GRAN TEATRO DEL LICEO
Estreno de ‘Alissa’ y reposición de ‘Suor Angélica’ y del ballet ‘El duelo’

El compositor triestino Raffaello de Banfield es un romántico; él mismo lo declara y es fácil compreobarlo escuchando su música y observando los asuntos que elige para sus óperas.(…)
Completó la velada, el ballet de Raffaello Banfield, ‘El duelo’, inspirado en el Canto XII de ‘Jerusalén liberada’ de Torcuato Tasso que Monteverdi había sido el primero en poner en música con el título de ‘II combattimento di Tancredo e Clorinda’. Ya, en otras ocasiones, hemos comentado los incisivos valores musicales de este ballet. Hoy hemos de subrayar El acierto, por su movilidad y gran relieve expresivo y poético, con que Juan Magriñá ha creado para él una nueva coreografía, en cuya interpretación han destacado estos geniales bailarines que se llaman Asunción Aguadé, Alfonso Rovira y Fernando Lizundia, secundados por seis notables bailarines solistas.
El maestro Adrián Sardó, especializado en la dirección orquestal de ballets, nos ofreció una versión de clarísimos perfiles rítmicos y acentuados contrastes dramáticos. Banfield, Magriñá, los intérpretes y el maestro Sardó, fueron llamados a saludar repetidas veces.

A. Menendez Aleyxandre

1967-11-30-La Prensa pagina quince-ALISSA-SUOR ANGELICA-EL DUELO- Menendez Aleyxandre

Critica 29 noviembre 1967 – La Vanguardia – Liceu – EL DUELO

1967-11-29-Telexpres- Alissa-suor angelica-el duelo

CINEMA TEATRE MÚSICA

Gran Teatre del Liceu
Estrena de l’òpera ‘Alissa’ i reposició del ballet ‘El duel’, de R. De Banfield

La funció d’ahir a la nit al Gran Teatre del Liceu va tenir veritable interès, tant per la seva varietat com per l’estrena a Espanya de l’òpera ‘Alissa’, obra en un acte amb llibret del conegut escriptor nord-americà Richard Miller i música de Rafaello de Banfield. (…)
Va completar el programa la reposició del conegut ballet ‘Elduelo’ basat en un llibret del dramaturg nord-americà Tenessee Williams amb música de Rafaello de Bandfield. La partitura és de vastes proporcions (25 minuts de durada) i conté tots els elements característics de la música de dansa. La seva escriptura és netament tonal i el seu estil neo-romàntic per excel·lència. Coreografiar una obra d’aquesta índole, presenta múltiples problemes ja que el caràcter de la seva trama argumental accepta una ‘mise en scene’ moderna que d’altra banda s’ha de coordinar amb el clima romàntic de la música. En aquest sentit la coreografia original del mestre Joan Magriñá, és digna del major elogi; la complexitat que comporta la mateixa discorre amb una sincronització de moviments i una claredat expositiva exemplar.
La accentuada dinàmica i varietat del conjunt va obtenir van ser traduïts d’una forma plenament convincent pels components del cos de ballet del Liceu. En tot moment hi va haver unitat i equilibri i les múltiples dificultats van ser superades amb seguretat. La versió dels solistes va ser extraordinària, ens referim als primers ballarins Assumpció Aguadé i Alfonso Rovira, qui van saber captar a la perfecció l’ambient expressionista, poètic i emotiu de la idea estilística concebuda pel mestre Magriñá. Assumpció Aguadé va posar de manifest la seva sòlida formació tècnica i, sobretot el seu gran sentit interpretatiu creant unes imatges molt belles. Alfonso Rovira té unes facultats fora de sèrie, demostrant un vigor i flexibilitat excepcional en tot el cos. Es mou amb sorprenent agilitat i està dotat d’una resistència física excepcional. Heus aquí a un ballarí que té brillant carrera per davant. El mestre Adrián Sardó va dirigir la partitura amb la seva habitual mestria.
La companyia de ballet del Liceu i tots els artistes que van participar en la vetllada van ser molt aplaudits pel públic del Liceu.

