LA DOLORES – Basada en una popular obra teatral de Josep Feliu i Codina.
– Mùsica: Tomás Bretón
– Llibret: Tomás Bretón
– Coreografia:
– Lloc d’acció:
– Lloc d’estrena: Teatre de la Zarzuela de Madrid, 17 març 1895 –

El compositor de Salamanca Tomás Bretón va estrenar la seva òpera “La Dolores” (basada en una popular obra teatral de Josep Feliu i Codina) el 17 de març de 1895 al Teatro de la Zarzuela de Madrid. De les poques òperes espanyoles que durant molts anys han format part del repertori líric dels coliseus del país, la cloenda del seu primer acte permet un gran desplegament coreogràfic: i és que el ric potentat Patricio organitza en homenatge a la protagonista, Dolores, una gran festa amb música i dansa. I aquesta dansa és la famosa ‘Gran Jota’ (molt popularitzada per José Tamayo en les diverses versions de l'”Antología de la zarzuela”), que en el seu bellmig inclou les estrofes cantades de rigor inherents a qualsevol jota -en aquest cas assignades a un tenor-, i que en l’acció dramàtica de l’obra esdevenen element cabdal. Aquesta peça, musicalment molt brillant, solta forma part del repertori tant de grans orquestres simfòniques com de companyies de dansa.
El Liceu va presentar aquesta òpera la temporada 1969-70 protagonitzada per Pedro Lavirgen i María Fernanda Acebal i amb la direcció musical de Salvador Ochoa. En la seva crítica de “La Vanguardia” Xavier Montsalvatge deia que, sense cap mena de dubte, la vertadera joia de la funció d’estrena (5 de desembre de 1969) havia estat la interpretació del Ballet del Liceu de la famosa jota, lloant la coreografia de Magriñà, folklòricament molt respectuosa però al mateix temps estilitzadíssima: l’única gran ovació de la vetllada fou precisament la provocada per aquest fragment.– Jordi Pujal –

fotos - La Dolores

1969

– Programa del liceu – 5 desembre 1969 – LA DOLORES – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – Primers ballarins: Angeles Aguadé, Cristina Guinjoán, Fernando Lizundia – Solistes: Elena Bonet, Guillermina Coll, Dolores Escriche, Rosalina Ripoll – Cos de ball

1959

– Programa del liceu – 24 novembre 1959 – LA DOLORES – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primera parella: Aurora Pons, Miguel Navarro – Primers ballarins: Antoñota Barrera, Araceli Torrens – Solistes: Cristina Guinjoan, Romana Uttini – Cos de ball

1948

– Programa del Liceu – 18 desembre 1948 – LA DOLORES – Coreografia: Trini Borull i Juan Magriñá – Primers ballarins: Trini Borrull, Juan Magriñá – Parellas: Maruja Blanco, Santiago Zapata; Matilde Fernández, Máximo Morel; Pilar Morales, Salvador Morales – Cos de ball

1939

– Programa del Liceu – 10 gener 1939 – LA DOLORES – 1ª parella de ball: Trini Borrul, Juan Magriñá; Luisa Nogués, Juan Montesan – Balladors de jota: Germans Navarro

1938

– Programa del Liceu – 14 abril 1938 – òpera LA DOLORES – parella balladora de jota: germans Navarro – parella ball: Rosita Segovia, Juan Magriñá

1931

– Programa del Liceu – 26 desembre 1931 – LA DOLORES – Cos de ball

MANON – òpera còmica en cinc actes. Basada en la novel·la d’Abbé Prévost, Manon Lescaut (1731)
– Música: Jules Massenet
– Llibret: Henri Meilhac i Philippe Gille
– Lloc d’acció: entre França i Amèrica del Nord
– Lloc d’estrena: Opéra-Comique de París 19 gener 1884 – Gran Teatre del Liceu de Barcelona 29 desembre 1894

