Manuela Mollá García

?

Manuela Perea “La Nena”

Filla de Francesc Mollà i de Manuela García. Va estudiar Escola Bolera amb el mestre José Cañete i flamenc a les coves de Sacromonte. Amb només sis anys, va debutar a Madrid. Des d’abans de 1847, es la troba lligada al que va ser la seva parella artística, Joan Camprubí, amb el qual va ballar en els principals teatres d’Alemanya, Àustria, França, Hongria, Suïssa i Rússia, on van romandre durant tres anys, actuant a Sant Petersburg i Moscou, a més d’altres ciutats d’aquest país. El 4 d’abril de 1847, va ballar amb ell, com a primers ballarins, en la inauguració del teatre del Liceu de Barcelona, ​​al costat d’altres 11 parelles de ball, a la tercera part del programa de gala.
En ell, figurava La rondeña, amb coreografia de Camprubí sobre música de Josep Jurch, a més de balls tradicionals d’escola, com boleras robadas, boleras a ocho, zapateado, la cachucha, i altres balls espanyols: jaleo, jota aragonesa, ball plà o ball rodó.
Entre 1847 i 1849, encapçalava el ballet de rang espanyol establert de forma estable en el teatre del Liceu, companyia dirigida per Camprubí dedicada a l’escola bolera, també anomenada de ball nacional o de bailes de ‘cuenta y cascabel’. Va passar a el Teatro Real de Madrid, sempre amb Camprubí, com a primera ballarina, destacant-se en la seva carrera l’any 1863 pels seus èxits i les seves gires.

Segons José de Udaeta, “va ser la primera a ballar les Soleares de Arcas“, qui també l’anomena amb el sobrenom de La Cuenca. – Real Academia de la Historia –

Manuela García – Joan Camprubi

Manuela Perea, “La Nena”

Sevilla, 1828 – ?

Aquesta dona va néixer a Sevilla el 1828 i des de molt petita va demostrar el seu art i habilitat pel ball flamenc, en una època en què aquest tipus d’espectacles era molt cotitzat i on el públic anava amb gran interès per aquests actes artístics d’estil gitano i flamenc , típic andalusos, on les obres es basaven en els acostumats fets entre gitanos, bandolers i gent de bon viure i que gaudien de gran èxit i en què a les ballarines els cridaven pistes de bitlles.

Manuela Perea era un dona dotada d’unes característiques per al ball diferent de les altres balladores de l’època, ja que reproduïa diferents girs molt originals per la seva soltesa, elasticitat i originalitat, que un poeta la va qualificar com “filla de l’aire”. El sobrenom de “La nena” es refereix com sembla natural per la seva baixa estatura.

Ja als setze anys va ser contractada per una empresa londinenca per al Teatro Real Londinenc on va debutar juntament amb Félix García i compartint escena i taula amb grans artistes d’aquell moment.
Una de les seves primeres actuacions importants les va realitzar al Gran Teatre de Barcelona amb una obra andalusa amb el ballarí Manuel Pérez que posteriorment es va separar de la ballarina i va arribar a dirigir diversos teatres barcelonins.

Manuela Perea es va unir en una segona ocasió com a parella de ball amb el gran ballarí Ricardo Moragas amb el qual va recórrer pràcticament tot Europa.

L’any 1854 va ser contractada de nou per al Theatre Royal Haymarket i va aparèixer amb el seu propi nom i com a ballarina principal amb la presència de primeres ballarines dels teatres reals de Madrid i amb un excel·lent resultat de públic, ja que, tot i que l’espectacle estava contractat per a unes poques actuacions, va ser prorrogat uns mesos.

Posteriorment va tornar de nou a Anglaterra durant els anys 1856,1857 i 1858 i també en els anys seixanta en diverses ocasions alternant amb altres actuacions a Berlín, París i Madrid i el 1859 es van presentar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb un programa realitzat pel mateix ballarí Moragas amb el títol de “Gelos i Calia” i una segona obra titulada “La hija del Guadalquivir” i un posterior de diferent estil de ball amb el títol de “el Carnaval de Venècia“.

Va continuar les seves atraccions a Espanya i el seu treball com a ballarina durant el temps que va estar en actiu va ser molt lloat per famosos personatges com el poeta Gustavo Adolfo Bécquer i el mateix empresari anglès Benjamí Lumley i al British Museu de Londres ha una anotació a aquesta ‘bolera’ a la qual se la coneixia a Anglaterra com “la Venus Andalusa”.
– CuadernosManchegos.com –

– wikipedia – Manuela Perea

– Flamencasporderecho.com – Manuela Perea

– Flamencodepapel.blogspot.com – Manuela Perea

– ceres.mcu.es – fotos de Manuela Perea

– imatges de Manuela Perea –

Joan Camprubí

Reus, 1825 – Barcelona, ?

Manuela García – Joan Camprubi

– Institut del Teatre – publicacions – Redactora: Marta Porter – Fill del mestre de danses boleres Mariano Camprubí, Joan Camprubí va aprendre els passos de dansa des de ben petit. Als onze anys ja havia ballat a Barcelona, Granada, Madrid i Sevilla…..

– wikipedia – Fou un ballarí i coreògraf de dansa clàssica i dansa espanyola.
Fill del mestre de dansa Marià Camprubí, fou deixeble de Fabiani i formà parella amb Manuela Garcia, amb la qual recorregué les principals ciutats europees. Després d’una estada de tres anys a Rússia, viatjaren a Pèrsia. El seu repertori incloïa el ball pla i el ball rodó.
El 4 d’abril de 1847 estrenà en la inauguració del Liceu de Barcelona el ballet La Rondeña, amb música de Josep Jurch.

– Enciclopèdia.cat –

– Real Academia de la Historia –

Amalia Monroc