Joan Guinjoan

1967-11-29-Diario de Barcelona-pag 24-Juan Guinjoan-Alissa-Elduelo

AL LICEU:
Tres obres: ‘Suor Angelica’, ‘El duel’ i ‘Alissa’

Intèrprets: Virginia Zeani, Asunción Aguadé i Alfonso Rovira

La vetllada liceista de ahir a la nit va ser molt variada. Després de deu anys, va tornar a representar-se l’òpera de Puccini, en un acte, ‘Suor Angèlica’, estrenada el 14 de desembre de 1918, a Nova York.
(…)
Tant aquesta com l’última òpera representades van ser dirigides molt bé pel mestre Bruno Rigacci, qui va obtenir de l’orquestra dues bones versions. Va constituir un veritable èxit l’estrena de la coreografia del mestre Magriñá, per al ballet en un acte de Raffaello de Banfield, ‘El duel’. La íltima vegada que vam presenciar dit ballet va ser l’estiu passat, integrat en els Festivals d’Espanya, sota el títol de ‘Le Combat’, a càrrec del Ballet de l’Òpera de Viena. Magriñá ha sabut fer per a aquest ballet una extraordinària coreografia plena de palpitació, dramatisme i lirisme a un temps. La suggestiva música de Banfield ha estat aprofitada al màxim per oferir una versió d’enorme plasticitat i gran escola, els magnífics intèrprets van ser Assumpció Aguadé i Alfonso Rovira. Tots dos ballarins, ahir a la nit més que mai, van donar prova de completa entrega i gran maduresa.
Quan es produirà la integració del Ballet del Liceu en la temporada coreogràfica? Qui o els qui ho impedeixen? Pensem arribar a tenir ballet? Únicament li deixem actuar per a farciment d’òperes o entre òperes. Quant m’hagués agradat veure ‘El Dueo’ la propera primavera!
Fernando Lizundia, Ángeles Aguadé, i la resta de ballarins, van realitzar igualment molt bona tasca i van merèixer al final de la seva interpretació nodrits i perllongats aplaudiments, aproximadament pel mateix públic dels ballets. L’autor de la música, el mestre Magriñá, i el mestre Sardó, que dirigia l’orquestra, van haver de correspondre als prolongats aplaudiments del públic des de l’escenari.
Va tancar el programa l’estrena de l’òpera ‘Alissa’ en un acte i quatre quadres. Tres personatges només: la noia, Virginia Zeani; el jove, Vicente Sardinero, i la vella, Annamaria Rota.
(…)

1967-11-29-El Noticiero Universal-ALISSA-SUOR ANGELICA-EL DUELO-Augusto Valera-

CRITICA DE OPERA – GRAN TEATRO DEL LICEO
PUCCINI-BANFIELD

No només per condició de protagonista, sinó també per classe, categoria i solvència artística posades en joc a cada representació, Virginia Zeani, després de la seva interpretació de ‘Suor Angelica’ justifica el tracte de preferència i taxacions sense reserves. (…)
Els aficionats no hauran oblidat ‘El duel’, el ballet de Raffaello de Banfield donat al Liceu en anteriors temporades de primavera, però estic segur que a tots va produir una satisfatoria impressió la coreografia amb què es va interpretar ahir a la nit. Joan Magriñá ha creat una de les seves obres més suggestives, més àgil, diversa i més rica d’imatges. El malbaratament d’idees del mestre admirat coreògraf s’ennobleix pel refinament, el bon gust i la subtilesa d’un vocabulari dansístic generós i espontani. El meu respecte i admiració per Juan Magriñá no és d’avui; per això el seu gran èxit de ahir a la nit és motiu d’íntima satisfacció. Majorment intensa quan van ser els seus deixebles Alfonso Rovira, Assumpció Aguadé i Fernando Lizundia -ella d’una musicalitat i delicadesa emocionant; ells amb una sobrietat i domini exemplars- qui van portar ‘El duelo’ a un triomf en què va tenir part importantíssima el mestre Adrián Sardó, director amb comandament, sensible, comunicatiu, perfecte en la sincronització de l’orquestra i escena, meticulós en els plànols i relleus d’una música no fàcil, però que va sonar amb equilibri, matisos i tensió. Tots, i l’autor de la partitura, crec que van escoltar les ovacions més prolongades de la nit.
(…)