De l’òpera massenetiana “Manon” i estrenada el 1884, cal dir que l’acció del primer quadre del tercer acte transcorre als Jardins de Cours-la-Reine a París, en un dia de festa, alegre i ple de brogit: uns del personatges que hi apareixen són uns ballarins de l’Académie Royal de Musique pari-sina, per la qual cosa s’inclou una suite de ballet, no sempre interpretada.
“Història del cavaller Des Grieux i de Manon Lescaut”, novel·la francesa publicada el 1731 i que va escriure l’Abat Prévost, va servir com a base argumental per a diverses òperes. L’apassionada parella protagonista permetia als seus compositors (els més reeixits, Daniel François Esprit Auber, Jules Massenet i Giacomo Puccini) retratar-los musicalment de manera insuperable. Tanmateix, i emprant diverses músiques de Massenet, el coreògraf Kenneth MacMillan creà per al Royal Ballet i sobre aquest mateix tema un ballet titulat “Manon”. Intensos vincles entre les disciplines artístiques, per tant: i és que aquests dos grans personatges donen molt de joc, per la qual cosa esdevenen bombonets per als grans divos intèrprets, bé siguin cantants o ballarins.
El Liceu programà pel desembre de 1968 “Manon” amb el protagonisme excepcional de Montserrat Caballé, Manon de somni, i Alain Vanzò (Des Grieux), sota la direcció musical d’Anton Guadagno, que tant sovint dirigí al Ballet del Liceu. I, és clar, a l’escena de Cours-la-Reine (on Manon entona la seva gavota, tan lluïda) les hosts de Magriñà van dir feliçment la seva: el resultat va servir per enaltir encara més el nivell artístic d’una escena en què la prestació de la Caballé havia estat insuperable. El Ballet del Liceu, per tant, la va honorar com mereixia, amb nota. Gran èxit, ben merescut.
Durant un llarg període del segle XX el Liceu fou l’únic teatre operístic professional de l’Estat espanyol -de titularitat i, per tant, de gestió privades- amb equips tècnics i masses estables pròpies (cor, orquestra i ballet). Per aquesta raó diversos teatres del país les contractaven -a vegades totes, a vegades soltes; normalment era el cor el que tenia més requesta- per a actuar en llurs festivals operístics (eren festivals, no pas temporades, de gestió privada).
El cas de l’Asociación Bilbaina de Amigos de la Ópera -ABAO- n’és un bon exemple. Els seus primers festivals -que se celebraven al ja desaparegut Coliseo Albia, ben cèntric, a dues passes de la Gran Vía de Don Diego López de Haro- incloïen vuit òperes, amb una representació de cada títol, concentrades en un període màxim de 15 dies, la qual cosa implicava un ritme vertiginós i gairebé impossible de representacions i assajos. I, naturalment, amb el concurs d’elements liceistes (tot i que l’ABAO -que començà l’activitat el 1953- ben aviat disposà de cor propi) en la majoria d’òperes (sobretot el cor en els primers festivals), una col·laboració que, de forma intermitent, es mantindria durant anys fins a finals de la dècada de 1970.
El 21 d’agost de 1955 ABAO inaugurava el seu IV Festival amb una representació (sola) de l’òpera “Manon” en què hi participà el Ballet liceista (encara no Titular, fet que arribaria el 1966). – Jordi Pujal – Instagram:-art.1–art.2

fotos - Manon

1986

– Programa del Liceu – 18 gener 1986 – MANON – Coreografia: Asunción Aguadé

Critica – 20 gener 1986 – La Vanguardia – Liceu – MANON –

Curiositat – 18 gener 1986 – La Vanguardia – opera MANON

1968

– Programa del Liceu – 21 setembre 1968 – MANON – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñà – Ballarins estrella: Asunción Aguadé, Alfonso Rovira – Primers ballarins: Elisabeth Bonet, Fernando Lizundia – Solistes: Mª Angeles Aguadé, Elena Bonet, Guillermina Coll, Dolores Escriche – Cos de ball

