – Laberint – Jardins de l’Excel. Marques d’Alfarràs – Festa romàntica – BAILES DEL S. XVIII – Carmen Salazar, Juan Magrinyà

Noticia – 5 juny 1930 – Festa del romanticisme – Jardins del Laberint d’Horta – Joan Magrinyà i Carmen Salazar

Curiositat – 3 octubre 1930 – La Vanguardia – Gran Teatro del Liceo -pròxima temporada – llista de la companyia – Mestra de ball Pauleta Pamias, primers ballarins Carmen Salazar, Joan Magrinyà

1928

– Programa del Liceu – 29 desembre 1928 – AIDA – Mestra de ball: P. Pamias – 1ª ballarina: Carmen Salazar – ballarins: Elena Gazerith, Carmen Izande, Ivan Polow, Siri-Loy

– Programa del Liceu – 12 gener 1929 – LA FAVORITA – Mestra de ball P. Pamias – 1ª ballarina: Carmen Salazar – Cos de ball

– Programa del Liceu – 19 gener 1929 – TANNHÄUSER – Mestra de ball P. Pamias – Cos de ball: Carmen Salazar, María Gimeno, Elena Gasevidts

1929

– Programa del Liceu – 17 octubre – TANNHAÜSER – Mestra de ball P. Pamias – 1ª ballarina: Carmen Salazar

– Programa del Liceu – 19 octubre 1929 – EL ORO DEL RHIN – Mestra de ball P. Pamias – 1ª ballarina: Carmen Salazar

– Programa del Liceu – 22 octubre 1929 – LA WALKYRIA – Mestra de ball P. Pamias – 1ª ballarina: Carmen Salazar – Cos de ball

– Programa del Liceu – 21 desembre 1929 – DON QUIJOTE – Mestra de ball: P. Pamias – 1ª ballarina: Carmen Salazar – Cos de ball

– Programa del Liceu – 23 desembre 1929 – AIDA – Mestres de ball T. Wassilew, P. Pamias – Olga Orolova, Carmen Salazar, Y. Blotzkaya, H. Trutovskaya, Kochauovsky, Magrinyà, Pelneu, Stark

– De moment nomes hem pogut obtenir aquestes dades de Alicia Calado –

fotos – Alicia Calado

– Retall de diari – La Danza, Alicia Calado

– Programa del Liceu – 29 desembre 1931 – SANSÓN Y DALILA – Primera ballarina: Alicia Calado – Cos de ball

Rosita Segovia

Barcelona, 2 febrer 1922 – 24 setembre 2003

1952-11-17-FESTA MAJOR-Rosita Segovia

Rosa Balcells Font, de nom artístic Rosita Segovia, va ser ballarina de dansa clàssica i dansa espanyola, coreògrafa i professora de dansa espanyola.

Va ballar amb el Ballet de Alicia Alonso, va ser primera ballarina al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la temporada 1936-37 i durant gairebé vint anys la ballarina estrella de la companyia d’Antonio, el bailaor.

És considerada una de les figures catalanes més rellevants de la dansa espanyola. Nascuda al barri gòtic de Barcelona i casada quatre vegades, va obrir dues escoles amb el seu nom especialitzades en aquesta disciplina, una als Estats Units i una altra de molt coneguda a Barcelona, que han format nombrosos ballarins de renom. També va actuar a diverses pel·lícules de cinema. – Wikipedia –

