Dins l’interessant cicle de xerrades “Els oficis teatrals”, organitzat per l’Ateneu Barcelonès a la seva seu històrica del carrer Canuda i coordinat superbament per l’actor Jaume Comas, ‘la dansa va parlar’ esdevenint-ne protagonista absoluta amb el concurs de tres figures de renom de les arts escèniques: la ballarina i coreògrafa Marta Carrasco, l’escenògraf-figurinista Ramon Ivars i Asunción Aguadé tota una institució liceista i del món de la dansa, Ballarina Estrella del Ballet Titular del Liceu. Creiem que l’amic Ramon, amb només tres adjectius, ha sabut definir a la perfecció la vetllada; en paraules seves que ens permetem reproduir ‘La Dansa parla’ fou una estimulant, amena i efervescent conversa…amb dibuixos d’Auguste Rodin”. Tota la passió, compromís i sentit del talent artístic inherents al professional de la dansa brillaren mercès al testimoni d’ambdues artistes, bressolades per la deliciosa delicadesa i sobrietat d’Ivars en el rol de moderador i de Comas com a mestre de cerimònies. Hi va haver somriures, complicitat, diversitat de parers, anècdotes divertides, torn de preguntes per part del públic assistent,… I el record del Mestre Magriñà i del Ballet liceista fent-se ben evident en tot moment. Dos ‘ambaixadors’ LiceXballet assistiren a l’acte, la presidenta Carme Cavaller i Jordi Pujal; en el torn de precs i preguntes Cavaller també va intervenir ben encertadament. Tot plegat molt enriquidor.
-en definitiva, l’ADN de l’ofici del professional de la dansa- és palpat tanmateix per la família LiceXballet. Magnífica acollida, amics de l’Ateneu: us estem molt agraïts.

Jordi Pujal

Una delegació de LiceXballet, Carme Cavaller, Maite Casellas, Rosa Casellas, Anna Salietti, Montse Bassols i Emili Llovera es congregà al Teatre Tívoli amb motiu de l’actuació de la Companyía Antonio Márquez, que va presentar un magnífic programa de dansa espanyola molt seductor estructurat en dues parts ben diferenciades. En la primera, tres peces: “Macadanza-Danza macabra”; “Sinfonía española” i “Bolero” (la famosa obra homònima de Ravel). Coreografies ben impactants i espectaculars -en especial el “Bolero”-. A la segona part s’oferí una molt bona “Medea”. Brillantíssima parella protagonista, Antonio Márquez i Helena Martín,i molt bona feina de conjunt, amb encertades caracteritzacions de tots els personatges. Hi ha un fet emocionant que cal esmentar: la Martín,eminent en la seva prestació estel•lar, magnífica, i intensa, amb tot el dramatisme de tragèdia grega exigit pel rol, entre els 4 i els 16 anys fou deixeble de Maite Casellas. En conjunt, un espectacle rodó amb èxit apoteòsic (15 minuts d’aplaudiments i ‘bravos’ a dojo) que corrobora que a Barcelona hi ha fam de dansa.

Jordi Pujal