1967

– Programa del Liceu – 14 gener 1967 – MANON – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñà – Primeres ballarines: Asunción Aguadé, Elisabeth Bonet, Cristina Guinjoan – Solistes : Àngels Aguadé, Fernando Lizundia, Dolors Escriche, Alfonso Rovira, Mª Teresa Muntalt, Albert Tort, Margarita Sales, Josep Mª Escudero – Cos de ball

1963

– Programa del Liceu – 10 desembre 1963 – MANON – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñà – Ballarina estrella: Aurora Pons – Primers ballarins: Asunción Aguadé, Elisabeth Bonet, Cristina Guinjoan, Juan Sánchez – Solistes: M. Asunción Petit, M. Angeles Tozzi – Cos de ball

1956

– Programa del Liceu – 10 novembre 1956 – MANON – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñà – Primers ballarins: Aurora Pons, Juan Magriñà – Cos de ball

1955

21 d’agost de 1955 ABAO inaugurava el seu IV Festival

1950

– Programa del Liceu – 14 desembre 1950 – MANON – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñà – Primers ballarins: Maruja Blanco, Juan Magriñà – Cos de ball

1946

– Programa del Liceu – 3 desembre 1946 – MANON – Director coreogràfic: Juan Magriñá – Primers ballarins: María de Avila, Juan Magriñà – Cos de ball

1945

– Programa del Liceu – 20 desembre 1945 – MANON – Coreografia: Pauleta Pamias reconstruïda per Juan Magriñá – Director general de ball: Juan Magriñá – Primers ballarins: María de Avila, Juan Magriñà – Cos de ball

1944

– Programa del Liceu – 4 gener 1944 – MANON – Mestra de ball: Amalia Monroc – Primers ballarins: María de Avila, Juan Magriñà – Cos de ball

1941

– Programa del Liceu – 4 desembre 1941 – MANON – Mestra de ball: Amalia Monroc – Primers ballarins: María de Avila, Juan Magriñà – Cos de ball

1940

– Programa del Liceu – 28 desembre 1940 – MANON – Mestra de ball: Amalia Monroc – Primers ballarins: María de Avila, Juan Magriñà – Cos de ball

1938

– Programa del Liceu – 10 març 1938 – MANON – Mestra de ball: Joan Magriñá – Primers ballarins: Roseta Segovia, Joan Magriñà – Cos de ball

1933

– Programa del Liceu – 30 desembre 1933 – MANON – Mestra de ball: P. Pamias – Primera ballarina: Carme Salazar – Cos de ball

– Programa del Liceu – 23 febrer 1933 – MANON – Mestra de ball: P. Pamias – Primera ballarina: Alicia Calado – Cos de ball

1930

– Programa del Liceu – 27 desembre 1930 – MANON – Mestra de ball: P. Pamias – Primera ballarina: Carme Salazar – Cos de ball

1927

– Programa del Liceu – 3 novembre 1927 – MANON – Mestra de ball: Teodore Wassilieff i Pauleta Pamias – Primera ballarina: Natalie Bockovitch – Cos de ball

1926

– Programa del Liceu – 29 desembre 1926 – MANON – Primera ballarina: M. Zani – Cos de ball

1924

– Programa del Liceu – 22 novembre 1924 – MANON – Primera parella de ball: Verayeth, Janina Metchkovskaya

1922

– Programa del Liceu – 29 abril 1922 – MANON – Primera ballarina: Teresita Boronat – Cos de ball

ZAR Y CARPINTERO – Òpera còmica en tres actes.
– Mùsica: Albert Lortzing
– llibret: Albert Lortzing
– Coreografia: Heinz Schulze.
– Lloc d’acció: Sardaam (Holanda)

