TANNHÄUSER – Òpera romàntica en tres actes. és una òpera d’una ardor i d’una riquesa musical extraordinàries, que presenta un món on l’èpica impregna cada un dels moviments, i avui dia és considerada una de les produccions més importants del mestre. Els temes principals són la lluita entre l’amor sagrat i el profà, i la redempció a través de l’amor.
– Música: Richard Wagner
– Llibret: Richard Wagner
– Coreografia:
– Lloc d’acció:
– Lloc d’estrena: Königlich Sächsisches Hoftheater (Dresde, Alemanya) 19 de octubre de 1845 – Gran Teatre del Liceu de Barcelona 11 febrer 1887

El Ballet Titular del Liceu també va tenir Richard Wagner en repertori, aquest genial compositor va estrenar la seva gran òpera romàntica “Tannhäuser” el 1845 a Dresde. Posteriorment, i amb motiu de l’estrena a l’Opéra de París el 1861-amb els requisits implícits al gènere de la ‘grand opéra’, que és el que s’interpretava en aquell teatre, com ara l’obligació ineludible d’incloure’s una suite de ballet- Wagner va escriure un gran moment dansístic, la famosa ‘Bacanal’ (coneguda també com a ‘Venusberg’ en referència a la Muntanya de Venus on es desenvolupa l’acció), ubicada excepcionalment només acabada l’obertura, directament connectada i sense cap mena d’interrupció. És una gran suite de ballet presidida per una exquisida sensualitat, pedra de toc per a tota gran companyia. Naturalment, fou sempre servida magistralment pel ballet liceista en totes les edicions en què hi participà.
La de gener de 1966 va ser una de les més reeixides, muntada al voltant de la figura de la gran Montserrat Caballé, ja llavors, quan només feia quatre anys d’haver debutat al Liceu, l’ídol per antonomàsia de la casa i a qui s’homenatjà en la primera funció. Fou la darrera temporada liceista d’Aurora Pons. La coreografia, obra de Magriñà (curiosament la de la propera edició liceista, el 1969, la signaria Zlata Stepan) i de tall absolutament clàssic, en perfecta harmonia amb l’esperit romàntic de l’òpera, era saludada amb entusiasme per Montsalvatge en la seva crítica publicada a ‘La Vanguardia’. Una curiositat que avui dia poca gent potser coneix: en la nòmina d’intèrprets hi apareix el gran baríton barceloní Josep Simorra, molt habitual en l’època. Hom probablement associï aquest cognom a l’alta costura… I no es va errat: Josep Simorra, per tradició familiar, era un gran sastre de renom que simultaniejava les dues tasques, taller i escenari, totes dues servides amb gran professionalitat i èxit. – Jordi Pujal –

fotos - òpera - Tannhäuser

1978

_ Programa del Liceu – 15 gener 1978 – TANNHÄUSER – Coreògraf: Boris Pilato – Primers ballarins: Asun. Aguadé, F. Lizundia – Solistes: M. Guerrero, M. Núñez – Cos de ball

Critica – 18 gener 1978 – La Vanguardia – Liceu – TANNHÄUSER – … Com succeeix quan hi ha una base ferma, els diversos elements de l’espectacle procuren estar a l’altura que la realitat imposa. Així podem dir que el cor en aquesta ocasió ha rendit més del normal acreditant l’esforç preparatori del mestre Bottino; el ballet -combinació de l’estable al Liceu amb intèrprets i coreògraf de Essen- ofereix un quadre plàstic excel·lentment aconseguit; un Venusberg realista (en el que cal) en el qual hàbilment es combina la voluptuositat rítmica amb els efectismes lluminosos. … – Monsalvatge –

1973

– Programa del liceu – 11 febrer 1973 – TANNHÄUSER – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – Primers ballarins: Angeles Aguadé, Guillermina Coll – Solistes: Elena Bonet, Carmen Cavaller – Cos de ball

