Ball – Danza profana

Posted on by Posted in balls, Dades històriques, Representacions .

DANZA PROFANA –
– Música: Claude Debussy
– Coreografia: Witold Borkowski

Sobre la composició musical “Danse sacrée-Danse profane” de Claude Debussy el coreògraf Witold Borkowski va crear un petit ballet estructurat en dos moviments -corresponents a cadascuna de les citades Danses- que va titular de manera idèntica, estrenat l’11 de març de 1971 al Teatre Wielki de Varsòvia. Per a la “Danse profane (Dansa profana)” Borkowski proposà un delicadíssim pas a dos que el Ballet Titular del Liceu interpretà magistralment al coliseu de la Rambla l’octubre de 1975. I és que Janusz Smolinski, llavors Ballarí Estrella de la companyia, havia participat en l’esmentada estrena absoluta a Polònia i, en incorporar-se al Ballet del Liceu, ‘importà’ aquesta magnífica coreografia. Foren intèrprets de referència el propi Smolinski i una portentosa Àngels Aguadé. – Jordi Pujal –

fotos - DANZA PROFANA

1975

– 28 octubre 1975 – II Festival Internacional de Ballet – Ballet del Gran Teatre del Liceu – PIERROT – CLARO DE LUNA – TRES DANZAS ESPAÑOLAS DEL SIGLO XVIII – DANZA PROFANA (paso a dos) – estrena absoluta de LABERINTO – No tenim cap programa però està anunciat – Anunci – 28 d’octubre 1975 – La Vanguardia

Cartell – 27 i 28 octubre 1975 – II Festival Internacional de Ballet – PIERROT – CLARO DE LUNA – TRES DANZAS ESPAÑOLAS (de escuela bolera) – DANZA PROFANA – LA SARDANA DE LAS MONGES – LABERINTO

Òpera – El amor de las tres naranjas (L’amour des trois oranges)

Posted on by Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

EL AMOR DE LAS TRES NARANJAS – De caràcter més aviat satíric, a partir d’una faula de Carlo Gozzi, es una òpera en un pròleg tres actes i 10 quadres.
– Música: Sergei Prokofiev
– Llibret: Prokofiev i Vera Janacopoulos
– Coreografia:
– Lloc d’acció i època: imaginaris
– Lloc d’estrena: Auditorium de Chicago 30 desembre 1921 –

El dia de Nadal de 1967 (i amb rèpliques els subsegüents dies 28 i 31 de desembre) el Liceu estrenava al seu escenari una òpera del compositor Sergei Prokofiev -qui amb el seu ballet “Romeu i Julieta” aportà a la dansa un dels clàssics inesgotables de tots els temps- que, per la seva naturalesa -molt allunyada del repertori habitual d’aquells anys i totalment diferent al que el públic llavors estava acostumat a veure-, era ideal per a aquelles dates nadalenques: “L’amour des trois oranges (L’amor de les tres taronges)”, a partir d’una faula de Carlo Gozzi i estrenada a Chicago el 1921. De caràcter més aviat satíric i que exigeix una coordinadíssima tasca de conjunt de qualitat (és òpera sense números musicals tancats -les habituals àries, duos, concertants,…- i amb discurs musical seguit), repartida a parts més o menys iguals entre solistes, cor i ballarins on tots ells tenen assignat un personatge, probablement el seu fragment més popular és la Marxa.
L’esmentada estrena liceista va anar a càrrec de la Companyia de l’Òpera de Belgrad amb la direcció musical d’una gran figura, Oskar Danon, i el concurs de Cor, Orquestra i Ballet del Liceu. Les coreografies originàries de Belgrad foren adaptades per Anika Radosevic per a la companyia -dirigida per Magriñà-, encertada en les seves intervencions i molt inspirada especialment en l’esmentada Marxa -artistes que hi participaren encara recorden el moment-. – Jordi Pujal –

fotos - El amor de las tres naranjas (L'amour des trois oranges)

1967

– Programa del Liceu – 25 desembre 1967 – EL AMOR DE LAS TRES NARANJAS – Coreògrafes: Juan Magriñà i Anika Radosevic – 1º ballarins: Asunción Aguade, Elisabeth Bonet, Cristina Guinjoan, Alfonso Rovira – Ballarí de caràcter: Fernando Lizundia – solistes: Angeles Aguade, Dolores Escriche, Mª Teresa Muntalt, Asunción Petit – Cos de balle


Ball – La torre del oro o Romance del despecho – pertany a: Suite de danzas españolas

Posted on by Posted in balls, Dades històriques, Representacions .