– El arte de vivir el flamenco – …. La seva revelació artística va tenir lloc al Liceu de Barcelona, ​​al costat de Joan Magrinyà, amb qui va intervenir en diverses obres, a partir de 1938. Durant els anys quaranta va realitzar diverses gires per Amèrica, on coneix a Antonio, en el ballet actua des de 1953 fins 1968, arribant a ser la seva parella en els primers anys seixanta. Va intervenir en la pel·lícula Todo es posible en Granada i ha actuat en els principals teatres del món.
Suposadament inscrita al registre civil com a filla de mare soltera. No és fins a 1929 quan és adoptada per José Balcells, al contraure aquest matrimoni amb la seva mare, Ana Font. El senyor Joan Mestres, inquiet empresari del Gran Teatre del Liceu, sempre a l’aguait de grans figures per mantenir l’actualitat i l’enriquiment de la seva prestigiosa programació, contracta a Rosita Segovia per ballar en l’òpera Samsó i Dalila. Rosita, que als seus quinze anys ja deixava enrere molts èxits, entra al Liceu per la porta gran, contractada com a ballarina estrella. Va obtenir una ovació tan inaudita que fins als cantants van quedar estupefactes i no van tenir més remei que agregar-se als aplaudiments del públic, Va ser la primera vegada que em vaig emocionar en un escenari, comentava l’artista recordant aquella actuació.
Cal destacar que en aquell moment l’adolescent ballarina no posseïa una gran preparació de puntes, ja que no havia tingut temps material per perfeccionar la tècnica, adquirida a l’acadèmia de Pauleta Pàmies, per a un paper de tanta envergadura. Però aquest follet que sempre la va acompanyar en les seves actuacions, amb aquest poder i aquesta força misteriosa que tot veritable artista porta, va rebutjar, com deia Federico García Lorca totes les tècniques apreses. Aquell ocellet (pajarillo), com així la va batejar la seva mestra Pauleta Pàmies, que assistia a les classes amb un vestit de bany en lloc d’un luxosos mallot com portaven les seves companyes, i unes sabatilles foradades, aconseguia tan codi-ciat lloc sense abans haver començat de “petite rate”, ni de solista, ni de primera ballarina. Lògicament això va despertar – com succeeix en totes les professions- aquest sisè pecat capital que es diu enveja i que a Rosita, dona i artista vulnerable i de gran sensibilitat, li impedia poder gaudir plenament d’aquells apoteòsics aplaudiments que li tributaven els seus fervents admiradors.
Rosita Segovia va actuar al Gran Teatre del Liceu en plena guerra civil. Va ser un èxit tan gran el que va obtenir en Samsó i Dalila, que l’empresa del Liceu va negociar ràpidament amb el seu mànager la presència a l’escenari de la ballarina durant tota la temporada d’òperes i sarsueles dels anys 1937 i 1938, en què va compartir la fama amb el llegendari ballarí i coreògraf Joan Magrinyà.

– Enciclopedia.cat –

– El Pais – 25 sept 2003 –

– Academia de las artes y ciencias del flamenco – … Al 1938, fins i tot en guerra, Rosita decideix aventurar-se en altres països i seguir la seva formació ja que pensa que no vol estancar al Palau. Torna a França on fa una gira actuant per als exiliats. Aquí coneix a Francisco Alfonso, concertista de guitarra i el seu primer marit. Junts es van a l’Havana ja que Francisco té un contracte amb Pro Art Musical.

No és difícil per Rosita començar a treballar-hi, amb la seva bellesa, el seu vestuari i el seu currículum tan complet fa el seu debut al Teatre Auditori de l’Havana. L’efecte de veure a una ballarina espanyola acompanyada d’una guitarra clàssica és impactant, causa sensació i crearà escola. És per això que la promotora decideix contractar-la per a tota la temporada com a ballarina principal per actuar pels principals països llatinoamericans. Rosita actua acompanyada en ocasions de la guitarra, altres d’un piano de cua o fins i tot d’una filharmònica. El Club dels Lleons també li ofereix un contracte per actuar per les principals ciutats nord-americanes, fins i tot la contra-tan un mes sencer a El Chico de Madrid a Nueva York, per on passen importants artistes espanyols. El Sunday Enquirer la defineix com “la millor ballarina espanyola”.

Als 18 anys Rosita rep la notícia de la mort del seu marit.

Sense Francisco, Rosita comença la seva carrera en solitari. L’any 1942 els seus pares, fugen de la mala situació d’Espanya i es muden amb ella a Cuba. El seu pare aconsegueix fer-se un lloc en el panorama musical ràpidament i posar-se en capçalera de cartells la qual cosa despertarà l’enveja de molts locals i serà destituït.

