Ball - La torre del oro o Romance del despecho - pertany a: Suite de danzas españolas

Posted on by Posted in balls, Dades històriques, Representacions .

LA TORRE DEL ORO – També anunciat com a Romance del despecho – forma part de Suite de danzas españolas
– Música: Jerónimo Giménez
– Coreografia: Paco de Alba

El moment musical més popular de la sarsuela “La torre del oro”, del compositor Gerónimo Giménez, és un fragment orquestral molt brillant sovint interpretat solt en les sales de concert en programes d’orquestres o bandes simfòniques: el Preludi (núm.1 de la partitura i que freqüentment hom identifica erròniament com a ‘Intermedi’). Sobre aquesta música Paco de Alba, que fou, amb Aurora Pons, Ballarí Estrella pel repertori espanyol del Ballet Titular del Liceu durant un temps, va dissenyar per a la companyia un magnífic pas a tres -titolat igual- genuïnament espanyol, amb castanyoles i on es presenta un conflicte de seducció a tres bandes entre una parella de “señoritos cortijeros” i una gitana. Coreografia que exigeix tres Primers Ballarins, racial i contundent, que descriu a la perfecció el lleu emboç argumental, amb un ‘crescendo’ impactant en les evolucions que coincideix perfectament amb el ‘crescendo’ de la música, tot coronat amb la vibrant i agitada secció final del número, fou acollit triomfalment, esdevenint tot un clàssic dins el repertori del Ballet, fins al punt d’incloure’s en gairebé tots els programes de les seves actuacions. Estrenat pel propi Paco de Alba, posteriorment fou ballat per Alfons Rovira, Fernando Lizundia, Asunción Aguadé i Cristina Guinjoan, que en feien vertaderes creacions. Anys després aquesta peça s’adaptaria per a una parella de ball Asunción Aguadé i Fernando Lizundia. – Jordi Pujal –

fotos - Torre del oro

1968

_ Programa per assaig i programació temporada – 26 novembre 1966 –

Crítica – 1968 – Juan Magriñá en el Club Polimnia

1966

Crítica – 1966-07-11- El Noticiero – En el teatre Greg de Montjuich Ha acabat brillantment el cicle de representacions del ‘Ballet del Gran Teatre del Liceu’ -(…) ‘La Torre del Oro‘, amb la airosa música de Jerónimo Jiménez, va servir per al lluïment virtuosista de les sempre celebrades primeres ballarines Assumpció Aguadé i Cristina Guinjoan, amb aquest genuí intèrpret de la dansa espanyola que és Paco d’Alba. (…)

Asunción Aguade i Fernando Lizundia en el teatre del estudi del mestre Juan Magriñá del carrer Petritxol de Barcelona.

Opereta - Die Fledermaus (El murciélago)

Posted on by Posted in Dades històriques, operetes, Representacions .

DIE FLEDERMAUS – Opereta còmica en tres actes. Es basa en una comèdia alemanya de Julius Roderich Benedix anomenada Das Gefängnis (La presó), que a la vegada se basa en un vodevil, Le Réveillon, de Henri Meilhac i Ludovic Halévy.
– Música: Johann Strauss (hijo)
– Llibret: Meilhac i Halevy
– Coreografia: Juan Magriñá