1967-11-29-Telexpres- Alissa-suor angelica-el duelo

espectacles
música
Joan Magriñá va presentar una gran gala de ballet

Per gentilesa de l’Empresa del Gran Teatre del Liceu, Joan Magriñá va presentar al Palau de la Música una gran gala de ballet, a la qual va acudir nombrós públic, tot i el furiós temporal que es va desencadenar precisament a l’hora de començar l’espectacle, el que demostra l’interès i admiració que sempre desperten els recitals de dansa que organitza el nostre gran coreògraf i mestre de ball.
Va començar la festa amb ‘Les Sílfides’, de Chopin, segons coreografia de Fokine; (…)
Constitueix una dura prova per als intèrprets. Però Magriñá posseeix art, la tècnica i el do de saber formar dansaires a nivell universal d’alta classe i per això Angeles Aguadé, Assumpció Aguadé, Alfonso Rovira, Cristina Guinjoan i el cos de ball, ens van fer oblidar als prestigiosos ballarins estrangers que hem vist dotzenes de vegades interpretant ‘Les sílfides’, i amb el seu treball exquisit ens van convèncer i ens van admirar un cop més.
Assumpció Aguadé i Fernando Lizundia, dos artistes de gran temperament i acusada personalitat, ens van oferir, amb una dinàmica i molt expressiva coreografia de Magriñá, ‘Burlesca’ de Xavier Montsalvatge, en la qual el compositor amb ritmes de polca i de vals i dissonàncies iròniques , crea un atraient atmosfera d’atmosfera de music-hall de principis de segle, donosa i caricaturesca, encara que no exempta de poesia.
A ‘Himne al sol’ de Rimsky-Korsakov, va triomfar d’una manera impressionant, Alfonso Rovira, a qui considerem un futuro Nijinsky espanyol. La coreografia de Magriñá és realment genial per la seva bellesa atlètica i acrobàtica i per la seva salvatge audàcia i la interpretació àgil, vigorosa i gairebé selvàtica, que li va donar Alfonso Rovira, va ser així mateix digna d’un dansaire de prestigi mundial. És una visió al·lucinant de moviment, vida i color associats a la melodia i al ritme.
Àngels Aguadé va triomfar així mateix amb la seva exquisida creació d’ ‘El vol del borinot’ de Rimsky-Korsakov, coreografia per Magriñá i amb Fernando Lizundia, ens va oferir una poètica versió coreogràfica, també Magriñá, de ‘Clar de lluna’, de Debussy.
Cristina Guinjoan ens va delectar al seu torn interpretant amb irreprotxable estil ‘Variació’ de ‘La bella dorment’, de Tchaikowsky, segons coreografia de Pepita, i ‘La plus lent’ de Debussy, amb coreografia de Magriñá.
A ‘Gran pas espanyol’, sobre música de Giménez, interpretat per nou ballarines, amb Fernando Lizundia com a únic oponent masculí, es va posar de relleu el domini i el refinament amb què Magriñá sap crear aquests quadres de ball espanyol, plenes de gràcia i casticismo gràcia, dins el rigor dels propis cànons de les nostres danses nacionals.
Marlene Bermejo i Alfonso Rovira, ens van oferir la seva bella creació ‘Festival de flors en Genzano’ música de Helsted i coreografia de Bournonville, petit poema en el qual tant ella com ell fan autèntiques filigranes de tècnica, agilitat i equilibri.
El magnífic espectacle va acabar amb la versió completa del segon acte dels protagonistes de ‘Giselle’, el també famosíssim ballet romàntic d’Adam. Amb coreografia de Joan Coralli, en què van prendre part Guillermina Coll, Alfonso Rovira i Fernando Lizundia, rivalitzant en perfecció i rigorós estil.
Els aplaudiments entusiàstics es van succeir al llarg de tota la vetllada i al final hi va haver d’aparèixer a l’estrada Joan Magriñá, així com també el mestre Adrià Sardó, que va dirigir amb excel·lent resultat, la petita, però ben conjuntada orquestra simfònica.
Riquíssim el vestuari i ben assolits els sobris efectes de llum, sobre l’estrada, del que es va aconseguir treure màxim partit. Joan Magriñá i els dansaires, tots ells deixebles i ex deixebles seus, es van apuntar un nou rotund èxit en aquest subjugador art de la dansa que tanta vocació i sacrificis exigeix.
A. Menendez Aleyxandre

1967-11-30-La Prensa pagina quince-ALISSA-SUOR ANGELICA-EL DUELO- Menendez Aleyxandre

Teatre-cinema-musica

En el teatre Grec de Montjuïc
Ha acabat brillantment el cicle de representacions del ‘Ballet del Gran Teatre del Liceu’

