“Con acento” fou un programa divulgatiu de Televisión Española en antena els anys 1968 i 1969, amb guió i presentació del periodista Manuel Martín Ferrand i realització d’Enrique Martí Maqueda. El Ballet Titular del Liceu participà en un dels episodis, concretament en un de dedicat a Mallorca i els seus visitants més il·lustres. De manera que heus ací que els dies 13 i 14 de febrer de 1969, sorprenentment amb un fred que pelava, la companyia liceista ballava per a les càmeres televisives: el dia 13, i en l’incomparable marc de la Cartoixa de Valldemossa -tant inherent a Chopin-, “Les sílfides”; el 14, en l’imponent mirador del Castell de l’Arxiduc Lluís Salvador a tocar de Sa Foradada, l’acte blanc d'”El llac dels cignes” (en la segona imatge). L’anecdotari d’aquelles jornades entranyables està farcit de peripècies molt divertides. Així es muntà un empostissat ben generós i de molta alçada enmig del camp que a primera vista feia força patxoca però que semblava hagués estat “beneït” amb mal d’ull. A més de resultar ser un pèl balder, per a accedir-hi calia pujar per una escala de mà com les emprades als pallers, prova de foc per a tota sabatilla de punta i tutú de nivell. I la cirera del pastís: una abella es va enamorar bojament de Cristina Guinjoan en el moment de pujar l’escala, sense deixar-la ni a sol ni a ombra durant tota l’actuació -això sí, la va respectar, sense picar-la-. Més ‘escudella’: la senyora Asunción Subías, -conjuntament amb la senyora Maria Almagro,ambdues sastresses es desplaçaren a Mallorca “ex professo”- aterrà a Palma lluitant sense treva contra un maleït mal de queixal amb una sola eina, una desfila impregnada de conyac que treballava sovint. I és que el conyac fou l’aliat, no tan sols de la Subías, sinó de tot el cos de ball femení: davant l’abans esmentat fred terrible que campava els organitzadors van decidir plantar-li cara oferint a les aguerrides ballarines, gairebé totes postadolescents, copetes de tan racial beguda. Sin comentarios. – Jordi Pujal – Instagram:-art.1 –

El 7 de maig de 1968 el Ballet Titular del Liceu va ser testimoni d’honor i en primera fila d’un fet llavors transcendent i que tindria felices conseqüències; i és que, el Ballet liceista va fer contactes molt interessants, enriquidors i útils de cara al seu esdevenidor. Aquell 7 de maig actuava al Liceu el Harkness Ballet de Nova York, mítica companyia que uns anys abans ja hi havia ballat, assolint un triomf sonat. El gran ballarí i coreògraf Anton Dolin, llavors ja un referent en el món del ballet -i que havia actuat sovint al Liceu en la dècada de 1950 amb el mític London’s Festival Ballet, del que n’era Ballarí Estrella i Director Artístic-, va voler tenir una deferència amb el Liceu i l’empresari Pàmias, tot lliurant-los una màscara esculpida en bronze de la llegendària Anna Pavlova, artista vinculadíssima amb el propi Dolin (va ser ballarí de la seva companyia), el Mestre Magrinyà (Pavlova el volia per a la seva ‘troupe’ però no se’n va sortir) i el mateix Liceu (hi havia actuat en repetides ocasions, tant amb els Ballets Russos de Dhiaghilev com amb el seu propi ballet). L’acte de lliurament, amb la pompa fastuosa pròpia d’aquells temps, va tenir lloc durant la pausa de l’actuació del Harkness a l’escenari i la presència de “todas las fuerzas vivas” més una nodrida representació del Ballet liceista. L’empresari Pàmias, en el discurs d’agraïment, suggeria la possibilitat de crear un museu històric liceista perquè calia preservar el passat (idea que Montsalvatge, en la seva ressenya publicada a “La Vanguardia”, recolzava): malauradament, foc d’encenalls, tot va quedar en una idea…perpètua. Aquella visita barcelonina de Dolin, però, va ser de molt profit per al Ballet liceista; i és que, tal i com recorda Asunción Aguadé, Dolin va muntar per a l’esmentada Aguadé i Alfons Rovira el pas a dos del segon acte de “Giselle” i “L’ocell blau” (Magrinyà també duria al seu estudi Rosella Hightower per a formar l’alumnat). Era un Ballet de nivell. – Jordi Pujal – Instagram:-art.1

– 12 maig 1968 – La Vanguardia – El perfil d’Ana Pavlova, perenne al Liceu