“Con acento” fou un programa divulgatiu de Televisión Española en antena els anys 1968 i 1969, amb guió i presentació del periodista Manuel Martín Ferrand i realització d’Enrique Martí Maqueda. El Ballet Titular del Liceu participà en un dels episodis, concretament en un de dedicat a Mallorca i els seus visitants més il·lustres. De manera que heus ací que els dies 13 i 14 de febrer de 1969, sorprenentment amb un fred que pelava, la companyia liceista ballava per a les càmeres televisives: el dia 13, i en l’incomparable marc de la Cartoixa de Valldemossa -tant inherent a Chopin-, “Les sílfides”; el 14, en l’imponent mirador del Castell de l’Arxiduc Lluís Salvador a tocar de Sa Foradada, l’acte blanc d'”El llac dels cignes” (en la segona imatge). L’anecdotari d’aquelles jornades entranyables està farcit de peripècies molt divertides. Així es muntà un empostissat ben generós i de molta alçada enmig del camp que a primera vista feia força patxoca però que semblava hagués estat “beneït” amb mal d’ull. A més de resultar ser un pèl balder, per a accedir-hi calia pujar per una escala de mà com les emprades als pallers, prova de foc per a tota sabatilla de punta i tutú de nivell. I la cirera del pastís: una abella es va enamorar bojament de Cristina Guinjoan en el moment de pujar l’escala, sense deixar-la ni a sol ni a ombra durant tota l’actuació -això sí, la va respectar, sense picar-la-. Més ‘escudella’: la senyora Asunción Subías, -conjuntament amb la senyora Maria Almagro,ambdues sastresses es desplaçaren a Mallorca “ex professo”- aterrà a Palma lluitant sense treva contra un maleït mal de queixal amb una sola eina, una desfila impregnada de conyac que treballava sovint. I és que el conyac fou l’aliat, no tan sols de la Subías, sinó de tot el cos de ball femení: davant l’abans esmentat fred terrible que campava els organitzadors van decidir plantar-li cara oferint a les aguerrides ballarines, gairebé totes postadolescents, copetes de tan racial beguda. Sin comentarios. – Jordi Pujal – Instagram:-art.1 –