Rosita es va a Nova York a actuar a la sala Rainbow Room. Al seu retorn s’assabenta que va a tenir una germaneta, Ana Dolors. En Tijuana coneix a Fernando Larenas amb el qual es casa a les poques setmanes de conèixer-se. Ferran, és músic, i deixa el seu grup per fer-se funcionari obligant a Rosita a deixar el ball. L’artista té signats ja uns contractes pel que no podrà complir les exigències del seu marit i se’n va de gira, això sí, acompanyada de la seva sogra, que no la deixa sola ni un moment ni li permet veure a altres homes. Aclaparada per la situació Rosita torna a l’Havana amb els seus amics i fans i residirà allà fins a 1949, quan torna a Barcelona.

El 1948 actua al Carnegie Hall a Nova York amb el pianista Ernesto Lecuona i sis pianos de cua. L’actuació serà una de les més emocionants de la seva vida i no passa desapercebuda per a la parella artística Rosario i Antonio, que la veuen entre el públic. De fet, anys més tard quan es separa’n, Antonio, recordant l’èxit de Rosita en aquella ocasió, li proposa contractar-la per el seu ballet com a ballarina principal i amb ells estarà 15 anys treballant.

Quan Rosita torna a Espanya torna com una artista consagrada i experimentada pel que triomfa en la seva reaparició en el Teatre de la Cúpula de Coliseum a Barcelona. El seu nombre causa sensació i aquestes voltes cap enrere agafant el vestit seran una cosa que va crear escola. Comença a treballar amb els ballets de Barcelona, ​​fent gires per Espanya i França. També crea la seva pròpia escola a les Rambles de Barcelona i dóna classes fins que es trasllada a Madrid contractada per Antonio el ballarí per al seu ballet. Antoni i Rosita seran la parella artística més venerada de tots els temps.

Després de la seva etapa amb Antonio obre a Barcelona una escola a l’any 1970 i es dedica a fer classes aquí i en l’escola que Concha Espinosa té a Miami. Formarà a grans artistes i es crearà el gran Ballet amb tots els seus alumnes. El 1978 Rosita es casa amb José Zamorano, al què coneix a Miami.

Rosita deixa sense dubte la seva empremta en el panorama flamenc i encara se la recorda amb afecte. Mor el 24 de setembre, casualment el mateix dia i mes que La Argentinita i Trini Borull.

fotos – Rosita Segovia

Trini Borrull

Madrid, 1916 – Las Palmas de Gran Canaria 2006

fotos – Trini Borrull

Retalls de diari – critiques, anuncis, noticies… sobre Trini Borrull

– danza.es – Va ser Trinidad Flandorfer Borrull, més coneguda com Trini Borrull, una destacada mestra en la història de la dansa del nostre país. Va fundar la seva pròpia escola el 1950 a Las Palmas de Gran Canària, i va ser il·lustre assessora de folklore en diverses ocasions. De família de ballarins, Trini Borrull va començar a interessar-se aviat per la dansa i va dibuixar el seu aprenentatge amb mestres en dansa espanyola com Ángel Pericet, Paco Reyes i Pauleta Pamiés. Com a ballarina va debutar a Barcelona el 1936, ingressant més tard en el ballet de Teatre de Liceu on va arribar a ser primera ballarina. Poc després també va signar coreografies per a aquesta companyia. Entre els guardons rebuts, Trini Borrull va ser premiada amb la Medalla de Plata al Mèrit de les Belles Arts de el Ministeri de Cultura (1989) i la Medalla d’Or del Cercle de Belles Arts de Barcelona (1944).

