– Instagram – MERCÈ NÚÑEZ i MASDEU :des de 1968 fins a 2020 ha estat la persona del Ballet Titular del Liceu més anys directament vinculada amb la institució en fer diferents papers de l’auca, tots ben feliços. Deixeble del Mestre Magrinyà (a petició seva i durant 15 anys va impartir classes al seu mític Estudi), es formà a l’Institut del Teatre ….
Nascut a Mataró el 5 de novembre de 1955. Comença a estudiar dansa a l’edat de nou anys a l’Escola de Roser Casanovas on també hi anava la Maria Mercè, la seva germana petita. Al cap de dos anys el Josep Maria manifesta que li agradaria dedicar-se a ballar. És per això que la mateixa Roser Casanovas el porta a l’Estudi de Joan Magrinyà, ja que havia estat també alumne.
Alterna les classes a l’estudi del Mestre amb les de l’Institut del Teatre on va ser Premi Extraordinari i va obtenir el Títol de Professor de Ballet. Amb catorze anys debuta en el cos de ball del Ballet Titular del Gran Teatre del Liceu, concretament el 13 de novembre de 1969 a l’òpera Carmen de Bizet.
Els mesos de setembre i octubre de 1972 s’incorpora al ballet de la Compañia Lírica Tomás Bretón al Teatre Español de Barcelona fent sarsuela juntament amb companys seus al Liceu, com Hermínia Espejo, Laura Esteve i José Antonio Flores, que intervenen entre d’altres, en les funcions de Luisa Fernanda, La Dolorosa o Gigantes y Cabezudos.
A partir de la temporada 1972/73 del Liceu, ja fa actuacions com a solista, com per exemple en el paper de Mercurio en l’òpera Adriana Lecouvreur. A part de participar en les parts de ball en moltíssimes òperes, intervé en els ballets: La Nochebuena del Diablo, Soirèe Vienesa, El Sombrero de Tres Picos, A Tiempo Romantico, El Duelo, Fandango del Candil, La Moza y el Estudiante o Pierrot. La seva última actuació com a solista amb el Ballet Titular del Gran Teatre del Liceu és el 12 de setembre de 1973 en la gala en motiu de X Congrés Internacional de Neurologia. Com la majoria de ballarins del Ballet Titular del Gran Teatre del Liceu, dominava la tècnica de la dansa clàssica, el ball espanyol i l’escola bolera.
El novembre de 1973 fa un curs en la reconeguda Ecole Supérieure de Danse de Cannes Rosella Hightower. Després, al desembre d’aquell any balla a companyia del Gran Théâtre de Nancy. Ja en el 1974 fa una audició a Ginebra i és contractat pel Ballet del Casino d’Estoril que actua en aquella ciutat portuguesa i també a Sant Remo fins al juliol de 1974. Entre agost i setembre de 1974 fa un altre curs a l’escola de la Rosella Hightower. El setembre d’aquell any torna a ballar amb la companyia del Gran Théâtre de Nancy fins al març del 1975, on coincideix amb Laura Esteve, amb qui ja havia ballat en el Ballet Titular del Gran Teatre del Liceu. Entre d’altres intervé en el ballet Les Préludes de Liszt. Abans de tornar a Catalunya per fer el servei militar a San Sebastián, va a París a participar com a ballarí en un concurs de coreografies.
El temps que va estar fent el servei militar va condicionar i marcar el seu futur professional. A part de tenir un accident amb una granada de mà que el va lesionar lleugerament, el fet d’estar prop de dos anys inactiu van influir molt negativament a la seva carrera com a ballarí.
Quan acaba el servei militar inicia una curta etapa com a professor de ballet en l’Estudio de Arte Coreográfico Isabelle Barbier de Tarragona. El 1978 es celebren a Tarragona les Jornades Internacionals de Dansa en les que hi participa com a mestre, i també com a ballarí en el recital de clausura que es va celebrar el 26 de juliol al Auditorium del Camp de Mart, ballant un pas a dos amb Glória Gella amb qui ja havia coincidit anteriorment en la seva etapa en el Ballet del Liceu. Aquella va ser la seva última actuació com a ballarí. En aquelles Jornades Internacions hi participava entre d’altres el ballarí i mestre Emilio Altés, que també havia estat anys abans ballarí al Liceu. Aquest li fa una molt bona proposta per anar de professor a l’escola de dansa que Altès tenia a Brussel.les. Malgrat d’insistència de qui al cap de pocs dies seria la seva esposa, Rosa Maria Mateu, ell ho va rebutjar, com també va rebutjar altres propostes per fer de mestre de dansa a Reus o Hospitalet del Llobregat. Ensenyar no li agrada i no si volia dedicar. També li surten algunes ofertes com a ballarí, per exemple, del Ballet de TVE que tampoc escolta. Considera que en aquells moments no està preparat físicament per ballar i està desmotivat. Així doncs, deixa definitivament la dansa i es dedica professionalment a altres activitats.