En la Temporada de primavera 1976 el Liceu oferia quatre operetes. El primer dels títols fou “Die Fledermaus (El ratpenat)” de Johann Strauss fill -col·loquialment, fins i tot en converses en català, hom acostuma a referir-s’hi com a “El murciélago”-, a càrrec de la Companyia de l’Òpera de Klagenfurt amb la participació de les masses estables liceistes: idèntic patró aplicat tanmateix a les representacions d'”El baró gitano”.
En el cas de “Die Fledermaus”, i malgrat que en puritat l’obra en sí no conté cap número estrictament coreogràfic, l’esperit festiu de l’obra i el caràcter aristocràticament vodevilesc de l’argument permeten (o gairebé ‘exigeixen’) que, en l’acte segon i en el decurs d’una festa que ofereix el Príncep Orlofsky, hi apareguin convidats sorpresa, en moltes de les representacions d’aquest títol grans divos operístics que ningú s’espera per no estar anunciats en programa. I, es clar, la dansa a ritme de Strauss (amb peces del seu brillant corpus) SEMPRE fa acte de presència en aquesta festa.
En aquesta edició liceista d’abril de 1976, però, no hi hagué cap divo que sorprengués l’audiència refilant com un ocell…però sí la participació espectacular del Ballet Titular del Gran Teatre del Liceu que, al marge de les melodies ballables del propi “Ratpenat”, com el brindis o el vals del final de l’acte segon -perfectament servides-, va fer una autèntica creació del vals per excel·lència, “An der schönen, blauen Donau (Al bell Danubi blau)” de Johann Strauss fill i de la famosa Marxa Radetzky straussiana al final, aquí afegides. El Liceu disposava d’un molt bon ballet! – Jordi Pujal –

fotos - Die Fledermaus (El murciélago)

1984

– Es va representa però de moment no hem trobat cap programa

1976

– Es va representa però de moment no hem trobat cap programa

1961

– Programa del Liceu – 2 febrer 1961 – DIE FLEDERMAUS – coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – ballarina estrella: A. Pons – primers ballarins: Antoñita Barrera, Araceli Torrens, Miguel Navarro – solistes: Cristina Guinjoan, Romana Uttini – Cos de ball

Ballet - Pavana real

Posted on by Posted in Ballets, Dades històriques, Representacions .

PAVANA REAL –
– Música: Joaquín Rodrigo
– Coreografia: Juan Magriñà
– Decorats: Sormani de Milán
– Figurins: F. Riera Serra

El 17 de desembre de 1955 el Gran Teatre del Liceu presentava un programa doble de música espanyola (repetit cinc dies després) amb dues estrenes mundials, la de l’òpera “La Lola se va a los puertos”, musicada per Àngel Barrios (on el Ballet del Liceu tingué una participació intensa i destacada, sobretot en números com ‘Zapateado’, ‘Zambra’ i ‘Garrotín’), i en la segona part de l’espectacle, la del ballet “Pavana real”, amb música de Joaquín Rodrigo i llibret de Victoria Kamhi, l’esposa de Rodrigo (ambdues estrenes retransmeses i enregistrades en cinta magnetofònica -tota una curiositat- per Radio Nacional de España).
Aquest ballet, coreografiat per Magriñà, dirigit musicalment pel Mestre Sardó (amb les intervencions solistes de l’eminent guitarrista Renata Tarragó i la soprano Carmen Espona) i ambientat en el segle XVI en la cort valenciana de Germana de Foix i el seu espòs el Duc de Calàbria al voltant de la figura del músic de cort Luis de Milán -tots personatges històrics-, va assolir un gran èxit (segons el corresponsal del diari ABC, molt superior al de l’altra obra del mateix programa), amb una brillantíssima interpretació del Ballet del Liceu (llavors anunciat al programa de mà com a ‘Cuerpo de baile’) i amb el protagonisme de luxe del propi Joan Magriñà (en la pell de l’esmentat Duc de Calàbria), poc temps abans de deixar els escenaris. El rol de la Reina Germana de Foix fou assignat a Alejandra Dimina, ballarina de caràcter, mentre que a la Ballarina Estrella d’aquella època, Aurora Pons, li correspongué el de Doña Mencía, part probablement concebuda amb superior complicitat tècnica que la de la Reina. – Jordi Pujal – Instagram:-art.1–art.2

