EUGENE ONIEGUIN – Escenes líriques en 3 actes(7 escenes). Basat en la novel·la homònima en vers d’Aleksandr Puixkin, publicada en 1831
– Música: Piotr Ilich Tchaikovsky
– llibret: P. I. Txaikovsky – Konstantín Shilovski
– Coreografia:
– Lloc d’acció:
– Lloc d’estrena: Teatre Maly de Moscou el 29 de març de 1879 – Gran Teatre del Liceu el 4 de gener de 1955
El gran compositor Piotr Illitx Txaikovski, a qui tant deu el món del ballet en haver-hi contribuït amb obres cabdals com “Trencanous” i “El llac dels cignes”, també en moltes de les seves òperes mostrà una gran afinitat i estima per la dansa en incloure-la-hi. A la deliciosa “Ievgueni Onieguin”, sobre la que John Cranko concebria el seu ballet “Onegin”, quatre són els números coreogràfics -i talment identificats a la partitura com tot seguit es detalla-, perfectament inserits en l’acció dramàtica: una dansa de camperols cantada pel cor a l’acte primer, un vals (bastant popular) i una masurca a l’acte segon i, a l’acte tercer, al palau del Príncep Gremin, dues danses de tall més solemne en justa correspondència al lloc de l’acció, la cèlebre polonesa inicial, majestuosa (molt famosa, sovint interpretada com a peça de concert, i que durant anys Radio Nacional de España emprà com a sintonia en començar les retransmissions operístiques en directe des del Liceu), i una escocesa (que malauradament és suprimida en la majoria de produccions d’aquesta òpera: una autèntica llàstima, doncs és un fragment vigorós, una delícia digna del millor Txaikovski). El Liceu programà tres representacions d’aquesta òpera pel gener de 1976 a càrrec de la companyia de l’Òpera de Brno però amb les pròpies masses estables del teatre.
Curiositats: els solistes cantaven en el rus original de l’òpera, el cor ho feia en italià (habitual al Liceu en l’època); al Ballet del Liceu s’hi afegiren quatre ballarins solistes de l’equip de Brno. Segons es desprèn dels comentaris de Montsalvatge a “La Vanguardia” foren unes funcions grises però la tasca del Ballet Titular del Liceu, reeixidíssima (“muy lucida”). I és que l’estilització que la companyia aportava a aquestes danses de saló, de gran nivell, les sublimava. – Jordi Pujal – art. 1 – art. 2
1976
– Es va fer una representació però no s’ha trobat cap programa –
1970
– Programa liceu – 25 desembre 1970 – EUGENE ONIEGUIN – Mestre coreògraf: J. Magriñá – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – Primera ballarina: Angeles Aguadé – Solistes: Elena Bonet, Carmen Cavaller, Guillermina Coll, M. Dolores Escriche – Cos de ball
1963
– Programa liceu – 1 gener 1963 – EUGENE ONIEGUIN – coreògrafs: J. Magriñá, Anika Radosevic – Primeres ballarines: Antoñita Barrera, Araceli Torrens – Solistes: Cristina Guinjoan, Asunción Aguadé, Juan Sánchez Arolas – Cos de ball
_ Programa Liceu – 3 gener 1963 – EUGENE ONIEGUIN – coreògrafs: Anika Radosevic i Juan Magriñá – Primers ballarins: A. Barrera, A. Torrens – Solistes: C.Guinjoan, Asun.Aguadé, Juan Sánchez – Cos de ball
1955
– Programa liceu – 4 gener 1955 – EUGENE ONIEGUIN – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – cos de ball del Liceu amb la col·laboració de Ballets de Barcelona – Primers ballarins: Aurora Pons, Juan Magriñá – Cos de ball