Carmen Cavaller Ruiz

Carmen Cavaller Ruiz

Barcelona el 11 de Març de 1947.

fotos - Carmen Cavaller

Els seus primers estudis de Dansa Clàssica els fa amb la professora Alicia Calado i els Estudis Superiors de Dansa Clàssica a l’Institut del Teatre de Barcelona i al Estudi de Joan Magrinyà.

EXPERIENCIA PROFESIONAL

1966-1970. Integrant del Cos de Ball del Gran Teatre Del Liceu.

1967. S’estrena el ballet “El Duelo de Banfield.” Intervenció a la pel·lícula de ballet producció nord-americana “El Maravilloso Mundo del Doctor Coppelius.”

1968. Participa als “Festivales de España-68,” fen una tourné per diferents ciutats espanyoles
S’estrena al Gran Teatre del Liceu el Ballet “Els Cinc Continents” de J. Guinjoan.

1969. Forma part de la companyia de dansa Espanyola “Cuarteto Español,” dirigit per Fernando Lizundia i Àngels Aguadé.

1969 -1972. Participa a les temporades d’Opera al teatre ABAO de Bilbao i al teatre Campoamor de Oviedo.

1970. Forma part del Ballet Nacional Festivals d’Espanya en “La Antologia de la Zarzuela” amb la companyia d’en Jose Tamayo i sota la direcció d’Aurora Pons.

1970-1975. Ballarina Solista del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, representant entre altres les següents obres:

• EL Duelo de Banfield.
• Els Cinc Continents de J. Guinjoan.
• El Pierrot de Prats Trian.
• A Temps Romàntic de E. Granados.
• El Sombrero de tres Picos, El Amor Brujo i La Vida Breve de Manuel de Falla.
• La Noche Buena del Diablo de O. Esplá.
• El Lago de los Cisnes de Txaikovski.
• Los Tapices de Goya de Albeniz, Granados i Alonso.
• Las Sílfides de Chopin.

1971. Commemoració del Centenari d’Amadeu Vives amb “Doña Francisquita.”

1973. Contrau matrimoni amb el Primer Ballarín Estrella, Alfons Rovira Albero.

1974. Participa en l’estrena dels ballet “Rossio” (Suite Vivesa) i “Ensayo” coreografia d’Alfons Rovira amb musica del jove compositor Diego Monjo.
Actuacions a Trieste Itàlia, al Teatre Comunale, Giuseppe Verdi amb la companyia del Ballet del Gran Teatre del Liceu.

1975. Es trasllada amb el seu marit Alfons Rovira a Gelsenkirchen, Alemanya Federal per incorporar-se com a ballarina solista al Stad Musitheater in Revier.

1975-1983. Durant l’estada a Alemanya va representar entre d’altres les següents obres:

• Romeo y Julieta de Prokokiev.
• La Armonia del Mundo de Hindemith.
• Sherezade de Rimsky-Korsakov.
• Las cuatro Estaciones de Vivaldi.
• Winterreisen de Schubert.
• Cuadros de una Exposición de Mussorgsky.
• Medea de J.Whitman-Stockhausen.
• Carmen de Bizet.
• El Bolero de Ravel.
• Hamlet de Nicoli Tscherwinski.
• Los Cuatro Temperamentos de P. Hindemit.
• Alborada del Gracioso de M.Ravel.

1978. Balla el ballet “El Mandarin Maravilloso” de B. Bartock donant-li el paper principal sota la direcció del coreògraf Zoltan Imre.
També es destaca en els Ballets, “Hamlet, “Fantasia, “Scherezade, “Adagio de Aranjuez, “Medea.
Actuacions en diferents ciutats alemanyes: Düsseldorf, Köln, Kalsruhe, Hamburg, Essen, Wupertal, Hannover, Kassel, Frankfurt, Mannhaim, Münster, Dortmund, Bochum.

1982. Porta la part principal de la estrena d’una obra dedicada als nens per encàrrec del Musitheater, coreografia e idea d’Alfons Rovira basada en el conte “La Rateta que escombrava l’escaleta” amb musica de I. Stravinsky i adaptada a la època de Molière. També participa amb el conte, “El Fantàstic Mon Dels Gnoms” coreografia de Alfons Rovira.

1983. Torna a Barcelona on obren una Escola de Dansa junt amb el seu marit.

1992. Forma part del grup coreogràfic dirigit per Berta Vallribera de les escenes “Preludi i Transformació color” de la gran Cerimònia que es fa per primera vegada als “Jocs Paralímpics de Barcelona 92.”

1994. Primer cop que forma part junt amb 21 països de un Festival Internacional a Alemanya com a coreògrafa i directora d’un grup de dansa, on imparteix un Workhop de dansa Espanyola, Jugen-Kultur-Festival.

1994. Conferencia Internacional sobre la Joventut contra la droga a Bolonya (Itàlia).

1995. Es dona d’alta com a directora de l’Associació de Dansa Aldebaran
Conferencia Internacional amb 12 Països en contra el racisme i la xenofòbia a Berlin, Alemanya.
Forma part de la Acadèmia de Danza Estiva a Navi Cattolica Itàlia,on imparteix un Workhop de dansa Espanyola, junt a Gregory Jones (USA) i Francisco L. Correa da Silva (Brasil).
Es va presenta una coreografia en contra la droga titulada “No Gracies,” va tindrà una menció especial a la premsa Italiana pel missatge positiu de la Coreografia.

1996. Participació amb diverses coreografies a la Gala del Teatre Musitheater in Revier en Gelsenkirchen Alemanya, amb motiu del “40 Aniversari del grup alemany Deutsche Schreberjugent” que també forma part del moviment internacional en pro de la Joventut.

1996. Se estrena la coreografia del ballet “L’Oratgia” en col·laboració amb el compositor Antoni de Villasante i el guió de Jordi-Enric Pàmies, Gener 1996.

DOCÈNCIA

1968-1975. Forma part del professorat de l’Escola de Joan Magrinyà.

1975-1983. Imparteix cursos de dansa Clàssica i dansa Espanyola durant l’estada a Alemanya.

1983-1991. Directora i professora del Centre de Dansa Carmen Cavaller.

PUBLICACIONS

Història de la Dansa a Catalunya

Persones amb les que ha treballat

DIRECTOR DE ORQUESTA:
Uwe Mund, Gerardo Pérez Busquier, Adrián Sardó, Garcia Asensio, Romano Gandolfi.

COREOGRAFS:
Joan Magrinyàà, Aurora Pons, Carlos Orta, J. Sansinanea, Zoltan Imre, Bernd Schindowsky, Alfons Rovira.

MESTRES DE BALL:
Alicia Calado,Madame Elsa, Joan Magrinya, Charo Contreras, J. Granero, Haideé Caicho.

– Entrevista – Memòries d’un altre temps per Margarita Cabero

– Instagram – …deixeble primer d’Alicia Calado (que havia estat ballarina liceista) i posteriorment de Joan Magrinyà (havent rebut tanmateix lliçons de la històrica Madame Elsa, José Granero, Charo Contreras,…),formada a l’Institut del Teatre i a l’emblemàtic Estudi del carrer Petritxol (on també impartiria classes)…. – Jordi Pujal –