NORMA – tragèdia lírica en dos actes – No sempre es va incloure el ballet.
– Música: Vincenzo Bellini
– Llibret: Felice Romani
– Coreografia:
– Lloc d’acció: La Galia en època romana
– Lloc d’estrena: La Scala de Milà el 26 desembre 1831 –

L’acció de la popular òpera “Norma”, amb llibret de Felice Romani i música de Vincenzo Bellini, transcorre a la Gàlia en època romana, essent la protagonista que dóna títol a l’obra una sacerdotessa druïda que ha traït el vot de castedat en tenir dos fills amb el procònsol romà Pollione.
Obra del repertori habitual dels teatres operístics i pedra de toc per a divos (sobretot per a la intèrpret de Norma, una soprano), no conté cap moment coreogràfic. Però en el moment en què Norma apareix per primer cop en escena (que correspon a la famosa ària “Casta diva”), i en fer-ho acompanyada per un estol de vestals i per gent del poble, s’hi escau dibuixar uns moviments a compassats de caire harmònic i elegant, subtilíssims. I així es feia en moltes de les edicions liceistes de l’obra.
El 1973 es reposava “Norma” amb una protagonista llegendària, on el Liceu era casa seva: Montserrat Caballé. El gener de 1970 la Caballé havia debutat aquest rol i en el mateix Liceu: l’èxit assolit fou tan gran que justificava tornar-la a programar tres anys més tard.
Les ballarines del Ballet del Liceu, per tant, esdevenien sublims vestals plenes de llum i harmonia honorant la sacerdotessa Caballé.
En la quarta i darrera funció (1 de febrer de 1973) es va retre un homenatge a la soprano catalana (costum molt arrelat en l’època) que amb aquesta funció acabava la seva participació en aquella temporada. El Ballet del Liceu, doncs, en posició preeminent participant tanmateix en el merescut homenatge. Nit gloriosa, vessall d’emocions, comunió perfecta entre escenari i públic.
Pel novembre de 1966 el Liceu va reposar amb gran èxit l’òpera protagonitzada per la soprano Radmila Bakocevic. El rol de la ‘seconda donna’ de l’obra, corresponent al personatge de la jove vestal Adalgisa, fou interpretat per tot un ídol liceista durant més de vint-i-cinc anys d’ençà debutar-hi el 1961, la mezzosoprano piamontesa Fiorenza Cossotto. Cossotto interpretà aquesta part al Liceu en tres edicions diferents i sempre al costat de grandíssimes intèrprets de Norma: Leyla Gencer (1962), Radmila Bakocevic (1966) i Montserrat Caballé (1970). Durant aquelles funcions de “Norma” de 1966 Cossotto va rebre la famosa Medalla d’Or del Gran Teatre del Liceu (preuada distinció que Aurora Pons i Joan Magriñà també rebrien). I qui foren les harmonioses vestals companyes d’Adalgisa/Cossotto? Naturalment, les ballarines del Ballet del Liceu, presents tant a les funcions com a l’homenatge. Cossotto va establir una relació amical molt agradable amb elles en el decurs de les seves habituals actuacions al Liceu, que afortunadament es produïen molt sovint. – Jordi Pijal – art. 1 – art. 2

fotos - Norma

1973

– Programa del Liceu – 25 gener 1973 – NORMA –

1970

– Programa del Liceu – 8 gener 1970 – NORMA –

1969

– es va representa però no s’ha trobat cap programa

1966

– Programa del Liceu – 19 novembre 1966 – NORMA –

1962

– Programa del Liceu – 3 novembre 1962 – NORMA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball

1952

– Programa del Liceu – 15 novembre 1958 – NORMA –

LA DOLORES – Basada en una popular obra teatral de Josep Feliu i Codina.
– Mùsica: Tomás Bretón
– Llibret: Tomás Bretón
– Coreografia:
– Lloc d’acció:
– Lloc d’estrena: Teatre de la Zarzuela de Madrid, 17 març 1895 –

El compositor de Salamanca Tomás Bretón va estrenar la seva òpera “La Dolores” (basada en una popular obra teatral de Josep Feliu i Codina) el 17 de març de 1895 al Teatro de la Zarzuela de Madrid. De les poques òperes espanyoles que durant molts anys han format part del repertori líric dels coliseus del país, la cloenda del seu primer acte permet un gran desplegament coreogràfic: i és que el ric potentat Patricio organitza en homenatge a la protagonista, Dolores, una gran festa amb música i dansa. I aquesta dansa és la famosa ‘Gran Jota’ (molt popularitzada per José Tamayo en les diverses versions de l'”Antología de la zarzuela”), que en el seu bellmig inclou les estrofes cantades de rigor inherents a qualsevol jota -en aquest cas assignades a un tenor-, i que en l’acció dramàtica de l’obra esdevenen element cabdal. Aquesta peça, musicalment molt brillant, solta forma part del repertori tant de grans orquestres simfòniques com de companyies de dansa.
El Liceu va presentar aquesta òpera la temporada 1969-70 protagonitzada per Pedro Lavirgen i María Fernanda Acebal i amb la direcció musical de Salvador Ochoa. En la seva crítica de “La Vanguardia” Xavier Montsalvatge deia que, sense cap mena de dubte, la vertadera joia de la funció d’estrena (5 de desembre de 1969) havia estat la interpretació del Ballet del Liceu de la famosa jota, lloant la coreografia de Magriñà, folklòricament molt respectuosa però al mateix temps estilitzadíssima: l’única gran ovació de la vetllada fou precisament la provocada per aquest fragment.– Jordi Pujal –

