Quan el Liceu era de titularitat privada i el dirigia un empresari -supervisant la seva gestió la Societat de Propietaris del Teatre-, la duració de l’activitat artística del coliseu -òpera i dansa, període inicial d’assajos inclòs- oscil·lava entre cinc i vuit mesos (octubre-maig: tardor/hivern s’hi feia òpera, a primavera venia la dansa). Naturalment, cada any es produïa un buit estival en el calendari del Ballet Titular del Liceu… Una bona murga, no es treballava, no es cobrava. Però el talent, la inventiva, la professionalitat i l’instint de supervivència indestructible de l’equip de Magriñà van permetre trobar la manera d’alleujar la situació: gales de dansa en auditoris ben diversos.
El flamant i efímer “Cuarteto Español” format per Fernando Lizundia, Àngels Aguadé, Carme Cavaller i Mercè Roca -creat a iniciativa dels dos primers- per a actuar a diari durant els tres mesos de l’estiu de 1968 a la sala de festes El Ruedo de Tossa de Mar a la Costa Brava, dins un ambiciós gran espectacle que incloïa també altres artistes (n’era el director gerent el senyor Isidro Casanovas).
Els quatre ballarins, instal·lats temporalment a Tossa i en un moment professional àlgid, van oferir prestacions afortunadíssimes; ballar cada dia el mateix no els va fer caure en la rutina i l’ensopiment, ans al contrari, els esperonava en la superació perquè eren uns cracs.
Amb música enregistrada, el programa que presentaven comprenia, entre d’altres peces, les ‘Czardas‘ de “Coppélia“, els “Panaderos“, una “Jota” i un número modern amb música de jazz.
El material fotogràfic que prepararen per a la promoció, permet fer-se una idea d’aquesta admirable iniciativa closa amb èxit i que de ben segur el Mestre -potser amb la boca petita i discreció senyorívola, com ell era- lloaria molt: tenia motius per a estar orgullós dels seus deixebles – Jordi Pujal –