Filo Feliu
Tota una personalitat de la dansa clàssica a Catalunya, degana de les ballarines històriques: Filo Feliu, dona molt elegant, que manté el seu “porte” distingit de primera ballarina, d’una vitalitat, clarividència, energia i memòria prodigioses. Poder comptar avui amb el seu testimoni de primera mà d’una època molt llunyana (la seva carrera escènica es va desenvolupar entre aproximadament 1941 i 1958) és patrimoni d’or per a LiceXballet. Va enamorar-se de la dansa de nena, quan un oncle seu la va dur a veure una classe impartida pel Mestre Magriñà (de qui fou deixeble): allà va decidir que volia ser ballarina. Artista molt expressiva (aspecte que Alfons Puig sovint destacava en els seus escrits), de bellesa serena i presència impactant a l’escenari, amb braços llargs, bonics i molt ben emprats i posseïdora d’un bor gir i tècnica esplèndida, va debutar al Liceu amb tretze anys interpretant el ballet “El carrillón mágico” al costat de María de Àvila i el propi Magriñà. Va compartir escenari amb noms de l’època com, a més dels esmentats, Charo Contreras, Trini Borrull, Edmond Imballe (primer ballarí dels Ballets de Montecarlo) el 1945, …
Fou tanmateix durant un breu període de temps la ‘parella oficial de ball’ de Joan Magriñà.
Es va retirar el 1958 en casar-se, passant a dedicar-se a la docència i a la coreografia, creant el seu propi estudi.
La seva darrera actuació liceista -on reapareixia inesperadament després de molts anys d’absència- fou el 1958 en l’homenatge tributat a Joan Magriñà amb motiu del seu acomiadament dels escenaris. Defensora aferrissada de la dansa en general, però sobretot del ballet clàssic.– Jordi Pujal –
– Entrevista a Filo Feliu - Margarita Cabero - Memòries dun altre temps –