fotos - La Dolores

1969

– Programa del liceu – 5 desembre 1969 – LA DOLORES – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – Primers ballarins: Angeles Aguadé, Cristina Guinjoán, Fernando Lizundia – Solistes: Elena Bonet, Guillermina Coll, Dolores Escriche, Rosalina Ripoll – Cos de ball

1959

– Programa del liceu – 24 novembre 1959 – LA DOLORES – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primera parella: Aurora Pons, Miguel Navarro – Primers ballarins: Antoñota Barrera, Araceli Torrens – Solistes: Cristina Guinjoan, Romana Uttini – Cos de ball

1948

– Programa del Liceu – 18 desembre 1948 – LA DOLORES – Coreografia: Trini Borull i Juan Magriñá – Primers ballarins: Trini Borrull, Juan Magriñá – Parellas: Maruja Blanco, Santiago Zapata; Matilde Fernández, Máximo Morel; Pilar Morales, Salvador Morales – Cos de ball

1939

– Programa del Liceu – 10 gener 1939 – LA DOLORES – 1ª parella de ball: Trini Borrul, Juan Magriñá; Luisa Nogués, Juan Montesan – Balladors de jota: Germans Navarro

1938

– Programa del Liceu – 14 abril 1938 – òpera LA DOLORES – parella balladora de jota: germans Navarro – parella ball: Rosita Segovia, Juan Magriñá

1931

– Programa del Liceu – 26 desembre 1931 – LA DOLORES – Cos de ball

MANON – òpera còmica en cinc actes. Basada en la novel·la d’Abbé Prévost, Manon Lescaut (1731)
– Música: Jules Massenet
– Llibret: Henri Meilhac i Philippe Gille
– Lloc d’acció: entre França i Amèrica del Nord
– Lloc d’estrena: Opéra-Comique de París 19 gener 1884 – Gran Teatre del Liceu de Barcelona 29 desembre 1894

De l’òpera massenetiana “Manon” i estrenada el 1884, cal dir que l’acció del primer quadre del tercer acte transcorre als Jardins de Cours-la-Reine a París, en un dia de festa, alegre i ple de brogit: uns del personatges que hi apareixen són uns ballarins de l’Académie Royal de Musique pari-sina, per la qual cosa s’inclou una suite de ballet, no sempre interpretada.
“Història del cavaller Des Grieux i de Manon Lescaut”, novel·la francesa publicada el 1731 i que va escriure l’Abat Prévost, va servir com a base argumental per a diverses òperes. L’apassionada parella protagonista permetia als seus compositors (els més reeixits, Daniel François Esprit Auber, Jules Massenet i Giacomo Puccini) retratar-los musicalment de manera insuperable. Tanmateix, i emprant diverses músiques de Massenet, el coreògraf Kenneth MacMillan creà per al Royal Ballet i sobre aquest mateix tema un ballet titulat “Manon”. Intensos vincles entre les disciplines artístiques, per tant: i és que aquests dos grans personatges donen molt de joc, per la qual cosa esdevenen bombonets per als grans divos intèrprets, bé siguin cantants o ballarins.
El Liceu programà pel desembre de 1968 “Manon” amb el protagonisme excepcional de Montserrat Caballé, Manon de somni, i Alain Vanzò (Des Grieux), sota la direcció musical d’Anton Guadagno, que tant sovint dirigí al Ballet del Liceu. I, és clar, a l’escena de Cours-la-Reine (on Manon entona la seva gavota, tan lluïda) les hosts de Magriñà van dir feliçment la seva: el resultat va servir per enaltir encara més el nivell artístic d’una escena en què la prestació de la Caballé havia estat insuperable. El Ballet del Liceu, per tant, la va honorar com mereixia, amb nota. Gran èxit, ben merescut.
Durant un llarg període del segle XX el Liceu fou l’únic teatre operístic professional de l’Estat espanyol -de titularitat i, per tant, de gestió privades- amb equips tècnics i masses estables pròpies (cor, orquestra i ballet). Per aquesta raó diversos teatres del país les contractaven -a vegades totes, a vegades soltes; normalment era el cor el que tenia més requesta- per a actuar en llurs festivals operístics (eren festivals, no pas temporades, de gestió privada).
El cas de l’Asociación Bilbaina de Amigos de la Ópera -ABAO- n’és un bon exemple. Els seus primers festivals -que se celebraven al ja desaparegut Coliseo Albia, ben cèntric, a dues passes de la Gran Vía de Don Diego López de Haro- incloïen vuit òperes, amb una representació de cada títol, concentrades en un període màxim de 15 dies, la qual cosa implicava un ritme vertiginós i gairebé impossible de representacions i assajos. I, naturalment, amb el concurs d’elements liceistes (tot i que l’ABAO -que començà l’activitat el 1953- ben aviat disposà de cor propi) en la majoria d’òperes (sobretot el cor en els primers festivals), una col·laboració que, de forma intermitent, es mantindria durant anys fins a finals de la dècada de 1970.
El 21 d’agost de 1955 ABAO inaugurava el seu IV Festival amb una representació (sola) de l’òpera “Manon” en què hi participà el Ballet liceista (encara no Titular, fet que arribaria el 1966). – Jordi Pujal – Instagram:-art.1–art.2