Durant la setmana última s’ha completat, amb la major brillantor i amb òptims resultats artístics, el cicle de representacions al Teatre Grec de Montjuïc, a càrrec del recentment format ‘Ballet del Gran Teatre del Liceu’, de la presentació oficial, el dissabte dia 2, vam donar compte en el nostre judici crític publicat el dilluns dia 4.
Molt variats i suggestius han estat els diferents programes oferts durant les nits dels dies 3, 5, 7 i 8, el d’aquest últim, substituint a l’anunciat per al dimecres, dia 6, que va haver de suspendre per la pluja, poc després de seu començament.
Heus aquí un resum d’aquestes actuacions, amb succint detall de les obres interpretades, a part de les ja comentades per nosaltres.
‘La Dansa de les Hores‘, pertanyent, com és sabut, a l’òpera ‘La Gioconda’, de Pochielli, i que gaudeix d’àmplia popularitat, va ser abocada en un deliciós fantasia coreogràfica, gràcies a la finor i elegància característiques del gran mestre Joan Magriñá, i als absoluts encerts interpretatius. En aquesta ocasió, el públic va poder admirar les notabilíssimes dots d’Elisabeth Bonet, que va fer una protagonista ideal. Gràcil, alada, amb evident domini de la tècnica clàssica de puntes i amb desimboltura en tota classe d’actituds i moviments, va merèixer els fervorosos aplaudiments tributats per la concurrència, i que van compartir els seus excel·lents companys, el bon ballarí Fernando Lizundia, la recent incorporació a la companyia considerem un encert, i les gentils i admirades Assumpció Aguadé, Assumpció Petit, Rita Bascompte, Elena Bonet, Carmen Cavaller, Dolors Escriche, Mercedes Falcó, Regina Carrera, Rosalina Ripoll, Mercedes Roca, Margarita Sales i Rosa Sicart.
‘La Torre del Oro‘, amb la airosa música de Jerónimo Jiménez, va servir per al lluïment virtuosista de les sempre celebrades primeres ballarines Assumpció Aguadé i Cristina Guinjoan, amb aquest genuí intèrpret de la dansa espanyola que és Paco d’Alba. Va ser un ‘pas a tres’ molt brillant i complet.
Com era d’esperar, un dels majors èxits d’aquests programes estivals del ‘Ballet del Gran Teatre del Liceu’ el va proporcionar el ballet ‘Gavines‘, del nostre prolífic compositor Joan Altisent, estrenat al nostre gran teatre el 28 de novembre de 1964, i que en la recent gira efectuada per diverses ciutats espanyoles (Saragossa, València, Múrcia, Valladolid, Toledo …) ha vista confirmat el triomf inicial. I així va tornar a succeir al Teatre Grec, durant els seus dos representacions. I és que a una partitura de feliç inspiració i encert en captar l’ambient mariner de Vilanova i la Geltrú, s’afegeix l’habilitat i talent amb què Magriñá ha sabut combinar la tècnica de la dansa clàssica amb el tipisme del ball popular, a l’evocació de una curiosa llegenda de la seva vila natal.
Aurora Pons, la nostra primeríssima ballarina, cada vegada més flexible, segura i àgil en una tasca que no admet major perfecció, va estar admirable en la ‘Sirena’. Mentre Cristina Guinjoan i Elisabeth Bonet van captivar per la seva elasticitat i gràcia a ‘La Marinera’ ia ‘La gavina platejada’, respectivament. Georges Gavilov va demostrar una vegada més la seva depurada escola a ‘El pescador’, i van completar amb gran eficàcia el repartiment Assumpció Petit, Angeles Aguadé, Elena Bonet, Dolors Escriche i altres intérpretes.Manuel Muntañola va tornar a mostrar la seva exquisit gust en la línia i colorit dels figurins i decorats.
També van ser molt celebrats els restants ballets: ‘Fantasia holandesa‘, amb música de Lortzing i amb un bon repartiment, encapçalat per Emiloio Gutiérrez -bailarín que s’està mereixent el qualificatiu de ‘excepcional’- i les gentils Assumpció Aguadé i Asunción Petit. ‘Mazurca‘ (de ‘L’any passat per aigua’ de Chueca), els graciosos compassos van ser marcats amb veritable gràcia i salero per Asunción Aguadé i Alfonso Rovira; ‘Pas a dos clàssic’ (Auber), que va servir perquè Monique Janotte i Jean Sidkine confirmessin aquelles qualitats privilegiades ja comentades per nosaltres, en el més pur estil de la dansa tradicional; i finalment ‘La moza y el estudiante‘, un ballet molt reeixit inspirat en ‘La Dolores’ de Bretón, en la interpretació, si Aurora Pons va ratllar a l’altura de sempre, ben secundada per Emilio Gutiérrez, Fernando Lizundia i altres intèrprets, és de justícia destacar l’extraordinària actuació del primer ballarí de caràcter de la companyia, Fernando Areta, que en el paper de ‘Clemín’, en dirigir la ‘Rondalla’, va causar tal admiració en el públic, per la comicitat del seu mímica, que el nombre va haver de repetir-se davant els insistents aplaudiments, en les dues representacions d’aquest ballet. Excel·lent, per tots conceptes, la direcció escènica a càrrec de Diego Monjo, i la música, del mestre Serdi.
I que se’ns perdoni si hem oblidat algun detall en fer aquest succint resum d’aquestes grates actuacions en el deliciós marc del Teatre Grec de Montjuïc, del ‘Ballet del Gran Teatre del Liceu’ que ara es disposa a emprendre nova gira artística cap Vendrell, Tarragona, Lloret de Mar (Platja La Caleta), Mataró i altres poblacions de Catalunya.

Manuel R, de Llauder

1966-07-11-El Noticiero-Manuel R. de Llauder-teatro griego montjuich-danza de las horas-la torre del oro-Gaviotas-fantasia holandesa-mazurca-paso a dos- la moza…