ROMEO Y JULIETA – òpera en cinc actes, dividits en 7 quadres, basat en el famós drama homònim de Shakespeare
– Música – Charles Gounod
– Llibret: J. Barbier i M. Carre
– Coreografia:
– Lloc d’acció: Verona, segle XIV
– Lloc d’estrena: Théâtre Lyrique París 27 abril 1867 – Gran Teatre del Liceu 28 maig 1884
– Informació addicional –(Traducció): Gairebé un segle després de la seva estrena a París, Barcelona es va inclinar davant aquesta coreografia del mestre Magriñà a l’òpera de Romeu i Julieta de Gounod. Durant la seva trajectòria professional, que abasta més de 40 anys, el ballarí i coreògraf Joan Magriñà ha creat les coreografies de més de cent òperes i dues-centes altres peces independents, incloses ballets i obres curtes. La majoria van ser produïts per a l’escenari del Gran Teatre del Liceu, on va dirigir el cos de ballet del 1966 al 1977.
“Romeo i Julieta”, que estava al programa de la temporada de la famosa òpera barcelonina, es troba entre els majors èxits de l’artista.
Òpera, bastant fidel a la tragèdia shakesperiana i estrenada al Théâtre-Lyrique de París el 1867. El 1888, i per a l’estrena a l’Òpera de Paris (en aquell moment la seu operística més important de la capital gala) Gounod retocà la partitura; un dels canvis més transcendentals fou la inclusió, en el quadre segon del quart acte -corresponent a l’escena del seguici nupcial de Juliette- d’una gran suite de ballet. Aquesta versió de 1888 és la que normalment es representa, malgrat que no sempre s’interpreta l’esmentat ballet.
El dia de Nadal de 1963 el Liceu reposava aquesta òpera després de 50 anys d’absència, per la qual cosa l’empresari Pamias va disposar d’uns mitjans que, a priori, garantien un èxit sonat, amb tres divos francòfons, Mady Mesplé (gran estrella a l’Opéra de París), André Turp (ídol liceista que, malauradament, no podria cantar les tres funcions programades, essent substituït per Albert Lance) i Joseph Rouleau (i la feliç circumstància d’una joveníssima Mirna Lacambra -gràcies a la qual avui l’òpera viatja per tota Catalunya- en el rol de Stephano). Però, segons la crítica signada per Manuel Rodríguez de Llauder, les funcions foren grises i el vertader gran èxit de la vetllada fou el del Ballet Titular del Liceu en l’esmentada suite de ballet, feliçment respectada, amb la Ballarina Estrella Aurora Pons al capdavant i una magnífica coreografia de Magriñà. Gran èxit ben merescut, òptima actuació, ras i curt.
Gener de 1977, el Ballet Titular del Liceu va intervenir primordialment només en el primer acte, en l’escena de la festa on es coneixen els dissortats protagonistes. En la seva crítica publicada a ‘La Vanguardia’ Montsalvatge parla en conjunt d’una funció grisa i, pel que fa al Ballet, no ho fa amb massa entusiasme; l’òpera francesa en general, però, aquells anys no era potser la nina dels ulls de bona part del públic liceista i aquest títol era poc conegut aquí. En qualsevol cas era un luxe disposar de tota una companyia de ballet per a una prestació així, ballant una interessant coreografia de tall clàsic. Deliciós esmentar que els intèrprets de Mercutio, Tybalt i Stéphano eren tres grans amics de LiceXballet. – Jordi Pujal – Instagram:-art.1–art.2
1985
– Programa del Liceu – 18,21,24,27 febrer 1985 – ROMEO Y JULIETA – Coreografia: Assumpta Aguadé
1977
Crítica – Hemeroteca La Vanguardia – 9 gener 1977 – pag 51 –
1963
– Programa del Liceu – 25 desembre 1963 – ROMEO Y JULIETA – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – ballarina estrella: Aurora Pons – primers ballarins: Cristina Guinjoan, Asun. Aguadé, Elisabeth Bonet, Juan Sánchez – solistes: Asunción Petit, Angeles Tozzi – Cos de ball
_ Programa del Liceu – 28 febrer 1963 – ROMEO Y JULIETA- Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – ballarina estrella: Aurora Pons – primers ballarins: Cristina Guinjoan, Asun. Aguadé, Elisabeth Bonet, Juan Sánchez – solistes: Asunción Petit, Angeles Tozzi – Cos de ball
Crítica – Hemeroteca La Vanguardia – 27 desembre 1963 – pag 41 – ROMEO Y JULIETA –