Òpera - Los pescadores de perlas

Posted on by Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

LOS PESCADORES DE PERLAS – òpera en tres actes.
– Música: Georges Bizet
– Llibret: Eugène Cormon i Michel Carré
– Coreografia:
– Lloc d’acció: Illa de Ceilan en una època imaginaria
– Lloc d’estrena: Théâtre Lyrique (Théâtre-Lyrique du Châtelet) de París 30 setembre 1863

És fascinant i curiós rememorar com era el ritme de treball liceista fa més de cinquanta anys: tres espectacles diferents (un d’ells amb dues obres) en sis dies, amb un sol dia de descans (o sense cap ni un!) entre funció i funció. Clar que el contingut de la temporada liceista es concentrava en aproximadament tres o quatre mesos d’activitat!!! I tots tres programes esdevingueren grans èxits que honoren els venerables annals liceistes. “Els pescadors de perles”, òpera francesa musicada per Georges Bizet (i en aquesta ocasió cantada en versió italiana, com era costum en l’època) fou un grandíssim triomf per al tenor Alfredo Kraus, que després d’aquestes funcions no tornaria al Liceu fins el 1977.
En aquesta òpera la intervenció coreogràfica del Ballet del Liceu era de gran subtilesa i exotisme, molt delicada, en justa correspondència als requisits d’aquesta obra ambientada a Ceilan. – Jordi Pujal –

1964

– Programa del Liceu – 10 desembre 1964 – òpera LOS PESCADORES DE PERLAS – mestre de ball i coreògraf: Juan Magriñá – ballarins estrella: Aurora Pons – primers ballarins: Asunción Aguadé, Cristina Guinjoan – Cos de ball

– Programa del Liceu – 5 desembre 1964 – òpera LOS PESCADORES DE PERLAS – mestre de ball i coreògraf: Juan Magriñá – ballarins estrella: Aurora Pons – primers ballarins: Asunción Aguadé, Cristina Guinjoan – Cos de ball

1941

– Programa del Liceu – 30 desembre 1941 – LOS PESCADORES DE PERLAS – Mestra de ball: Amalia Monroc – Cos de ball

1923

– Programa del Liceu – 19 abril 1923 – LOS PESCADORES DE PERLAS – Cos de ball

Òpera - Juana de Arco en la hoguera

Posted on by Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

JUANA DE ARCO EN LA HOGUERA – opera oratori en un pròleg i cinc escenes sobre el poema del mateix títol de Paul Claudel.
– Música: Arthur Honegger
– Coreografia: Juan Magriñà

– … fou l’estrena a Espanya d’aquesta versió escènica: la protagonista fou ni més ni menys que la mítica actriu sueca Ingrid Bergman, (…) i del Mestre Magriñà amb el seu ballet, amb Aurora Pons de Ballarina Estrella. …– Jordi Pujal

fotos - Juana de Arco

1955

– Programa del Liceu – 8 gener 1955 – JEANNE D’ARC AU BÛCHER(Ingrid Bergman) – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de Ball

1954

– Programa del Liceu – 21 desembre 1954 – JEANNE D’ARC AU BÛCHER(Ingrid Bergman) – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de Ball

Òpera - Norma

Posted on by Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

NORMA – tragèdia lírica en dos actes – No sempre es va incloure el ballet.
– Música: Vincenzo Bellini
– Llibret: Felice Romani
– Coreografia:
– Lloc d’acció: La Galia en època romana
– Lloc d’estrena: La Scala de Milà el 26 desembre 1831 –

L’acció de la popular òpera “Norma”, amb llibret de Felice Romani i música de Vincenzo Bellini, transcorre a la Gàlia en època romana, essent la protagonista que dóna títol a l’obra una sacerdotessa druïda que ha traït el vot de castedat en tenir dos fills amb el procònsol romà Pollione.
Obra del repertori habitual dels teatres operístics i pedra de toc per a divos (sobretot per a la intèrpret de Norma, una soprano), no conté cap moment coreogràfic. Però en el moment en què Norma apareix per primer cop en escena (que correspon a la famosa ària “Casta diva”), i en fer-ho acompanyada per un estol de vestals i per gent del poble, s’hi escau dibuixar uns moviments a compassats de caire harmònic i elegant, subtilíssims. I així es feia en moltes de les edicions liceistes de l’obra.
El 1973 es reposava “Norma” amb una protagonista llegendària, on el Liceu era casa seva: Montserrat Caballé. El gener de 1970 la Caballé havia debutat aquest rol i en el mateix Liceu: l’èxit assolit fou tan gran que justificava tornar-la a programar tres anys més tard.
Les ballarines del Ballet del Liceu, per tant, esdevenien sublims vestals plenes de llum i harmonia honorant la sacerdotessa Caballé.
En la quarta i darrera funció (1 de febrer de 1973) es va retre un homenatge a la soprano catalana (costum molt arrelat en l’època) que amb aquesta funció acabava la seva participació en aquella temporada. El Ballet del Liceu, doncs, en posició preeminent participant tanmateix en el merescut homenatge. Nit gloriosa, vessall d’emocions, comunió perfecta entre escenari i públic.
Pel novembre de 1966 el Liceu va reposar amb gran èxit l’òpera protagonitzada per la soprano Radmila Bakocevic. El rol de la ‘seconda donna’ de l’obra, corresponent al personatge de la jove vestal Adalgisa, fou interpretat per tot un ídol liceista durant més de vint-i-cinc anys d’ençà debutar-hi el 1961, la mezzosoprano piamontesa Fiorenza Cossotto. Cossotto interpretà aquesta part al Liceu en tres edicions diferents i sempre al costat de grandíssimes intèrprets de Norma: Leyla Gencer (1962), Radmila Bakocevic (1966) i Montserrat Caballé (1970). Durant aquelles funcions de “Norma” de 1966 Cossotto va rebre la famosa Medalla d’Or del Gran Teatre del Liceu (preuada distinció que Aurora Pons i Joan Magriñà també rebrien). I qui foren les harmonioses vestals companyes d’Adalgisa/Cossotto? Naturalment, les ballarines del Ballet del Liceu, presents tant a les funcions com a l’homenatge. Cossotto va establir una relació amical molt agradable amb elles en el decurs de les seves habituals actuacions al Liceu, que afortunadament es produïen molt sovint. – Jordi Pijal – art. 1 – art. 2