“Zar und Zimmermann” (“Tzar i fuster”) és una òpera còmica alemanya amb llibret i música d’Albert Lortzing, ambientada a Sardaam (Holanda) i estrenada el 1837 a Leipzig. Inclou en el tercer acte un moment coreogràfic deliciós (un dels fragments més populars de l’obra): la ‘Holzschuhtanz’ (‘Dansa dels esclops’) on, evidentment, els intèrprets van abillats amb aquest calçat tan sonor que els permet marcar acompassadament el ritme evolutiu. Al Liceu es presentà per primer cop (sense haver-se reposat més des de llavors) el 9 de gener de 1966 -amb dues funcions més els dies 11 i 15 de gener- per la companyia de l’Staatstheater de Braunschweig (però amb els cossos estables del Gran Teatre del Liceu). Entre els intèrprets, un futur gran divo del repertori wagnerià, el tenor René Kollo, llavors desconegut i que alternava el cant líric amb la música lleugera del moment.
Barcelona havia conegut el 1952 aquesta òpera quan es representà al Teatre Tívoli -però de manera “amateur”- per l’admirable Club Júnior, agrupació que en l’època havia donat a conèixer moltes obres desconegudes. Ara el 1966, però, el Liceu veia l’estrena professional de l’obra. Tanmateix cal esmentar que, excepcionalment, en aquesta ocasió el coreògraf fou Heinz Schulze (al programa de mà Joan Magriñà figura com a ‘Maestro de baile’), que actuà també com a Primer Ballarí. L’èxit assolit pel Ballet del Liceu fou tan gran -Montsalvatge en la seva crítica a ‘La vanguardia’ en feia ressò- que Magriñà, i amb el títol de “Fantasía holandesa”, va decidir incloure aquesta dansa en el repertori de la companyia: sense anar més lluny, i en la visita del Ballet a Palma de Mallorca d’aquell any, aquesta peça va ser interpretada. Anys d’absolut esplendor per a la companyia.– Jordi Pujal

fotos - òpera Zar y carpintero (Zar und Zimmermann)

1966

– Programa del Liceu – 9 gener 1966 – ZAR Y CARPINTERO (ZAR UND ZIMMERMANN) – Mestre de ball: Juan Magriñá – primer ballarí i coreògraf: Heinz Schulze – primers ballarins: Asunción Aguadé, Cristina Guinjoan – Solistes: Angeles Aguadé, Regina Carreras, Asunción Petit, Emilio Gutierrez, Alfonso Rovira, Alberto Tort

_ Programa del Liceu – 15 gener 1966 – ZAR UND ZIMMERMANN(Zar y carpintero) – Primer ballarí i coreògraf: Heinz Achulze – Primers ballarins: Asun.Aguadé, Crist.Guinjoan – Solistes: Ang.Aguadé, Regina Carreras, Asun.Petit, Emil.Gutierrez, A.Rovira, Alb.Tort – Cos de ball

DON GIL DE ALCALÁ – Opera còmica de cambra en tres actes. Escrita inicialment per a orquestra de corda (més tard s’adaptaria per a orquestra simfònica convencional).
Nena Estrella, una òrfena mestissa criada pel governador, deixarà el col·legi aquest dia perquè s’ha de casar amb don Diego, un vell noble…
– Música: Manuel Penella Moreno
– Llibret: Manuel Penella Moreno
– Coreografia: Juan Magriñá
– Lloc d’acció: Veracruz Nova Espanya a finals del S. XVIII.
– Lloc d’estrena: 27 de octubre de 1932 en el Teatre Novedades de Barcelona

“Gran gala” fou un programa radiofònic de difusió operística amb base a Barcelona, emès entre maig de 1968 i juliol de 2009. Referent absolut i escola imprescindible per a una legió d’aficionats, el dirigia i presentava Joan Lluch, amb una nòmina de col·laboradors de luxe, tots molt vinculats amb el Liceu, amb la inoblidable figura del foniatra Josep Maria Colomer Pujol al capdavant. Conseqüència brillant de les fantàstiques sinergies bastides entre el programa i els seus oients (per via epistolar, naturalment) va ser la creació uns anys després i per part del propi Lluch del Club Polim-nia, associació musical activíssima, centrada sobretot en l’òpera i els recitals, i que va dinamitzar molt la vida musical barcelonina. La majoria de les seves activitats tenien lloc a l’auditori de Radio Nacional de España al Passeig de Gràcia, a tocar de la Plaça Catalunya. Per Polim-nia va passar la flor i la nata liceista de l’època, bé en xerrades o en actuacions, essent tanmateix la rampa de llançament de joves artistes en els inicis de les seves carreres. El Ballet del Gran Teatre del Liceu també va ser hoste habitual de Polim-nia, en sessions especials de cambra molt ben rebudes. El 20 de juny de 1973 aquest Club va organitzar una representació al Palau de Congressos de la Fira de Mostres de la deliciosa òpera de cambra “Don Gil de Alcalá” del compositor Manuel Penella, escrita per a orquestra de corda. Va ser una versió d’intens sabor liceista pels obvis vincles de la majoria dels participants amb el coliseu de la Rambla: entre ells, dos grans amics de LiceXballet, el tenor Josep Ruiz i Diego Monjo. I la part coreogràfica només podia ser atesa que pel Ballet del Liceu, de manera que l’elegant pavana que clou l’acte primer de l’obra va tenir un insòlit relleu, gens habitual en les representacions que llavors es feien d’aquest títol. Anys després, però ja al Liceu, tornaria “Don Gil de Alcalá” a escena i novament amb la col·laboració de luxe del Ballet del Liceu.
“Don Gil de Alcalá” títol gens aliè al Ballet Titular del Liceu en participar-hi en tres produccions diferents (1953 al Liceu, 1973 al Palau de Congressos de Barcelona i desembre de 1975 novament al Liceu) en el final del primer acte conté una inspirada ‘Pavana’, vehicle ideal per a lluïment d’un cos de ball. En la darrera edició liceista esmentada, i a més de la ‘Pavana’, el Ballet va tenir una curiosa intervenció absolutament inefable: en el segon acte la soprano protagonista Niña Estrella canta una breu romança solista de bravura (que qui signa l’article considera un xic carrinclona, tant per la música -un pèl fora de lloc envers la resta de la línia musical de l’obra- com pel text: “Vuela vuela mariposa…Como una mariposa que va de flor en flor…”)… i ves per on que les aguerrides ballarines liceistes, brandant sengles caçapapallones i amb la dificultat inherent de calçar puntes, van ballar la romança del dimoni, en absolut pensada per a la dansa: sense paraules! El resultat, però, va ser força exitós. Consignar, tanmateix, la participació en aquesta producció de tres grans amics de LiceXballet: el gran director Gerardo Pérez Busquier i l’estimadíssima (i “follower” de luxe) María Uriz i Dalmau González en una parella còmica d’antologia. Dues anècdotes. La darrera funció fou el dia de Nadal de 1975 i, acabada la funció, la ‘juerga’ continuava als camerinos. I en una de les funcions Jaume Aragall, que hi havia assistit com a públic, anà a trobar els amics col·legues entre caixes: les ‘Cazamariposas’, adolescents entremaliades, en creuar-se’l no se’n van poder estar d’atrapar-lo plantant-li la xarxa al cap. Rialles descomunals! Gràcies Maite Casellas i Glòria Gella per l’assessorament. – Jordi Pujal – (Instagram:art.1–art.2–art.3–art.4)

fotos - Don Gil de Alcalá

1975

_ Programa del Liceu – 16 desembre 1975 – DON GIL DE ALCALA –

1973

– Es va representa al Palau de congressos pero no s’ha trobat cap programa –

1972

– Es va representa però no s’ha trobat cap programa –

1953

– Programa del Liceu – 25 desembre 1953 – DON GIL DE ALCALA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball