LA DAMME DE PIQUE: òpera en tres actes i set quadre, basat en el comte homònim de Alejandro Pushkin.
Musica: Piotr Ilich Tchaikowsky
Llibret: Modest Tchaikowsky (germá)
Coreografia:
– Lloc d’acció: Imperi rus
– Lloc d’estrena: Teatre Mariinski de San Petersburg, 19 desembre 1890 –

El gran compositor Piotr Illitx Txaikovski, pare del popularíssim trio d’asos balletístic per antonomàsia -“El llac dels cignes”, “La bella dorment” i “Trencanous”- i sempre sensible amb la dansa, per a la seva òpera en tres actes “Pikovaia dama” (“La dama de piques”) -amb argument basat en un conte de Pushkin- va crear un inspiradíssim episodi on el ballet és protagonista absolut, ubicat en el primer quadre del segon acte. Ambientada a Sant Petersburg a finals del segle XVIII, l’acció d’aquest quadre transcorre en el decurs d’una festa aristocràtica celebrada en el palau d’un dels protagonistes, en el bellmig del qual hi ha, a manera d’intermedi -com si fos un ‘divertissement’ de la ‘grand opéra francesa’-, l’anomenada ‘Pastoral’, on tres dels convidats a la festa, convenientment disfressats, representen una acció teatral de caire bucòlic per a gaudi de la resta de convidats.
Musicalment Txaikovski va concebre-ho de manera magistral, com si fos una sonata en tres moviments: el primer, d’un temps viu i amb la intervenció del cor, el segon, més reposat i amb la intervenció vocal solista dels tres esmentats personatges -soprano, mezzo i baríton- i el tercer, de temps agitat i brillant a manera de coda i reprenent el motiu musical del principi. I durant tot moment amb la participació del ballet.
El Liceu oferí tres representacions d’aquesta òpera pel desembre de 1967 a càrrec de la Companyia de l’Òpera de Belgrad amb el concurs però, com era habitual en casos de companyies convidades, dels cossos estables liceistes.
El Ballet Titular del Liceu va tenir una actuació brillantíssima. Curiosament en l’esmentat programa s’acrediten dos coreògrafs: naturalment el Mestre Magriñà i Anika Radosevic. La Radosevic era la coreògrafa de l’Òpera de Belgrad que havia dissenyat el ballet per a l’estrena a Belgrad d’aquesta producció. – per Jordi Pujal –

fotos - La Damme de Pique

1967

– Programa del Liceu – 20 desembre 1967 – LA DAMA DE PIQUE – Mestres coreògrafes: Anika Radosevic, Juan Magriñá – Primers ballarins: Asunción Aguadé, Elisaabeth Bonet, Cristina Guinjoan, Alfonso Rovira – Ballarí de caràcter: Fernando Lizundia – Solistas: Angeles Aguadé, Dolores Escriche, Ma Teresa Muntalt, Asunción Petit – Cos de ball

1922

– Programa del Liceu – 1 desembre 1922 – LA DAME DE PIQUE – direcció coreogràfica: T. Wassilieff – Cos de ball rus – primeres figures: Boldireff, Kashuba, Wassilieff

CARLOTA – òpera mexicana en un acte
– Música: Luís Sandi (1947)
– Llibret: Francisco Zendejas Gómez
– coreografia:
– Lloc d’acció: Mèxic, Castell de Chapultepec, el Imperi de Maximiliano a punt de desplomarse.
– Lloc d’estrena:

És bastant sabut que el ja llegendari Plácido Domingo, va debutar a Espanya al Gran Teatre del Liceu pel gener de 1966 com a membre de la Companyia de l’Òpera Nacional de Mèxic participant en les estrenes a Espanya de tres òperes breus en un acte que plegades conformaven el programa presentat per aquesta companyia, amb tres representacions (la primera el dia de Cap d’Any) i el concurs de les masses estables liceistes: “La mulata de Córdoba”, “Carlota” i “Severino”. En les dues darreres hi intervingué brillantment el Ballet Titular del Liceu (com acredita Xavier Montsalvatge en la seva ressenya a ‘La Vanguardia’), interpretant una dansa folklòrica en el darrer títol i tenint una actuació molt més rellevant i destacada a “Carlota”. Efectivament aquesta òpera amb música de Luis Sandi rememora l’episodi napoleònic mexicà de l’emperador Maximilià (que interpretava Domingo) i l’emperadriu Carlota (la soprano Maritza Alemán) en el context d’un ball al Palau de Chapultepec, per la qual cosa la dansa n’és bona protagonista, amb un vals i una masurca molt brillants òptimament coreografiats per Magriñà que el ballet liceista brodà de manera primorosa.
El Ballet del Liceu va ser coprotagonista, doncs, d’uns moments de la vida del coliseu que, pel que s’ha exposat, estan gravats amb lletres d’or en els annals de la institució. – Jordi Pujal –

fotos - òpera Carlota

1966

– Programa del Liceu – 1 gener 1966 – CARLOTA – Primers ballarins: Asunción Aguadé, Elisabeth Bonet, Cristina Guinjoan – Solistes: Angeles Aguadé, Regina Carreras, Asunción Petit, Emilio Gutierrez, Alfonso Rovira, Alberto – Decorat de Batlle Tort

_ Programa del Liceu – 4 gener 1966 – LA MULATA DE CORDOBA – CARLOTA (Primeres ballarines: Asun.Aguadé, Elizabeth Bonet, Crist.Guinjoan-Solistes: Ang.Aguadé, Regina Carreras, Asun.Petit, Emi.Guitierrez, A. Rovira, Alb.Tort) – SEVERINO (Cos de ball) – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá-