- Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
- Feu clic per compartir a X (S'obre en una nova finestra) X
- Fes clic per compartir al Linkedin (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
- Feu clic per compartir al WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
- Feu clic per enviar un enllaç per correu electrònic a un amic (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
- Feu clic per imprimir (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
EL NOTICIARI UNIVERSAL
Augusto Valera
· “QUE ENS DEIXIN TREBALLAR”.
· PER A SUBSISTIR CAL DESERTAR”.
· “QUE NO ENS ENGANYIN”.
Això, senyors, són autèntics crits desesperats. Es tracta d’un SOS el ressò del qual ha d’arribar als organismes de l’Administració. Perquè se’ns mor la dansa a Barcelona, es desintegra un ballet que fa molt pocs mesos va aconseguir el punt idoni, un punt culminant i apropiat per a partir d’aquí cap a la creació d’un autèntic ballet, orgull del Liceu de Barcelona.
Han vingut a veure’m Guillermina Coll, Berta Alvareda, Carmen Cavallé i Alfonso Rovira. I no protesten al contrari, la seva afició, el seu lliurament, el seu amor a la dansa és tan gran que travessen “hores baixes”, estan desmoralitzats perquè ni tan sols se’ls dóna l’oportunitat de ballar. Això és una gran tristesa quan s’ha consagrat tota una vida a la dansa amb els sacrificis que suposa i ningú més que ells saben.
Ajuda, subvenció, treball, perquè ja és impossible la subsistència per a ells esn aquestes condicions. No cap sinó desertar. Se’ls diu que són estables, però ara molts elements artístics del Liceu es van de gira a Saragossa, València, Tenerife… Si, gairebé tots menys el ballet.
Aquests nois, en el seu desesper, intenten arribar a les primeres autoritats barcelonines en demanda d’ajuda. Ells fins i tot paguen el vestuari per a ballar. I el pitjor de tot és que s’està matant l’afició a la dansa a Barcelona. S’està matant perquè aquests joves artistes ja no tenen relleu.
S’imposa una solució urgent. Cal crear un ballet a Barcelona amb caràcter estable, i solament hi ha dos camins. O anar-se a Madrid i sol·licitar la subvenció per a un ballet nacional del Gran Teatre del Liceu amb seu a Barcelona, o que la ciutat se sensibilitzi, els poderosos es bolquin, creïn un patronat, una fundació, la qual cosa vostès vulguin, però un ballet estable a Barcelona. Per a més “inri” fins i tot enguany se’ls ha matat la il·lusió que tenien posada en la gala coreogràfica que la Junta de Propietaris no ha permès celebrar.
– La Vanguardia – 22 setembre 1971 – TEMPORADA – LIRICA – Oviedo –
…..
Participa un petit i disciplinat grup de ballarins del Gran Teatre del Liceu, presidits per les germanes Aguadé i per Alfonso Rovira i també un bloc més nodrit d’elements del seu cor, que es produeix amb ofici superior a l’estimable qualitat sonora.
….
Antonio Fernandez-Cid
Critica – 11 novembre 1972 – La Vanguardia – LA FAVORITA – Teatre del Liceu
……
La coreografia a part d’una breu intervenció circumstancial al primer quadre, té un paper rellevant en el segon acte, on queda inserit un veritable ballet en el qual van intervenir els principals elements del cos de ball liceísta amb les seves primeres figures.
Amb un muntatge encertat de Magriñá la intervenció va resultar una mica desigual, la qual cosa el públic va acusar. No obstant això va haver-hi sobretot per al primer ballarí Alfonso Rovira, aplaudiments unànimes.
…….