fotos - Norma

1973

– Programa del Liceu – 25 gener 1973 – NORMA –

1970

– Programa del Liceu – 8 gener 1970 – NORMA –

1969

– es va representa però no s’ha trobat cap programa

1966

– Programa del Liceu – 19 novembre 1966 – NORMA –

1962

– Programa del Liceu – 3 novembre 1962 – NORMA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball

1952

– Programa del Liceu – 15 novembre 1958 – NORMA –

Sarsuela - Las golondrinas

Posted on by Posted in Dades històriques, Representacions, sarsueles .

LAS GOLONDRINAS – Drama liric. Basat en l’obra teatral de Gregorio Martínez Sierra “Saltimbanquis”.
– Mùsica: José María Usandizaga
– Llibret: María Lejárraga amb la col·laboració de Gregorio Martínez Sierra.
– Coreografia: Juan Magriñà

El drama líric en tres actes “Las golondrinas”, amb música de José María Usandizaga i basat en l’obra teatral de Gregorio Martínez Sierra “Saltimbanquis”, va ser estrenat el 1915 al Teatro de la Zarzuela de Madrid. L’acció es desenvolupa en el món del circ, la qual cosa permet que el punt culminant del segon acte -i un dels números més inspirats de tota la partitura- sigui precisament un gran moment musical molt brillant (sovint interpretat solt en concerts d’orquestres simfòniques i de bandes de música) que requereix un grandíssim desplegament coreogràfic: la famosa ‘Pantomima’, una vertadera suite de ballet amb la seva pròpia acció dramàtica perfectament ajustada en el conjunt de l’obra. En la dècada de 1960 Televisión Española va filmar per a emetre per televisió tot un seguit de sarsueles dirigides per Juan de Orduña en les quals actuaven grans actors del moment; paral·lelament s’enregistraven els àudios de les parts musicals interpretats per fantàstics artistes lírics de l’època, i amb aquesta base musical els esmentats actors actuaven emprant l’anomenada tècnica del “play back” en els moments cantats. Quan hom va decidir-se per “Las golondrinas”, naturalment, l’exigent tasca coreogràfica va ser encarregada al Mestre Magriñà i el Ballet Titular del Liceu, l’única companyia de ballet clàssic del país en aquell moment. Els resultats van ser reeixidíssims i, afortunadament, existeix testimoni videogràfic d’aquest magnífic treball, que situava la companyia en el mateix nivell assolit per les grans companyies estrangeres que visitaven els coliseus espanyols. Vet aquí, doncs, que entre 1967 i 1968 Magriñà i les seves hostes foren ‘abduïts’ per un llarg període creatiu d’assajos i gravació, intensíssim i al mateix temps felicíssim.

Pel novembre de 1961 el Liceu reposava aquest títol amb un equip de primera pràcticament tot català (llevat de la soprano navarresa Lina Huarte i el director d’orquestra italià Manno Wolf Ferrari), amb Raimon Torres i Pau Vidal compartint l’extenuant rol protagonista de Puck, i el tàndem Antoni Chic (de fecunda carrera televisiva)/Josep Maria Espada liderant tot el vessant escènic, tots al servei d’una posada en escena molt cuidada escenogràficament (que en l’esmentada ‘Pantomima’ incloïa fins i tot l’actuació d’artistes de circ). Naturalment, el Ballet liceista (encara no era Titular) feu una interpretació excelsa d’aquest fragment segons la magistral visió coreogràfica del Mestre Magrinyà que, amb Aurora Pons i Miguel Navarro al capdavant en la parella protagonista Colombina&Pierrot -reminiscències delicioses de la ‘commedia dell’arte’-, permetia mostrar el talent actoral i comunicatiu dels seus components, al marge del seu indiscutible domini dansístic. Molt curiós el comentari que, al final de la seva crítica publicada a La Vanguardia per Urbano F. Zanni fa quan comenta la direcció musical. – Jordi Pujal –art.1–art.2

fotos - Las golondrinas

Film de RTVE l’any 1967

Es balla els minuts – 49:29 a 1:00:36 i 1:33:20 a 1:33:30

1961

– Programa del Liceu – 18 novembre 1961 – LAS GOLONDRINAS – Coreografia: Juan Magriñá – Ballarins: Aurora Pons, Miguel Navarro, Cristina Guinjoan, Jorge Ventura, Nuria Llovet, José Ma Escudero, Asun. Aguadé, Alberto Tort, Antoñita Barrera, Miguel Escarpanter, Pedro Tomás, Enrique Marquez, Juan Sánchez, Juan Palet

1942

– Programa del Liceu – 13 febrer 1942 – LAS GOLONDRINAS – Direcció de ball i coreografia: Juan Magriñá – 1º ballarins: Juan Magriñá, María de Ávila – Cos de ball

1938

– Programa del Liceu – 11 octubre 1938 – LAS GOLONDRINAS – Parella de ball: Juan Magriña, María Luisa Nogués

1929

– crítica publicada a ‘La Vanguardia el 15 de desembre de 1929