JUANA DE ARCO EN LA HOGUERA – opera oratori en un pròleg i cinc escenes sobre el poema del mateix títol de Paul Claudel.
– Música: Arthur Honegger
– Coreografia: Juan Magriñà

– … fou l’estrena a Espanya d’aquesta versió escènica: la protagonista fou ni més ni menys que la mítica actriu sueca Ingrid Bergman, (…) i del Mestre Magriñà amb el seu ballet, amb Aurora Pons de Ballarina Estrella. …– Jordi Pujal

fotos - Juana de Arco

1955

– Programa del Liceu – 8 gener 1955 – JEANNE D’ARC AU BÛCHER(Ingrid Bergman) – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de Ball

1954

– Programa del Liceu – 21 desembre 1954 – JEANNE D’ARC AU BÛCHER(Ingrid Bergman) – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de Ball

NORMA – tragèdia lírica en dos actes – No sempre es va incloure el ballet.
– Música: Vincenzo Bellini
– Llibret: Felice Romani
– Coreografia:
– Lloc d’acció: La Galia en època romana
– Lloc d’estrena: La Scala de Milà el 26 desembre 1831 –

L’acció de la popular òpera “Norma”, amb llibret de Felice Romani i música de Vincenzo Bellini, transcorre a la Gàlia en època romana, essent la protagonista que dóna títol a l’obra una sacerdotessa druïda que ha traït el vot de castedat en tenir dos fills amb el procònsol romà Pollione.
Obra del repertori habitual dels teatres operístics i pedra de toc per a divos (sobretot per a la intèrpret de Norma, una soprano), no conté cap moment coreogràfic. Però en el moment en què Norma apareix per primer cop en escena (que correspon a la famosa ària “Casta diva”), i en fer-ho acompanyada per un estol de vestals i per gent del poble, s’hi escau dibuixar uns moviments a compassats de caire harmònic i elegant, subtilíssims. I així es feia en moltes de les edicions liceistes de l’obra.
El 1973 es reposava “Norma” amb una protagonista llegendària, on el Liceu era casa seva: Montserrat Caballé. El gener de 1970 la Caballé havia debutat aquest rol i en el mateix Liceu: l’èxit assolit fou tan gran que justificava tornar-la a programar tres anys més tard.
Les ballarines del Ballet del Liceu, per tant, esdevenien sublims vestals plenes de llum i harmonia honorant la sacerdotessa Caballé.
En la quarta i darrera funció (1 de febrer de 1973) es va retre un homenatge a la soprano catalana (costum molt arrelat en l’època) que amb aquesta funció acabava la seva participació en aquella temporada. El Ballet del Liceu, doncs, en posició preeminent participant tanmateix en el merescut homenatge. Nit gloriosa, vessall d’emocions, comunió perfecta entre escenari i públic.
Pel novembre de 1966 el Liceu va reposar amb gran èxit l’òpera protagonitzada per la soprano Radmila Bakocevic. El rol de la ‘seconda donna’ de l’obra, corresponent al personatge de la jove vestal Adalgisa, fou interpretat per tot un ídol liceista durant més de vint-i-cinc anys d’ençà debutar-hi el 1961, la mezzosoprano piamontesa Fiorenza Cossotto. Cossotto interpretà aquesta part al Liceu en tres edicions diferents i sempre al costat de grandíssimes intèrprets de Norma: Leyla Gencer (1962), Radmila Bakocevic (1966) i Montserrat Caballé (1970). Durant aquelles funcions de “Norma” de 1966 Cossotto va rebre la famosa Medalla d’Or del Gran Teatre del Liceu (preuada distinció que Aurora Pons i Joan Magriñà també rebrien). I qui foren les harmonioses vestals companyes d’Adalgisa/Cossotto? Naturalment, les ballarines del Ballet del Liceu, presents tant a les funcions com a l’homenatge. Cossotto va establir una relació amical molt agradable amb elles en el decurs de les seves habituals actuacions al Liceu, que afortunadament es produïen molt sovint. – Jordi Pijal – art. 1 – art. 2

fotos - Norma

1973

– Programa del Liceu – 25 gener 1973 – NORMA –

1970

– Programa del Liceu – 8 gener 1970 – NORMA –

1969

– es va representa però no s’ha trobat cap programa

1966

– Programa del Liceu – 19 novembre 1966 – NORMA –

1962

– Programa del Liceu – 3 novembre 1962 – NORMA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball

1952

– Programa del Liceu – 15 novembre 1958 – NORMA –

LA DOLORES – Basada en una popular obra teatral de Josep Feliu i Codina.
– Mùsica: Tomás Bretón
– Llibret: Tomás Bretón
– Coreografia:
– Lloc d’acció:
– Lloc d’estrena: Teatre de la Zarzuela de Madrid, 17 març 1895 –

El compositor de Salamanca Tomás Bretón va estrenar la seva òpera “La Dolores” (basada en una popular obra teatral de Josep Feliu i Codina) el 17 de març de 1895 al Teatro de la Zarzuela de Madrid. De les poques òperes espanyoles que durant molts anys han format part del repertori líric dels coliseus del país, la cloenda del seu primer acte permet un gran desplegament coreogràfic: i és que el ric potentat Patricio organitza en homenatge a la protagonista, Dolores, una gran festa amb música i dansa. I aquesta dansa és la famosa ‘Gran Jota’ (molt popularitzada per José Tamayo en les diverses versions de l'”Antología de la zarzuela”), que en el seu bellmig inclou les estrofes cantades de rigor inherents a qualsevol jota -en aquest cas assignades a un tenor-, i que en l’acció dramàtica de l’obra esdevenen element cabdal. Aquesta peça, musicalment molt brillant, solta forma part del repertori tant de grans orquestres simfòniques com de companyies de dansa.
El Liceu va presentar aquesta òpera la temporada 1969-70 protagonitzada per Pedro Lavirgen i María Fernanda Acebal i amb la direcció musical de Salvador Ochoa. En la seva crítica de “La Vanguardia” Xavier Montsalvatge deia que, sense cap mena de dubte, la vertadera joia de la funció d’estrena (5 de desembre de 1969) havia estat la interpretació del Ballet del Liceu de la famosa jota, lloant la coreografia de Magriñà, folklòricament molt respectuosa però al mateix temps estilitzadíssima: l’única gran ovació de la vetllada fou precisament la provocada per aquest fragment.– Jordi Pujal –

fotos - La Dolores

1969

– Programa del liceu – 5 desembre 1969 – LA DOLORES – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – Primers ballarins: Angeles Aguadé, Cristina Guinjoán, Fernando Lizundia – Solistes: Elena Bonet, Guillermina Coll, Dolores Escriche, Rosalina Ripoll – Cos de ball

1959

– Programa del liceu – 24 novembre 1959 – LA DOLORES – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primera parella: Aurora Pons, Miguel Navarro – Primers ballarins: Antoñota Barrera, Araceli Torrens – Solistes: Cristina Guinjoan, Romana Uttini – Cos de ball

1948

– Programa del Liceu – 18 desembre 1948 – LA DOLORES – Coreografia: Trini Borull i Juan Magriñá – Primers ballarins: Trini Borrull, Juan Magriñá – Parellas: Maruja Blanco, Santiago Zapata; Matilde Fernández, Máximo Morel; Pilar Morales, Salvador Morales – Cos de ball

1939

– Programa del Liceu – 10 gener 1939 – LA DOLORES – 1ª parella de ball: Trini Borrul, Juan Magriñá; Luisa Nogués, Juan Montesan – Balladors de jota: Germans Navarro

1938

– Programa del Liceu – 14 abril 1938 – òpera LA DOLORES – parella balladora de jota: germans Navarro – parella ball: Rosita Segovia, Juan Magriñá

1931

– Programa del Liceu – 26 desembre 1931 – LA DOLORES – Cos de ball