Del seu matrimoni amb Rosa Maria Mateu va tenir dos fills: la Marta i l’Aleix. El 1980 la família va anar a viure a La Pobla de Montornès. Es va presentar a les Eleccions Municipals de l’any 1983 per l’Agrupació d’Independents de la Pobla de Montornès i va ser Regidor de Cultura, Festes i Esports de maig de 1983 fins a juny de 1987.
El 16.02.2002 va morir víctima d’un desgraciat accident. Tenia només 46 anys.– Tomàs Manyosa –
Agraïments: Berta Albareda, Enriqueta Alum, Roser Casanovas, Josep Maria Clariana, Hermínia Espejo, Laura Esteve, Glòria Gella, Maria Lluïsa Massó, Marta Massó, Rosa Maria Mateu, Maria Remei Peretilla i Jordi Pujal. Ajuntament de La Pobla de Montornès, Fons Documental i Junta Directiva de LiceXballet.
Critica – 28 febrer 1967 – Joan Torres Vendrell – Memòries i cròniques sobre teatre i radioteatre a Mataró – José Mª. Massó, firme promesa de la danza…
Fa els estudis primaris a les Escoles Virtèlia.
La seva mare l’apunta a l’Esbart Verdaguer, dirigit llavors pel Mestre Moreno-Pallí. Debuta als 3 anys al Palau de la Música Catalana ballant “La Ratolinesa”. Sense deixar l’Esbart, als 6 anys comença a estudiar dansa clàssica a l’estudi de Salvador Melo i Eulàlia Blasi. Més tard, inicia els estudis més formals de dansa clàssica a l’estudi de Mestre Joan Magriñà, del carrer de Petritxol de Barcelona. A més de Magriñà, els seus mestres foren Aurora Pons, Romana Uttini, Crisitna Guinjoan i Assumpció Aiguadé.
En el comiat del Mestre Magriñà com a ballarí al Gran Teatre del Liceu, actua com a criatura en el ballet “Los Tapices de Goya”, en el quadre de “La Vendímia”. Magriñà és el personatge masculí i el femení és Araceli Torrents. A la mateixa època comença a fer el rol de “negret” a les representacions del ballet del segon acte de l’òpera Aida, de Giussepe Verdi al Liceu.
Entra al Cos de Ball del ballet del Gran Teatre del Liceu.
Participa als festivals d’Òpera de Bilbao i Oviedo com a Cos de Ball sota la direcció de Jordi Ventura. Aquest mateix any actua amb l’Esbart Verdaguer al Teatre Romea en l’estrena de “L’Envelat”, coreografia de Salvador Melo.
Participa en l’estrena de “Les Gavines”, amb coreografia Joan Magriñà i música de Joan Altisent, també al Teatre del Liceu de Barcelona.
Passa a formar part del grup de Solistes del ballet del Liceu. El debut és amb l’ópera “La Favorita”. El mateix any 1967 porta a terme amb el ballet del Liceu una estada a Madrid per a la filmació de la pel·lícula “El Fabuloso Mundo del Dr. Copelius”, amb intervenció de ballarins nordamericans.
Va actuar en l’estrena al Liceu dels ballets “A Tiempo Romántico”, música d’Enric Granados i “Els 5 Continents”, música de Joan Guinjoan, i tots dos amb coreografia de Joan Magriñà. Igualment al 1968 participa amb el ballet del Liceu als “Festivales de España”, en una gira per diverses ciutats espanyoles, incloses Barcelona i Madrid.
Mesos abans de deixar el ballet com a Solista del ballet del Gran Teatre del Liceu, actua al Camarot Granados de Barcelona per ballar “El Majo Discreto”, amb música d’Enric Granados, coreografia de Joan Magriñà i acompanyada al piano pel Mestre Pere Vallribera i cantant Conxita Badia.
es dedica a la docència impartint classes de ballet en escoles de Barcelona.
Entrevista – Memòries d’un altre temps per Margarita Cabero
Instagram – …De ben petita ja trepitjà l’escenari del Liceu participant en vetllades històriques: fent els ‘Negrets’ de l'”Aida” … – Jordi Pujal –
