MAVRA – òpera còmica en un acte, basada en ‘La casita de Kolomna’ de Pushkin. L’òpera s’ha caracteritzat com un homenatge als escriptors russos i una sàtira dels costums burgeses i el subgènere romàntic Romeu i Julieta
– Música: Ígor Stravinski
– Llibret: Borí Kojnó
– Coreografia:
– Lloc d’acció:
– Lloc d’estrena: ópera cómica de París 3 juny 1922 –
“Mavra” és una breu òpera còmica en un acte (d’uns 25 minuts de durada) composta per Igor Stravinski als inicis de la seva carrera. Obra deliciosa, conté quatre personatges i una trama senzilla i divertida al voltant de la protagonista Parasha, la seva mare, una veïna i l’enamorat furtiu de Parasha (qui, a fi de poder entrar d’incògnit a casa de la seva estimada, es disfrassa de criada, la Mavra del títol). El Liceu acollí la seva estrena a Espanya pel novembre de 1975, formant part d’un programa triple amb dues altres obres breus en un acte, “Il capitan Spavento” de Gianfrancesco Malipiero i “Una domanda di matrimonio” de Luciano Chailly: un programa altament innovador en aquella època, dirigit musicalment per Nino Verchi, d’ intensíssima carrera liceista. Per a “Mavra” Vittorio Patanè, el director d’escena i escenògraf d’aquesta producció, va fer una proposta agosarada que significava tot un repte pel Ballet Titular del Liceu: va situar els quatre solistes vocals en un lateral de l’escenari, cantant partitura en mà, i encarregà el treball actoral a quatre ballarins. Vehicle ideal per a mostrar el gran potencial en l’art del mim de la companyia, amb moviments rítmics i accions que lleugerament remetien un xic al món de la “commedia dell’arte”, l’equip de Magriñà va assolir un altíssim nivell, sorprenent tothom molt positivament pel brillant talent teatral per a la comèdia mostrat pels quatre artistes convocats (Asunción Aguadé, Àngels Aguadé, Mercè Núñez i Fernando Lizundia, gairebé irreconeixibles amb els seus extravagantment deliciosos maquillatges i abillaments). La pròpia Núñez reconeix el gran treball de regia de Patanè colze a colze amb tots quatre ballarins/actors, intens, esgotador i, al mateix temps, gratificant; una mena de “masterclass” actoral summament enriquidora. Les cares de felicitat de tots plegats, Mestre Magriñà inclòs, parlen per sí mateixes: l’experiència, plaent i exitosa, va valer la pena. Una altra gemma en el patrimoni de LiceXballet!
Novembre de 1975 s’estrena al Liceu, comptà amb les direccions musical i escènica, respectivament, de Nino Verchi i Vittorio Patanè. Amb quatre personatges i una trama senzilla i divertida al voltant de la protagonista Parasha, la seva mare, una veïna i l’enamorat furtiu de Parasha (qui, a fi de poder entrar d’incògnit a casa de la seva estimada, es disfressa de criada, la Mavra del títol) l’esmentat Patanè (en tasques també d’escenògraf) va tenir una brillant idea -llavors agosarada i que va permetre lluir el talent mímic-actoral del Ballet Titular del Liceu- en col·locar els quatre solistes vocals en un lateral de l’escenari i encomanar l’acció dramàtica a quatre ballarins (Asunción Aguadé, Àngels Aguadé, Mercè Núñez i Fernando Lizundia, caracteritzats i vestits de forma impagable-ment divertida) en un intensíssim treball interpretatiu molt exigent comandat per Patanè i que va servir al Ballet liceista per a explorar nous camins expressius.
– Jordi Pujal – art. 1 – art. 2
1975
– Nomes s’ha trobat referencia al programa de la Temporada 1975-1976 del Liceu