1969

– Programa del liceu – 9 novembre 1969 – TANNHÄUSER – Coreògraf i mestre de ball: Zlata Stepan – Primera ballarina: Zlata Stepan – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – Primers ballarins: Elisabeth Bonet, Fernando Lizundia, Emilio Gutierrez – Solistes: M. Angeles Aguadé, Elena Bonet, Guillermina Coll, Dolores Escriche – Cos de ball

1966

– Programa del liceu – 22 gener 1966 – TANNHÄUSER – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primera ballarina: Aurora Pons – Primers ballarins: Asunción Aguadé, Elizabeth Bonet, Cristina Guinjoan – Solistes: Angeles Aguadé, Regina Carreras, Asunción Petit, Emilio Guitierrez, Alfonso Rovira, Albert Tort – Cos de ball

_ Programa del Liceu – 28 gener 1966 – TANNHÄUSER – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarina estrella: Aurora Pons – Primeres ballarines: Asun.Aguadé, Elizabeth Bonet, Crist.Guinjoan – Solistes: Ang.Aguadé, Regina Carreras, Asun.Petit, Emil.Gutiérrez, Alfonso Rovira, Albt.Tort – Cos de ball

1961

– Programa del liceu – 8 gener 1961 – – TANNHÄUSER – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarina estrtella: Aurora Pons – Primers ballarins: Antoñita Barrera, Araceli Torrents, Miguel Navarro – Solistes: Asunción Aguadé, Cristina Ginjoan, Romana Uttini – Cos de ball

1956

– Programa del liceu – 6 gener 1956 – – TANNHÄUSER – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarina estrtella: Aurora Pons, Juan Magriñá – Cos de ball

1954

– Programa del Liceu – 26 gener 1954 – TANNHÄUSER – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: Aurora Pons, Juan Magriñá – Solistes: Beatriz Aguilera, Antoñita Barrera, Alejandra Dimina, Presentación Garín, Araceki Torrents, Federico Arnaiz, Jesús Durán, Jesus Garín, Altonio Larrosa – Cos de ball

1952

– Programa del liceu – 2 febrer 1952 – TANNHÄUSER – Coreògraf i mestre de ball: Joan Magriñá – Primers ballarins: Rosita Segovia, Emilio Altés – Solistas: Beatriz Aguilera, Lolita Baldó, Ester Desmaisons, Consuelo Sánchez, Carmen Vicente, Federico Arnáiz, Santiago Arreta, Santiago Alba, J. Arilla – Cos De ball — Col·laboració de ‘Ballets de Barcelona’

– Programa del Liceu – 8 febrer 1952 – TANNHÄUSER – Coreògraf i mestre de ball: Joan Magriñá – Primers ballarins: Rosita Segovia, Emilio Altés – Solistas: Beatriz Aguilera, Lolita Baldó, Ester Desmaisons, Consuelo Sánchez, Carmen Vicente, Federico Arnáiz, Santiago Arreta, Santiago Alba, J. Arilla – Cos De ball — Col·laboració de ‘Ballets de Barcelona’

1950

– Programa del liceu – 24 gener 1950 – TANNHÄUSER – Coreògraf i mestre de ball: Joan Magriñá – Primers ballarins: Maruja Blanco, Juan Magriñá – Solistes: Alejandra Diminia, Consuelo Sánchez, Carmen Vicente – Cos de ball

1948

– Programa del liceu – 12 febrer 1948 – TANNHÄUSER – Coreògraf i mestre de ball: Joan Magriñá – Primers ballarins: María de Avila, Juna Mageiñá – Solistes: Alejandra Dimina, Consuelo Cortés, Consuelo Sánchez, Juanita Antón, José Ferra´n, Antonio Montllor – Cos de ball

1934

– Programa del liceu – 24 gener 1934 – TANNHÄUSER – Mestra de ball: P. Pamias – Cos de ball

