Associació LiceXballet
  • Inici
  • Qui som
    • Naixement de l’Associació LiceXballet
    • Objectius
    • Junta directiva
    • Col·laboradors
  • Dades històriques
    • Història del Ballet del Gran Teatre del Liceu (1847-1988)
    • Els Ballets de Barcelona i la seva incorporació al Ballet del Teatre del Liceu (1951-1953)
    • Premis i Honors
    • Programes i premsa – classificats per anys – Programes de les Temporades
    • Representacions (ballets, òperes, operetes, sarsueles, films, espectacles)
    • Vestuari i figurins
    • Coreògrafs i Mestres
    • Biografies dels ballarins
    • Fotos del Ballet del Liceu (1958-88)
    • Bibliografia
    • Vídeos
    • Anècdotes i records
  • Llibre Licexballet
  • *Notícies
    • Notícies actuals
    • Premsa actual
    • Notícies anys enrere
    • Premsa anys enrere
  • Enllaços
  • Actes i propostes
  • Contacte
    • Ventajas de hacerse socio
    • Vull informació
    • Vull donar-me d’alta
    • Vull donar-me de baixa
    • Informació important

Ballet – Pavana real

Posted on 2019-04-27 by webmaster Posted in Ballets, Dades històriques, Representacions .

PAVANA REAL –
– Música: Joaquín Rodrigo
– Coreografia: Juan Magriñà
– Decorats: Sormani de Milán
– Figurins: F. Riera Serra

El 17 de desembre de 1955 el Gran Teatre del Liceu presentava un programa doble de música espanyola (repetit cinc dies després) amb dues estrenes mundials, la de l’òpera “La Lola se va a los puertos”, musicada per Àngel Barrios (on el Ballet del Liceu tingué una participació intensa i destacada, sobretot en números com ‘Zapateado’, ‘Zambra’ i ‘Garrotín’), i en la segona part de l’espectacle, la del ballet “Pavana real”, amb música de Joaquín Rodrigo i llibret de Victoria Kamhi, l’esposa de Rodrigo (ambdues estrenes retransmeses i enregistrades en cinta magnetofònica -tota una curiositat- per Radio Nacional de España).
Aquest ballet, coreografiat per Magriñà, dirigit musicalment pel Mestre Sardó (amb les intervencions solistes de l’eminent guitarrista Renata Tarragó i la soprano Carmen Espona) i ambientat en el segle XVI en la cort valenciana de Germana de Foix i el seu espòs el Duc de Calàbria al voltant de la figura del músic de cort Luis de Milán -tots personatges històrics-, va assolir un gran èxit (segons el corresponsal del diari ABC, molt superior al de l’altra obra del mateix programa), amb una brillantíssima interpretació del Ballet del Liceu (llavors anunciat al programa de mà com a ‘Cuerpo de baile’) i amb el protagonisme de luxe del propi Joan Magriñà (en la pell de l’esmentat Duc de Calàbria), poc temps abans de deixar els escenaris. El rol de la Reina Germana de Foix fou assignat a Alejandra Dimina, ballarina de caràcter, mentre que a la Ballarina Estrella d’aquella època, Aurora Pons, li correspongué el de Doña Mencía, part probablement concebuda amb superior complicitat tècnica que la de la Reina. – Jordi Pujal – Instagram:-art.1–art.2

fotos - Pavana real

1955

– Programa del Liceu – 17 desembre 1955 – LA LOLA SE VA A LOS PUERTOS Mestre de ball i coreògraf: Juan Magriñá – Zapateado: Juan Magriñá; Primera ballarina: A.Pons; Zambra: Cos de ball; Garrotín: Arac.Torrents, Antoñ.Barrera, Merc.Pon – ballet PAVANA REAL – Mestre de ball: Juan Magriñà – Reina germana de Foix: Alej.Dimina; Duque Calabria: J.Magriñá; Dña.Mencia: A.Pons; Luis de Milan: Rafael Mazzoni; Dos bufones: Ant.Español, Jesús Durán; Dos cazadores: Mig.Navarro, J.Huguet; Cupido: Alicia Tomás; Damas de la corte: Man.Ors, Ant.Barrera, Arac.Torrents, Encrn.Giménez, Ana Ma Llusá, Marien Torrents, Merce.Pon, Mary Pili Bruse, Nieves Bassa, Rom.Uttini, Aur.Palencia, Cris.Guinjoan, Olga Batalla, Lydia Rodón; Caballeros: Fede.Dasca, Pedro Balbeny, J. Huguet, Miguel Navarro, Carlos Altés, Jorge Badenes, Juan Tapia, Paquito Medina, J.Luis Ardid


– Descripciò del ballet Pavana Real – en la web de Joaquín Rodrigo
– Descripciò del ballet Pavana Real – en la web del Institut del Teatre de Barcelona
– Noticies Valenpedia, la hemeroteca valenciana – 1956 Rodrigo estrena con éxito el ballet Pavana Real en el Liceo de Barcelona