LA TORRE DEL ORO – També anunciat com a Romance del despecho – forma part de Suite de danzas españolas
– Música: Jerónimo Giménez
– Coreografia: Paco de Alba

El moment musical més popular de la sarsuela “La torre del oro”, del compositor Gerónimo Giménez, és un fragment orquestral molt brillant sovint interpretat solt en les sales de concert en programes d’orquestres o bandes simfòniques: el Preludi (núm.1 de la partitura i que freqüentment hom identifica erròniament com a ‘Intermedi’). Sobre aquesta música Paco de Alba, que fou, amb Aurora Pons, Ballarí Estrella pel repertori espanyol del Ballet Titular del Liceu durant un temps, va dissenyar per a la companyia un magnífic pas a tres -titolat igual- genuïnament espanyol, amb castanyoles i on es presenta un conflicte de seducció a tres bandes entre una parella de “señoritos cortijeros” i una gitana. Coreografia que exigeix tres Primers Ballarins, racial i contundent, que descriu a la perfecció el lleu emboç argumental, amb un ‘crescendo’ impactant en les evolucions que coincideix perfectament amb el ‘crescendo’ de la música, tot coronat amb la vibrant i agitada secció final del número, fou acollit triomfalment, esdevenint tot un clàssic dins el repertori del Ballet, fins al punt d’incloure’s en gairebé tots els programes de les seves actuacions. Estrenat pel propi Paco de Alba, posteriorment fou ballat per Alfons Rovira, Fernando Lizundia, Asunción Aguadé i Cristina Guinjoan, que en feien vertaderes creacions. Anys després aquesta peça s’adaptaria per a una parella de ball Asunción Aguadé i Fernando Lizundia. – Jordi Pujal –

fotos - Torre del oro

1968

_ Programa per assaig i programació temporada – 26 novembre 1966 –

Crítica – 1968 – Juan Magriñá en el Club Polimnia

1966

Crítica – 1966-07-11- El Noticiero – En el teatre Greg de Montjuich Ha acabat brillantment el cicle de representacions del ‘Ballet del Gran Teatre del Liceu’ -(…) ‘La Torre del Oro‘, amb la airosa música de Jerónimo Jiménez, va servir per al lluïment virtuosista de les sempre celebrades primeres ballarines Assumpció Aguadé i Cristina Guinjoan, amb aquest genuí intèrpret de la dansa espanyola que és Paco d’Alba. (…)

Asunción Aguade i Fernando Lizundia en el teatre del estudi del mestre Juan Magriñá del carrer Petritxol de Barcelona.

Opereta – Die Fledermaus (El murciélago)

Posted on by Posted in Dades històriques, operetes, Representacions .

DIE FLEDERMAUS – Opereta còmica en tres actes. Es basa en una comèdia alemanya de Julius Roderich Benedix anomenada Das Gefängnis (La presó), que a la vegada se basa en un vodevil, Le Réveillon, de Henri Meilhac i Ludovic Halévy.
– Música: Johann Strauss (hijo)
– Llibret: Meilhac i Halevy
– Coreografia: Juan Magriñá

En la Temporada de primavera 1976 el Liceu oferia quatre operetes. El primer dels títols fou “Die Fledermaus (El ratpenat)” de Johann Strauss fill -col·loquialment, fins i tot en converses en català, hom acostuma a referir-s’hi com a “El murciélago”-, a càrrec de la Companyia de l’Òpera de Klagenfurt amb la participació de les masses estables liceistes: idèntic patró aplicat tanmateix a les representacions d'”El baró gitano”.
En el cas de “Die Fledermaus”, i malgrat que en puritat l’obra en sí no conté cap número estrictament coreogràfic, l’esperit festiu de l’obra i el caràcter aristocràticament vodevilesc de l’argument permeten (o gairebé ‘exigeixen’) que, en l’acte segon i en el decurs d’una festa que ofereix el Príncep Orlofsky, hi apareguin convidats sorpresa, en moltes de les representacions d’aquest títol grans divos operístics que ningú s’espera per no estar anunciats en programa. I, es clar, la dansa a ritme de Strauss (amb peces del seu brillant corpus) SEMPRE fa acte de presència en aquesta festa.
En aquesta edició liceista d’abril de 1976, però, no hi hagué cap divo que sorprengués l’audiència refilant com un ocell…però sí la participació espectacular del Ballet Titular del Gran Teatre del Liceu que, al marge de les melodies ballables del propi “Ratpenat”, com el brindis o el vals del final de l’acte segon -perfectament servides-, va fer una autèntica creació del vals per excel·lència, “An der schönen, blauen Donau (Al bell Danubi blau)” de Johann Strauss fill i de la famosa Marxa Radetzky straussiana al final, aquí afegides. El Liceu disposava d’un molt bon ballet! – Jordi Pujal –

fotos - Die Fledermaus (El murciélago)

1984

– Es va representa però de moment no hem trobat cap programa

1976

– Es va representa però de moment no hem trobat cap programa

1961

– Programa del Liceu – 2 febrer 1961 – DIE FLEDERMAUS – coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – ballarina estrella: A. Pons – primers ballarins: Antoñita Barrera, Araceli Torrens, Miguel Navarro – solistes: Cristina Guinjoan, Romana Uttini – Cos de ball