1929

– Programa del liceu – 19 gener 1929 – TANNHÄUSER – Mestra de ball: P. Pamias – Cos de ball: Carmen Salazar, María Gimeno, Elena Gasevidts

– Programa del liceu – 17 octubre 1929 – TANNHÄUSER – Mestra de ball: P. Pamias – Primera ballarina: Carmen Salazar – Cos de ball

1927

Programa del liceu – 12 febrer 1927 – TANNHÄUSER – Mestra de ball: P. Pamias – Primera ballarina: M. Zani – Cos de ball

1922

– Programa del liceu – 16 abril 1922 – TANNHÄUSER – Primera ballarina: Teresina Boronat – Cos de ball

1921

– Programa del liceu – 22 gener 1921 – TANNHÄUSER – Primera ballarina: D. Galli – Cos de ball

IDOMENEO REY DE GRACIA – Drama en tres actes. Carlos Teodoro, elector de Baviera les hizo el encargo a Mozart y Varesco en 1780 para un carnaval de corte. Probablemente eligió el tema, aunque pudo haber sido Mozart.
– Música: Wolfgang Amadeus Mozart
– Llibret: Giambattista Varesco,
– Coreografia:
– Lloc d’acció: Grecia
– Lloc d’estrena: Teatre de la Cort de Munic, 29 de gener de 1781

Wolfgang Amadeus Mozart va cloure la seva òpera “Idomeneo, re di Creta” (estrenada el 1781 al Cuvilliés Theater -Teatre de la Cort de Munic- i ambientada a l’illa de Creta en època mítica) amb una extensa suite de ballet (núm.32 de la partitura), fet gens habitual en el seu extens catàleg operístic: de fet el geni de Salzburg va com-posar poc per a la dansa. Aquest ballet, solt, i atesa la seva gran qualitat musical, és sovint interpretat per orquestres simfòniques com a peça de concert; tanmateix ocasionalment algunes companyies de ballet han fet el mateix, incloent-lo en llur repertori de gales (com succeeix, posem per cas, amb la “Nit de Walpurgis” o la “Dansa de les hores”). Pel gener de 1967 el Liceu reposava “Idomeneo” (és així com habitualment s’anuncia), absent d’aquell escenari des de 1943: llavors era un títol no representat sovint, sobretot en teatres del perfil del Liceu, raó per la qual l’empresari Pamias encarregà la interpretació a la companyia del Teatre de l’Òpera de Salzburg -amb els cossos estables liceistes, però: Pamias hi confiava de valent!-. En aquella època era costum practicar talls musicals en les òperes representades i, clar, aquest “Idomeneo” no en fou una excepció. Efectivament, l’esmentat ballet, en estar col·locat al final de tot de l’obra -esdevenint-ne una mena d’epíleg complementari, quan l’acció dramàtica està ben closa- sovint se suprimia, de manera total o parcial, i malauradament, i pel comentari que fa Xavier Montsalvatge en la seva crítica publicada a ‘La Vanguardia’, s’intueix que aquell gener de 1967 va passar el mateix. Excepcionalment la coreografia era de Zlata Stepan, figurant Magriñà en els crèdits com a Mestre de Ball. Anés la suite sencera o no, el Ballet Titular del Liceu va dir la seva i amb nota, com per sort tenia per costum fer. – link a INSTAGRAM (a 03-05-2019 per Jordi Pujal) –

fotos - Idomeneo (rey de Grecia)

1967

– Programa liceo – 7 gener 1967 – IDOMENEO REY DE GRECIA – Mestre de ball: Joan Magriñá – Coreògraf: Zlata Stepan – Primeres ballarins: Asunción Aguadé, Fernando Lizundia – Cos de ball

1944

– Programa del Liceu – 23 gener 1944 – IDOMENEO REY DE GRECIA –

– Programa del Liceu – 15 gener 1944 – IDOMENEO REY DE GRECIA –