Òpera – La Lola se va a los puertos

Posted on 2019-04-27 by webmaster Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

LA LOLA SE VA A LOS PUERTOS –
– Música: Àngel Barrios – Joaquín Rodrigo
– Llibret: Victoria Kamhi
– Coreografia:
– Lloc d’acció:
– Lloc d’estrena:

El 17 de desembre de 1955 el Gran Teatre del Liceu presentava un programa doble de música espanyola (repetit cinc dies després) amb dues estrenes mundials, la de l’òpera “La Lola se va a los puertos”, musicada per Àngel Barrios (on el Ballet del Liceu tingué una participació intensa i destacada, sobretot en números com ‘Zapateado’, ‘Zambra’ i ‘Garrotín’), i en la segona part de l’espectacle, la del ballet “Pavana real”, amb música de Joaquín Rodrigo i llibret de Victoria Kamhi, l’esposa de Rodrigo (ambdues estrenes retransmeses i enregistrades en cinta magnetofònica -tota una curiositat- per Radio Nacional de España).
Aquest ballet, coreografiat per Magriñà, dirigit musicalment pel Mestre Sardó (amb les intervencions solistes de l’eminent guitarrista Renata Tarragó i la soprano Carmen Espona) i ambientat en el segle XVI en la cort valenciana de Germana de Foix i el seu espòs el Duc de Calàbria al voltant de la figura del músic de cort Luis de Milán -tots personatges històrics-, va assolir un gran èxit (segons el corresponsal del diari ABC, molt superior al de l’altra obra del mateix programa), amb una brillantíssima interpretació del Ballet del Liceu (llavors anunciat al programa de mà com a ‘Cuerpo de baile’) i amb el protagonisme de luxe del propi Joan Magriñà (en la pell de l’esmentat Duc de Calàbria), poc temps abans de deixar els escenaris.
El rol de la Reina Germana de Foix fou assignat a Alejandra Dimina, ballarina de caràcter, mentre que a la Ballarina Estrella d’aquella època, Aurora Pons, li correspongué el de Doña Mencía, part probablement concebuda amb superior complicitat tècnica que la de la Reina. – Jordi Pujal –

1955

– Programa del Liceu – 17 novembre 1955 – LA LOLA SE VA A LOS PUERTOS – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primera danza: Aurora Pons – Zapateado: Juan Magriñà – Zambra: Cos de ball – Garrotín: Araceli Torrens, Antoñita Barrera, Mercedes Pon

Òpera – Mavra

Posted on 2019-04-26 by webmaster Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

MAVRA – òpera còmica en un acte, basada en ‘La casita de Kolomna’ de Pushkin. L’òpera s’ha caracteritzat com un homenatge als escriptors russos i una sàtira dels costums burgeses i el subgènere romàntic Romeu i Julieta
– Música: Ígor Stravinski
– Llibret: Borí Kojnó
– Coreografia:
– Lloc d’acció:
– Lloc d’estrena: ópera cómica de París 3 juny 1922 –

“Mavra” és una breu òpera còmica en un acte (d’uns 25 minuts de durada) composta per Igor Stravinski als inicis de la seva carrera. Obra deliciosa, conté quatre personatges i una trama senzilla i divertida al voltant de la protagonista Parasha, la seva mare, una veïna i l’enamorat furtiu de Parasha (qui, a fi de poder entrar d’incògnit a casa de la seva estimada, es disfrassa de criada, la Mavra del títol). El Liceu acollí la seva estrena a Espanya pel novembre de 1975, formant part d’un programa triple amb dues altres obres breus en un acte, “Il capitan Spavento” de Gianfrancesco Malipiero i “Una domanda di matrimonio” de Luciano Chailly: un programa altament innovador en aquella època, dirigit musicalment per Nino Verchi, d’ intensíssima carrera liceista. Per a “Mavra” Vittorio Patanè, el director d’escena i escenògraf d’aquesta producció, va fer una proposta agosarada que significava tot un repte pel Ballet Titular del Liceu: va situar els quatre solistes vocals en un lateral de l’escenari, cantant partitura en mà, i encarregà el treball actoral a quatre ballarins. Vehicle ideal per a mostrar el gran potencial en l’art del mim de la companyia, amb moviments rítmics i accions que lleugerament remetien un xic al món de la “commedia dell’arte”, l’equip de Magriñà va assolir un altíssim nivell, sorprenent tothom molt positivament pel brillant talent teatral per a la comèdia mostrat pels quatre artistes convocats (Asunción Aguadé, Àngels Aguadé, Mercè Núñez i Fernando Lizundia, gairebé irreconeixibles amb els seus extravagantment deliciosos maquillatges i abillaments). La pròpia Núñez reconeix el gran treball de regia de Patanè colze a colze amb tots quatre ballarins/actors, intens, esgotador i, al mateix temps, gratificant; una mena de “masterclass” actoral summament enriquidora. Les cares de felicitat de tots plegats, Mestre Magriñà inclòs, parlen per sí mateixes: l’experiència, plaent i exitosa, va valer la pena. Una altra gemma en el patrimoni de LiceXballet!
Novembre de 1975 s’estrena al Liceu, comptà amb les direccions musical i escènica, respectivament, de Nino Verchi i Vittorio Patanè. Amb quatre personatges i una trama senzilla i divertida al voltant de la protagonista Parasha, la seva mare, una veïna i l’enamorat furtiu de Parasha (qui, a fi de poder entrar d’incògnit a casa de la seva estimada, es disfressa de criada, la Mavra del títol) l’esmentat Patanè (en tasques també d’escenògraf) va tenir una brillant idea -llavors agosarada i que va permetre lluir el talent mímic-actoral del Ballet Titular del Liceu- en col·locar els quatre solistes vocals en un lateral de l’escenari i encomanar l’acció dramàtica a quatre ballarins (Asunción Aguadé, Àngels Aguadé, Mercè Núñez i Fernando Lizundia, caracteritzats i vestits de forma impagable-ment divertida) en un intensíssim treball interpretatiu molt exigent comandat per Patanè i que va servir al Ballet liceista per a explorar nous camins expressius.
– Jordi Pujal – art. 1 – art. 2