fotos - Manon

1986

– Programa del Liceu – 18 gener 1986 – MANON – Coreografia: Asunción Aguadé

Critica – 20 gener 1986 – La Vanguardia – Liceu – MANON –

Curiositat – 18 gener 1986 – La Vanguardia – opera MANON

1968

– Programa del Liceu – 21 setembre 1968 – MANON – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñà – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – Primers ballarins: Elisabeth Bonet, Fernando Lizundia – Solistes: Mª Angeles Aguadé, Elena Bonet, Guillermina Coll, Dolores Escriche – Cos de ball

1967

– Programa del Liceu – 14 gener 1967 – MANON – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñà – Primeres ballarines: Asunción Aguadé, Elisabeth Bonet, Cristina Guinjoan – Solistes : Àngels Aguadé, Fernando Lizundia, Dolors Escriche, Alfonso Rovira, Mª Teresa Muntalt, Albert Tort, Margarita Sales, Josep Mª Escudero – Cos de ball

1963

– Programa del Liceu – 10 desembre 1963 – MANON – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñà – Ballarina estrella: Aurora Pons – Primers ballarins: Asunción Aguadé, Elisabeth Bonet, Cristina Guinjoan, Juan Sánchez – Solistes: M. Asunción Petit, M. Angeles Tozzi – Cos de ball

1956

– Programa del Liceu – 10 novembre 1956 – MANON – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñà – Primers ballarins: Aurora Pons, Juan Magriñà – Cos de ball

1955

21 d’agost de 1955 ABAO inaugurava el seu IV Festival

1950

– Programa del Liceu – 14 desembre 1950 – MANON – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñà – Primers ballarins: Maruja Blanco, Juan Magriñà – Cos de ball

1946

– Programa del Liceu – 3 desembre 1946 – MANON – Director coreogràfic: Juan Magriñá – Primers ballarins: María de Avila, Juan Magriñà – Cos de ball

1945

– Programa del Liceu – 20 desembre 1945 – MANON – Coreografia: Pauleta Pamias reconstruïda per Juan Magriñá – Director general de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: María de Avila, Juan Magriñà – Cos de ball

1944

– Programa del Liceu – 4 gener 1944 – MANON – Mestra de ball: Amalia Monroc – Primers ballarins: María de Avila, Juan Magriñà – Cos de ball

1941

– Programa del Liceu – 4 desembre 1941 – MANON – Mestra de ball: Amalia Monroc – Primers ballarins: María de Avila, Juan Magriñà – Cos de ball

1940

– Programa del Liceu – 28 desembre 1940 – MANON – Mestra de ball: Amalia Monroc – Primers ballarins: María de Avila, Juan Magriñà – Cos de ball

1938

– Programa del Liceu – 10 març 1938 – MANON – Mestra de ball: Joan Magriñá – Primers ballarins: Roseta Segovia, Joan Magriñà – Cos de ball

1933

– Programa del Liceu – 30 desembre 1933 – MANON – Mestra de ball: P. Pamias – Primera ballarina: Carme Salazar – Cos de ball

– Programa del Liceu – 23 febrer 1933 – MANON – Mestra de ball: P. Pamias – Primera ballarina: Alicia Calado – Cos de ball

1930

– Programa del Liceu – 27 desembre 1930 – MANON – Mestra de ball: P. Pamias – Primera ballarina: Carme Salazar – Cos de ball

1927

– Programa del Liceu – 3 novembre 1927 – MANON – Mestra de ball: Teodore Wassilieff i Pauleta Pamias – Primera ballarina: Natalie Bockovitch – Cos de ball

1926

– Programa del Liceu – 29 desembre 1926 – MANON – Primera ballarina: M. Zani – Cos de ball

1924

– Programa del Liceu – 22 novembre 1924 – MANON – Primera parella de ball: Verayeth, Janina Metchkovskaya

1922

– Programa del Liceu – 29 abril 1922 – MANON – Primera ballarina: Teresita Boronat – Cos de ball