ADRIANA LECOUVREUR – òpera verista en 4 actes.
– Música: Francesco Cilèa.
– Llibret: Arturo Colantti (basat en l’obra teatral, Adrienne Lecouvreur, d’Eugène Scribe i Ernest Legouvé).
– Coreografia:
– lloc d’acció: París l’any 1730.
– Lloc d’estrena: Teatre Líric de Milà el 6 de novembre de 1902 (participa Enrico Caruso) – al Liceu el 7 de maig de 1903
“Adriana Lecouvreur” és una òpera en quatre actes amb llibret d’Arturo Colautti i música de Francesco Cilèa estrenada el 1902 i que podria adscriure’s al corrent musical que, amb total encert, el Mestre Jaume Tribó i Segalés (apuntador del Liceu) defineix com a ‘verisme de saló’. Basada molt lliurement en la darrera etapa de la vida de la cèlebre ‘tragédienne’ francesa Adrienne Lecouvreur, el tercer acte -ambientat en el decurs d’una festa a la mansió de la Princesa de Bouillon, rival en amors de la protagonista- es clou magistralment mitjançant el recurs del ‘teatre dins del teatre’: Adriana recita per a tots els convidats el famós monòleg de l’obra teatral “Fedra” de Jean Racine sobre un fons musical subtilíssim, acabant l’acte amb gran efecte teatral. Immediatament abans d’aquesta escena, però, i a manera de pròleg preparatori, la dansa té un gran moment d’or: un ballet deliciós amb un lleu fil argumental basat en el judici a Paris (“Giudizio di Paride”), que permet el lluïment del cos de ball i que cal ser interpretat de manera que emani una tensió que preludiï el que immediatament després esdevindrà.
Vehicle adient per a sopranos amb gran talent d’actriu, el Liceu la va programar pel desembre de 1981 amb un repartiment espectacular, ple d’ídols liceistes, assolint un èxit d’aquells de posar el teatre dempeus: Montserrat Caballé, Josep Carreras i Fiorenza Cossotto, dirigida musicalment per Eugenio Mario Marco, que havia treballat sovint amb el Ballet del Liceu. També dos grans amics de LiceXballet: María Uriz i Enric Serra. La coreografia la signà Asunción Aguadé i el Ballet del Liceu va tenir una brillant intervenció Mercè Núñez i Ángeles Lacalle, un plus de qualitat en el triomf sonat de tot l’espectacle. Era la primera intervenció del Ballet del Liceu en l’etapa del coliseu regida ja pel Consorci: inici immillorable per al llegat de Magriñà.
En la temporada 1977-78 es va programar amb una soprano no molt famosa, Antonietta Cannarile-Berdini i Jaume Aragall (substituït en una funció per malaltia per Pedro Lavirgen), dirigint l’orquestra Eugenio Mario Marco, habitual col·laborador del Ballet del Liceu. El “Giudizio di Paride” del tercer acte va ser brillantment servit pel Ballet del Liceu, amb Asunción Aguadé i Fernando Lizundia de Primers Ballarins i Mercè Núñez i Marta Guerrero de Ballarines Solistes. Jubilat ja Magriñà a finals de la temporada anterior, la coreografia era obra d’Asunción Aguadé. Impacte teatral garantit d’antuvi per a aquesta escena, se’n va saber treure molt profit. Curiós fer notar que l’estètica del vestuari del ballet d’aquesta edició de la temporada 1977-78 no dista tant (fins i tot hom podria dir que s’assembla força) a la de la temporada 1981-82 ressenyada en l’esmentada publicació del 18-01-2019, malgrat tractar-se de dues produccions diferents. Probablement pel respecte reverencial a les indicacions del llibret? Eren altres temps…
Per a la inauguració de la temporada 1972-73 l’empresari Pamias reposà amb tots els ets i uts aquest títol, llavors absent del Teatre des de feia catorze anys (quan havia estat la protagonista una inoblidable Renata Tebaldi, representacions aquelles de 1958 en què assistí com a espectadora la vídua del propi Cilèa, fan empedreïda de la Tebaldi), programant pel novembre de 1972 quatre funcions amb una producció preciosa, un repartiment de somni (Montserrat Caballé, la mezzo Bianca Berini -molt estimada al Liceu- i un joveníssim tenor -25 anyets!- a les beceroles de la seva espectacular carrera, Josep Carreras -llavors anunciat com “José María”-…i el gran amic de LiceXballet Enric Serra) i el concurs de luxe d’un pletòric Ballet Titular del Liceu. Funció gloriosa per a tothom, inclòs naturalment l’equip de Magriñà, que creà una impactant coreografia de la que la preciosa imatge il·lustrativa (feta a l’enyorada sala d’assaig del ballet al Liceu anterior a 1994 i amb cinc ‘feres’ guerreres –Maite Casellas, Elena Bonet, Àngels Aguadé, Carme Cavaller i Àngels Forés– en posicions bellíssimes en puntes, simètriques i perfectes, creant un conjunt subjugant de rara harmonia i equilibri) permet copsar-ne la força. Record adorable d’un treball que seria reprès en posteriors reposicions de l’obra -vestuari inclòs-, ja per Asunción Aguadé dirigint la companyia.