fotos - Mavra

1975

– Nomes s’ha trobat referencia al programa de la Temporada 1975-1976 del Liceu

Òpera – Los Hugonotes

Posted on 2019-04-26 by webmaster Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

LOS HUGONOTES – Òpera en cinc actes
– Música: Giacomo Meyerbeer
– Llibret: Eugène Scribe i Émile Deschamps
– Coreografia: Juan Magriñá
– Lloc d’acció: França segle XVI – La història de l’òpera culmina amb la històrica Massacre del Dia de Sant Bartomeu a 1572, quan milers de protestants francesos (Hugonotes) van ser assassinats pels catòlics en un intent per lliurar a França de la influència protestant.
– Lloc d’estrena: Théâtre de l’Opéra de París 29 febrer 1836

“Les huguenots” és una ‘grand opéra’ francesa amb música de Giacomo Meyerbeer que en la dècada dels setanta del segle XX gairebé mai es representava. L’empresari Pamias, valent com pocs, va decidir reexhumar-la la temporada 1971-72, tot i les evidents limitacions del Liceu de llavors. Va aconseguir muntar una companyia molt respectable que prometia unes molt felices representacions; les coses, però, semblaven anar de mal borràs -anticipar que les funcions van acabar assolint un bon èxit-.
Es van programar tres funcions, l’estrena el 23 de novembre… que es va haver d’ajornar al 25, dos dies després! El tenor contractat per a la part protagonista de Raoul de Nangis era el famós Bernabé Martí, marit de Montserrat Caballé, que en el darrer moment va cancel·lar el contracte, essent substituït per Angelo Lo Forese… La “mascletà”, però, arribà amb la darrera funció, 2 de desembre de 1971. La part fonamental de la reina Marguerite de Valois era interpretada per la soprano de Martinica Christiane Eda-Pierre, que cantà amb gran èxit les dues primeres funcions. Però, per a la darrera funció l’artista s’indisposà. Corredisses, neguit, nervis: en l’època no hi havia tantes sopranos amb aquest rol en repertori ni els teatres tenien els “covers” o “doppios” -com avui dia és habitual- per a cobrir eventualitats…
Situació desesperant! Però, com fa la dita, a les penes punyalades: de comú acord l’empresari Pamias i els directors musical i d’escena decidiren suprimir els dos grans moments musicals de Marguerite (la seva escena de presentació i el duet amb Raoul, ambdós al segon acte) i assignar el moviment escènic del personatge a Asunción Aguadé (curiosament ni ella ni Alfons Rovira, Estrelles del Ballet del Liceu, participaven en aquesta producció), abillada amb el vestuari d’Eda-Pierre i sense assajar. Aquest fet deliciós fou degudament recollit per Joaquim Iborra en la seva magna obra “La mirada del conserge”. Gran l’Aguadé! – Jordi Pujal –

fotos - Los hugonotes

1971

– Programa del Liceu – 25 novembre 1971 – LOS HUGONOTES – Coreògraf i Mestre de ball: Juan Magriñá – 1ª ballarina: Angeles Aguadé – Solistes: Elena Bonet, Carmen Cavaller, Guillermina Coll – Cos de ball

1925

– Programa del Liceu – 10 desembre 1925 – GLI UGONOTTI – 1ª ballarina: Manolita del Río

« Pàgina anterior
Pàgina següent »

Anuncis

Per adquirir el llibre fes clic a la imatge

Agenda Ballet de Barcelona

CyberChimps WordPress Themes

© Associació LiceXballet / I F: G65955338