fotos - Pavana real

1955

– Programa del Liceu – 17 desembre 1955 – LA LOLA SE VA A LOS PUERTOS Mestre de ball i coreògraf: Juan Magriñá – Zapateado: Juan Magriñá; Primera ballarina: A.Pons; Zambra: Cos de ball; Garrotín: Arac.Torrents, Antoñ.Barrera, Merc.Pon – ballet PAVANA REAL – Mestre de ball: Juan Magriñà – Reina germana de Foix: Alej.Dimina; Duque Calabria: J.Magriñá; Dña.Mencia: A.Pons; Luis de Milan: Rafael Mazzoni; Dos bufones: Ant.Español, Jesús Durán; Dos cazadores: Mig.Navarro, J.Huguet; Cupido: Alicia Tomás; Damas de la corte: Man.Ors, Ant.Barrera, Arac.Torrents, Encrn.Giménez, Ana Ma Llusá, Marien Torrents, Merce.Pon, Mary Pili Bruse, Nieves Bassa, Rom.Uttini, Aur.Palencia, Cris.Guinjoan, Olga Batalla, Lydia Rodón; Caballeros: Fede.Dasca, Pedro Balbeny, J. Huguet, Miguel Navarro, Carlos Altés, Jorge Badenes, Juan Tapia, Paquito Medina, J.Luis Ardid

– Descripciò del ballet Pavana Real – en la web de Joaquín Rodrigo
– Descripciò del ballet Pavana Real – en la web del Institut del Teatre de Barcelona
– Noticies Valenpedia, la hemeroteca valenciana – 1956 Rodrigo estrena con éxito el ballet Pavana Real en el Liceo de Barcelona

Òpera - La Lola se va a los puertos

Posted on by Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

LA LOLA SE VA A LOS PUERTOS –
– Música: Àngel Barrios – Joaquín Rodrigo
– Llibret: Victoria Kamhi
– Coreografia:
– Lloc d’acció:
– Lloc d’estrena:

El 17 de desembre de 1955 el Gran Teatre del Liceu presentava un programa doble de música espanyola (repetit cinc dies després) amb dues estrenes mundials, la de l’òpera “La Lola se va a los puertos”, musicada per Àngel Barrios (on el Ballet del Liceu tingué una participació intensa i destacada, sobretot en números com ‘Zapateado’, ‘Zambra’ i ‘Garrotín’), i en la segona part de l’espectacle, la del ballet “Pavana real”, amb música de Joaquín Rodrigo i llibret de Victoria Kamhi, l’esposa de Rodrigo (ambdues estrenes retransmeses i enregistrades en cinta magnetofònica -tota una curiositat- per Radio Nacional de España).
Aquest ballet, coreografiat per Magriñà, dirigit musicalment pel Mestre Sardó (amb les intervencions solistes de l’eminent guitarrista Renata Tarragó i la soprano Carmen Espona) i ambientat en el segle XVI en la cort valenciana de Germana de Foix i el seu espòs el Duc de Calàbria al voltant de la figura del músic de cort Luis de Milán -tots personatges històrics-, va assolir un gran èxit (segons el corresponsal del diari ABC, molt superior al de l’altra obra del mateix programa), amb una brillantíssima interpretació del Ballet del Liceu (llavors anunciat al programa de mà com a ‘Cuerpo de baile’) i amb el protagonisme de luxe del propi Joan Magriñà (en la pell de l’esmentat Duc de Calàbria), poc temps abans de deixar els escenaris.
El rol de la Reina Germana de Foix fou assignat a Alejandra Dimina, ballarina de caràcter, mentre que a la Ballarina Estrella d’aquella època, Aurora Pons, li correspongué el de Doña Mencía, part probablement concebuda amb superior complicitat tècnica que la de la Reina. – Jordi Pujal –

1955

– Programa del Liceu – 17 novembre 1955 – LA LOLA SE VA A LOS PUERTOS – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Primera danza: Aurora Pons – Zapateado: Juan Magriñà – Zambra: Cos de ball – Garrotín: Araceli Torrens, Antoñita Barrera, Mercedes Pon