I PAGLIACCI – Òpera en un pròleg i dos actes
– Música: Ruggiero Leoncavallo
– Llibret: Ruggiero Leoncavallo
– Coreografia:
– lloc d’acció: Cantàbria en la època de la Festivitat de la Asunción el any 1865
– Lloc d’estrena: Teatre dal Verme de Milán, 21 maig 1892 –
l’edició liceista de desembre de 1961 va incloure una curiosa ‘boutade’ ben deliciosa a ‘caprici’ del regista Arsenio Giunta i de l’esmentat empresari Pamias tot cercant dotar de cert aire innovador al magnífic pròleg de l’obra i implicant-hi la dansa. I és que Leoncavallo inicia la seva obra amb un intens fragment musical a manera de pròleg (així conegut i identificat a la partitura) estructurat en una vibrant introducció orquestral seguit d’una brillant romança escrita per a baríton en què, en un magistral joc de teatre, un personatge completament aliè a l’acció dramàtica que vindrà tot seguit (canta “Io sono il prologo”) exposa els postulats de l’abans esmentat verisme a manera de carta de presentació del que es veurà a continuació. La idea renovadora de Giunta&Pamias consistí en fer coreografiar al Mestre l’esmentada introducció orquestral amb només dos intèrprets abillats d’Arlequí i Pallasso (personatges de la Commedia dell’Arte que apareixeran al segon acte), en un treball de certa dificultat i gairebé sense temps d’assajar. Les intrèpides i grans intèrprets del repte foren unes joveníssimes Cristina Guinjoan i Asunción Aguadé.
Pamias, sempre un senyor, va voler reconèixer l’esforç esmerçat obsequiant les dues ballarines amb sengles mocadors de seda ben preciosos. Altres temps, tarannà diferent. Un fet ben curiós, increïble la capacitat d’adaptació de la companyia.
“Pagliacci” no inclou cap moment destinat a la dansa. Malgrat això el Ballet liceista va intervenir en aquelles exitoses funcions de 1971, que foren un triomf merescut i servit per al gran baríton Sherrill Milnes. En la crítica publicada a ‘La Vanguardia’ Montsalvatge parla d’una breu intervenció que va servir per a donar mobilitat a una de les escenes: l’observació permet deduir que seria en l’escena inicial -quan la companyia de pallassos arriba al poble calabrès on té lloc l’acció, un 15 d’agost- o bé a l’inici del segon acte, just abans de començar la representació de la ‘commedia dell arte’ inclosa dins la dramatúrgia (el recurs del ‘teatre dins el teatre’ fou emprat aquí de manera insuperable). – Jordi Pujal – Instagram:-art.1–art.2
1981
– Programa Liceu – 5 febrer 1981 – I PAGLIACCI – Coreografia: Asun. Aguadé – Cos de ball
Critica – 7 febrer 1981 – La Vanguardiaz – Liceu – I PAGLIACCI –
1975-76
– No s’ha trobat cap programa de ma ni document però, en fa referencia en el programa general de la temporada 1975-76
1971
– Programa del Liceu – 8 desembre 1971 – I PAGLIACCI – Mestre i coreògraf de ball: Juan Magriñá – Ballarins solistes: Elena Bonet, Carmen Cavaller, Guillermina Coll – Cos de Ball
1965
– Programa del Liceu – 20 novembre 1965 – I PAGLIACCI – Mestre i coreògraf de ball: Juan Magriñá – Cos de Ball
1961
– Programa del Liceu – 5 desembre 1961 – I PAGLIACCI – Mestre i coreògraf de ball: Juan Magriñá – Cos de Ball
1955
– Programa del Liceu – 19 novembre 1955 – I PAGLIACCI – Mestre i coreògraf de ball: Juan Magriñá – Cos de Ball
1925
– Programa del Liceu – 17 febrer 1925 – I PAGLIACCI –