Fernando Lizundia
– Instagram – Fernando Lizundia -malauradament ja no entre nosaltres-, Primer Ballarí del Ballet Titular del Liceu i d’intensa i llarga vinculació amb la companyia d’ençà debutar-hi a principis de la dècada de 1960 (apareix ja en l’elenc liceista d’intèrprets de l’òpera «El gato con botas» de Montsalvatge el 1962) fins als darrers anys, ja en la dècada de 1980. Durant aquest període compaginà la seva tasca al Liceu amb la d’altres indrets, com Itàlia (on fou membre estable d’una companyia) i Espanya.
Dels pocs ballarins del Liceu no formats amb Magriñà (la seva gran formació la rebé a Cannes amb Rosella Hightower) els companys liceistes el recorden com un bon company i amb caràcter, tret que es reflectia en el seu art. Sí, perquè es pot considerar Lizundia com el prototipus del ballarí de caràcter, amb una marcada personalitat que li permetia interpretar amb gran solvència primers rols i tot tipus de repertori; inicià la carrera amb parts importants del repertori clàssic per passar posteriorment al repertori espanyol, on més excel·lí. I és que el ser un ballarí racial i de caràcter a aquest repertori li esqueia com un vestit a mida. Dues perles seves en aquest sentit: el rol de l’ Amante al ballet «La moza y el estudiante«, personatge dur, ferreny i intens, i la coreografia sobre el preludi de «La torre del oro» de Giménez (afortunadament es pot visionar a xarxes, al costat de la seva indispensable «partner» Asunción Aguadé, en una vibrant, intensa, sensual i resplendent interpretació, curulla de complicitat, d’aquelles que «se t’emporten», on la química entre ambdós és tan gran que brollen espurnes: tanmateix tot això és ben palès en la imatge inclosa de «La vida breve» liceista de 1976).
Lizundia també es dedicà a l’ensenyament, amb Aguadé a l’històric estudi de Magriñà i amb Asunción Petit -també ballarina del Liceu- al seu estudi de Sant Just Desvern. – Jordi Pujal –