– elartedevivirelfalmenco.com –Nascuda de pare austríac i mare valenciana (el seu veritable nom era Trinidad Flandorfer Borrull), venia per línia materna d’una important nissaga d’artistes del flamenc; el seu avi era el guitarrista Miguel Borrull Jiménez i la seva tia La Gitana Blanca; la seva altra tia, la bailaora Julia Borrull, va ser model de Julio Romero de Torres. Als cinc anys la seva mare la va portar a veure un recital de Pastora Imperi, i la nena Trini es va escapar i va pujar a escena per un instint que era en realitat la seva vocació. Als set anys la seva mare la va inscriure a la històrica acadèmia de ballet clàssic de Julia Castelao al carrer de la Duana i d’allí va passar a estudiar l’escola bolera amb Àngel Pericet i Luisa Pericet; també va prendre classes amb El Estampío.
Amb els freqüents viatges familiars a Barcelona, ​​Trini Borrull va ingressar a l’acadèmia de Pauleta Pàmies. El seu debut va ser també a Barcelona al teatre Apolo; després la va descobrir el crític i escriptor Alfonso Puig, que va alertar Sebastià Gash. Van escriure sobre ella i van ser els que li van presentar a Juan Magriñá, primera figura del Gran Teatre del Liceu, amb qui es va estrenar en un recital al Palau de la Música que van preparar en només dues setmanes. D’allí va passar al Liceu i van estrenar de seguida el seu primer ballet junts: Corrida de feria. El 1937 va ser nomenada primera ballarina i coreògrafa. En 1940 va ser amb Magriñá a l’Òpera de Zuric, on van estrenar la seva versió d’El amor brujo.
Des de 1944 va mantenir oberta la seva acadèmia a Barcelona, ​​a més de col·laborar en cinc films com a ballarina i coreògrafa. El 1946 va fundar la seva pròpia companyia amb la qual va debutar en el teatre Calderón de Barcelona, ​​un esforç enorme per l’època, amb 22 ballarins i una orquestra de 35 músics. Entre els seus ballets estan el seu Bolero de Ravel, Capricho español i Sonatina, de Halffter, a més de la seva reconstrucció d’El amor brujo inspirada per l’original d’Antonia Mercé.
En una gira per les illes Canàries, on va actuar en els teatres Pérez Galdós de Las Palmas i el Quimera de Santa Creu de Tenerife, va conèixer al què seria el seu marit i per qui va abandonar l’escena en 1949, just quan tenia a les mans un contracte per anar a ballar al Carnegie Hall. Al mudar-se a Las Palmas va continuar la seva carrera de mestra, formant a diverses generacions de ballarines i futurs mestres. La seva tasca de conferenciant amb temes com el llegat sobre Antonia Mercé la van portar a el teatre Colón de Buenos Aires, la Biennal de la Dansa de Lió i la Càtedra de Flamencologia de Jerez de la Frontera, entre molts altres llocs. Va ser precisament a Jerez, el 2000, on se li va donar un homenatge. El 1989 va rebre la medalla de plata de les Belles Arts, i el 2002 es va inaugurar a Las Palmas un centre coreogràfic amb el seu nom.
D’un enorme tenacitat i voluntat, Trini Borrull, una de les últimes figures emblemàtiques de la generació fundacional del ballet espanyol de segle XX, va lluitar contra el mal de Parkinson, i es va obstinar a crear una sèrie d’exercicis per mitigar els efectes d’aquesta malaltia ; tots els dies feia els seus exercicis de barra i tocava les seves castanyoles. Al morir, estava preparant un llibre recopilatori de les seves vivències i records.
El seu llibre La danza española, editat fa més de 20 anys per Meseguer i del què s’han fet diverses edicions, segueix sent fonamental (i en el seu format únic) per al coneixement i didàctica de la dansa espanyola i les seves coreografies de tradició.

– iberlibro.com – La Danza Española de Trini Borrull –

– elpais.com – agenda 29 setembre 2006 – Trini Borrull mestra de dansa –

– Academia de las Artes escenicas de flamenco – … La seva vocació per la dansa espanyola la va portar més tard a Madrid, a aprendre amb els millors balladors d’aquest període: Paco Reyes, El Estampío, Julia Castelau, Luisa Pericet i Ángel Pericet.
…
S’estrena el 1936 a Barcelona amb els espectacles de varietats, sent molt ben acceptada per la crítica que veu en l’artista un gran talent i una futura figura de la dansa.
És en aquest moment que coneix a Alfons Puig, del ballet, amant de la dansa i amic dels ballarins, en companyia de Joan Magriñá. La presenta al Palau de la Música…

– Real Academia de la Historia – Trini Borrull

– wikipedia.org – Trini Borrull