Novembre de 1972 com a inauguració de la temporada 1972-73. Una edició sonada amb tots els ets i uts, essent-ne protagonistes vocals tres ídols liceistes com Montserrat Caballé, Josep Carreras i Bianca Berini, i en la qual el Ballet Titular del Liceu va tenir una prestació excepcional al servei d’una esplèndida coreografia del Mestre premiada amb un triomf sonat.
A la sala del Liceu anterior a l’incendi de 1994 on el Ballet assajava, el nou fotògraf oficial del Liceu (la temporada 1971-72 havia estat la darrera de l’entranyable Antoni Ras) va fer un recull fotogràfic ben bonic on apareixien gairebé tots els intèrprets d’aquest ballet. – Jordi Pujal – Instagram:-– art.1–art.2–art.3–art.4–art.5–
1981
_ Programa del Liceu – 25 i 27 desembre 1981 – ADRIANA LECOUVREUR – Directora del ballet: Asunción Aguadé –
1977
_ Programa del Liceu – 29 desembre 1977 – ADRIANA LECOUVREUR – Coreografia: Asunción Aguadé – Ballarina estrella: Asunción Aguadé – Primer ballarí: F. Lizundia – Solistes: Marta Guerrero, Mercè Núñez, Francesc Bravo, Jaume Soteras
Critica – 31 desembre 1977 – La Vanguardia – Teatre del Liceu – ADRIANA LECOUVREUR – … el ballet té una destacada participació donant el requerit clima de festa palatina a el tercer acte … – Xavier Montsalvatge –
1972
– Programa del Liceu – 7 novembre 1972 – ADRIANA LECOUVREUR – Coreògraf i Mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira; 1ª ballarines: Angeles Aguadé, Guillermina Coll; Solistes: Elena Bonet, Carmen Cavaller, José Mª Masso.
Critica – 8 novembre 1972 – La Vanguardia – CXXV aniversario del liceo – ADRIANA LECOUVREUR – … han destacat en aquest repartiment en el qual cal incloure una lluïda intervenció d’el cos de ball amb Assumpció Aguadé i Alfonso Rovira com a solistes d’una adequada coreografia realitzada pel Mestre Magriñà … – Xavier Montsalvatge –
1958
– Programa del Liceu – 9 febrer 1958 – ADRIANA LECOUVREUR – Coreògraf i Mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarines: Jorge Ventura, Antoñita Barrera, Manolita Ors, Araceli Torrens, Aurora Pons, Romana Uttini, Cristina Guinjoan, Ana Mª Llusá, Mª Antonia Reñaga, Julia Gallego, Ana Mª Gorriz.
Critica – 11 novembre 1958 – La Vanguardia – Teatre del Liceu – ADRIANA LECOUVREUR – amb Renata Tebaldi – … En el ballet mitològic de l’tercer acte, que representava o, almenys, pretenia representar “El judici de París”, Jorge Ventura i Aurora Pons, Antoñita Barrera, Manolita Ors, Araceli Torrens i altres solistes es van fer aplaudir, ajustant-se perfectament a la coreografia de Joan Magriñà … – U. F. Z. –
1952
– Programa del Liceu – 30 novembre 1952 – ADRIANA LECOUVREUR – Mestre de ball i coreògraf: Juan Magriñá – ballarins: Juan Magriñá, Antonio Monllor, Consuelo Sánchez, Beatríz Aguilera, Aurora Pons.
Critica – 19 novembre 1952 – La Vanguardia – Teatre del Liceu – ADRIANA LECOUVREUR – … En l’episodi mim-coreogràfic de l’acte tercer van destacar Juan Magriñà, Antonio Monllor, Beatríz Aguilera i Aurora Pons, que van donar caràcter al ballet mitològic executat … – U. F. Zanni –
1941
– Programa del Liceu – 25 desembre 1941 – ADRIANA LECOUVREUR – Mestra del ballet: Amalia Monroc – 1º ballarins: María de Avila, Juan Magriñá.
Critica – 26 desembre 1941 – La Vanguardia – Teatre del Liceu – ADRIANA LECOUVREUR – … La concurrència també va aplaudir els ballarins, maria d’Avila i Juan Magriñà per la seva tasca en el ballet “El judici de París” del tercer acte …
1903
– Programa del Liceu – 12 desembre 1903 – ADRIANA LECOUVREUR – Cos de ball per operes – Mestra: Pauleta Pamias – primera Ballarina: Giuseppina Ferraris – 32 ballarines