FLORES NATURALES – Formen aquest espectacle una Vintena “d’estampes” o quadres, que evoquen, a través de balls i cançons, les diverses regions espanyoles.
– Música: Angel García
– Llibretista: Tersem
– Coreografia: Juan Magriñá
1950
Anunci – 28 maig 1950 – TEATRE POLIORAMA – FLORES NATURALES – coreografia Juan Magriña
Critica – 31 maig 1950 – TEATRE POLIORAMA – FLORES NATURALES – coreografia Juan Magriña – Prop de vint “estampes” o quadres, que evoquen, a través de balls i cançons i sense les adulteracions característiques del folklorisme errant, les diverses regions espanyoles, formen l’espectacle “Flors naturals” ahir a la nit estrenat al Teatre Poliorama mereixent una amable acollida. La relativa puresa amb què, seguin diem, es presenta el popular, quedant aquesta presentació revestida de la dignitat que li presten els patriòtics i variats versos de Tersem el llibretista, i l’adequada música del mestre Ángel García, que ha recollit intel·ligentment en la seva partitura el ètnic, van determinar, així com el colorit del decorat i el bon art que presideix les coreografies ideades per Juan Magriñá, tan favorables resultats ……
Montse Otzet, un ser que es feia apreciar per la seva accessibilitat, predisposició a l’ajut, gentilesa, professionalitat i erudició i que va consagrar la seva vida a la dansa des de la rereguarda.
– Observatori de les Danses escèniques Aplicades – Diputació de Barcelona – Institut del Teatre
Critica – 1 juny 1932 – La Vanguardia – POLKA DEL EQUILIBRISTA – CINE URQUINAONA – Juan Magriña, Julio Pons
Del cos de ball del Liceu, en els temps en què el G. T. Conservava encara tot el seu esplendor i prestigi, va reclamar l’atenció, no només del públic, sinó també de Theodor Wassilieff, el mestre coreògraf rus, i de la inoblidable Ana Paulova, que era la dansa i el ritme fets carn, un ballarí àgil, expressiu, acurat de les actituds i els moviments. Aquell ballarí, que ha depurat el seu art, estilitzant-lo i elevant de categoria, es presentar ahir a la nit al cinema Urquinaona, i des dels primers instants va tenir a l’èxit per company.
Joan Magriñá que és, de fet, l’artista que venim referint-nos, va demostrar ahir a la nit que, no va ser en va, el llarg contacte amb els ballarins russos, i va demostrar igualment, com de gran és la seva intuïció rítmica i el seu talent per traduir plàstica i rítmicament la música. Que potser no hagi arribat encara a la plena maduresa, a la completa delineació de la dansa; però les seves aptituds i la seva intel·ligència, molt per sobre del vulgar, li permeten obtenir fàcilment el triomf. Va interpretar ahir a la nit variades pàgines de Brahms, Mussorgski, Strawinsky, Falla, Pons, Blancafort i Labroca, posant sempre de manifest una alta comprensió musical i una elegant i perfecta tècnica.
Per la caracterització i la dinàmica, la ‘Polca de l’equilibrista’, de Blancafort, constituir el més definitiu encert de Magriñá. La ‘jota aragonesa’, de Pons, ha també de ser subratllada.
El públic -un públic selecte, que omplia completament la sala, – va aplaudir calorosament a l’artista, obligant-lo a saludar repetides vegades.
De la part musical de la vetllada es va encarregar julio Pons, pianista sensible i emotiu, que va sumar un nou èxit als molts que té conquistats. Tant al col·laborar amb Magriñá, com en la seva tasca de solista i com a compositor, els seus dots van destacar i van ser degudament apreciats per l’auditori.
Z.