Realitat del Ballet del Gran Teatre del Liceu –
Creat el Ballet oficial d’aquest Gran Teatre als primers dies de gener de 1966, després de l’oportuna preparació, que es va estimar conclosa a l’acabar el mes d’abril, previ un assaig públic efectuat en aquest Coliseu el dia 26 del mateix mes en presència de nombrós públic que va concedir un calorós aplaudiment a la nova formació, el següent dia 30 va iniciar les seves activitats professionals a Vilafranca del Penedès, aconseguint en aquesta primera actuació un ple triomf, que tot seguit va ser ratificat en les següents actuacions al seu càrrec efectuades (sense interrupció des de la data indicada fins el 31 de juliol de 1966 a què es tanca el present treball) en les següents ciutats: MANRESA, SARAGOSSA, OSCA, VALÈNCIA, MÚRCIA, CARAVACA, ALMANSA, ALBACETE, VALLADOLID, TOLEDO, VITÒRIA, GIJÓN, AVILES, LOGRONYO, SANTANDER, REUS, BARCELONA (T. Grec), TERRASSA, BARCELONA (T. Parq. Atrac. Montjuïc), SITGES, TARRAGONA, LLORET DE MAR, VENDRELL, MATARÓ, PALMA DE MALLORCA

El ballet del Liceu – A la xerrada sostinguda amb el senyor Pamias també ens assabentem de les seves inquietuds sobre el Ballet de Teatre del Liceu, a què jo crec base idònia per crear el Ballet Nacional, però el fet és que el nostre empresari ha llançat crides a tots aquells que vulguin interessar-se en el mateix -amb quatre mesos de contracte per temporada- per veure de nodrir l’elenc masculí i poder canalitzar algunes gires per teatres d’Itàlia, Suïssa, Alemanya i Bèlgica, i donar així una major solidesa a el cos estable coreogràfic d’una ciutat com Barcelona. Aquest és, a grans trets, el panorama operístic per a la temporada a l’escalada artística que manté el nostre primer teatre líric en competència amb els primers del món, ja que no pot exercitar-la dins d’Espanya per ser desgraciadament coliseu solitari.
En una paraula, ‘La casa per la finestra’ per a una temporada que realment ho mereix.