PROGRAMES
– Programa del Liceu – 10/11 gener 1948 – EL GIRAVOLT DE MAIG – EL GATO CON BOTAS (Mestre Coreògraf:J.Magriñá-Primers ballarins: Maria de Avila, J.Magriñá-Cos de ball) – EL MOZO QUE CASO CON MUJER BRAVA (Coreògraf: J.Magriñá-Primera parella de ball:Maria de Avila, J.Magriñá)
– Programa del Liceu – 12 febrer 1948 – TANNHÄUSER – Mestre coreogràfic: Juan Magriñá – 1º ballarins: M. de Avila, Juan Magriñá – Solistes: Alejandra Dimina, Consuelo Cortés, Consuelo Sánchez, Juanita Antón, José Ferran, Antonio Montllor – Cos de ball
– Programa del Liceu – 18 desembre 1948 – LA DOLORES – Coreografia: Trini Borrull i Juan Magriñá – 1º ballarins: Trini Borrull, Juan Magriñá – Parelles: Maruja Blanco, Santiago Zapata; Matilde Fernandez, Máximo Morel; Pilar Morales, Salvador Morales
– Programa del Liceu – 25 desembre 1948 – FAUST – Cos d’aquest G. Teatre dirigit per: Juan Magriñá – 1º ballarins: Maruja Blanco, Juan Magriñá – amb la cooperació de ballarins estrella de Teatre Nacional de l’Òpera de París
CARTELLS
Cartell – 6 gener 1948 – Sociedad del Gran Teatro del Liceo – Gran Ball de Gala en commemoració del seu Centenari – Primeres figures: Juan Magriñá i María de Avila – Cos de ball
ANUNCIS
CRITIQUES
Critica – 7 gener 1948 – La Vanguardia – Celebració del centenari del Gran Teatre del Liceu – sopar i ball de gala al Liceu – Impressionant espectacle – …. de matinada un ballet compost per María d’Avila, Joan Magriñá i el cos de ball del Liceu, dirigit pel mestre Rodó, va interpretar EL LAGO DE LOS CISNES, BOLEROS i CHOPINIANA. ….
Critica – 30 maig 1948 – Vilanova i la Geltrú – Brillant vetllada de art coreogràfic – Va tenir un abast selectíssim el Recital de Dansa que, patrocinat per l’entitat «Foment vilanoví», es va donar la nit de dimarts passat dia 25, al Teatre Apolo ……
SUEÑO DE AMOR, de Litz, va ser el ballet de presentació. La dansa gràcil, diríem alada, de MaríA d’Avila, va donar inefable sensació de realitat a la vaporosa imaginació del jove somiador. El va seguir TAMBORIL CHINO, de Kreissler, demostrant Joan Magriñá estar en possessió d’una mímica extraordinària, valoritzada pel gran estudi que posseeix de les seves adaptacions coreogràfiques. LA PLUS QUE LENTE, de Debussy, dansada magistralment per María d’Avila, va posar, a més fina emotivitat a l’ambient. I va acabar la primera part amb EL LAGO DE LOS CISNES, de Tchaikowsky, on la flexibilitat i dolços compassos executats pels dos dansaires ens van mostrar la seva galanura exquisida i el màxim desenvolupament de la seva interpretació.
La segona part …. BOLERO de Galván, es podria dir un aiguafort de Goya; TRIANA, d’Albéniz, l’alegria andalusa feta realitat per la gràcia i simpatia de Maria d’Avila; ALEGRIAS, per Juan Magriñá, fidel traducció del taconeig àgil, serè, …. DANZA DE LOS MOLINEROS del «Sombrero de tres picos», de Falla, ….
La Tercera part, iniciada amb CLARO DE LUNA, de Debussy, de bells efectes coreogràfics, va aconseguir la parella una realització perfecta. Magriñá a el HIMNO AL SOL, de Rimsky-Korsakoff, va preludiar molt encertadament els antics ritus pagans indis, i CAKE-WALK, d’Alberti, dansat per María d’Àvila, va recollir l’aplaudiment més fort de la nit …… MAZURCA , de Elibes, ….. el senyor Antonio Anguera va notificar a la concurrència que el nostre compatrici, actuava desinteressadament ….. Magriñá acompanyat per les senyoretes Avila i Consuelo Sánchez, donaria una altra mostra al detall del de la seva acusada sensibilitat vilanovenca, interpretant LES DANSES DE VILANOVA ….. molta galanura i finesa …..
NOTICIES
ENTREVISTES
INFORMACIO ADDICIONAL
El novembre de 1948, l’Institut del Teatre de Barcelona (llavors en la seva seu històrica del carrer d’Elisabets) va triar per a l’acte solemne d’inauguració del curs acadèmic 1948-49 la figura del Mestre Magriñà (n’era Catedràtic de Dansa), que va pronunciar el discurs «Valores históricos y pedagógicos de la Danza». Tota una declaració de principis de Magriñà: els fonaments del seu immens llegat pedagògic estan perfectament definits en aquestes planes. Si a això s’hi afegeix la seva vessant coreogràfica hom pot fer-se una idea perfecta de la personalitat polièdrica del Mestre, una persona cultíssima, d’una erudició gens habitual. Podria sorprendre la vigència que ara aquest discurs encara té i que és perfectament vàlid i aplicable avui dia (sense oblidar que estem parlant de 1948 i que, el 1937, Magriñà havia participat en una ambaixada cultural i artística republicana per Europa). Però les paraules sàvies de Magriñà són tan universals, coherents i entenedores que han esdevingut un clàssic. Davant això, doncs, qualsevol sorpresa per la vigència del missatge fora futilitat. – Jordi Pujal –
Foto – Teatre Apolo – Recital de Dansa, Joan Magriñá i Maria de Avila
CURIOSITATAS
Curiositat – 13 març 1948 – La Vanguardia – Waslaf Nijinsky el famós ballarí rus apareix públicament a Londres
Curiositat – 16 març 1948 – La Vanguardia – Una ombra il·luminada – Nijinsky-
Curiositat – 23 maig 1948 – La Vanguardia – La contribució espanyola al ‘ballet’ internacional – Xavier Montsalvatge
